El Motel Restaurant a Figueres és un clàssic, respectat i admirat per tot el col·lectiu gastronòmic. Som molts que considerem aquest restaurant com a precursor de l’exitosa moguda gastronòmica del nostre país, els darrers anys.
El Motel Restaurant
Avinguda de Salvador Dalí i Domènech, 170 (Figueres)
Tel.: 972 50 05 62
Una nova i breu escapada feta la darrera setmana, ens va portar a Ca l’Enric a la Vall de Bianya i com segona etapa, El Motel Restaurant a Figueres. Quasi la podríem anomenar la ruta de la becada 😉.
Realment ha estat una sortida de les que queden a la memòria i aquí descriuré l’experiència viscuda a El Motel Restaurant.
No soc dels que els agrada utilitzar la paraula experiència del que sempre s’ha anomenat, dinar, sopar o fins i tot àpat. Però si en algun puc usar aquest mot, és en aquest.
Perquè la grandeur que allà es respira, amb el seu estil de servei, els moviments dels seus carretons de postres i formatges i la contínua supervisió del seu artífex Jaume Subirós, dirigint el restaurant d’ençà que Mercader, sogre seu, morís el 1979, fa que aquí el nom experiència no sigui posat amb calçador.
Feia anys que no anava a El Motel Restaurant i vaig pensar que feia massa temps. No el tinc a prop des de Cambrils, però val la pena, tal com algun bon amic, fer-hi alguna visita encara que sigui un cop l’any.
Que ofereix la carta a El Motel Restaurant
Realment la carta em va semblar molt curta i esperava més plats i en concret alguns que ja tenia al cap demanar-los abans d’entrar. Aquí teniu una imatge de la carta i també la del menú «sabors de temporada».
Que vam escollir
Tot que l’oferta no era gaire extensa, tampoc vam tenir problemes en escollir. Com a primers vam voler compartir una dotzena de garoines i l’amanida de faves a la menta, que aquest si era un dels plats que portava al cap, al ser un clàssic de temporada a El Motel Restaurant.
Que van arribar després dels aperitius: les famoses espines que han inspirat altres presentacions a la cuina catalana i un calçot a la brasa.
I ja com a plats principals, els peus de porc amb pinyons i carxofes i per a mi l’arròs que ens van explicar podia ser de becada i així va ser.
Vins i postres a El Motel Restaurant
La carta de vins és destacable, però un cop més vam anar a l’opció a copes. I pel que fa a vins vermells, n’oferien tres i vam escollir el Missatger de la DO Empordà.
La secció de postres, és un dels espectacles i punt destacable del lloc. Tant el carretó de pastissos, com el de formatges, formen part de l’escenografia del lloc. Potser perquè vinc d’uns temps en què a França, eren molt habituals i a voltes amb serveis de formatges «à volonté», fa que aprecïi especialment aquests detalls.
Però els temps han variat i cada cop és més difícil trobar carretons de formatges com aquests. I ho entenem perquè són productes amb caducitat curta i comporten moltes pèrdues.
Conclusions i reflexions a El Motel Restaurant
La sensació que et queda quan vas allà, és que estàs en un lloc singular, amb uns detalls i atencions que malauradament semblen anar desapareixent.
El producte és de primeríssima qualitat i en molts casos, cada un d’ells té una història al darrere. Però una història que es percep i que a diferència d’altres llocs, no et van insistint amb ella.
L’espai, igual que els carretons que he comentat, fan una sensació de «grandeur» que es gaudeix. I ja no parlem de les vistes des de les finestres. Com vaig dir en la publicació anterior, és un lloc que m’agradaria tenir a BCN, però també sé que demano un impossible. I no només per l’espai físic 😉.
En resum, un lloc que queda a la memòria, pels plats que ofereixen i per un servei amb una naturalitat i professionalitat difícils d’igualar. I tot això a un preu molt raonable i sense sorpreses.
RESUM
- Producte de primeríssim nivell
- Servei modèlic
- Elaboracions de gran nivell
- Espai ampli i còmode
- RQP molt bona
- En conseqüència un imprescindible
Massa anys fa què no el visito… onze anys en concret. I curiosament, amb gairebé el mateix import.
Sempre que el veig per les xarxes em provoca desig, però és que la zona aquella no te l’acabes pas…
Abraçada!!
Ja saps que jo domino poc la zona, però aquest li tenia ganes. Feia molt de temps també que no estava.
Vam estar-hi molt a gust i la naturalitat del lloc ens va encantar. I perquè no el cost, perquè un pot pensar que al no haver-hi ampolla de vi, però sumant el preu de les copes, tampoc ens quedem gaire lluny.
Abraçada!!
No falla mai el Motel. Totalment d’acord amb la teva crònica, que m’ha fet agafar ganes de tornar-hi.
Abraçada!.
Just com ho dius… «no falla mai»
Abraçada!!
Mare meva aquest carretó de formatges, això no és dieta, això és un pecat mortal!
Impressionant.
Salut!
Doncs haguessis vist el de les postres 😂😂
Utilitzant comparatives eclesiàstiques, seria excomunió!!
Salut!!
Jo també fa molt temps, massa, que no hi he menjat. No cal dir que, en conservo un record fantàstic.
Crec que es tracta d’un restaurant que, per als que vivim lluny, ens hauríem de proposar visitar, pel cap baix, una vegada a l’any.
Salut!
Tens tota la raó. Són aquells llocs que caldria tenir marcats i així no ens oblidàvem d’ells.
Salut!!
Un gran referent! un far entre tanta modernitat mal entesa!
Bon dia!!.
Molt temps sense veure’ns i segurament culpa nostre d’estar allunyats de SBD i no tenir el punt de connexió del Paco i la Núria 😓. Espero que esteu bé. Nosaltres, ara per ara, estem bé aquí a Cambrils.
I tornant al restaurant, totalment d’acord amb la teva frase «un far entre tanta modernitat mal entesa»
Salutacions i records!!
Fantàstic El Motel¡¡¡
Peró encara no he proba’t el ditxós aperitiu de les anxoves, i aixó que he ana’t 5 o 6 vegades,
ho seguire’m intentant…