El Com Restaurant, està realment ubicat a l’Hospitalet, però tocant BCN. Un bon lloc per torrades, formatges, embotits, etc.
El Com Restaurant
Progrés 11 L’Hospitalet (a un tir de pedra de BCN)
Tel.: 934 48 06 16
El Com Restaurant
Comentar que malgrat aquesta crònica estigui datada en 2015, tinc feed backs de persones molt properes, que em tenen al dia del lloc. Normalment esborro les cròniques amb més de tres anys, per obsoletes. Però aquesta l’he actualitzat i en realitat, el lloc continua igual de recomanable.
El Com Restaurant, també és conegut de manera col·loquial col La llesqueria degut a la seva oferta.
Es troba a pocs metres de BCN, però pertany a L’Hospitalet, on la frontera crec la marca la carretera de Collblanc que és la prolongació natural del carrer de Sants (i si vaig errat, tampoc ve d’un pam).
El títol original del post, tenia la llicencia de creuant el Mississipi, però heu d’entendre que els que vivim fora de BCN, un cop “baixem a Barcelona”, la fugida radial cap a una altre ciutat fronterera, ens costa una mica, ja sigui Hospitalet, Badalona, Santaco o la que sigui…
Descripció del lloc
Vaig saber de El Com Restaurant a partir d’un Twit que em va enviar @esthergonzalvo, que com agraïment a una recomanació meva, i em retornava una recomanació seva.
El Com Restaurant és un lloc agradable en que la cuina està just en un extrem de la barra, tocant el carrer.
És una cuina molt reduïda, però que a més de les típiques torrades, ofereixen altres plats com els que veureu tot seguit. Al servei hi ha una persona que vaig deduir és la parella de la que està a la cuina (ja sabeu que la meva extrema discreció -que us
garanteix una crònica no influenciada- té el problema de que aquestes coses, mai passen de les suposicions).
Vaig deduir de la conversa quan triàvem el vi, que la persona que serveix, és un bon expert en vins i disposen d’un bon assortiment. Després m’he assabentat que ja en tenen fama i organitzen activitats de tast i altres relacionades.
Que vam demanar a El Com Restaurant
Tot i que és un lloc en que es pot anar a menjar una torrada, nosaltres anàvem més forts i vam agafar primers i segons. Els primers van ser un agradable carpacció de carbassó, amb un lleuger toc de cocció i en que s’havia fos per sobre el stilton que l’acompanyava.
I també uns rillets que tenia por de l’excés de greix típic d’aquest producte. Però van resultar molt poc greixós i agradables. Aquí teniu les imatges.
Com segons a El Com Restaurant, vam triar dues torrades. Jo vaig buscar la més light de tota la llista, doncs ja venia d’un divendres una mica carregat. La meva és la senzilla amb llom de dos colors i raça Duroc. I de la segona, ja veieu que és potent amb truita de mongetes i botifarra negra.
Com postres vam compartir uns carquinyolis i el vi va ser un Llepolia de la Terra Alta que va
resultar molt afruitat i agradable. No el coneixia i ens va sorprendre.
No dic pas que El Com Restaurant, sigui un lloc per anar-hi expressament venint de lluny. Però atès que actualment em bellugo per Sants, s’hi arriba amb un agradable passeig per Avinguda Madrid. O també seguint el carrer de Sans direcció muntanya. Si hi aneu, segur que en sortiu ben satisfets. I el preu no és pas dels que et deixen fred….
Finalment si voleu saber més de qui ho ha escrit, feu clic a:
Ara ja sé per què em sonava el lloc… Del blog de la Lluïsa de Baco i Boca. Quan el va publicar, ja li vaig comentar que em semblava força interessant.
Tot i ser "només" una llesqueria, fa tot molt bona pinta i a uns preus ben interessants. Lo dels rillets no és gaire habitual de trobar, oi?
I mira que t'ha quedat fi lo de Santaco…. :-)))
Abraçada!!
Sembla un bon lloc per fes una llesca per sopar. El tindré en compte per quan estic voltant per Sant Joan Despí.
Molt bé, vi de la Terra Alta. 🙂
Salut!
Lo dels rilletes costa de trobar aquí… és un producte que m'agrada tot i que cap precaució per l'excés de greix. Vaig aprendre a preparar-ne en el curs de canard a França i no té més dificultat que anar "gratant" les restes d'osos resultants de bullir les carcanades d'ànec i afegir greix "à volonté"…. Però aquest estava fet diferent i era més de "luxe" que l'habitual…Ens va encantar….
I és fàcil de trobar… A mi em costa (pel que comentava abans), entrar en una altre ciutat, connectar lo GPS i vinga… I buscar aparcament… I aquest hi vam arribar amb un agradable passeig…
I la Terra Alta, cada cop millor… sorpreses continuades…
apuntat, ricard!!! molt bona pinta!!!
Si Esther… i amb bon tracte…Un lloc honest i terrenal….
Devies anar tocat que agafessis la torrada ligth, tot i que relativament light, doncs t'imagino més amb l'altre torrada.
I em sorprenen els dos primers, doncs llesqueries, ja sabem l'oferta que tenen, però els dos primers tenen prou gràcia. Bona troballa al menys per mi que sense la teva informació el lloc seria un dels tants llocs que ni ens fixem.
Si Carles, venia de dies complicats gastronòmicament parlant … 🙂
I coincideixo que em van sorprendre els primers, per la seva senzillesa, però perquè oferien un contrapunt al tema de les llesques, que és el que esperes d'entrada..
Una abraçada!!
Abans de res gràcies per la menció, a tu i al Jordi!. La veritat és que és un lloc senzill on pots trobar productes bons, de terra endins i bon cuinats. La Montse, la cuinera és la parella del Josep i els caps de setmana crec que els hi fa un cop de mà la seva filla. Un menjador petit, sense pretensions i amb una carta escollida del que ells saben que fan bé, sense complicar-se la vida. Ens agrada molt el Cóm (Arrel de l'entrada al blog vaig saber que la seva traducció al castellà es "abrevadero" ) perquè és gent molt planera, de barri. I sobre tot ens agrada que us hagi agradat. Hi ha un parell més de tresors esperant-vos per quan us torneu a atrevir a "creuar la frontera" 😉
Gràcies!!!
Ara que ho dius si que hi havia una noia amb pinta d'universitària que ajuda al negoci de casa els caps de setmana (i ho dic en positiu eh?). I com ens va sorprendre el carabassó li vam preguntar un detall de cocció i no el sabia.. 🙂 Però va anar a preguntar i ens el va explicar… (era per afusellar el plat a casa, doncs ens va agradar i sorprendre).
I ja vam pensar… aquesta no està al dia – dia….
Hola!
Vaig viure a Collblanc dos anys, i era el meu lloc preferit quan volia sortir a "sopar". El menjar molt bo, i les recomanacions de vi sempre exel.lents! Curiosament fa uns mesos una amiga ha anat viure i vaig pensar que seria una bona excusa per tornar! M'alegra saber que segueix essent un bon lloc.
A l'altra banda a vegades trobes coses curioses 😉
Quan fa temps que no vas a aquests llocs, sempre tens la por de trobar-lo convertit en un xinès, que en quan tot va rodó, pot arribar a ser un clònic perfecte com ha passat en algun cas… Però millor no canvis…
De moment no… pots tornar-hi tranqil·la Laura… 🙂
Hola,
L´any passat vaig passar per davant un dia que ens vam apropar a Granollers i només de veure l´ambient des de fora ja ens va tirar enrere ( pel meu gust massa "barroc" i una sensació de grandesa que no va gaire amb nosaltres).
Crec que és el que els passa a aquests grans "tòtems" de
la restauració…que senzillament van sobrevivint de la fama que es
van crear en el seu dia ( ja fa moooolt de temps….) però que la
sensació al sortir és força decebedora. A nosaltres ens va passar
aquesta mateixa sensació als 7 Portes ja fa uns anys el dia de Reis ( també amb una paella molt poc reeixida) i ja no hem tornat.
Salut!
Vaja… que més o menys tots coincidim… però sap greu…
Salutacions i gràcies per passar.
és un bon lloc
L'H "queda lluny" si i no… Camp del Barça, Collblanc, bons "llocs honests i terrenals". M'ha agradat.Duroc cada vegada es posa més a les pissarres i les cartes.
Descobreixes o redescobreixes bons llocs.
Tenen bons proveïdors molt important i un bon equip.
Bon cap de setmana! Mr.
La veritat és que es tracta d'un bon lloc d'aquells que voldries tenir a prop de casa per poder fer allò de "anem a fer una torrada… i un bon vinet".
I tal com dic i tu reafirmes, "honest i terrenal".
Bon cap de setmana també per tu…