D’Aprop és un restaurant, ubicat a l’hotel Yurbban Passage i per tant molt per cèntric. Us sorprendrà pel seu bon fer i amb plats de proximitat, molt ben actualitzats.
D’aprop és un restaurant que ens va sorprendre en positiu. No sé si triomfarà o no, perquè el tema restaurants en hotels, és com una altre lliga, en la que sembla costi atreure clientela.
Però la veritat és que compleix els requisits que demano per a trobar-me bé en un lloc. Cuina més que correcta de la que parlaré més endavant, espai ampli, decoració relaxant i servei molt professional i en el seu lloc.
La seva cuina s’anuncia com una recuperació de plats clàssic del nostre país, actualitzant les elaboracions, per tal que pugui servir com a mostra de cuina catalana , pels molts visitants que arriben a BCN. La idea em sembla molt encertada i tant de bo, es popularitzes.
Ja sabeu que jo vaig molt d’incògnit i no m’assabento massa de les històries relacionades. Però he llegit a través d’un post d’en Sorrós, que és una reaparició fent d’assessor gastronòmic, del xef Xavier Franco, del que tinc bons records de quan tenia l’estrellat Saüc. Després és va traslladar a un hotel a via Laietana i tot seguit a Les Magnolies on ja vaig perdre-li la pista.
Us posaré un enllaç al bloc del Sorrós per si voler ampliar detalls del xef. Això l’ajudarà en obtenir visites, que segur que ell al revés #mainohofaria 😂. Si el voleu llegir, feu clic aquí, però torneu eh?
Que ofereix la cuina D’aprop
La carta ofereix molts plats que venien de gust. Però mentre intentàvem decidir, la cap de sala, ens va fer fixar en dos menús que pintaven força bé. Un de més bàsic i un de 35€ anomenat degustació i que vam escollir per comoditat. I precisament aquest menú contenia alguns plats que ens feien gràcia.
Però com podreu veure, la majoria d’ells són de caire tradicional de la nostra cuina, però actualitzats als temps actuals. El menú que veieu tot seguit, en mostra exemples.
Quins plats van arribar
Us deixo el menú i així m’estalvio la feina de copiar els plats amb tots els components.
En primer lloc va arribar una ració generosa de pa de coca i oli extra. Començàvem bé
Després l’amanida de encurtits o confitats casolans, que ens va sorprendre per refrescant i pel bon nivell de les elaboracions.
Continuem el menú d’Aprop, amb la cassoleta de fesolets a l’estil més clàssic. La vam gaudir.
Els musclos amb all i oli de brasa, també ens van encantar. I mira que a Cambrils, no hi ha setmana que deixem de fer musclos algun dia. Però aquests amb la seva salsa, estaven un esglaó pel damunt. La foto m’ha quedat de pena, però és el que hi ha amb aquella llum i la meva poca traça 😂.
El caneló de pollastre rostit d’Aprop, que el mostren batejat com «el caneló del Xavi», molt bo com s’espera quan porta signatura.
El peix de llotja era corball. Com sempre dic i això no té solució fora de casa, un pel massa cuit. Però també com sempre dic, si el servissin al meu gust, tornarien un munt de racions a la cuina #melopasunpocomás?. En tot cas i conya a banda, estava molt «comme il faut», adjectiu que ja s’aplicaven ells mateixos, al llistat del menú.
I finalment del menú d’Aprop, el taco de fricandó, que era un dels plats que em feia gràcia provar. Curiós com evolució d’aquest clàssic i ben aconseguit.
De les postres, poc a dir. Recordant un cop més la meva poca afició al dolç, puc dir que correctes, però res que em provoqués desig de repetir, que rarament em passa amb les postres.
La carta de vins d’Aprop
Una carta amb força varietat, tant de proximitat com de vins més llunyans. Vam optar per un senzill DOQ Priorat, Els Pics de Mas Alta. Un bon celler, del que a casa sempre tinc reserves, però de l’Artigues, que està un esglaó per damunt. Això del #semprepaguem, fa que calgui controlar els vins als restaurants 😂.
Conclusions / Reflexions a voltant d’Aprop
Com que vam sopar molt a gust, ens vam repetir la pregunta que ens fem en tantes ocasions: Com és que cremem sovint la vida en llocs aglomerats i amb soroll, on sense discutir que els plats puguin ser bons, no els gaudeixes com mereixen?.
Els plats d’Aprop, estaven molt aconseguits, tampoc hi havien «genilalitats», però tampoc és un tema que necessiti a diari. I més algunes (presumptes) genialitat, no passen de presumptes o barreges en plan «épater le bourgeois», i en més d’una ocasió, podríem discutir si certes barreges, harmonitzen bé o no. Per tant, bon equilibri en aquest lloc.
I també com ja he comentat ja algun cop, em faig la reflexió de si aquest revival de restaurants en hotels, no es considera competència deslleial per part dels restauradors, que lluiten en solitari, pagant els lloguers dels seus locals. Però això caldria que ho diguessin ells.
A mi d’Aprop em va agradar i no el descarto per qualsevol altre àpat tranquil a BCN. Esperem que no s’apagui la flama i que no decaigui el projecte.
RESUM
- Restaurant ubicat en l’Hotel Yurbban Passage i per tant molt cèntric
- Instal·lacions còmodes i agradables
- Plats de bon nivell, amb elaboracions properes
- Servei molt professional i atent
- Bona RQP
- En conseqüència, d’Aprop, és un lloc que recomano
Altres restaurants que tinc publicats en zones properes, els podeu veure fent clic a,
Té bona pinta pel que dius, però si que els restaurants d’hotel, semblin jugar en una altre lliga. Tenen to al seu favor: locals, espais, personal i cuiden el tema cuina. Però tot i això no són la primera opció que et ve al cap, quan penses en un lloc per sortir a sopar.
I sinó recordo malament, en poques setmanes, tu i els de 3ataula, heu publicat més d’un.
A veure com evoluciona, doncs pel que he anat seguint, no tots els hotels volen assumir les despeses d’aquest complement. I comencen amb forces, però acaben cansant-se.
Abraçada!
Hola Carles,
Si que hem publicat alguns en positiu. Recordo el A de l’hotel Neri i també el DO de la Plaça Reial. I tots amb les mateixes característiques. Tot bé, però manca de públic.
Pel que fa a aquest d’avui, d’Aprop, em comentava algú que coneix bé el tema d’hotels, que la manca de públic podria ser deguda a agost. Que tot i que agost pugui semblar un mes turístic, en realitat és tracta de turisme massiu i low cost…
A veure com evolucionen!
Abraçada!!
Estic totalment d’acord amb tu, no vaig trobar cap plat “genial” o sorprenent…encara que el conjunt va ser correcte no em va semblar res del altre mon, especialment la crema catalana. Destacaria l’amanida d’encurtits…i d’altra banda no sé si vau tenir problema amb les mosquetes, espero que ja ho hagin solucionat, el dia que vaig anar-hi n’hi havien a tot arreu.
No, no vam observar cap animalet. Suposo que són coses que just descobertes, tenen solució i el lloc és prou luxós com per trobar-ne ràpid. A nosaltres i a nivell global ,ens va semblar més que correcte amb plats bons com el caneló i els encurtits. I aquell dia el corball, estava molt bo.
En el meu cas, que valoro molt «el sentir-me a gust», en un lloc, la conclusió ha estat positiva. Hi ha un detall que em marca molt i és si em va de gust fer sobretaula o fugir cap un altre lloc. I va ser dels dies en que vam fer sobretaula 😅.
Salutacions,
Potser acabarem fent un apartat a la Guia amb els restaurants d’Hotel. Crec que si no anem més també és per que és un sector que ens fa una mica de mandra. Però particularment, cada cop m’agraden més els paràmetres en els que es mouen: tranquil·litat, servei i qualitat. I si ja coincideix amb una bona cuina, ja és l’óstia.
Abraçada!
Aquest és dels que si arribem anar els tres, ja ens plantegem si mereix Guia o no. I això no ens ho plantegem pas de tots.
I alguns plats com els encurtits, el corball i el mateix macarró, estaven molt bons. I l’objectiu de mostrar cuina «propera» m’agrada.
Abraçada!!
Totalment d’acord! ja sabeu que sóc molt defensora dels restus d’hotels… jo he dinat al de l’hotel del costat, mateixa cadena, però més senzill. es diu plat únic el restu, penso. i tb estava molt bé i ell loc, de conya. i a aquest he fet algun coktail… anotat per anar-hi, doncs!
Si… curiós el del costat, el plat únic. Vaig llegir algun publi reportatage de part d’alguna de les #chica_anuncio i ja em va desmotivar.
Però en aquest també han tirat de #chicos_anuncio . Només cal fer clic als post d’Insta per descobrir-ne 😂
Jo penso que els desprestigia, tal com va passar amb Zero Patatero, tot i que després i el dia que vaig anar, estava prou bé.
Costa això del restaurant de l’hotel, de fet, de vegades estas a un hotel i just vas buscant on sopar per no fer-ho a l’hotel. Tenen com una maledició de “cuina básica i car”.
Pot ser ens obriu els ulls amb aquestes visites que esteu fent darrerament…
Salut!
A mi s’em estan obrint….. 😉
Potser perquè valoro molt l’espai que permeti conversa relaxada…
Però es que quan les coses no caben a les (mini) taules i cal cridar per mantenir la conversa, ja em dona igual el que em posin a la taula… Només tinc ganes de marxar…
Salut!!