El Racó de l’Agüir. Diuen que molt bons arrossos

El Racó de l’Agüir, és ben conegut pels seus arrossos i per tant cal afegir-lo a la llista no massa àmplia, de restaurants especialitzats en arròs a BCN

Feia molt de temps que aquest lloc em cridava l’atenció  i bàsicament perquè havia escoltat bons comentaris al voltant dels seus arrossos.

Però no hi havia anat mai perquè els migdies comparteixen la carta amb un exitós menú i això comporta aglomeracions i soroll. Soc fan dels menús migdia de BCN, quan ja vaig amb idea de menú. Però quan tinc en ment publicar, la lògica en diu d’anar a la carta. I quan vaig a la carta i pago preu de carta, soc més exigent.

I només em quedava l’opció d’anar a El Racó de l’Agüir, de nits o cap de setmana. Però atès que de sempre he evitat els caps de setmana en restaurants, només em quedava l’opció nit. I per la nit, no tothom vol arròs. Jo no hi tinc problema, però com ja adverteixen de «arròs mínim per a dos», ja depens de qui t’acompanya.

I qui m’acompanyava, no volia arròs 😅. Per tant, és possible que la meva crònica sigui injusta, doncs parlaré d’un lloc que llueix pels arrossos, però en el que no vaig menjar arròs.

Que ofereixen a més dels arrossos

La carta ofereix prou variacions i fins i tot, també un menú de vespres, que em va semblar prou bé per qui vol saber el cost exacte del sopar. Us el mostro i veureu que inclou begudes.

I també podeu veure una mostra de la carta

Que vam demanar a Racó de l’Aigurt

Per començar vam compartir un remenat de bolets i unes favetes amb sipions. Cap dels dos plats va destacar. I no dic pas que tinguessin deficiències, però en ocasions les expectatives juguen males passades i al ser inici temporada de bolets, m’havia fet il·lusions. I els sipions, també van resultar bastant insípids.

Pel que fa als plats principals a El Racó de l’Agüir, el nivell va pujar una mica. Un bacallà a la llauna prou bo i una freginada de costelletes de conill amb alls tendres, que vaig gaudir força.

Vins i postres

La carta de vins, sense ser llarga, em va semblar correcta pel lloc i amb alguna proposta interessant. Vam demanar un Gobe de la DO Priorat.

Es tracta d’un vi que elaboren cada any un grup d’amics, en memòria d’un company que va morir en un desgraciat accident laboral a Capçanes i que era conegut  com Gove, tot i que l’etiqueta i per raons estètiques, ho van posar amb “b”. No és freqüent trobar-lo i el vam demanar, perquè a més de ser un vi amb bona RQP, el projecte és encomiable.

Pel que fa a postres, no vam ni fixar-nos en la carta i vam anar directes als cafès.

Conclusions / Reflexions a El Racó de l’Agüir

Em va portar allà, les ganes de descobrir llocs que sense fer soroll, porten anys funcionant. I vam sortir d’allà, pensant que sense queixar-nos de res, tampoc ens quedava cap record que ens cridés a tornar-hi. I compte que no és cap crítica!.

Igual si hagués tastat algun dels arrossos, ara ho veuria diferent. Si visqués pel barri, podria ser un lloc per anar de tant en tant i fer un arròs o qualsevol dels seus menús.

Però vinc de lluny i ja demanar una mica més d’emocions per a sopar. I reconec que la culpa és meva, doncs ningú m’havia cridat a anar-hi, no tampoc fan cap tipus de publicitat enganyosa.

El tracte molt proper i amable, d’aquells que et dona la sensació que t’atenen familiars dels propietaris. I si no ho són, cal agafar-ho com un elogi, en el sentit de bon tracte i intentar satisfer al client.

En tot cas es veia un lloc amb molta salut i Déu ni do el públic que hi havia un dimecres nit.

Resum de El Racó de l’Agüir

• Té molt de nom pels arrossos
• Els altres plats que ofereixen, són ben correctes
• El tracte és familiar, agradable i eficaç
• RQP correcta

Finalment si voleu veure més llocs que tinc publicats d’aquesta zona, feu clic a,