El Cel de les Oques, és un restaurant a Terrassa, ubicat en el centre històric. En un local molt acollidor, amb molt bona cuina i cuidant molt el producte. Un top a Terrassa.
El Cel de les Oques
El Cel de les Oques, és un restaurant ubicat al centre històric de Terrassa i serà el primer restaurant d’aquesta ciutat, que apareix en la meva web.
Els que m’aneu seguint, sabeu que el 90% de llocs que publico, són de BCN ciutat o del sud de Catalunya on actualment resideixo.
Però el visita un familiar al qui feien una petita intervenció a la Mútua de Terrassa, va fer que em desplacés a aquesta ciutat i vaig aprofitar per quedar per dinar a El Cel de les Oques, amb l’amic Jordi Castaño, de 3(o+)aTaula. Ell ha publicat el seu punt de vista d’ El Cel de les Oques a La_cuina_del_mindundi.
No conec massa Terrassa, però el Google Maps, fa meravelles i em va portar fins el restaurant. I he de dir és troba en ple centre, en una zona amb agradables carrers per a vianants. I també amb pàrquings propers, cosa que valoro quan vaig en cotxe.
A l’ arribar a El Cel de les Oques, em va sorprendre per discret i per l’aparença de petit restaurant. Però just entrat, tot i continuar amb la sensació de lloc petit, ja es notava un cert encant, que junt a la bona cuina, que comentaré, el fa ben mereixedor de la nominació Bib Gourmand Michelin, tant apreciada a França i que aquí, en alguns llocs, sembla assignada per sorteig. Però en aquest cas, ben merescuda.
Que ofereix la cuina
A més de determinats menús que estan explicats a la seva web, tenen una àmplia carta que juntament amb els suggeriments, et posen difícil la tasca d’escollir.
D’escoltar que dubtàvem si demanar o no alguna cosa, van tenir el detall, de servir-nos dos tastets de plats que ells consideraven importants i representatius. Uns rigatonis a la crema de trompetes de la mort i tòfona. I de l’altre plat de gentilesa, Terrina de peus de porc, calamar de costa i orellanes amb cardamom. Els dos estaven molt bons i quasi ens vam penedir de no haver-los demanat.
Segurament va ser «culpa» de que em coneixien per les xarxes i vaig fer la reserva al meu nom (fer-ho d’altre manera em semblaria ridícul). I em van comentar que em coneixien també a través de les meves interaccions en l’àmbit gastronòmic, amb un altre restaurador, ben relacionat amb ells. I suposo que per aquest motiu, com d’aperitiu, ens van servir els tastets.
Que vam acabar demanant a El cel de les Oques
Al final la tria de plats van ser, el hummus de mongetes de ganxet, sashimi de salmó eco i tomàquet concassé. I també el niu de temporada a base de ou poché, múrgoles, escuma de patata amb tòfona, ceba confitada i bull negre.Els dos plats excel·lents i ja ens van treure el dubte de si havíem escollit bé 😅.
I com plats principals el seu suquet fet amb corball i la cua de bou a la «royale», farcida amb foie. I també els dos, mereixedors de molt bona nota.
Carta de vins i postres a El Cel de les Oques
Tenien varietat de postres, però vam escollir compartir uns bunyols vent farcits de crema, que estaven a la secció suggeriments. Molt bons.
La carta de vins és completa i amb varietat per escollir. Per la meva simpatia cap el Celler de Capçanes i per l’esforç que fan cada any organitzant La nit de les garnatxes, vam optar per aquest vi i en concret l’elaborat a partir de raïm provinent de terreny de llicorella.
Conclusions / Reflexions
Ens va sorprendre en positiu trobar-nos en un lloc, que tot i conèixer de nom, va superar les expectatives. A partir del tema coneixença, que ja he comentat abans, vam xerrar breument amb el responsable del lloc i vam veure una persona, tocant molt de peus al terra. Tot un contrast al divisme, que impera actualment en més d’una cuina.
Gent que estima la gastronomia i la cuina, procurant no allunyar-se de les arrels vallesanes, conjugant el producte de proximitat, amb la tradició amb una visió actualitzada.
Sense conèixer, l’oferta gastronòmica global de Terrassa, El Cel de les Oques, em va semblar un lloc molt recomanable i que estic segur que deu ser un dels tops de la ciutat.
RESUM
- Un restaurant molt acollidor a Terrassa
- Amb una cuina molt ben elaborada
- I cuidant molt el producte
- A càrrec de gent amb el cap molt ben moblat i tocant de peus al terra
- En conseqüència, ben recomanable al Vallès
Finalment, si voleu veure quins altres restaurants tinc publicats, fora de les meves àrees habituals (BCN i sud de Catalunya), feu clic a restaurants_altres_comarques.
Esperem ara les recomanacions que del teu post sortiran de llocs per menjar a Terrassa. Personalment els agrairé molt per que trobo la zona una mica orfe de bons llocs.
Aquest em va encantar.
Abraçada!!
A veure que surt… De fet d’altres posts , ha sortit llocs interessants, Estic pensant el el darrer de menjar pel sud de Catalunya , on la gent ha fet aportacions interessants.
Abraçada!
Molt bo el Cel de les Oques!!! El veí, el Vapor Gastronòmic, és també molt bo. I dels de tota la vida, la Ginesa. També La Venta a Ca n’Anglada…. A veure què surt de la nostra ciutat 🙂
Gràcies per les referències.El veí que ja vam entendre que també és d’ells, promet.
I queda aquí constància de les recomanacions dels altres dos. Jo visc lluny ara, però el Jordi (que tinc linkat a principi del post), segur que en farà el seguiment, al viure per la zona.
Gràcies!!
Salutacions,
Conec el lloc, degut al mateix motiu que comentes. Una visita a un amic a la Mútua de Terrassa i aprofitar per dinar allà.
Em va agradar, tot i que pel meu gust, la cuina és molt elaborada. Però això també pot ser un punt positiu, per qui li agrada així…
Ja veus que aquest agost, et controlo 🙂
Abraçada!
Bon dia Carles,
El tema cuina elaborada, vaig pensar el mateix. Però en el fons no deixa de ser un punt positiu.
Altre cosa és que a gent com jo (i pel que veig també tu), ens agradin més les coses menys elaborades. I un bon exemple, és que sent jo un fan de la cua de vedella, vaca o com es digui avui en dia, sempre pregunto «com arriba a la taula?». I si em diuen desossada, i «elaborada», ja no demano el plat.
Però som minoria, rars i precisament el mèrit d’un restaurant, deu ser saber fer acabats com aquests, estil «royale», que molta gent valora.
Abraçada!!
Un local amb cuina interessant.
Jo creia que els de Sabadell no trepitjaven Terrassa :-XXX
En part tens raó…. El sabadellenc sorrut, capullo i curt de mires, té dues obsessions: 1- Terrassa, 2- fer la gracieta de que BCN, és el port marítim de SBD…
Però tu que em coneixes, ja saps que no soc ni sorrut, ni capullo , ni curt de mires….. (Bé… una mica capullo si 😂😂😂).
S’em en fot Sabadell versus Terrassa…. ja saps que la meva web de de restaurants de BCN…
Salut!!