Donostia. Segon HomeExchange 2026

Donostia és un dels nostres objectius anuals i és una ciutat que no ens cansa mai. De nou aquest 2026, he tingut l’oportunitat de passar-hi uns dies i com sempre, una festa.

Aquest 2026 només hem fet dos intercanvis amb HomeExchange, perquè el viatge al Japó de la primavera passada el vam fer allotjant-nos en hotels. Va ser una manera d’explorar el país i, sobretot, d’aprendre a moure’ns-hi. Ens feia una mica de respecte estrenar-nos allà amb un intercanvi de cases, per la diferència de costums i la barrera de l’idioma. Posar en marxa una simple rentadora retolada en japonès, pot acabar sent tota una aventura.

Per això, aquest any ens hem limitat a un intercanvi a Stockholm i aquest altre a Donostia. De cara al 2027, la idea és tornar al Japó utilitzant els punts acumulats. Ara que ja hi hem fet un primer aprenentatge, ens veiem capaços de viure-hi una estada amb molta més autonomia i una mica més com si fóssim veïns del barri.

Donostia és una ciutat a la qual sempre ens agrada tornar i una zona que coneixem força bé. També el territori que queda dins d’aquest triangle imaginari format per Ondarroa a l’oest, Hondarribia a l’est i Tolosa cap a l’interior.

Aquest cop, a més, el pis d’intercanvi tenia un altre gran atractiu. Era bonic, molt funcional i extraordinàriament ben situat. Per als qui coneixeu Donostia, estava a uns 300 metres del pont de Maria Cristina —el tercer comptant des de la desembocadura de l’Urumea—, cosa que ens permetia arribar caminant a qualsevol lloc del centre.

La nostra filosofia de vida en els intercanvis

Una de les coses que més ens agrada quan fem una estada en una ciutat és intentar viure-hi com si realment hi residíssim. No ens interessa anar corrent d’un monument a l’altre, sinó integrar-nos en el ritme del lloc, amb temps per passejar, fer escapades als pobles del voltant i anar a algun restaurant. I els dies que ens quedem a Donostia, gaudir de la ciutat sense presses, perquè és d’aquelles que sempre ofereixen una passejada nova.

Ens agrada esmorzar a casa, com fem habitualment a Cambrils, i també preparar-hi un dels dos àpats principals. Si coincideix en dissabte o diumenge, fins i tot acostumem a evitar els restaurants. En definitiva, fem exactament la mateixa vida que faríem a casa, però amb més excursions, més restaurant i el plaer d’anar als mercats a comprar per al dia a dia.

Una de les virtuts de HomeExchange

Per a nosaltres, una de les grans virtuts de HomeExchange, és que no té res a veure amb llogar un apartament turístic. Sé que aquesta manera de viatjar costa d’entendre a qui no l’ha provada, però, com he explicat més d’una vegada, el secret és escollir bé els coparticipants. Val més rebutjar un intercanvi que, d’entrada, sembla molt atractiu si alguna cosa no et transmet confiança o mostra un mínim de risc.

I sempre ens fan la pregunta inevitable: «I no teniu por que…?»

La meva resposta és sempre la mateixa. Els intercanvis es fan a través d’una plataforma de pagament, on totes dues parts acumulen anys de comentaris i valoracions públiques.

Llavors els retorno la pregunta:

«De veritat creieu que una parella que fa anys que intercanvia casa seva, amb desenes d’excel·lents referències, decidirà un dia, sense més ni més, embogir i destrossar casa nostra?» I fins avui, la resposta ha estat sempre la mateixa: no.

La nostra gastronomia a Donostia i rodalia

En total han estat vuit nits, és a dir, set dies sencers. Si hi descomptem dissabte i diumenge —dies que llevat de rares excepcions, evitem els restaurants—, al final ens han quedat cinc àpats de restaurant.

Alguna nit també hem fet la corresponent ruta de pinxos, però he de reconèixer que no soc un gran entusiasta del bullici que acostumen a generar aquests locals. Per això ens hem limitat principalment al barri de Gros. I el barri antic, amb tots els seus bars, ni el vam trepitjar i més tenint en compte que era agost.

Pel que fa als restaurants, hem procurat fugir deliberadament dels noms més mediàtics. Des de fa anys ens guiem sobretot per les recomanacions que ens han anat fent els nostres companys d’intercanvi, cosa que ens ha permès descobrir llocs que probablement mai hauríem trobat pel nostre compte.

Ara bé, convé no idealitzar els restaurants desconeguts. Que un lloc no surti a totes les xarxes no el converteix automàticament en una joia amagada. De la mateixa manera que un restaurant molt recomanat tampoc garanteix una experiència excepcional. De molts llocs surts pensant que n’hi ha vint més que juguen a la mateixa lliga.

D’aquesta estada em limitaré a comentar tres restaurants, tots ells dins del que jo acostumo a anomenar —amb totes les reserves que comporta el terme— la lliga dels restaurants de classe mitjana. Tres dels que vam anar, que sense ser dels més coneguts, mereixen comentari.

Petritegi Sagardotegia a Astigarraga a tocar de Donostia

Mira que portem visites a Donostia i mai havíem trepitjat Astigarraga, un poble situat a poc més de set quilòmetres i conegut per la seva tradició sidrera. I també he de confessar una altra cosa: mai havíem anat a fer un autèntic menú de sidreria. Sí que n’havíem tastat els plats més típics, però mai el ritual complet, amb la barra de pa i la sidra a dojo.

Seguint recomanacions, aquest cop ens hi vam decidir. I la sorpresa va ser molt agradable. No per la gastronomia —que és prou correcta—, sinó per la capacitat organitzativa del lloc.

Estic tan acostumat a trobar restaurants amb una certa desorganització, esperes innecessàries o un servei irregular que, quan entro en un local que serveix centenars de persones i tot funciona amb la precisió d’un rellotge, no puc evitar quedar-me pensatiu.

I em faig la mateixa pregunta: «Què hi canviaries?». I, sincerament, no em surt cap resposta. El servei és diligent, els plats arriben amb una precisió admirable i, si a la taula del costat hi ha visitants de l’altra punta del món, els atenen en un anglès més que correcte. Tot flueix amb una naturalitat sorprenent.

Pel que fa al menjar, també vam sortir satisfets. Bona la truita de bacallà i bona la cua de lluç, mentre que el txuletón, sense ser memorable, superava alguns que he menjat pagant bastant més. Aquí teniu la seqüència completa del menú, amb sidra il·limitada —directament de les botes o embotellada, segons les ganes de cadascú— per 55 € per persona, tot inclòs.

Balearri a Getaria

Sempre ens agrada passar per Getaria, tot i que cada vegada tinc més la sensació que els seus carrers s’assemblen més a un petit parc temàtic.

També fa molts anys que no anem als grans temples gastronòmics del poble. Deu fer una dècada que no trepitgem Elkano i set o vuit anys que no anem a Kaia Kaipe. Al meu entendre —i insisteixo que és una opinió absolutament subjectiva—, sobretot Elkano ha perdut una mica aquella essència que tant m’agradava. Però també és cert que jo sempre hi anava amb una idea molt clara: demanar un bon peix a la graella i poca cosa més per començar.

Aquest cop vam tornar a Balearri, un restaurant que ja coneixíem i que ens continua agradant molt. Té l’encant d’estar pràcticament damunt la sorra i conserva un aire de senzillesa que cada vegada valoro més. Els plats van estar a molt bon nivell i el turbot, senzillament espectacular.
I, mentre el menjava, no podia evitar pensar en la quantitat de turbots que serveixen cada dia els restaurants de Getaria i rodalia. I coneixent una mica com funciona el mercat del peix, em va venir al cap una reflexió que em va fer somriure:

«Un restaurant pot estar a vint metres del mar… i el peix haver estat pescat a més de 1.500 quilòmetres.» 😄

No deixa de ser una curiositat que trenca aquella imatge idíl·lica que, de vegades, ens fabriquem sobre el peix “de proximitat” i que algun restaurant amplien amb aquella història recurrent, que tenen un «pescador amic», que bla, bla, bla… 😏.

La puta mania de no permetre reserves en línia

Com a punt negatiu, em continua fent molta mandra que encara obliguin a reservar per telèfon. De fet, gairebé va ser prou motiu per descartar el restaurant. Al final, la Marta va acabar trucant —jo m’hi negava per principis— i així vam resoldre el problema.

I el més curiós és que, en arribar, la persona que controlava les reserves no trobava el nostre nom. Després d’una estona revisant la llista, va descobrir que «Ricard Sampere» havia acabat convertit en «Ricardo Sánchez».

Ho van resoldre amb tota la simpatia del món i, evidentment, no hi va haver cap problema. Jo, això sí, em vaig haver de mossegar la llengua per no deixar anar un: «Això us passa per continuar utilitzant sistemes de reserva del segle passat.» 😄

Però, deixant aquesta petita anècdota de banda, aquí teniu la seqüència dels plats que ens van servir.

Fronton a Tolosa

En les nostres estades a Donostia, rarament deixem de visitar el mercat de Tolosa dels dissabtes on sempre fem alguna compra. Quan es parla de restaurants d’aquesta població, gairebé tothom pensa immediatament en Casa Julián. Però nosaltres ja havíem complert de sobres la quota de carn vermella d’aquest viatge, que personalment m’autorestringeixo. El txuletón que heu vist unes línies més amunt no ha estat l’únic i, a més, la visita obligada al distribuïdor d’Okelan, a Zarautz, també comporta pecar a «casa» tant sí com no.

En canvi, jo, quan sento la paraula Tolosa, penso automàticament en el Frontón i, més concretament, en el seu espai Luze, que és la zona més formal de les tres que ofereix el restaurant.

La raó és que hi ha un plat que sempre em ronda pel cap: digueu-me primitiu, però les seves «alubias de Tolosa con sacramentos» em continuen semblant una autèntica meravella. A més, diria haver llegit que les preparen amb la famosa morcilla de Beasain de Casa Olano, lloc on nosaltres també fem parada obligada cada vegada que passem per la zona. I només per aquest plat ja val la pena tornar-hi.

I aquí teniu algun dels altres plats que vam tastar durant el dinar.

I a casa, vam menjar bé?

No tinc fotografies dels plats que vam preparar a casa. Però sí que us puc assegurar que més d’un superava algun dels que heu vist en aquest post. Uns xipirons fresquíssims passats per la planxa o unes escórpores petites, fregides fins a quedar cruixents, en serien dos bons exemples.

Aquest és un dels grans plaers de viatjar utilitzant l’intercanvi de cases. Poder anar al mercat, comprar producte fresc i gaudir-lo tranquil·lament a casa. Amb els anys acabes tenint les teves parades de referència, no només a Donostia, sinó també a Zarautz, Mutriku, Beasain o quan toca la visita obligada al mercat de Tolosa.

Els emplatats són més senzills, però hi ha pocs luxes comparables a sopar a «casa» amb un producte excel·lent comprat aquell mateix matí.

Conclusions i reflexions del HomeExchange a Donostia

Donostia és una de les poques ciutats on no em faria res viure. I això no ho puc dir de gaires llocs. Potser per aquest motiu intentem tornar-hi, si més no, un cop l’any.

Gastronòmicament, ofereix infinites possibilitats, molt més enllà de les seves famoses rutes de pinxos. Aquest cop, però, n’hem fet ben poques. Era ple agost i la massificació turística era tan evident que vam decidir evitar completament la Parte Vieja i limitar-nos a algunes sortides pel barri de Gros, que ens resulta molt més amable.

Però el gran atractiu de la zona va molt més enllà dels restaurants que tothom coneix o dels estrellats. Hi ha una infinitat de llocs honestos, d’aquells que fan gaudir sense necessitat de grans artificis. I ja sabeu que aquesta és la lliga en què ens sentim més còmodes. Si poques vegades anem a restaurants estrellats a Catalunya, encara menys sentit tindria buscar-los quan som de viatge.

En definitiva, si hagués de triar dues regions de la península on tornar una vegada i una altra, sense cansar-me’n mai, serien Galícia i Euskadi, tot i que la segona, encara que només sigui per proximitat i per la ciutat de Donostia, quedaria en primer lloc.

 

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: