Deliri és un petit restaurant, ubicat en ple Eixample, amb cuina destacable i plats ben trobats.

Deliri

Carrer de Corsega, 242

Web del restaurant

Tel.: 936 11 39 27

Deliri entrada

Un dia caldrà fer un estudi, i segurament homenatge a qui ho mereix, de tots els restaurants de BCN, que han sorgit a partir de personal que ha treballat a Coure.

Així d’entrada em venen al cap cinc i dos d’ells, propers geogràficament a Deliri, que publico avui. Però ben segur, en trobarien més perquè jo tampoc soc cap «estudiós» de l’origen de cada restaurant i m’assabento per casualitat.

Deliri, tot i ser un local petit i que requereix baixar tres o quatre esglaons per accedir-hi, és un lloc que passant pel carrer dona imatge de lloc acollidor i fins i tot «romàntic».

Que ofereix la carta de Deliri

A la seva web no mostren cap carta. Això per a mi és un hàndicap, perquè abans d’anar a un restaurant, vull saber que em trobaré i ja demanant molt, vull saber el ventall de preus. Però en tot cas, amb la carta, encara que sigui sense preus, ja em conformo.

I a Deliri, excepte unes quantes fotos, res de res. Per això us poso una imatge de la seva oferta, per a poder fer-vos idea.

Deliri carta

Aquesta és la carta més o menys estable i cada dia tenen una sèrie de suggeriments, que t’enumeren verbalment. I d’això en parlaré a la secció «Conclusions i Reflexions».

Que vam demanar

Ens van rebre a Deliri, amb el típic «És el primer cop que venen?» i com vam respondre afirmativament, tot seguit arriba el típic «aquí tots els plats estan pensats per a compartir». Fins aquí res a dir, perquè malauradament és la moda. Que de fet no és moda, sinó comoditat per la cuina 😂.

Mentre discutíem entre nosaltres quins plats «compartíem» se’ns va escapar a la nostra conversa una frase a l’estil «jo de segon, agafaré…». I vam ser advertits pel que feia de cap de sala, que allà «el concepte de primer i segons, no existia i bla, bla, bla».

I ja va veure que per la cara que vam posar en la seva intromissió en la nostra conversa, que no era convenient alliçonar-nos. Jo encara amb l’edat, m’ho agafo una mica en pla «Déu nos en guard…no sap on es posa 😂». Però qui m’acompanyava, s’ho va agafar menys bé.

Total que a Deliri vam demanar tres plats per a compartir: les migas de tonyina a la catalana, un plat molt fresc i ben rebut, l’ensaladilla russa, correcta sense més i el verat amb carabassa rostida. Molt bo aquest darrer, tot i la sorprenent ració mísera de verat (un peix que ara en temporada, està a  uns 6 € /kg 😅.

Deliri russa

Deliri verat

I ja li vaig explicar al cap de sala, que els «segons», cada un menjaria el seu. I un dels motius és que els plats respectius, no venien de gust a l’altra meitat de la taula. Tampoc és tan difícil d’entendre no? Van ser la terrina de cabrit i per a mi els callos amb cap i pota. Realment ben resolts els dos.

Vins i postres a Deliri

La carta de vins, es veia ben treballada i oferint algunes opcions a copes, sense que fes falta preguntar-ho. Molt bé en aquest aspecte. Vam escollir copes d’un Côtes de Rhône, el Famille Perrin, que ells escriuen al tiquet com «Femille» 😂. Va resultar una bona opció.

Pel que fa a les postres, hi havien quatre opcions que veieu a la carta que he penjat. I vam compartir el de xocolata, oli i sal, del que vaig tastar una mica i estava prou bé.

Conclusions i reflexions a Deliri

En primer lloc, deixar clar que la cuina ens va agradar i que tots els plats mereixien bona nota. I el servei de sala, tret dels intents d’«adoctrinament», va ser molt correcte i el signaria, en la majoria de restaurants que vaig.

Un detall a Deliri que que ja he comentat i no m’agrada, és la manca d’informació a la seva web. I una altre reflexió, aplicable a molts llocs, és que si els «suggeriments del dia» són més de tres, potser millor imprimir-los que anar cantant en directe, quan el 90% de cops, es descuiden de dir el preu.

T’acabes fent un embolic, recordant sis o més plats fora de carta i que a més solen ser de nom «llarg».

I parlem de tema preus, que sabeu que pràcticament mai em fico en aquest apartat. Cada lloc té dret a marcar els seus i el públic i anirà o no, segons diferents criteris. Per tant, no diré si trobo els plats cars o no, però si comentaré l’exemple del verat, que ja he començat a la seva descripció.

A casa m’agrada experimentar amb el verat quan és temporada, marinant-lo, fumant-lo, etc. Conec bé aquest peix. El verat està ara (venda a particulars a uns 6€/kg) i la quantitat del plat que veieu a la foto, no arriba als 100g. Això vol dir 0,6 € de verat i no parlem de la carabassa, que pot estar a 1 € el kg.

Entenc que un restaurant com Deliri, té moltes despeses i els temps són difícils. Però en un plat de verat, marcat a 16 €, no pot haver-hi només 0,6 € de peix. I podria posar algun altre exemple. En tot cas el consell, és no caure en la garreperia, perquè pot acabar tenint  efectes negatius.

Deliri tiquet

Resum

  • Local agradable i molt cèntric
  • Plats ben elaborats
  • Servei agradable
  • RQP no òptima
  • En tot cas un lloc que val la pena conèixer