Estada al Japó. Vivencies i punt de vista gastronòmic

Estada al Japó 2025, ha estat l’aventura d’aquest maig. Bones sensacions en general, restaurants molt econòmics i un ambient amable amb gran sensació de seguretat.

Tot i que costi de creure, soc bastant mandrós pel que fa a viatjar. Sobretot si el viatge implica escales, desfer i refer maletes i anar canviant d’hotel cada dos dies. Per això, de fa anys, practiquem el HomeExchange: instal·lar-nos en una casa com si fos nostra i, des d’allà, anar fent sortides radials amb calma i sense massa estrès.

Però aplicar aquesta filosofia al Japó era força complicat i vam acabar acceptant una sortida organitzada. A grans trets, fèiem base a Kyoto, amb excursions a Nara, Osaka, Hiroshima o Miyajima. Després una nit a Takayama dormint en un ryokan, un parell de nits a Nagoya per conèixer entorns més rurals i, finalment, trajecte cap a Tòquio amb breu parada a Nagano. Des d’allà, més excursions i, al final, retorn cap a Barcelona.

Es tractava d’un viatge eminentment cultural. I confesso que això em generava una certa mandra prèvia. Però vam acceptar el repte: l’itinerari semblava interessant i, a més, hi havia algú conegut dins del grup, cosa que sempre ajuda a reduir riscos humans.

La dura realitat, però, és que la part “cultural” encara era més intensa del que imaginava. Al cap d’uns dies ja acumulava una certa saturació de llegendes sobre temples, santuaris, dinasties i religions diverses. Tot i això, amb els anys he desenvolupat una habilitat gairebé zen per desconnectar mentalment i sobreviure en aquestes situacions sense massa patiment.

En positiu, pràcticament tots els desplaçaments d’aquesta Estada al Japó, es feien amb transport públic. I aquesta ha estat una de les parts més interessants del viatge. Hem après a utilitzar les targetes de transport japoneses i, per tant, ara ja ens veiem capaços de tornar-hi pel nostre compte… i sense entrar en pànic logístic.

Com ha anat la gastronomia

A causa del ritme gairebé estressant de visites culturals i activitats diverses, molts cops havíem de resoldre dinars allà on ens deixaven. La consigna acostumava a ser del tipus: «En un radi de dues illes trobareu llocs interessants. Espavileu-vos». Tot i que, de tant en tant, deixaven caure alguna recomanació.

I la fórmula, sorprenentment, ha funcionat prou bé. Entre la intuïció que vas acumulant després de tants anys entrant i sortint de restaurants, i alguna ajuda puntual de ChatGPT, hem acabat menjant molt millor del que semblava possible en un viatge tan improvisat. I sovint en llocs amagats en soterranis o en pisos superiors, que aquí probablement ni gosaries provar. El que encara sorprèn més és que aquests àpats improvisats poden sortir, per a dues persones, per uns 30 €, incloent-hi dues cerveses.

També hem fet dinars ràpids en barres de sushi i alguna escapada més especial els dies que ens desenganxàvem del grup. Però aquest tipus de viatge tenia una limitació evident: la improvisació constant. I això, gastronòmicament, és un problema.

Molts de vosaltres —especialment els que m’heu escrit en privat— m’heu enviat recomanacions magnífiques. El problema és que moltes requerien reserva prèvia i una mínima capacitat de planificació. I això era absolutament incompatible amb la realitat del grup.

Perquè, és clar, era impossible saber si arribaríem a una zona a l’hora prevista… o una hora i mitja més tard, després que el grup quedés atrapat contemplant un temple o escoltant les esforçades explicacions del guia sobre religions japoneses, samurais, geishes i qualsevol altra derivada cultural.

Tipus de restaurants fets i el seu funcionament.

De sempre —i m’agrada recordar-ho— ens movem en una franja de restaurants de classe mitjana, tot i que ja sé que aquest concepte pot resultar força subjectiu. Evitem, llevat d’alguna excepció, els estrellats i encara més si impliquen idiomes aliens i litúrgies gastronòmiques que acaben generant més tensió que plaer. Per tant, bona part dels àpats al Japó van ser improvisats.

I una de les coses que més m’ha agradat —i ho diu algú que no és especialment sociable als restaurants— és el sistema de comandes que tenen molts locals. I no parlo només de llocs senzills. En molts restaurants, fas la comanda directament des d’una tauleta amb versió anglesa, i en alguns casos fins i tot des del teu propi telèfon: enfoques un QR, tries plats, acceptes… i en pocs minuts tens el menjar a taula.

Sincerament, crec que importar aquest sistema aquí seria una gran idea, especialment tenint en compte el nivell de servei que patim sovint. I sí, parlo principalment de Barcelona, però en molts llocs de la costa, també.

Ens evitaríem moltes situacions absurdes, perquè aquestes tauletes poden treballar en múltiples idiomes sense problemes. No hauríem de viure les típiques escenes surrealistes relacionades amb català, castellà o derivades similars. Vaja, que si demano tonyina, m’entendrien sense haver d’aclarir al cambrer, allò de “tonyina és el que tu entens com atún”.

I no em vingueu que aquests sistemes són típics de restaurants de polígon o de cadenes impersonals, perquè al Japó els hem trobat en locals que ja m’agradaria tenir aquí.

Puc recomanar restaurants en aquesta estada al Japó?

En cap cas us puc fer recomanacions gastronòmiques concretes sobre el Japó. I no perquè no hàgim menjat bé —tot el contrari—, sinó perquè crec sincerament que allà aquest concepte té poc sentit. És un país —i especialment de ciutats com Kyoto o Tòquio— amb una quantitat de restaurants descomunal. Podria recomanar-vos un lloc que ens ha encantat, però probablement en un radi d’un kilòmetre, n’hi hauria vint més fent una cosa similar amb un nivell comparable. L’oferta és tan exagerada que acaba canviant completament la manera d’entendre el fet de menjar fora de casa.

A més, molts dels restaurants on hem acabat entrant han estat descoberts gairebé per casualitat: caminant, observant ambient, deixant-nos portar per la intuïció, per una carta que feia bona pinta o per aquella sensació que et diu: “Aquí probablement menjarem bé”. També s’ha de dir que fent feina de cerca intensa per les xarxes i l’amic Chat GPT, ens ha donat més d’un cop de mà.

Ara mateix em venen al cap quatre o cinc llocs on vam gaudir molt i als quals tornaria sense dubtar. Però ni tan sols n’he apuntat els noms. Perquè, sincerament, si tornem a Tòquio o a Kioto —cosa que probablement acabarem fent—, llevat que ens allotgéssim al mateix barri, gairebé no tindria sentit obsessionar-se a repetir. Us poso algunes mostres d’àpats que vam fer, començant per dos exemples d’àpats Top.

Un dels llocs que més ens van agradar a nivell sushi👇

Aquest va ser un dels millors sopars, del que mostro només alguns serveis, dels 12 que crec recordar oferia. I va ser en un petit local en un 6è pis, amb una petita barra i alguns reservats, com el que ens van assignar amb capacitat dues persones. I aquí un mosaic resum dels plats.

Un altre dels Tops amb carn Hida 👇

La carn Hida és un tipus concret de wagyu japonès. És una denominació regional concreta, com passa amb Kobe, Matsusaka o Omi. La carn Hida prové de la prefectura de Gifu i normalment és de raça japonesa negra, amb molta infiltració de greix. I una mica per evitar confusions Hida és sempre wagyu
però no tot wagyu és Hida. Aquest hi vam anar dues vegades, per recomanació de l’amic Adelf, del restaurant Topik a Barcelona.

Exemples d’altres restaurants més senzills en l’estada al Japó

La carn és una passada arreu 👇

Aquest hi vam entrar una mica de casualitat i estava ubicat en un tercer pis a prop de l’hotel a Tòquio. No era el nivell de l’anterior, però estava molt bé.

Exemple de dinar en un soterrani, un dels migdies 👇

Estàvem visitant un barri de Tòquio amb el grup, vam aturar en una zona amb molt de bullici. Vam mirar ofertes, baixar a un soterrani i troballa, de la que mostro alguns plats. Era un kaiten sushi dels que fas la comanda per tauleta i t’arriba cada plat directament a la taula amb cinta transportadora.

Ramen a Kioto en l’estada al Japó 👇

Un dia ens va fer gràcia entrar en un lloc on oferien ramen a prop de l’hotel, però en còmodes taules i prou bé.

També algun dia vam anar de Tonkatsu 👇

És el típic llom o costella de porc arrebossada amb panko i fregida, servida normalment amb, col tallada molt fina, arròs, sopa miso, salses… No recordo preus exactes, però un «plat combinat» com aquest, estan al voltant de 1.000/1.200 yens i 1000 yens són menys de 6 €.

I no us atabalo més, perquè dues setmanes allà amb pràcticament tots els àpats fora de casa, donarien per un llibre. Penso que amb aquestes mostres, us podeu fer una idea. Arreu els preus molt assequibles, i sempre inferiors a 20 € per cap, excepte en alguns com els que mostro com top al principi, que van sortir més cars, però cap cosa de l’altre món.

I algun vespre que arribaven rebentats a l’hotel o el dia d’arribada del vol, sempre trobes a prop un 7-Eleven o semblant, on comprar una safata de sushi o qualsevol altre aliment d’emergència, a preu encara més mòdic i qualitat raonable.

I també diré una cosa important: amb una mica de sentit comú, és molt difícil sentir-te estafat. Evidentment, si et fiques en trampes turístiques molt evidents, pot passar. Però en general, en pocs dies perds aquella desconfiança automàtica que solem portar incorporada quan caminem per zones turístiques de Barcelona o, fins i tot, del meu estimat Cambrils.

I això fa que moure’s gastronòmicament pel Japó sigui extraordinàriament fàcil i relaxant.

Els tòpics de l’Estada al Japó

Hi ha tota una sèrie de tòpics sobre el Japó que tots coneixem… i el problema és que molts són veritat. Per exemple, la puntualitat dels trens: funcionen realment com un rellotge. Els carrers estan nets, l’ordre és constant i, sobretot, tens aquella sensació de seguretat absoluta que fa anys que hem perdut aquí. Pots caminar a qualsevol hora sense aquella alerta permanent que ja tenim interioritzada entre brutícia, incivisme i petits delictes quotidians. En aquest sentit, Japó és una meravella.

Però tampoc tot són flors i violes: de vegades m’entristia una mica veure gent gran treballant en feines que per aquí probablement ja no farien. O aquesta infinitat de persones —presumptament de coll blanc— amb vestit fosc, maleta i ordinador, movent-se amunt i avall amb una pressa gairebé mecànica entre casa i feina. Tot plegat transmet una certa sensació de servilisme i disciplina extrema. Potser són percepcions meves, però a estones em generava una certa tristesa.

També impressiona la quantitat de gent que menja sola: en barres de restaurants, al tren bala o en petits locals on cadascú sembla viure dins del seu propi silenci.

I pels que em coneixeu, ja sabeu que no soc gaire de comèdia social ni de rituals excessius. Per tant, tota aquesta acumulació de reverències, salutacions i fórmules repetides gairebé en bucle… em queda una mica gran. Entenc perfectament que forma part de la seva cultura i del respecte social, però arriba un punt que fins i tot m’incomoda.

A vegades tens la sensació que tothom està interpretant un paper amb una perfecció admirable… però també una mica esgotadora.

Massificació i temperatures

El viatge ens ha portat a llocs realment espectaculars i interessants. Però, com és lògic, també enormement turístics. I això ha provocat que en més d’una ocasió acabés força aclaparat.

Hi havia espais literalment massificats i, per acabar-ho d’arrodonir, coincidint amb infinitat d’excursions d’adolescents japonesos, tots uniformats amb aquella disciplina gairebé marcial tan seva, fent visites culturals. Això sí, movent-se en ordre i sense els crits ni el caos que probablement tindríem nosaltres en situacions equivalents.

La massificació és avui un problema global de qualsevol lloc mínimament bonic o interessant. I el Japó no n’és cap excepció.

I compte, perquè no estem parlant de temporada alta. Hi hem anat a mitjan maig. No vull ni imaginar què pot ser Kyoto o alguns punts de Tòquio en ple juliol o agost, quan a la pressió turística s’hi afegeixen temperatures encara més extremes.

Perquè sí, una altra sorpresa han estat les temperatures en aquesta estada al Japó. Aquest maig ja hem tingut dies de 30 graus, amb aquella humitat que et deixa una desagradable sensació. I reconec que combinar calor, temples i aglomeracions no sempre és la millor experiència espiritual possible.

Propina final de l’Estada al Japó

La tornada d’aquesta estada al Japó, cap a Barcelona va resultar una mica més accidentada del previst. A causa d’una tempesta, l’avió que ens havia de portar fins a Shenzhen —on havíem de connectar amb un altre vol de la mateixa companyia cap a Barcelona— va sortir amb molt retard i vam perdre l’enllaç.

Això va significar recollir maletes, passar immigració i acabar atrapats en una cua caòtica, de matinada, per aconseguir alternatives de vol. Evidentment, tot anava a càrrec de la companyia aèria, però les opcions apareixien amb comptagotes: diferents escales i hores eternes d’espera.

Com que no teníem una pressa especial i tampoc ens seduïa la idea d’encadenar més de 24 hores entre avions i aeroports, vam optar per esperar el següent vol de la mateixa companyia. Traduït: tres nits a Shenzhen amb despeses pagades.

I la veritat és que va acabar sent una oportunitat inesperada per descobrir aquesta ciutat futurista de gairebé 18 milions d’habitants, considerada un dels grans centres tecnològics mundials i sovint batejada com la Silicon Valley xinesa.

Reconec que Shenzhen em va agradar. Tot i això, allà l’anglès pràcticament no existeix i la simpatia local tampoc sembla una prioritat nacional, sobretot si vens del Japó, on tot és reverència, somriure i excés de cortesia. Però, personalment, aquella atmosfera ultramoderna amb els seus centres comercials gegantins, em va agradar.

Per cert, i com a consell final: llevat que no tingueu alternativa, eviteu la companyia aèria Shenzhen Airlines. Inicialment, havíem de volar amb una companyia més “normal”, però arran del conflicte amb l’Iran ens van proposar aquest canvi.

I sí… no és exactament el mateix viatjar en un avió amb ambient internacional que fer-ho en un entorn plenament xinès. Digues-ne diferències culturals… o simplement capacitat de resistència psicològica del passatger occidental.

 

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.

Leave This Blank:Leave This Blank Too:Do Not Change This:

Your email: