Esportell del Bou. Dels llocs que mereixen visita

Esportell del Bou, a Picamoixons (a tocar de Valls), és un d’aquells restaurants que et desperten la gana només llegint-ne la carta. I, el millor de tot, és que després compleixen el que prometen, i surts amb el somriure posat i aquella frase recurrent: “Quan hi tornem?”. Un imprescindible per a qui vulgui ampliar horitzons més enllà de Barcelona i descobrir que hi ha vida fora del radar gastronòmic habitual.

Hi ha una categoria de restaurants als quals aniria molt més sovint si la vida m’ho permetés, i L’Esportell del Bou n’és un bon exemple. Feia una mica més d’un any que no hi tornàvem, però la meva “vida gastronòmica” no dona per a més: gairebé dos restaurants per setmana, la majoria entre Barcelona i els voltants de Cambrils, fan que llocs com aquest quedin injustament aparcats a l’agenda. 

La seva web ja t’ho posa fàcil: t’hi expliquen les opcions de menú de diari, la carta, els menús de cap de setmana… i tot plegat fa venir ganes d’agafar el cotxe de seguida. I parlant de la carta, hi ha un munt de plats que només de llegir-los ja fan salivar; i quan finalment els tastes, acostumen fins i tot a superar les expectatives.

Sortir d’allà provoca aquella reflexió tan recurrent: «per què m’empasso segons quines experiències, sobretot a Barcelona, on sovint intenten fer passar bou per bèstia grossa?», i sé que els que em llegiu ja enteneu perfectament de què parlo.

Només i com a punt negatiu que comentaré a l’apartat «Conclusions i Reflexions», dir que les visites a restaurants en caps de setmana, són generalment més de risc que, en dia feiner.

Que ofereix la carta de l’Esportell del Bou

Tot seguit us mostro un fragment de la seva oferta, tal com apareix a la web. Això sí: no perdeu de vista la resta de possibilitats, perquè l’Esportell del Bou no s’acaba en una simple carta. Entre setmana disposen d’un menú molt interessant, i els caps de setmana ofereixen una proposta de menú més completa. Fins i tot m’han arribat veus —i no poques— que les seves calçotades són d’aquelles que creen afició.

En aquesta ocasió vam optar per anar a la carta, però us puc ben assegurar que els plats que veia sortir dels menús de les taules veïnes feien també molt bona cara.  Aquí teniu una captura de la carta que he tret directament de la web —d’aquí la seva “riquesa cromàtica” i el fons colorista. Si voleu una experiència visual menys surrealista, passeu directament per la seva web: respira una mica millor. 😅.

Que vam demanar

Aquest cop, com sol passar sempre que un restaurant té el menú publicat, ja hi vam entrar amb la comanda força clara. Per començar, vam decidir compartir els seus genials caragols a la llauna i unes croquetes, que en aquest cas eren de bolets i parmesà.

Tot i que com a previs, ens van servir aquests aperitius

Com a plats principals, jo vaig optar pels peus de porc amb romesco i bolets, mentre que la Marta es va decantar pel cabrit arrebossat.

Els caragols, excel·lents; les croquetes, molt ben resoltes; i el cabrit, una bona ració, ben arrebossada i gustosa. I si algun plat quedava lleugerament en darrera posició, serien els peus de porc… però aquí he de fer acte de contrició: no soc gaire de romesco, els vaig triar jo i, per tant, mea culpa.

Vins i postres a l’Esportell del bou

La carta de vins —que també mostren a la web— està ben orientada al producte de proximitat, amb preus molt ajustats. No hi trobareu referències d’aquelles d’estirar més el braç que la màniga, però sí prou opcions per escollir amb criteri. En el nostre cas, però, era un dia post-festes i a casa ja havien caigut uns quants vins de bona gamma; així que vam decidir portar-nos bé, fer bondat i limitar-nos a cervesa i molta aigua amb gas. 

Pel que fa a les postres, l’oferta és variada i prometen —amb raó— que són casolanes. La Marta va demanar la crema catalana; en vaig tastar una mica i he de reconèixer que era extraordinària. I això ho diu algú que no és gens de postres… però quan cal destacar-ho, es fa.

Conclusions i reflexions

Tot i el quilometratge que portem acumulat en restaurants, sempre hi ha llocs com aquest que encara aconsegueixen sorprendre. Treballen amb bon producte i el tracten com cal —sense artificis, sense discursos de “territori i emoció” recitats de memòria. Aquí les coses passen al plat, no a la nota de premsa.

El servei, un cop es posa en marxa, funciona com un rellotge i el local està ple de racons acollidors on el temps sembla passar més lent. Sortir-ne satisfet és fàcil; el més difícil és no preguntar-se per què hi anem tan poc, especialment tenint en compte l’excel·lent menú que ofereixen els dies feiners.

Però al rellotge li va costar posar-se en marxa…

Ara bé, aquest cop —i fent una excepció— hi vam anar en dissabte, i ha estat la visita en què, pel que fa al servei, hem sortit menys contents. I ho explico. El restaurant anuncia obertura a les 13 h i, per prudència, vam reservar a les 13:15. Vam arribar puntuals com sempre, ens van acomodar en una taula al fons del menjador, amb les corresponents cartes… però durant vint minuts llargs no ens van dir ni ase ni bèstia.

Quan finalment van aparèixer, això sí, la maquinària es va posar a funcionar i tot va anar rodat. Però no em sembla gens normal aquest inici, i confesso que el meu interior ja començava a suggerir-me la retirada. Si per capacitat o organització el servei no pot arrencar amb normalitat fins més enllà de les 13:30, no passa res: s’indica als horaris i tots contents. El que no és gaire elegant és deixar els clients aparcats vint minuts amb l’estil més pur #toma_cabrón 😂.

Tornant a la part positiva, convé, de tant en tant, fer cap a llocs com l’Esportell del Bou per tornar a tocar de peus a terra i recuperar la perspectiva. Sobretot si tenim present en què s’han convertit alguns restaurants —especialment a les grans ciutats— amb serveis que grinyolen i plats que són més foc d’encenalls que no pas cuina amb ànima.

La zona sud de Catalunya continua sent, gastronòmicament, una mica la ventafocs quan la comparem amb Barcelona i Girona. I a la costa, on molta gent queda enlluernada per nom i ubicació, el preu actual del peix ha obligat més d’un restaurant a fer equilibris… i a baixar el llistó. I ja enteneu el que vull dir!

Altres llocs al sud de Catalunya

En aquesta mateixa web teniu el llistat de llocs recomanats de Tarragona al Delta per la ruta litoral (només cal fer clic a l’enllaç). Però també hi ha una ruta interior plena de restaurants que, sense fer soroll ni postureig, treballen amb criteri i mereixen ser reivindicats. Només cal consultar el recull que trobareu a llistat de llocs recomanats de Tarragona al Delta per  ruta interior. Segur que no hi són tots els que ho mereixen, però són els que he estat.

L’Esportell del Bou n’és un bon exemple. Un lloc que confirma que, lluny del soroll i de la vanitat gastronòmica, encara hi ha espais on es pot menjar bé, ser ben atès i sortir amb la sensació que les coses tenen sentit.

L’«a mitges» a la reserva en línia, és perquè reservo per mail i funciona, però no és una possibilitat que ofereixin a la web.

RESUM a l’Esportell del Bou

• Servei amable i eficient
• Producte i elaboracions destacables
• Local rústic, però molt cuidat
• En conseqüència, un lloc molt recomanable
• I amb bona relació qualitat-preu

Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.