El Celler de Matadepera, és un lloc a tenir en compte, amb un espai elegant i confortable. I tot sota la batuta de la família Bernils, que mostren un savoir faire dels que costen trobar avui en dia. La cuina destaca i treballen amb matèries primeres de proximitat i bon nivell.

Celler de Matadepera

Carrer d’Antoni Gaudí, 2 (Matadepera)

elcellerdematadepera.restaurant/

Tel.: 937 87 08 57

El Celler de Matadepera-sala

 

De nou a El Celler de Matadepera, aprofitant que tenia alguna cosa a fer a Sabadell i allà vam quedar amb els companys de 3(o+)aTaula, tal com fèiem a les trobades quinzenals que alimentaven la nostra web tresomesatuala.cat, de moment en standby a causa de la Covid.

Però això no treu que amb l’Esther i el Jordi, ens seguim veient de tant en tant, en trobades a domicili i aquest cop en un restaurant, per primera vegada en 8 mesos, tot i que de fora BCN. I per tant no servirà per recomençar les nostres cròniques, que sempre s’han limitat a BCN ciutat.

El Celler de Matadepera, és un dels llocs que personalment m’encanten. Tinc molt bona relació amb els seus propietaris, i això fins i tot em fa por, que no pugui influir en les meves percepcions. Però em tranquil·litzo quan veig per les xarxes, un munt de gent opinant com jo. I parlo de gent “normal”, dels que van a restaurants i paguen les seves consumicions.

Orígens del Celler de Matadepera

El Celler de Matadepera és un bon exemple d’evolució i de cultura de l’esforç en l’àmbit de la restauració. L’aventura va començar l’any 1968, quan es va obrir com a lloc per vendre pollastres a l’ast i, de mica en mica, va evolucionar i va començar a oferir unes tauletes per tal que la gent pogués menjar allà mateix.

I tot això en unes èpoques en què Matadepera era una ciutat d’estiueig on famílies senceres anaven per passar-hi els tres mesos d’estiu; la resta de l’any, la seva població quedava molt reduïda.

El fill dels propietaris, en Lluís Bernils, es va incorporar a la cuina  l’any 1982. I va fer pujar el nivell fins a tal punt que durant el període 1993-2000 el restaurant va arribar a gaudir d’una estrella Michelin. La van acabar perdent, i de manera merescuda, tal com manifesta el mateix propietari en una exhibició de sinceritat. I és que mantenir una estrella requereix un esforç que, en moltes ocasions, no ajuda pas a la rendibilitat.

Actualment El Celler de Matadepera, ja amb en Lluís en un segon pla, tot i que sense perdre detall del dia a dia, el restaurant és a càrrec dels seus dos fills. En Pau, a la cuina i el Riki, a la sala. Han aconseguit un tàndem de primer nivell que fa que el Celler passi per una de les seves millors èpoques.

La carta conté una sèrie de plats, adaptats als productes de temporada, amb una cuina de qualitat, que es mou entre plats clàssics, però sempre amb una aclucada d’ull a les tendències actuals.

El Celler de Matadepera, torna als «origens»

I també seguint amb la filosofia de «tornar als orígens» han recuperat l’activitat de fer pollastres a l’ast, amb un espectacular Josper, que permet que els caps de setmana, la gent pugui proveir-se de pollastres, així com d’altres productes per emportar-se a casa. Podeu fer reserves de pollastres a la seva web.

El celler de Matadepera Josper

La nostra elecció de plats

D’entrada, ja dic que no vam triar els plats. Era un dinar amb amics i vam proposar que ens portessin el que volguessin. Això no ho faig quasi mai. De fet els llocs en què ho faig es poden comptar amb els dits d’una mà i en sobrarien.

Seria molt perillós fer això en segons quins llocs, perquè pots sortir poc satisfet a més d’arruïnat. Però al Celler es pot fer tranquil·lament. Per poc que els coneguis, saps que et buscaran el que pensen t’agradarà i en cap cas apareixerà un producte de preu elevat, sense demanar-te autorització.

Per tant van anar arribant plats al seu aire, començant per aquests dos aperitius dels quals va destacar la crema de xampinyons fets a la brasa, amb un agradable toc fumat. Un plat que ja estic en procés de repetir a casa, amb ajuda del kamado.

Tot seguit aquest carpaccio de gambes.

A continuació unes albergínies amb un tel de cansalada ibèrica Maldonado i suc de rostit i un molt bon arròs de costelló i calamar. Per votació popular, les albergínies van ser el plat top del dinar a El Celler de Matadepera.

El Celler de Matadepera albergínia

 

I finalment faltaven els plats de peix i el de carn. El de peix va ser un lluç fet amb mel, que tot i la correcció del producte, va ser el plat que ens va fer menys pes de tot el dinar. Va ser opinió generalitzada dels 4 i en el meu cas, les combinacions de mel amb peix, mai m’han agradat. Però això són els riscos de dir «porteu el que vulgueu» i per tant, res a dir.

El Celler de Matadepera lluç

I ja com plat de carn una ració de garrinet que va posar punt i final.

El Celler de Matadepera garri

Vins i postres al Celler de Matadepera

L’apartat de vins que ofereix El Celler de Matadepera, és força interessant, amb una oferta amplia i de nivell. Però també vam optar per deixar que ens escollissin el vi, cosa que només fem en llocs de total confiança. I quan dic confiança, ho dic també en el sentit que no perjudiquin massa la Visa 😅.

I aquest és el vi que ens van oferir, que de fet és un vell conegut nostre i ben apreciat. De la DO Terra Alta, l’Avi Arrufí, del que vam consumir dues ampolles.

El Celler de Matadepera vi

Finalment i pel que fa a les postres que ofereix El Celler de Matadepera, aquests són els que van arribar. Coneixem la carta de postres d’altres ocasions i us puc afirmar que hi ha bons materials, pels aficionats a aquest apartat.

Celler de Matadepera i el bon ús de les xarxes

Comentaré un tema que pot semblar aliè a la gastronomia: la comunicació d’un restaurant en les xarxes socials.  Els meus darrers anys laborals, em vaig dedicar al tema de la gestió de xarxes i continuo al dia en aquest tema.

El Celler de Matadepera, comunica molt bé amb un sistema intern i trencador.  El seu propietari Lluís Bernils, fa una tasca molt potent a Twitter, sota el nick Saltimbanqui @Bernievinyes  (si feu clic, ja l’enllaç us hi porta).

Aprofitant l’autoritat que li confereix el seu currículum, va desgranant Twits, que tenen tot un club de fans (jo m’incloc al club). I alguns d’ells són dures crítiques a situacions a les quals,  la resta del sector no s’atreveix a comentar. Diuen alguns restauradors que això no porta clientela i van errats  😂.

Aquesta comunicació, en un restaurant mediocre, podria ser fins i tot negativa. Però quan va acompanyada d’un restaurant que funciona molt bé, llavors la comunicació, es converteix en un recordatori permanent que El Celler de Matadepera, està. I aquest recordatori, fa que la gent hi torni, més sovint que sense el recordatori. No és difícil d’entendre 😏.

També cal dir que el Lluís és gat vell, però també gat savi. I escoltar-lo és un plaer, perquè amb tota naturalitat, va deixant anar obvietats, que quan surts i fas balanç, et preguntes «com pot ser que aquestes obvietats, hi ha més d’un lloc que no les vegin obvies??»

Conclusions / Reflexions

El Celler de Matadepera, es troba en un lloc privilegiat al Vallès, al peu de la Mola i a 25 minuts de BCN. I  amb el seu bon fer, aconsegueixen que els clients es trobin com a casa.

Finalment recordar que disposen d’un acollidor i alhora elegant jardí, del qual es pot gaudir quan el temps acompanya. I compta amb un parell de sales privades annexes a ell, equipades amb llar de foc, per a qualsevol esdeveniment familiar o d’empresa.

He extraviat el tiquet, tot i estar segur d’haver-lo agafat. El cost d’aquest «menú degustació», elaborat a partir d’un «porteu el que vulgueu», va ser de 50 € per cap, més el cost de les begudes. Si el recupero al cotxe o en alguna butxaca, el posaré tal com faig sempre.

El Celler de Matadepera preu

RESUM El Celler de Matadepera

  • Local elegant i còmode
  • A càrrec del Lluís Bernils i els seus fills, amb un savoir faire dels que costen trobar
  • Elaboracions i matèries primeres de gran nivell
  • A uns 35 km de BCN, per la C-16 o la C-58, segons punt de partida
  • En conseqüència un lloc a tenir a l’agenda