Costa Pacifico
Costa Pacifico és un lloc amb l’etiqueta chevicheria-mexicana, però que resulta prou recomanable, amb bon producte i servei molt amable.
Costa Pacifico, és un d’aquells llocs, que sense que m’hi portessin, mai m’hagués passat pel cap anar-hi. I encara menys amb el subtítol cheviceria-mexicana
Aquestes barreges em recorden quan fa anys a París (i suposo que altres llocs de França), trobaves restaurants que lluïen com especialitat «cus-cus et paella».
Però era un dia en que no estava previst sopar a BCN, vam arribar tard i m’hi van portar. I he de dir que prou bé i a més em va agradar veure un estil de restaurant, allunyat del meu target. I que consti que el nom em sonava de les xarxes i d’alguna crònica excited, de les de sempre.
Hi he de dir que globalment, Costa Pacifico , em va semblar molt ben dissenyat i amb un servei molt atent i amb ganes de que el client surti satisfet. Vaig interactuar zero, atès que són llocs en els que m’adono que estic fora de la franja d’edat. Però si vaig observar i molt bé el funcionament.
Que vam menjar a Costa Pacifico
Vaig deixar la tria a càrrec de qui m’acompanyava, que no era pas el seu primer cop allà. I tots els plats a compartir.
Per començar, guacamole, realment bo
Tot seguit, cheviche rasurado de pop i gamba, on les gambes estaven realment bones. O potser li vaig trobar més a l’anar amb poques expectatives 😅
El taco de xipirons de Costa Pacifico, ens va encantar. Potser el millor plat junt amb el cheviche.
I el mixiote de pescado, que veieu em dues fases: El farcellet inicial i després obert. No em va fer massa el pes, a diferència de la resta de plats. Però això va a gustos i aquest no coincidia amb els meus.
Finalment com postres a Costa Pacifico, Carlota de lima
Per un cop vaig prendre cervesa. No és habitual en mi, però havia dinat amb vi i estava assedegat. I vaig sopar amb dues cerveses Pacífico, mentre que qui m’acompanyava, va demanar una copa de vi. I va arribar el blanc «petit clos dels oms», que em sembla una opció prou interessant, com oferta estàndard de vi a copes. Molt millor que allò de #tenemosunriojita 😂
Conclusions
Costa Pacifico, és un lloc modern i desenfadat i molt adequat per generació milenial. Amb plats ben resolts, possibilitats de compartir i preus prou ajustats.
Imaginava Costa Pacifico, en un local més gran. Segurament degut a algunes cròniques, però tot i que espaiós no ho és, el lloc és acollidor.
Per tant, ben recomanable, pel sector d’aquesta franja d’edat que em seguiu. Que aprofito per dir, que segons indica l’Analytics de Google, el pic del ventall de seguidors, que mostra, està en una franja d’edat, propera als 30. I he de dir que el primer cop que ho vaig veure, em va sorprendre. I també afalagar una mica 😏.
RESUM de Costa Pacifico
- Ubicat en aquesta plaça amb encant i fins i tot amb mini terrassa exterior
- Amb uns dels cebiches més encertats (al meu gust), que he tastat per Barcelona.
- De la mateixa gent que Tlaxcal al carrer Comerç
- Amb un servei molt amable
- I amb preus ben ajustats
- En conseqüència recomanable per gent jove i amants d’aquesta cuina
Si voleu veure altres llocs que tinc publicats de la zona, feu clic a,
a nosaltres ens va agradar molt tb! bons tots els plats i servei encantador!
Vaig pensar que el servei era curiosament amable, vigilant que no s’ens acabessin els nachos i altres detalls.
Força bé. I el taco de xipirons, podria estar en un lloc prèmium, a preu multiplicat per 2,5….
Si es per public jove, llavors no és per tu!
Osti…. es nota que tens estudis…. Molt bona deducció….
😂😂😂
tens la pell massa fina. deuen ser els atacs de l’edat i també mentals. cuida´t.
Pell fina?
Que no tens estudis? 😂😂😂… tampoc passa res…
Si et felicitava i tot….
PS…. I ara seriosament i com a consell. Fes un esforç, típic de coaching…. Mira la situació a «vista d’ocell»….. Una persona escriu en un bloc propi, comenta d’un lloc que és per a gent jove, ho diu, reconeix que no està en el target de públic objectiu del lloc, però a més diu que el lloc està bé. I llavors apareix un extern (tu) , que entra a castigar-se en un bloc aliè i diu la bajanada inicial….
No trobes que fas molt el ridícul?. I ara tornes ja més agressiu, amb el tema d’atacs mentals?. Sinó fos perquè l’enveja et mata per dins, pensaria que el tema mental, és apropiat a tu…
I per avui, ja tens prou de consells….. #enhihanmésforaquedins 😂😂😂
Pot ser et pensaves que la gent jove només menja en restaurants d’origen irlandès (aka McDonald’s) ???? Hi ha veritables sibarites, si vols et deixo convidar a la meva filla un parell de vegades a dinar o sopar :-DDDD
Doncs el taco de xipirons no m’ho esperava amb aquests qualificatius tan positius perquè arrebossat en tortilla de blat, és com pa amb pa, molt de pa.
El mixiote no entra pels ulls… i hi ha un bol de coriandre que em fa por!!!! 😀
No obstant, no el descarto en una nit de passejades per Barcelona.
Salut!
Més aviat la malfiança anava en sentit de que havia llegit masses cròniques del lloc i ja saps que segons qui les escriu, la confiança és zero.
I mira que et dic que del taco, hagués tripitit 😅
El lloc em va agradar i potser el fet d’entrar sense expectatives, va jugar a favor.
Salut!!
hola, provant…. En blogger no puc possar comentaris 🙁
M’he perdut….. doncs si que has pogut….
Aquest lloc jo el vaig coneixer pel bloc Gastrofilia (que de fet es l’ultim que te publicat des de fa un parell d’anys), hem anat 2 o 3 vegades i sempre hem sortit molt satisfets. Si que es cert que la majoria de públic es gent força jove i l’ambient pot ser molt sorollós les nits dels caps de setmana. I la terrassa que tenen es un valor afegit!
Ostres si, el bloc Gastrofilia. M’agradava i el seguia, però va deixar de publicar amb regularitat. Crec que degut a que ara publica en un altre com “més agència”. Però recordo que m’agradava i havíem intercanviat comentaris amb el Victor.
Costa Pacífico, l’imagino sorollós en caps de setmana. Però de fa anys, en cap de setmana, no vaig a cap restaurant. No puc amb el soroll…
Però el dia que vam anar (sempre dedico els dimecres a dinars i sopars per BCN), tot i estar més ple que buit, vam poder conversar bé i sense cridar.
Salutacions!