El Celler de Matadepera, és un lloc a tenir en compte, amb un espai elegant i confortable. I tot sota la batuta de la família Bernils, que mostren un savoir faire dels que costen trobar avui en dia. La cuina destaca i treballen amb matèries primeres de proximitat i bon nivell.
Celler de Matadepera
Carrer d’Antoni Gaudí, 2
(Matadepera)
elcellerdematadepera.restaurant/
Tel.: 937 87 08 57
Feia més de quatre anys que no anava al Celler de Matadepera. Des que vaig deixar el Vallès per anar a viure a Cambrils, pràcticament he abandonat la zona, limitant-me a Barcelona ciutat.
Això, però, no vol dir que hagi perdut el contacte amb en Lluís Bernils. Al contrari: hem continuat compartint taula sempre que ha estat possible, i així espero que continuï sent.
Aprofitant una visita mèdica rutinària a Sabadell —amb un metge excompany de batxillerat que encara no ha decidit jubilar-se— va ser l’excusa fer parada prèvia a Matadepera.
El Celler de Matadepera és un clar exemple de projecte sòlid, capaç de superar etapes complicades que d’altres no han sabut gestionar. No és casualitat que continuï sent un referent.
Personalment, és un lloc que m’encanta. Tinc molt bona relació amb els propietaris, i això sempre em genera un petit dubte: pot influir en la meva percepció? Però em tranquil·litzo quan llegeixo a les xarxes opinions coincidents amb la meva. I parlo de gent normal, d’aquella que va als restaurants, paga el compte i no fa comèdia.
Orígens del Celler de Matadepera
El Celler de Matadepera és un magnífic exemple d’evolució i cultura de l’esforç dins el món de la restauració. L’aventura va començar l’any 1968 com un modest establiment de pollastres a l’ast. A poc a poc, s’hi van afegir unes tauletes perquè la gent pogués menjar-hi mateix, en una època en què Matadepera era, sobretot, un lloc d’estiueig: tres mesos plens de vida i nou mesos amb una població molt més reduïda.
L’any 1982 s’hi va incorporar a la cuina en Lluís Bernils, fill dels fundadors. Amb ell, el restaurant va fer un salt qualitatiu important, fins al punt que entre 1993 i 2000 va lluir una estrella Michelin. La van perdre, i el mateix Lluís ha reconegut sempre —amb una sinceritat poc habitual— que va ser merescudament. Mantenir una estrella implica un nivell d’exigència constant que, en molts casos, no sempre juga a favor de la rendibilitat ni de l’equilibri del projecte.
Avui, amb en Lluís en un segon pla —però sense deixar de supervisar el dia a dia— el restaurant és en mans de la següent generació: en Pau a la cuina i el Riki a la sala. Han format un tàndem sòlid i complementari que ha fet que el Celler torni a brillar, passant probablement per una de les seves millors etapes. La carta s’adapta als productes de temporada i ofereix una cuina de qualitat que es mou entre el classicisme ben entès i petites picades d’ullet a la contemporaneïtat, sense perdre mai l’essència.
I un bon exemple de dinamisme i capacitat de reacció
Es va veure just a l’inici del confinament per la pandèmia. Lluny de quedar paralitzats, van tenir l’encert de tornar als orígens i recuperar l’activitat de pollastres a l’ast que havia marcat el naixement del projecte. Adquirint un espectacular Josper, van començar a oferir pollastres i altres elaboracions per emportar, un servei que no només va funcionar en aquell moment crític, sinó que ha quedat incorporat de manera permanent.
Una mostra més que, fins i tot enmig d’una situació adversa, el talent i la capacitat d’adaptació poden convertir una desgràcia en oportunitat.
Que ofereix la carta a El Celler de Matadepera
Tal com podeu veure tot seguit —i també a la seva web— la carta és continguda i ben pensada. No busquen impressionar amb llargues llistes, sinó treballar amb producte de temporada i amb una selecció de plats que tenen sentit en cada moment de l’any.
A més de la carta fixa, sempre hi ha suggeriments fora de carta que acostumen a reflectir allò que ha entrat aquell dia o aquella setmana. També ofereixen diferents opcions de menú, que podeu consultar a la web, pensades per adaptar-se a diferents formats d’àpat.
En definitiva, una proposta que prioritza la coherència i el producte per damunt de l’exhibicionisme.
Quins plats van arribar a taula
Era un dijous al migdia i a les 16 h teníem, respectivament, visita mèdica a Sabadell i reunió de feina. Ho dic perquè no anàvem a fer cap àpat maratonià ni a allargar la sobretaula fins que tanquessin.
Així que vam dir al Lluís que ens venia de gust un arròs i que ens preparés un parell d’entrants per compartir, deixant la tria al seu criteri. Quan tens confiança amb la cuina, deixar-se portar sol ser bona decisió.
Després dels aperitius, va començar arribant una truita oberta amb carxofes i sobrassada, i unes albergínies amb un tel de cansalada ibèrica Maldonado i suc de rostit. Dos entrants que ens van entusiasmar. La truita, amb una sobrassada artesanal, de la qual el Lluís havia presumit a Twitter feia pocs dies, tenia aquell punt picant addictiu que et fa repetir forquilla gairebé sense adonar-te’n. I les albergínies —que ja havíem tastat en visites anteriors— són aposta segura: d’aquelles receptes que intentes replicar a casa al kamado.
Com a plat principal, un arròs de costelló i calamar. Senzill en aparença, però excel·lent en execució. D’aquells arrossos que no necessiten artificis perquè el producte i el punt de cocció ja ho diuen tot. Ens vam oblidar de fer la foto abans de servir-lo —senyal inequívoc que anàvem per feina—, però he recuperat la imatge d’una visita anterior per il·lustrar-lo.
Vins i postres al Celler de Matadepera
L’apartat de vins que ofereix El Celler de Matadepera, és força interessant, amb una oferta àmplia i de nivell. Però tal com fem habitualment vam demanar l’opció a copes.
Finalment i pel que fa a les postres que ofereix El Celler de Matadepera, aquests són els que van arribar: la seva versió de pa amb oli i xocolata.
El Celler de Matadepera i el bon ús de les xarxes
Permeteu-me un comentari que pot semblar tangencial a la gastronomia, però que no ho és tant: la comunicació d’un restaurant a les xarxes socials: el Celler de Matadepera comunica molt bé. Ho fa amb un estil propi, intern i poc convencional.
En Lluís Bernils, manté una activitat intensa a Twitter sota el nick Saltimbanqui (@Bernievinyes). Aprofitant l’autoritat que li dona la seva trajectòria, va desgranant reflexions que han acabat generant gairebé un club de seguidors —m’hi incloc sense rubor. Alguns dels seus tuits són crítiques dures a determinades dinàmiques del sector que molts pensen, però pocs s’atreveixen a verbalitzar.
Potser en un restaurant mediocre podria jugar en contra. Però quan darrere hi ha un projecte sòlid i una cuina que respon, la comunicació es converteix en un recordatori constant que el Celler hi és. I aquest recordatori, subtil però persistent, fa que la gent hi torni amb més freqüència del que ho faria sense aquesta presència.
També cal dir que el Lluís és gat vell, però sobretot gat savi. Escoltar-lo és un plaer: amb una naturalitat desarmant va deixant anar obvietats que, quan hi penses després, et fan preguntar com pot ser que en altres llocs no les vegin tan evidents.
Conclusions / Reflexions
El Celler de Matadepera es troba en un entorn privilegiat del Vallès, al peu de la Mola i a només 25 minuts de Barcelona. I amb el seu bon fer, aconsegueixen que el client se senti com a casa des del primer moment.
Tenen l’oferta que tenen, sense focs d’artifici, sense invents innecessaris ni discursos inflats sobre experiències emocionals. Però el que fan és honest, i ho fan molt bé.
El servei, a càrrec de la mateixa família, és d’una professionalitat impecable. Però a més he observat, que quan cal, que compten amb reforç extern molt ben seleccionat.
Finalment, cal recordar que disposen d’un jardí acollidor i alhora elegant, ideal quan el temps acompanya. I també d’un parell de sales privades annexes, amb llar de foc, perfectes per a celebracions familiars o esdeveniments d’empresa. I fins i tot casaments, perquè es rumoreja que el famós xef de Cal Malcarat, va celebrar el seu darrer casament allà 😏.
En resum, un d’aquells llocs que pots recomanar amb els ulls clucs, perquè saps que no et generaran retorns incòmodes. I ho dic amb coneixement de causa: encara que costi de creure, rebo en privat queixes de restaurants que he recomanat, com si hi tingués alguna participació o capacitat d’intervenir-hi. Amb el Celler de Matadepera això no passa. I aquesta tranquil·litat, en el món actual, ja és molt dir.
RESUM El Celler de Matadepera
- Local elegant i còmode
- A càrrec del Lluís Bernils i els seus fills, amb un savoir faire dels que costen trobar
- Elaboracions i matèries primeres de gran nivell
- A uns 35 km de BCN, per la C-16 o la C-58, segons punt de partida
- En conseqüència, un lloc a tenir a l’agenda
Gràcies com sempre per aquesta aportació, tot lo descrit i amb la teva recomanació ja queda apuntat per anar-hi segur.
Aquest és un lloc que fa el que fa, sense estridències i amb molt de sentit comú.
Tothom m en surt content pels feed back que rebo.
Salutacions!
Es tiro segur 👏👏👏
Just com ho dius!
Salutacions.
Allò que dic sempre, “mai falla”. La sala és còmoda, taules ben parades i impecables, servei sempre molt atent i simpàtic i una cuina de qualitat sense xorrades. M’agraden els arrossos del Celler, qualsevol.
Inclús els pollastres de la Ferrari són molt bons.
A part de la gastronomia, sempre és un plaer rebre sugeriments i anècdotes -que són d’alta qualitat- del director i Jefe. En Lluís és un pou i sóc un dels seus seguidors de Twitter, o com es digui ara. Les veritats que escriu, sempre amb un toc crític i gamberro, et poden alegrar el dia o bé fer-te reflexionar.
A vegades penso que és una llàstima que no estigui a Barcelona, hi aniriem més pero crec que el seu lloc és a Matadepera i no crec que s’admeti discusió.
M’has fet agafar ganes de tornar-hi aviat ja que fa un parell d’anys que estic amb aquestes ganes i no trovo mai el moment.
Una abraçada!!
Sí, i un cop més coincidim al 100×100!
I a més amb el Lluís, i gràcies a uns amics en comú, ja hem coincidit en trobades en altres taules externes. Ell es va incorporar a l’escapada que fem cada any a Lera amb aquests amics i en pocs dies tenim una altra trobada: un dinar a Cal Malcarat… cuina de referència al Baix Camp 😂.
Val la pena el Celler i ell és una persona molt interessant.
Abraçada!
Una cuina amb molta bona pinta, fan ganes d’anar-hi.
Referent al Twitter, em vaig donar de baixa quan va canviar de nom, ara ja no sé què passa per aquella xarxa.
Salut!
Ostres, així tu ets una de les baixes a Twitter 😂.
Va haver-hi una mica de desbandada… alguns pocs han tornat, mentre que d’altres han desaparegut per sempre.
No soc pas defensor del seu propietari, però per a mi continua sent la xarxa preferida. Facebbok el trobo mortecino i a Instagram, m’hi sento realment incòmode amb l’entorn que m’he vist envoltat. Com només publico plats, em toca interacció amb gent que cuina i alguns comentaris em provoquen incomoditat i vergonya.
salut!
Bravo!
Com a fan que soc de El Celler m’adhereixo a tot el que has escrit sobre la seva cuina i el seu servei.
Tal com dius Ricard, és un lloc “sense focs d’artifici”en el que sempre ve de gust tornar-hi.
Hola…
És que som molts, que els focs d’artifici ens venen amples.
Quan vaig a un restaurant, vull menjar bé, estar còmode i ben tractat. I això és el que trobes allà.
No vull ni jocs de mans, ni malabarismes culinaris i encara menys explicacions quilomètriques de cada plat.
Salutacions!