El Motel Restaurant a Figueres. Un gran clàssic

El Motel Restaurant a Figueres és un clàssic, respectat i admirat per tot el col·lectiu gastronòmic. Som molts que considerem aquest restaurant com a precursor de l’exitosa moguda gastronòmica del nostre país, els darrers anys.

Una nova i breu escapada feta la darrera setmana, ens va portar a Ca l’Enric a la Vall de Bianya i com segona etapa, El Motel Restaurant a Figueres. Quasi la podríem anomenar la ruta de la becada ?.

Realment ha estat una sortida de les que queden a la memòria i aquí descriuré l’experiència viscuda a El Motel Restaurant.

No soc dels que els agrada utilitzar la paraula experiència del que sempre s’ha anomenat, dinar, sopar o fins i tot àpat. Però si en algun puc usar aquest mot, és en aquest.

Perquè la grandeur que allà es respira, amb el seu estil de servei, els moviments dels seus carretons de postres i formatges i la contínua supervisió del seu artífex Jaume Subirós, dirigint el restaurant d’ençà que Mercader, sogre seu, morís el 1979, fa que aquí el nom experiència no sigui posat amb calçador.

Feia anys que no anava a El Motel Restaurant i vaig pensar que feia massa temps. No el tinc a prop des de Cambrils, però val la pena, tal com algun bon amic, fer-hi alguna visita encara que sigui un cop l’any.

Que ofereix la carta a El Motel Restaurant

Realment la carta em va semblar molt curta i esperava més plats i en concret alguns que ja tenia al cap demanar-los abans d’entrar. Aquí teniu una imatge de la carta i també la del menú «sabors de temporada».

Que vam escollir

Tot que l’oferta no era gaire extensa, tampoc vam tenir problemes en escollir. Com a primers vam voler compartir una dotzena de garoines i l’amanida de faves a la menta, que aquest si era un dels plats que portava al cap, al ser un clàssic de temporada a El Motel Restaurant.

Que van arribar després dels aperitius: les famoses espines que han inspirat altres presentacions a la cuina catalana  i un calçot a la brasa.

I ja com a plats principals, els peus de porc amb pinyons i carxofes i per a mi l’arròs que ens van explicar podia ser de becada i així va ser.

Vins i postres a El Motel Restaurant

La carta de vins és destacable, però un cop més vam anar a l’opció a copes. I pel que fa a vins vermells, n’oferien tres i vam escollir el Missatger de la DO Empordà.

La secció de postres, és un dels espectacles i punt destacable del lloc. Tant el carretó de pastissos, com el de formatges, formen part de l’escenografia del lloc. Potser perquè vinc d’uns temps en què a França, eren molt habituals i a voltes amb serveis de formatges «à volonté», fa que aprecïi especialment aquests detalls.

Però els temps han variat i cada cop és més difícil trobar carretons de formatges com aquests. I ho entenem perquè són productes amb caducitat curta i comporten moltes pèrdues.

Conclusions i reflexions a El Motel Restaurant

La sensació que et queda quan vas allà, és que estàs en un lloc singular, amb uns detalls i atencions que malauradament semblen anar desapareixent.

El producte és de primeríssima qualitat i en molts casos, cada un d’ells té una història al darrere. Però una història que es percep i que a diferència d’altres llocs, no et van insistint amb ella.

L’espai, igual que els carretons que he comentat, fan una sensació de «grandeur» que es gaudeix. I ja no parlem de les vistes des de les finestres. Com vaig dir en la publicació anterior, és un lloc que m’agradaria tenir a BCN, però també sé que demano un impossible. I no només per l’espai físic  ?.

En resum, un lloc que queda a la memòria, pels plats que ofereixen i per un servei amb una naturalitat i professionalitat difícils d’igualar. I tot això a un preu molt raonable i sense sorpreses.

RESUM

• Producte de primeríssim nivell
• Servei modèlic
• Elaboracions de gran nivell
• Espai ampli i còmode
• RQP molt bona
• En conseqüència un imprescindible