El Molí del Mallol, no era un lloc que tingués al radar, però una recomanació ben orientada ens va portar fins allà i l’experiència va sortir prou bé.
Amb uns bons amics, acostumem a fer sortides a restaurants que no deixen de ser una excusa per gaudir de la trobada. En un dinar de fa unes setmanes, comentàvem els resultats de la Guia Repsol pel que fa als «soletes», una categoria força heterogènia on, separant el gra de la palla, sempre pots trobar alguna cosa interessant.
Els vam preguntar quins coneixien per la zona de Tarragona —ells hi estan més arrelats que nosaltres— i així va sorgir la proposta de provar El Molí del Mallol, a Montblanc.
És un local ampli, amb aparcament propi, i ja ens va sorprendre arribar-hi un dia feiner a les 13:30 i trobar la sala força plena i amb molta gent ja dinant. Ho dic com a bon senyal… i també com a indici que, potser, anem millorant hàbits i ens apropem una mica més als europeus.
Ja avanço que el dinar va resultar prou satisfactori, amb un servei molt correcte i uns plats que van complir.
Que ofereix El Molí del Mallol
Pel que he pogut comprovar, el lloc és especialment conegut per les seves calçotades en temporada, fins al punt que, en una visita recent a la seva web, semblava que aquesta era gairebé l’única proposta destacada. En aquesta ocasió, però, ja ens vam assegurar que disposaven de la carta habitual.
La carta és àmplia i amb molta varietat. A la web està ben detallada i inclou diferents apartats: brasa, diverses elaboracions de caragols i un bon nombre de plats que poden satisfer gustos ben diversos. Us mostro un fragment del que anomenen «suggeriments del xef», tot i que l’oferta és molt més extensa.
També crida l’atenció la varietat de caragols que ofereixen, amb diferents preparacions.
A banda, disposen d’un menú de feiners, al qual vam donar una ullada, però amb opcions força limitades. En qualsevol cas, ja hi anàvem amb la idea d’optar per la carta.
Que vam demanar
Érem quatre i vam començar compartint uns quants plats: cervellets arrebossats, caragols a la llauna i mongetes del ganxet amb cansalada.
Els tres plats van resultar prou satisfactoris, amb una menció especial pels cervellets. Però tant les mongetes —amb la seva companyia— com els caragols, van estar a un nivell excel·lent.
Com a plats principals, cadascú va optar pel que més li venia de gust: lletons amb chimichurri i patates fregides, garrí rostit amb parmentier i tàperes, mentre que la part femenina de la taula es va decantar, en ambdós casos, pel cabrit arrebossat.
En el meu cas, vaig demanar els lletons. Bons, tot i que els vaig trobar una mica més greixosos que l’habitual, però amb el matís que el greix, en aquest tipus de plats, també forma part de la gràcia. És un producte que he tastat sovint, gràcies a un amic que havia estat gerent d’un escorxador important, amb qui fins i tot havíem fet comparatives entre lletons de xai i de vedella, així com diferents mètodes de cocció. Però, com sempre dic, això és força subjectiu… i també els vaig gaudir.
Pel que fa al cabrit arrebossat —sempre una aposta segura—, potser personalment prefereixo un arrebossat més lleuger. I del garrí, que no vaig tastar, el meu company de taula el va definir com a correcte, tendre i gustós.
Vins i postres a El Molí del Mallol
La carta de vins és àmplia, ben estructurada i amb una bona presència de vins de proximitat. En el nostre cas, vam optar per un Cara Nord blanc, que va acompanyar bé el conjunt de l’àpat. No vaig pensar a fer foto de l’ampolla.
Pel que fa a les postres, ofereixen una desena d’opcions —també visibles a la seva web—. Com que el dinar ja havia estat prou contundent, vam optar per compartir-ne dues: el xuixo de crema amb xocolata calenta i les orelletes de l’àvia.
Totes dues van resultar correctes i adequades per tancar l’àpat.
Conclusions i Reflexions
El lloc ens va agradar i ens va semblar prou recomanable. Com ja he comentat, la sala és àmplia i agradable, i el servei va funcionar amb precisió. Tampoc tinc massa comparativa amb altres restaurants de la zona, ja que, com sabeu els que em llegiu habitualment, ens movem sobretot entre el Baix Camp i Barcelona.
Si he de posar-hi algun «però», seria la manca de reserva en línia. A la seva web, a l’apartat de reserves, indiquen imperativament “truca’ns al telèfon…”, i ja sabeu que això, per a mi, és una línia vermella. En aquest cas, però, com que van ser els meus amics qui van gestionar la reserva, no em va tocar patir-ho.
En general, tinc algunes línies vermelles: els que no tenen opció de reserva en línia, els llocs que no mostren l’oferta a la web o ho fan sense mostrar preus, i alguna altra més “taronja”, com el tema dels idiomes. I sempre dic, que amb l’oferta que hi ha, acabo trobant llocs que s’hi ajusten.
En positiu, cal remarcar també, la generositat que trobes a El Molí del Mallol. A l’arribada, junt amb les olives de cortesia, t’ofereixen un vermut blanc i a final de l’àpat, un oferiment de diferents tipus de digestius. En el meu cas, no és un tema del qual en faci consum, però agraeixo la intenció.
Un detall curiós va ser el tiquet:
Quan va arribar, em va semblar més baix del que havia calculat mentalment —un exercici que acostumo a fer i que normalment encerto. Però com ja ens havien portat el datàfon, vam pagar i vam marxar.
Més tard, i passades unes hores, revisant-lo ens vam adonar que no havien cobrat el vi. Personalment, no hauria dit res, per por de generar alguna situació incòmoda interna, si el responsable de l’oblit ha estat un empleat. I també perquè havíem deixat propina que pràcticament ho compensava. A més, sempre em fa una certa recança avisar en aquests casos pel tema de conflicte intern.
Però els meus companys van preferir trucar i oferir-se a pagar-ho. I aquí és on el restaurant va tenir un detall que els honra: amb tota elegància, ens van dir que ho consideréssim un obsequi de la casa… i que així tindríem una excusa per tornar.
Un gest que, al final, també forma part de l’experiència. Aquest és el tiquet (4 pax).
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia Ricard,
Aquest restaurant l’he visitat periòdicament durant uns quants anys. Fins i tot, una vegada, amb motiu d’un casament. Haig de dir que sempre n’he sortit satisfet i mai m’han decebut.
És una de les millors opcions a la Conca de Barberà.
Una abraçada…
Bona tarda Josep Maria,
Veig que un cop més, coincidim de gustos.
La veritat és que jo no el coneixia, però ha valgut la pena.
Una abraçada!
Hola, Ricard.
Quan has dit que un de vosaltres havia demanat lletons, m’he jugat un pèsol a que hauries estat tu 🙂
Aquest plat me’l trobo a tot arreu a França ultimament. i tot i que no és la meva textura preferida, haig de dir que allò els cuinen amb un exterior cruixent, a voltes “quasi” arrebossat, lo que fa que me’l mengi ben de gust.
gracies per la crònica del restaurant, que apunto
Martí Lloveras
Bona tarda!
Soc molt predictible amb els plats i més en aquests que no els trobes arreu.
Com ja has vist a la crònica, havíem experimentat molt amb lletons, tant de vedella com de xai a partir d’un amic que havia estat gerent d’un important escorxador i fèiem comparatives de cocció, tot i que la meva preferida, eren saltats a bon foc.
A França, mai he demanat a causa del seu preu exagerat. Recordo haver-los vist a carnisseries de FR a més de 40 € kg, quan aquí els tenia a menys de 15.
Salutacions!
Els llatins de xai amb mongetes i allet, era un plat típic del antic escorxador de Barcelona, plat segur quan visitava a un amic al escorxador.
Jo també amb un amic que havia estat gerent d’un important escorxador, havíem experimentat molt amb lletons, tant de vedella com de xai i fèiem comparatives de cocció, tot i que la meva preferida, eren saltats a bon foc, una mica a l’estil dels que comentes.
Salutacions,
Això dels Soletes està bé però s’ha de fer una mica de tria, de vegades es troben locals que per la web, comentaris de Google o experiència ja et dius “com que té un Solete això?”
Aquest el té merescut!!
Salut!
Tota la raó!
Hi ha algun solete, que sembla guanyat en una tómbola.
Però entre els «recomendadors» de Repsol i ha molta deixalla 😅. Tot i que menys que a la Macarfi, que ja és droga dura.
Salut!