El Lince. Nou projecte de Javi Estévez

El Lince, és un local que també m’agradaria tenir a BCN.  És el nou projecte de Javi Estévez, que ja coneixia d’anteriors vistes a La Tasqueria, d’abans que guanyés l’estrella. Es tracta del retorn a les receptes populars, i ben executades, tot i que amb alguns detalls que tampoc són per a sortir so_excited.

De tant en tant, ens agrada fer alguna escapada a Madrid. I com tampoc en fem tantes, no ens costa gens tornar als nostres llocs «habituals». Això costa d’entendre a molts amics, que em volen convèncer de reservar en els llocs mítics de sempre. I ja quasi amago quan anem a Madrid, per evitar-ho 😂.

Els que em coneixeu, sabeu de la meva poca afició a la majoria d’estrellats. Més que res perquè em costa entrar en tot el teatre que habitualment comporten. I també defujo en general, dels llocs amb massa luxe, de la mateixa manera que també defujo dels excessivament populars.

Per sort, i prescindint de les intoleràncies anteriors, ens queda encara un gran ventall per a escollir i en aquesta escapada, en certa manera, vam repetir llocs . No havia estat a El Lince, però en canvi si conec,  de dues ocasions anteriors La Tasqueria, tot i que sense haver-la publicat. No sempre faig cròniques dels llocs on viatgem.

L’altre lloc que vam visitar i sense fer #spoiler, va ser Lakasa, que publicaré ben aviat. Un lloc que no ens cansa mai.

Que oferix la carta de El Lince

A la seva web, mostren la carta, però ja us avanço que d’entrada sorprèn amb molts plats que no són freqüents de trobar en els restaurants, que habitualment en bellugo. No és una carta per a tothom, però és d’aquelles que al primer cop d’ull, no saps que escollir perquè moltes et venen de gust.

De fet, la carta no és llarga i la meitat dels plats, els veureu tot seguit.

Que vam demanar

Després d’quest aperitiu, ens va arribar la llengua de vedella amb vinagreta.

I tot seguit els cervellets de xai arrebossats amb maionesa de llima i cebetes i els lletons de xai a l’allada amb rovell d’ou, celerí i tirabecs. Dos plats ben correctes, dels que destacarem els cervellets.

I a continuació, l’orella de porc amb llima i tajin, que va provocar divisió d’opinions pel que fa a l’especiat, que emmascarava una mica el producte i el peu de porc mig desossat amb salsa de callos i amanida, que també va ser dels plats a destacar. I fins aquí, és el que havíem demanat nosaltres d’entrada al fer la comanda.

Però potser les mitges racions, que no tenen pas preu de meitat, i ho veiem correcte, en algun cas són una mica escasses. D’altra banda, això no deixa de ser subjectiu i amb les fotos anteriors, que cada un en tregui les conclusions.

Per aquest motiu i abans de les postres, vam demanar un altre plat, que va ser la truita de patata, coberta amb callos, que segurament va ser el plat top del dinar.

Vins i postres a El Lince

La carta de vins és prou àmplia per les característiques del lloc. Però no puc jutjar el seu nivell, perquè no conec gaire de vins, tret de les DO’s properes i les DO’s franceses. En tot cas puc dir que és variada.

Vam escollir un mencia i tal com em sol passar en més d’una ocasió 😅, s’havia exhaurit. Però ens van suggerir aquest altre i prou bé. I en el seu descàrrec, crec que a mig dinar va arribar la reposició de vins.

Pel que fa a les postres, també podeu veure la carta a la seva web. Vam compartir la torrija de brioix amb gelat de llimona.

Conclusions i reflexions

Un cop més lamentem en la manca de llocs com aquest a BCN, on es cuidi la cuina tradicional de menuts, en un espai modern i actual. D’acord que tenim llocs com per exemple Can Vilaró, pel que fa a oferta de producte, però res a veure amb ambientació, comoditat i públic.

Ara bé, no tot són flors i violes al El Lince, de la mateixa manera que no hi ha duros a quatre pessetes. El lloc pretén ser una versió més popular del que actualment és o havia estat, la Tasqueria. I els plats tot i estar ben elaborats i presentats, tampoc són el súmmum de la perfecció. En positiu dir, que tot i que vam menjar bastants plats «potents», la digestió va ser fàcil i gens pesada.

El servei va ser amable, però t’adones ràpidament que estàs en un lloc impersonal. Ja d’entrada, veus que si et poden col·locar en la taula més petita, no t’oferiran la més gran, tot i que quan els fas l’observació, fan el canvi sense posar mala cara 😊.

Necessitem la taula….. 😰

És d’aquells llocs que tens «temps limitat» perquè hi ha segon torn. I no tinc problema amb això, perquè soc de poca sobretaula als restaurants. Però quan un restaurant vol complir aquests tempos, cal tenir una cuina ràpida i nosaltres vam arribar puntualment i de les primeres taules.

Potser vam demanar «massa plats», però el nostre ritme de menjar és prou ràpid i abans que demanéssim el cafè, ens van portar el tiquet, dient amablement que necessitaven la taula i que si volíem cafè el podíem prendre a la barra. El més fotut del tema, és que tot és culpa de la seva lentitud d’un plat a l’altre 🤷🏻‍♂️.

No m’afecten pas aquestes coses, perquè si així fos ja ho haguessin notat en directe 😂. I de fet em fa fer pena el «papertot», del qui li toca dir-te que necessiten la taula 🫢. Però són detalls que no ajuden a sortir satisfet i quan surts, saps que no hi tornaràs.

Resum a El Lince

• Un lloc de cuina popular interessant
• Amb molt d’èxit i que cal reserva
• Cuina / servei lents si volen fer dos torns
• Bona oferta de menuts

Els restaurants que publico, de llocs que no són les meves zones habituals, els mostro en la categoria, restaurants d’altres comarques, que podeu visualitzar, fent clic a l’enllaç anterior.

Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.