Doñana ha estat el punt central d’una estada per la zona de Huelva, que ens ha permès visitar pobles d’aquesta província i aprofitar per fer una incursió a l’Algarve.

Doñana, Huelva, Algarve i Sierra de Aracena

sortides amb base a Matalascañas

 

 

Doñana entrada

Segurament el llarg període d’aïllament que ha comportat el tema Covid, i que tampoc dono per acabat, ha incrementat les ganes de fer sortides i recuperar la normalitat. I aquesta és la segona escapada de primavera d’aquest 2022. L’altre va ser a Santander -Galícia, a la que us poso enllaç.

Com sempre dic, mai m’atreviria a fer recomanacions dels llocs als quals viatjo, per desconeixement de l’entorn. Com a molt m’atreveixo a fer un breu resum dels llocs on hem fet àpats, amb la intenció de servir-me de recordatori i si poden ser d’utilitat per algú, ja seria festa grossa.

Per tant, descriuré els principals llocs que ens han agradat, evitant les sofisticacions i els excessos de #modernor. Quan vaig a llocs remots, busco dins el possible, la tipicitat i la tradició i em rellisquen del tot, les «reinterpretacions» de les cuines.

I el que si us puc assegurar, és que mai entro en un restaurant, sense haver fet una mica de recerca, encara que sigui «atracant» a usuaris de les xarxes, que es belluguen per aquestes zones. I a més, faig encreuament d’aquestes dades amb les crítiques «negatives» de TripAdvisor. També miro les xarxes de cada restaurant, si en tenen, cosa que en aquesta zona, sol mancar.

Set dies i els àpats que ens porten millor record

Diumenge dia 1, zona Matalascañas (Doñana)

Dinar en un restaurant en diumenge, sempre ho he considerat esport de risc, però no quedava altra solució i calia que fos en aquesta zona, degut a horaris d’arribada. En aquest cas, no vaig trobar cap recomanació. Un Bib Gourmand que hi ha per la zona, no em feia el pes i vaig optar per recerca pròpia.

Vam acabar en un restaurant familiar i senzill, tocant platja, en el que les cròniques pèssimes de TripAdvisos, es limitaven a 3 i crec recordar que eren per vegans ofesos, per no trobar prou varietat vegana. I a més estaven ben contestades per la família que porta el restaurant.

Aquests són els plats que vam demanar i tots correctes i amb bon tracte. Croquetes de cua de vaca, tortitas de camarones, tonyina a la planxa i tomàquet amanit.

Però com era de preveure, vam sortir una mica escaldats, no pas per culpa del restaurant, sinó per culpa del soroll de públic, l’aglomeració i veure com el servei quedava superat per aquests fets. Hi tornaria en dia feiner i en cap cas en dia punta.

Dilluns dia 2, Algarve: Lagar Mar a Olhao.

Es tractava de visitar els pobles de la zona Algarve, però sense passar de Faro, pel tema de distància i a més el dia va quedar reduït per un incident, canvi de bateria, que ens va fer perdre quasi un parell d’hores.

No coneixia aquesta zona i tampoc ens va entusiasmar. Els excessos que ha comportat el turisme,  han fet molt de mal arreu i a més contrasta amb la pobresa general, fora dels nuclis turístics.

Vaig rebre diferents recomanacions per dinar, cap em va fer el pes, excepte una a Olhao, ja a prop de Faro. Un restaurant de l’Algarve que tenia web i tot 😍. Es tracta del Lagar Mar, que ens va semblar molt autèntic.

Just en front del mercat de Olhao i ens va agradar. Bon servei, honestedat i amb l’etiqueta de plats de la regió. Volíem una cataplana i ells mateixos ens van dir que amb això féiem plat únic. En tot cas vam insistir que volíem alguna cosa més i van arribar aquestes coquines, realment bones.

Un lloc molt recomanable, al que tornaria. I la cataplana, un plat que conceptualment no difereix gaire de la nostra sarsuela, el vam gaudir bé 😍

Dimarts dia 3, Huelva capital: El Portichuelo.

Després de visitar, algunes de les coses que cal veure a Huelva, vam dinar al Portichelo. Lloc que que em venia recomanat per tres contactes diferents i no podia fallar. Plats tradicionals i amb bona oferta de peix. Un molt bon restaurant, al que també repetiria.

Vam demanar per picar, mitja ració de pernil, unes gambes a l’allada, un tomàquet amanit que va resultar espectacular i segons ells i amb el seu clima, el tenen tot l’any així de bo. I com plats principals, secret ibèric i també uns ronyons de xai, que no surten a la foto.

Un cop dinats, vam fer visita a Punta Umbria, El Rompido i ja més a l’interior Niebla amb les seves muralles.

Dimecres dia 4, parc de Doñana

Per aquest dia teníem reservada visita al parc i el dinar va ser de mínims i, per tant, res a descriure. El parc de Doñana, és un imprescindible i les visites guiades, són molt recomanables. Però aquest bloc, no és de viatges, sinó de restaurants 🤷🏻‍♂️

Dijous dia 5, Isla Cristina

El dijous, teníem previst fer la zona d’Isla Cristina i el seu entorn. Teníem alguns llocs anotats, però a voltes les circumstàncies són poc favorables i vam decidir canviar de lloc per dinar. Vam anar fins a Ayamonte, tocant Portugal.

De fet, Ayamonte ens va sorprendre el dia que tornàvem de Portugal i hi vam fer una breu visita. El vam veure un poble molt viu i àrea d’influència de la zona. Salvant distàncies, ens va recordar Puigcerdà, com pol d’atracció pels veïns de França, que en aquest cas, podem canviar per Portugal.

Vam dinar al Meson de El Choco i va ser un èxit. Producte de primera i servei àgil i professional. Vam compartir aquests plats, començant per aquestes delicioses gambes, només bullides un moment.


També aquest assortiment de peix fregit, amb el toc de gràcia que saben donar als fregits en aquesta zona.

I unes cloïsses delicioses

Vam sortir molt satisfets de EL Choco i al meu punt de vista, el millor àpat fins al moment.
El cost va ser el que veieu tot seguit, amb una ampolla de blanc de la zona i unes postres. Ganes de tornar-hi també.

Divendres dia 6, Sierra de Aracena

Per un dia ens vam allunyar del mar i ens vam endinsar cap a l’interior: Sierra de Aracena, visitant alguns dels seus poblets. La zona sorprén per la seva abundant vegetació, amb pobles molt bonics i és ben coneguda per la seva producció de pernils ibèrics i també sense aquesta denominació.

D’entre aquests pobles, segur que us sonarà el nom de Jabugo 😉. Però no és pas l’únic que cal visitar.

El dinar va ser al Restaurant Arrieros a Linares de la Sierra. Un petit poble amb molt d’encant i amb un restaurant que val la pena. Podeu veure la seva web fent clic aquí. Destaca també la seva cuidada carta de vins. Un Bib Gourmand i amb la nominació ben merescuda.

A més de la carta, que mostra la web, ofereixen plats en funció del dia. I ells mateixos expliquen amb orgull, la seva oferta de «guisos». Vam compatir un paté a base de fetge de porc ibèric, la seva famosa sopa de tomàquet, realment espectacular i una torrada amb formatge de cabra. Els tres plats amb molt bon nivell.

I com plats principals i anant a l’especialitat de la casa «guisos». La Marta va escollir el de ronyons i jo un fora carta amb nom «potage de garbanzos con manitas». Molt encertat el de la Marta, mentre que el meu, no va cobrir les meves expectatives.

Per explicar-ho senzill, va passar una mica com l’olla ferroviària del post anterior. Són plats clàssics, que en voler-los replicar en cuines de nivell, volen donar-hi tocs personals, que desvirtuen el plat. Si hi tornés, que ho faria sense dubtar si repetíssim la zona, aniria directament als seus productes ibèrics a la brasa.

No he parlat de vins en cap dels restaurants, perquè ens deixàvem aconsellar pels seus estimats «blancos del Condado». En aquest cas vam demanar aquest negre d’Andalusia, que va resultar ben sorprenent. En demanar-lo vaig voler fer una gracieta dient «llàstima del nom», però no vaig detectar cap complicitat 😂.

Dissabte dia 7, nova incursió al parc

I res a destacar pel que fa a gastronomia.

Diumenge dia 8

Tornada cap a casa. Ha estat una bona experiència.