Utilitzant el hashtag #andamioblogger  🙂 🙂

He arribat als 800.000 segons comptador de Google i tot i que ja sé que el comptador de Google és discutible i s’ha de mirar l’Analytics per concretar coses com el percentatge de rebot, la durada mitjana de cada visita & so on , també ho faig en ocasions i no té mal aspecte oi ?.

 

Però anem al tema que volia filosofar avui, com faig sempre que passo per un múltiple de 100.000. Sé que molts ho teniu clar, però com en alguna ocasió algú m’ho retreu, ja dic que no cal s’esforci… Jo mateix ho afirmo:

 

 “No soc cap gastrònom.…”…. Algun problema?.

Aquesta és la meva carta de presentació pel que fa al que valoro i el que no..

 

Ja sé que avui en dia està de moda anar de “gastrònom”… Gent que mai havien  passat de la cuina de carmanyola, de cop troben sabors, textures i sensacions que ves a saber on han llegit i copiat. I ho escriuen amb estil que quasi sembla literatura poètica, amb filigranes, hipèrboles i barroquismes… Déu nos en guard…!.

 

Altres “gastrònoms” publiquen “monogràfics” d’aparent rigor, que es publiquen a bombo i platerets, en webs ‘gastro’ (en hi han bastantes!). I amb continguts tant profunds i interessants com per exemple,  “Història del iogurt” o “Tipus de sals marines”, amb nivell que no desentonaria com treball d’ESO, extret de la Wikipedia  … (Molt gran la Wikipèdia.. que faríem sense ella??).

 

En ocasions, em sembla que faig una lluita estèril contra tota aquesta mediocritat (i la paraula mediocritat és generosa) i també amb la meva creuada contra les cròniques a canvi de convidada, en que tot és meravellós i per despistar acaben amb frases com “el cafè tindria que millorar, però cal tenir en compte que estan en rodatge..”. Déu nos en guardi..!!!

No tenia previst reiterar aquesta (ja repetitiva) denuncia, però m’he animat al llegir en el darrer número de Zouk Magazine,  un article en aquest sentit. El vaig haver de llegir dues vegades per assegurar-me que deien el que deien. El podeu llegir fent clic a Zouk i ja us porta directament al article. Felicitats per l’article que explica de manera clara, la misèria de bona part de la crítica.

I sense prendre posició a favor ni en contra d’aquesta revista digital, afirmo que la respecto (això ja és molt per una persona irreverent com jo!!) , com respecto al seu ‘alma mater’ , reconeixent i valorant tot el treball que hi ha al darrera i per això i ja tirant la casa per la finestra, li he fet obsequi d’un enllaç ‘follow‘ que sempre ajuda en el seu SEO… 😉

Continuant amb el fil se ser o no ser gastrònom, procuro mantenir-me allunyat dels “clans palmeros gastronòmics” i em limito a publicar les meves percepcions, de si em va agradar o no, de si el preu el considero adequat, o la meva obsessió per la RQP, o si el sopar va donar lloc a alguna anècdota…. #not_textures #not_tecnicismes

 

Simpatitzants d’una coneguda agència gastro, festejant un plat, creat pel conegut restaurant “post-capullet”

Al cap i a la fi, l’únic contacte amb alguns  “palmeros gastronòmics”, consisteix en donar-lis respostes quan em deixen comentaris al bloc. Encara que els comentaris estiguin escrits amb un cruixir de dents… I en tot cas acaben o acabaran cansant-se del “ping-pong”. I si contesto fins i tot a molts dels anònims, com no respondré als palmeros?. . I és el que ja vaig comentar un dia, de que trobo de solemne mala educació, no respondre a un comentari, per banal que sigui..

En tot cas content de les vostres vistes i de moure’m una mica al marge de la majoria de  “normatives”.I acabar agraint-vos les vostres atencions, vistes, comentaris i missatges privats….