Coure. És garantia de satisfacció

Coure és un restaurant ja clàssic a Barcelona, amb una cuina de primer nivell. La seva poca exposició a les xarxes, fa que a vegades quedi com en un segon pla, però és un dels llocs de Barcelona, on anar sobre segur, per la seva bona cuina i el seu estil de servei. Un lloc que caldria tenir sempre present.

Feia un any de la darrera visita a Coure, i hi vam tornar amb els companys de 3(o+)aTaula, en una de les trobades que, amb el temps, hem anat espaiant.

De fet, hem abandonat el nostre antic projecte de “llista de restaurants recomanats”. Entre l’allau de guies —la majoria amb interessos poc dissimulats— i la voràgine d’influencers a la caça de “detalls” a canvi de cròniques sospitosament entusiastes, tot plegat quedava diluït. I fent nostra la frase de la cançó, vam concloure que «nosaltres no som d’eixe món».

Tornant a Coure, és un lloc que, pel seu bon funcionament i la solidesa de la seva cuina, mereixeria molta més atenció. Però, com ja apuntava al paràgraf inicial, viu d’esquena a les xarxes socials. Tot i això, celebrem que finalment disposi de web, una mancança que havíem criticat reiteradament en cròniques anteriors.

El local tampoc no ajuda gaire al seu lluïment: ser un soterrani —ben condicionat, sí, però soterrani al capdavall— li resta aquell punt de presència que tindria en un espai a peu de carrer.

Malgrat tot, Coure continua ben viu, i aquest dimecres passat ho vam poder comprovar: sala plena a vessar i un públic que seria l’enveja de més d’un establiment.

Que trobem a la carta de Coure

La carta actual de Coure és d’un estil molt més planer que la que recordava d’uns anys enrere. I ho afirmo en positiu: les evolucions, quan mantenen el nivell de cuina, solen anar en la direcció correcta.

És una d’aquelles cartes en què pràcticament tot ve de gust —amb la subjectivitat que això sempre comporta, és clar. Però davant propostes com aquestes, és difícil no caure en la temptació. Aquí en teniu la mostra i de fet, ara en tenir web, ja la podeu consultar allà.

Com veieu, algunes coses informals per picar al principi i alguns suggeriments més, cantats en directe.

Que vam demanar

Per obrir boca, no podien faltar tastar una de les seves mítiques croquetes de pollastre rostit que han creat escola i són replicades als diferents spin-off que han sortit a partir de Coure. Curiosa la nissaga de restaurants de Barcelona, que llueixen haver passat per la seva cuina.

Tot seguit els tres primers que van ser una esqueixada de bacallà, un caneló de rostit i un plat de la llista de suggeriments: unes flors de carxofa amb daus de tonyina.

Els tres excel·lents i a destacar la plasticitat de la presentació, així com la qualitat de les matèries primeres en l’esqueixada que em vaig demanar. Els altres dos plats no els vaig tastar, però van rebre bons elogis.

I com plats principals, el callos amb xoriç per a mi, els lletons de vedella pel Jordi, mentre que l’Esther continuava demanant algun plat de la llista de suggeriments del dia com aquest tàrtar de peix mantega. Tenen molta varietat per a tots els gustos, tot i que tant el Jordi com jo, sempre ens decantem per aquest tipus de plats que no agraden pas a tothom…

Els meus callos a nivell màster, vaig tastar els lletons que va demanar el Jordi i també tenien gran nivell. I l’Esther va elogiar el seu tàrtar de peix. I en aquest punt, els tres vam reconèixer que havíem fet un «dinarasso» i que havíem gaudit de valent.

Vins i postres a Coure

La carta de vins molt correcta, de la que vam escollir a copes, el Vespres de Josep Grau, nom que és tota una garantia en tema vins.

No vam prendre postres, però podeu veure’n l’oferta a la carta que he mostrat al principi. Dos de nosaltres, habitualment passem del tema i no som especialment de dolços, ja no teníem més gana.

I aquí vam fer tots una reflexió. Entre la dieta i el poc interès pel dolç, vam passar directament al cafè. Però penso que als restaurants els aniria bé tenir sempre alguna proposta senzilla, poc embafadora i pensada per a compartir. No ho dic per ganes de demanar-la, sinó perquè, en ocasions com aquesta, sembla que no demanar postres sigui una qüestió d’estalvi, quan no és pas el cas. Però, com sempre dic, ells en saben més que nosaltres.

Conclusions i reflexions a Coure

En primer lloc —i com ja apuntàvem— tots els plats que ens van arribar eren d’un nivell altíssim. El servei es mostra especialment professional i atent: d’aquells que et fan sentir còmode sense excessos ni sobreactuacions.

Pel que vam veure, de públic no n’hi falta gens. No ofereixen menú i, malgrat això, la sala era plena i, en sortir, la barra d’entrada també presentava una activitat considerable. Potser per això no tenen gens de pressa a fer-se notar a les xarxes… encara que, afortunadament, ja disposen d’una web —un detall que alguns feia temps que reclamàvem.

I, fins i tot, ofereixen reserva en línia. Un punt que celebro especialment, perquè ja he dit més d’un cop que em nego a reservar en llocs que no accepten aquesta opció, i no recordo cap excepció recent. De fet, va sortir el tema durant el dinar i tots tres vam coincidir: la reserva en línia ja no és un luxe, és una qüestió de respecte i funcionalitat.

En resum, Coure continua sent un valor segur que cal tenir molt present. Segurament, en un altre local i en un altre moment —quan les estrelles s’atorgaven prioritzant la cuina i no les dinàmiques de despatx— hauria tingut números per brillar amb llum pròpia. Però el panorama ha canviat, i avui el criteri de l’empresa de pneumàtics sembla més vinculat a agències de representació i a certs ecosistemes d’amistat que no pas a allò que passa al plat.

I a més, bon preu…

Si no hi heu estat mai, us recomano visitar-lo sense dubtar. I si ja el coneixeu, manteniu-lo en aquella llista curta de llocs on sempre s’està bé i que mai no fallen. Si us fixeu en el cost per a tres persones, la relació qualitat-preu és excel·lent, especialment si la posem en context amb el nivell de cuina, servei i la comoditat de sala que ofereixen.

Just en sortir, comentàvem al carrer el preu —uns 50 € per cap— i inevitablement el comparàvem amb altres incursions gastronòmiques en què havíem pagat quantitats similars, però amb una cuina, un servei i una comoditat que eren com la nit i el dia. I unes hores després, el record em va tornar, en sortir del Mundial Bar, que tinc publicat just al post anterior 😂.

RESUM

• Cuina de primer nivell
• Local soterrani però confortable
• Molt bona relació qualitat-preu
• Servei amable i professional
• Un lloc que cal tenir sempre a l’agenda
• En conseqüència, molt recomanable

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.