Cumpanamá és un restaurant de cuina peruana, cèntric, ampli, amb taules espaiades i aparentment autèntic. Els plats ens van agradar, tot i que la meva manca d’experiència en aquest tipus de cuina, no em permet ser més precís.
No sempre trio jo els restaurants que anem i aquest cop em van portar a Cumpanamá, lloc del qual mai havia rebut cap feed back. I em cal reconèixer, que vaig anar-hi amb cert temor, que de fet va desaparèixer al cap de pocs minuts d’estar allà.
Està ubicat a Bailèn, a pocs metres de Diagonal i també del meu apreciat Teòric, que tinc publicat entre els meus preferits. En un local ampli i amb taules prou separades i per tant, el puc descriure com un lloc confortable.
El personal de servei, és molt peruà i dit en el millor sentit. Tampoc soc persona molt viatjada més enllà d’Europa, però sempre he tingut bon tracte amb la gent d’aquest país que s’han creuat a la meva vida. El servei era discret, amb bona imatge, atent i professional.
Pel que fa als plats a Cumpanamá, ens van agradar, però no m’atreveixo a valorar-los per culpa de la meva poca experiència en cuina peruana, que de fet es limita a alguna experiència amb uns apreciats veïns que havia tingut quan vivia a Sabadell i a algun cebiche servit per cuiners creatius que els tenen als seus menús degustació.
Que ofereix la carta de Cumpanamá
La carta és molt variada i amb moltes seccions. A la seva web la mostren i aquí us deixo unes imatges de la carta que t’arriba a taula.
Advertència: Les racions són molt generoses i de fet ells mateixos t’avisen. En conseqüència compte amb el que demaneu 😅
Que vam demanar
De fet, qui m’hi va portar, que era el meu fill, que tampoc tenia experiència en cuina peruana, però havia estat allà fa no gaire, just després d’haver anat a aquell del carrer de València, «dirigit» per aquell «cuiner-escriptor universal» famós 😏.
I com va sortir d’aquell, una mica emprenyat per la seva relació qualitat-preu, aquell concepte que tant desagrada al meu estimat aspirant a Ferrater del Baix Camp, algú el va portar a Cumpanamá, el va trobar prou correcte i llavors ell m’hi va portar a mi.
Confesso que abans d’anar vaig preguntar ChatGPT, que em recomanava com plats típics i més exòtics, a banda del ja universal cebiche.
I amb la restricció de només poder demanar 3 plats degut a les seves mides, vam escollir un dels cebiches, la causa de pop i l’anticucho. Tots tres van arribar pràcticament de cop i ja vaig veure que tot allò no ens ho acabaríem.
Els tres plats en van agradar, però el que més va ser la causa, el cebiche molt bé, però potser si hi tornés demanaria el de només peix i l’anticucho el que quedaria en tercer lloc, en ser plat carnívor, potser més apte per un dinar que per un sopar.
Com a anècdota i en preguntar-nos si ens havia agradat, en veure que no ens ho acabàvem, el meu fill va dir que sí i per semblar convincent, que ho posessin en un tupper, que no sé que en deu haver fet… però queda bé de cara a sostenibilitat 🤦♂️. D’aquí que veureu al tiquet, 0,5 € de tupper.
Vins i postres
No puc dir res de la carta de vins, perquè no la vaig veure. Just tornat d’uns dies a Suïssa i França on havia descuidat una mica les meves normes dietètiques, volia fer bondat i limitar-me a una copa. Però em feia por demanar-la, que em diguessin que tenien un verdejo i espatllar la vetllada 😅. Per tant, vaig anar de cervesa i aigua.
Les postres eren les que mostro i el meu fill volia alguna cosa dolça per a acabar i va demanar el pastís de xocolata, que vaig tastar i tampoc vam acabar, tot i ser molt bo.
Conclusions i reflexions a Cumpanamá
El lloc ens va semblar molt autèntic i sense cap concessió al folklorisme, massa freqüent en moltes cuines exòtiques.
Servei correcte, molt professional i que et podries trobar, i agrairies, en més d’un lloc dels que sempre destaco en la meva llista de llocs top.
Dels plats a Cumpanamá, poc puc dir, a causa de la meva manca de rodatge en aquests tipus de cuina. Però en positiu, diguem que és un lloc que vivint a BCN, segurament tornaria per tastar altres plats.
L’únic a comentar o a advertir, és la mida de les seves racions. Potser és un lloc on si vas 6 i demanes 6 o 8 plats, quedes bé. Però anar dos i demanar dos plats, fa com molt misèries 😂. Nosaltres no ens vam poder pas acabar els tres plats i rarament ens passa 🤷🏻♂️. I fins i tot jo, tornava conduint pels túnels de Garraf, notant-me ple.
Com conclusió, Cumpanamá és un lloc que us pot agradar si voleu tastar aquest tipus de cuina, en un lloc digne i sense cremar la Visa.
RESUM
- Cuina peruana
- Servei amable i professional
- Relació qualitat-preu molt bona
- Racions molt grans
- En conseqüència recomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia i Bon reportatge, com sempre.
No el conec però l’anoto per anar a tastar-l’ho.
Conec varis peruans i també el de València. Els clients d’aquell són els tatuats i dones amb talons alts que tan els hi fot el que mengen mentres sigui cuina “limeña”. Tampoc els importa massa la despesa.
Aquest d’avui pinta bé. La causa i el ají de gallina són dos plats prou bons i que m’agraden però sí veig massa exagerat tanta patata groga😂.
Una abraçada i ens anem llegint!!!
Bon dia!
Aquí el públic no era en absolut el del carrer València 😅. Era públic «normal» que et feia sentir a gust i vam que observar que bastants d’ells, donava la sensació que eren peruans o al menys un dels components de la taula, que no deixa de ser una bona senyal.
Jo tinc zero experiència en cuina peruana, tret del que he comentat al post. Però vaig trobar bé els plats i el que més, la causa amb la patata groga 😂…. segurament és el que demanaria si hi tornés.
Una abraçada i gràcies per passar!
Prenc nota, que ni em sona de nom. Però pel que has escrit, crec que ens agradarà.
Abraçada!
Bon dia Carles,
Penso que si us pot agradar.
Ja em dius si hi aneu.
Abraçada!
Acostumen a ser plats abundants, no és que tingui gaire experiència tampoc però per estudiants de la universitat he menjat a cases i a restaurants aquesta cuina.
M’agrada molt el “anticucho” que és cor de vaca filetejat i planxat o a la brasa. Al principi vaig ser una mica reticent a menjar-lo per no saber quina textura em trobaria i finalment vaig pensar, coi el cor és tot múscul! i la veritat és que és deliciós.
Un lloc que tindrè en compte, tenint en compte el vigilar la quantitat a demanar.
Salut!
De fet el cor és una part que de sempre m’ha agradat. De petit, la meva mare en feia sovint, suposo que per econòmic…
I ara fa unes setmanes a un dels bistrots de París que vaig publicar, en vaig menjar un de «persillé» que em va encantar i dels que et queden a la memòria.
Salut!