Els Tinars, és un restaurant ben reconegut que avui publica l’Alícia Mirabent, com guest a la meva web. Comparteixo al 100×100 les seves opinions i tot i que actualment em queda lluny, conec bé el lloc i en tinc també excel·lents records de temps llunyans, quan encara no tenia estrella.
Els Tinars
Ctra. de St. Feliu a Girona,
km 7,2 – 17240 Llagostera GIRONA
TEL.: 972 830 626
Els Tinars és un dels restaurants amb més solvència de la gastronomia catalana, inaugurat l’any 1978 i fidels als plats i productes més clàssics i jugant amb una creativitat al meu entendre ben justificada, poden presumir d’estrella des de l’any 2008.
Vam fer la reserva tres dies abans i ens van oferir una sala annexa a la principal o a la terrassa. La distribució de les taules és més generosa, a conseqüència de les mesures Covid, i ens vam decantar per l’exterior.
Al restaurant Els Tinars, conflueixen tan amants de la bona gastronomia com malauradament els del postureig més tronat. Compartir espai amb espècimens amb minyona amb còfia fent el tast de copes de vins i enfonsats dins la pantalla del mòbil fent-se selfies és quelcom que no depèn del restaurant.
Qui porta els Tinars i com arribar-hi
A la cuina hi ha el xef Marc Gascons i com a cap de sala la seva germana n’Elena Gascons. L’atenció de sala va ser correctíssima, tot i que vam tenir la sort de poder esquivar un cambrer que va intentar el “Caballero” ?.
Però que suposem que algú responsable de sala va intuir la nostra sintonia i el va substituir un cambrer amb un excel·lent català amb accent de l’est que va fer molt confortable i còmode el servei. I amb el punt just de confiança, amb frases com “jo aquest plat el trobo deliciós”. I és que a voltes s’agraeix que el restaurant faci partícips i coneixedors a tot l’equip, d’allò que ofereixen.
Els Tinars està situat a la carretera de Sant Feliu a Girona, quan ja ens hem incorporat a la variant els de les comarques de Barcelona, amb la connexió mitjançant un túnel permet accedir-hi directament. No hi busqueu el típic aparcament ple de camions amb aquella cantarella de l'”aquí s’hi ha de menjar bé que hi ha camions”.
Què ofereix Els Tinars?
Els Tinars, a banda de la carta, ofereixen menú diari de dimarts a divendres al migdia, excepte juliol i agost, de 52 € que ja inclouen l’iva. I també el menú degustació, que s’ha de reservar prèviament i que se serveix de divendres a diumenge amb un preu per persona de 85 € iva inclòs.
Cal dir aquí que vam demanar si el podíem fer i malgrat no haver-ho indicat al fer la reserva i prèvia consulta a l’equip de cuina, ens el van servir. Avantatges d’haver tingut tres fills i anar pel món a primeríssima hora.

D’aquest menú vam fer dues petites modificacions que ofereixen amb suplement, en el cas de la ventresca de tonyina afegint l’ostra i caviar (un dia és un dia que sempre diu la meva sogra) i substituint en un dels dos menús les verdures pels nyoquis meloses de patata, salsa de mantega i caviar imperial (la culpa la té en Jordi Aparicio i les seves publicacions).
Faré spoiler. I tal com diu el Ricard vam sortir molt exciteds. I contents, un dinar amb ganes de recordar i recomanar.
El menú degustació
Així es tracta d’un menú degustació llarg amb plats molt ben elaborats i treballats. Sota el meu punt de vista amb molt sentit i contrapès.
Serveixen aperitiu per fer el pa amb tomàquet i fuet, no vam menjar-ne massa, ja que el menú està conformat de forces plats i amb gana es gaudeixen més.
En primer lloc presenten a la vegada la “gilda” catalana; amb anxova, bacallà, olives i pa amb tomàquet, el tàrtar de gamba de Palamós amanida i “salmorejo” vellutat de gamba i llobregant blau al natural amanit i vinagreta de coral. Aquests tres entrants són espectaculars, són d’una elaboració treballadíssima però a la vegada fan que el producte ressalti.



A continuació dues peces una amb la ventresca de tonyina a la brasa i l’altra un tàrtar amb ostra caviar i cansalada ibèrica. Finesa i potència i no ho sé, amb la sensació de voler-ne menjar dotze.

Continuem
En la següent tanda de plats a Els Tinars, ens vam desdoblar, vam fer les verdures de brots talls ecològics a la brasa amb arròs cremós de pesto, molt llaminers, i el ja anomenat suplement de nyoquis cremosos de patata, salsa de mantega i caviar imperial. Dos plats molt diferents per la contundència del pesto i la finesa dels nyoquis. Vam fer molt bé de compartir.


De peix del dia, llobarro molt bo, però discret després dels plats anteriors.

L’últim plat abans de les postres, i aquí on el cambrer, amb sinceritat va dir que era un plat que trobava deliciós i que vam haver de donar-li tota la raó; l’ànec de Bresse en tres versions; pit poc cuit, caneló amb les cuixes i coca de foie gras caramel·litzat.

Finalment les postres a Els Tinars
A les postres la cuina torna a tirar de cuina de la terra i ens presenta un sorbet de préssec pla, amb menjar blanc, les típiques postres de les terres de l’Ebre i el Baix Camp, amb vainilla, granissat d’alfàbrega i fruita de la passió. Postres refrescant d’aquells que no empalleguen i ajuden a netejar.

I per acabar les cireres, fetes en compota, brownie de xocolata blanca, gelat de mantega noisette i caramel salat.

Vam acabar amb un cafè amb gel servit amb bola de gel de cafè acompanyats d‘uns petits fours.


El Recaredo Terrers Brut Nature 2017 va ser el escumós que ens va acompanyar durant tots els plats.

El servei, tot i l’extensió del menú va ser àgil, discret i sincer.
Conclusions i reflexions
Els Tinars és un més que merescut estrellat català del que se’n pot presumir. Amb ganes de jugar amb els plats i productes tradicionals. Cuina amb solvència i amb riscos justos i plats amb elaboració rigorosa.
I fent com fa el Ricard, d’anar al Tripadvisor i llegir els comentaris del morbo, trobem
“Se podría pagar el doble por comer y no pasar hambre ¡ que vergüenza! “ o “escaso y decepcionante” “la comida muy aceitosa” (!) o queixes diverses per triar el menú degustació i arribar tard (més enllà de les tres) i no voler servir-los. Per aquest sol comentari, crec que ja decanta la decisió per que és un lloc que cal visitar.
Finalment presentem el tiquet i per al·lusions del esmentat TripAdvisor, veureu que no cobren l’aperitiu de pa amb tomàquet i fuet.

Resum d’Els Tinars
- Lloc solvent amb la sala controlada i cambrers i caps de sala atents a les necessitats dels comensals (que de tot hi ha a la vinya del senyor).
- Menú degustació de molt nivell i de cuina catalana amb modernitat ben entesa.
- RQP per ser un estrellat relació correcta, comptant que vam fer els suplements
- En conseqüència, un lloc dels que podem anomenar imprescindibles

Completament d’acord amb la descripció que fa l’Alicia Mirabent del dinar als Tinars !!! A tindre en compte si veniu pel Baix Empordà el restaurant Bell-lloc a Santa Cristina d’Aro de la familia Gascons, cuina tradicional catalana.Fa un parell de temporades que està obert, la casa és el Mas de la Musiqueta i anys enrera i havia el restaurant Les Panolles. Desitjo Marta i Ricard que pogueu fer una escapada al setembre per convidaros!!!
Aquest any intentarem no fallar ?
Abraçada!!
Hola Marga! Moltes gràcies pel teu comentari, és un lloc per fruir i gaudir.
Un dinar de “un dia és un dia! :-)))))
Em quedo amb l’ànec, com el cambrer.
Molt bé relatat Alícia. 🙂
Salut!
Si… jo també amb l’ànec…
Però m’esteu posant «celoso» ??
Tu aquí i altres a Twitter… «quin bon relat», «quina bona crònica»
I a mi mai ningú m’ho diu ??
Salut!!
Hahaha Ricard no tinguis frede de peus que jo soc la rookie i tenen benevolència.
L’ànec estava molt molt bé, també els primers amb el tàrtar de gamba…
:)’
És que en un entorn cabró com el que visc, ja m’estan punxant …. #quanta_maldad
És que a tu ja estem acostumats, i fas molt bé també (ea, ea)
L’Alícia és com un caramelet diferent que ens doneu, tu ets els àpats i ella els petits fours, no sempre hi són, sempre sorprenen i sempre agraden.
Salut!
??
Hola Pepa!
Exacte! Frase mítica de la meva sogra.
Un dia és un dia, tan de bo un rera l’altre!
Moltes gràcies pel teu comentari!
Abraçada
Alícia
Quina mina, els comentaris negatius de Trip Advisor! Justament ahir em vaig acabar de decidir a reservar taula en un lloc del qual ja tenia bones referències després de llegir algunes ressenyes glorioses, de l’estil de queixar-se perquè un “simple camarero” no els va donar taula, havent-se presentat sense reserva. Quan veus que un lloc no agrada a un determinat perfil de personatges, l’encert està gairebé assegurat. Moltes felicitats per aquesta crítica honesta i sensata, que manté el llistó del blog al nivell (molt alt) al qual ens té acostumats en Ricard. M’ha fet agafar moltes ganes de tornar als Tinars.
Gràcies per les referències al bloc. I si que són una mina molts comentaris negatius i acaben sent realment «positius ».
Gràcies Roger pel teu comentari. És morbós llegir-los, em va xocar especialment el que titllaven de menjar oliós el menú, com és tractés d’una casa de “frituras”.
Molt d’acord. Vaig estar per primer cop amb estrella el passat Juny. El que m’agrada és que no és només un restaurant de menú degustació. Pots menjar a la carta divinament. El preu és caret però amb molta qualitat i servei molt bons. Vaig fer una ressenya a Google???
Si… això va bé de poder sortir de les obligacions dels menú degustació. Alguns estan bé, però d’altres incorporen coses per fer bulto ?.
Jo ara ja fa molt de temps que no hi vaig, al viure al sud.
Salutacions,
Gràcies Joan Carles pel teu comentari. I està bé el tema comentaris positius al google, per que a voltes sembla que només hi entrin els “enteraos” a posar a parir l’establiment en qüestió.
La carta és molt temptadora certament.
Només vaig ser-hi un cop a l’altre vida quan estiuejava per l’Empordà, i en tinc un bon record tot i que el recordo més com un restaurant clàssic amb bones elaboracions i producte top. Si hagués de triar un sol plat dels que vàreu tastar, dubtaria entre els de tonyina o l’ànec…
Molt bona ressenya.
Salutacions!
De fet, el millor record que en tinc, és de les visites quan no tenia estrella. Hi vam estar més d’un cop i amb una carta molt clàssica i amb molts plats que cridaven l’atenció.
De que s’ha convertit en un lloc més top, crec que només hi he estat un cop.
Abraçda!!