Fermí Puig. Un paio ben curiós que fa de cuiner. I mostrant rancúnia al fer-me fora del seu restaurant, per una crònica meva de feia 4 anys 🙂
Fermí Puig m’expulsa i i jo celebro els 1.750.000 clics 🙂
(de fet va ser negació de servei)
……..I’m so excited 🙂
Abans de començar a explicar la meva primera expulsió, agrair-vos les vostres visites, que sense vosaltres, mai hagués arribat a aquests MILIO i TRES QUARTS, xifra, que no deixa de ser una anècdota. De fet, no pensava fer cap post especial, però el passat dijous, va passar un fet entre curiós i divertit que ha donat joc per a publicar-lo.
Fermí Puig enfurismat , va i em fa fora… 🙂
Si… em van fotre fora d’un restaurant o millor dit, es van negar a donar-me dinar... I tot per culpa entenc, d’un post que vaig escriure al 2013, en que com sempre vaig donar la meva visió, després d’anar-hi i veure que les meves percepcions, no coincideixin amb les cròniques exciteds, llegides post inauguració. Per si algú té curiositat, el podeu llegir a Fermí_Puig_2013 🙂
Algun dels meus detractors… (sé que em llegiu!!! ??), pensarà que com és que vaig tornar Fermi Puig. I amb raó, doncs no soc massa de tornar a llocs que no m’han convençut. Però amb un bon amic, quedem per dinar periòdicament i un dia tria un i l’altre dia tria l’altre i aquest cop li tocava a ell. I vaig pensar… perquè no?. Feia més de tres anys que no hi havia anat i igual havien millorat i podria publicar-lo en positiu…
Descripció dels fets a Fermí Puig
Vam entrar i el meu amic que és ben conegut en aquests àmbits, es va saludar efusivament amb el cap de sala, ens van col·locar en una taula de la zona VIP (just al costat hi havia en Basté de RAC1), vam demanar algunes begudes i passats alguns minuts i mentre llegíem la carta, va aparèixer el cap de sala i va dir al meu amic “si podia anar un moment a la cuina, que el xef el volia saludar”.
El meu amic va entrar a la cuina de Fermí Puig i en va sortir al cap d’una estona, i entre compungit i enfadat, em va dir “hem de marxar”…. Primer vaig pensar que es tractava d’un broma, però ja vaig veure que no…
He de confessar, que sempre he pensat que algun dia passaria, però ho imaginava en un lloc menys (teòricament) professional. I els que em coneixeu, ja imagineu que em va fer riure, tot i que vaig guardar les formes, per respecte al meu amic, que penso va passar un mal tràngol i més quan ell ni sabia que jo, havia publicat aquest restaurant, feia més de tres anys 🙂 .
I em va fer pena el tal Fermí Puig…
I vaig pensar que tenint una oportunitat de millora, ho va tirar tot per terra. Després intercanviant privats amb amics del sector gastronòmic, ja he descobert, que en rauxes d’aquestes, és veu que hi té una certa experiència. Jo ni el conec, ni sé, la cara que fa… Com a molt li conec la veu, d’un programa de RAC1, on l’escolto algun dia mentre condueixo i discuteix amb les senyores que truquen parlant de “trucus” per fer canelons i plats així..
En quant al nostre dinar, ja us imagineu que no és cap drama trobar llocs alternatius per la zona del Eixample, un dijous migdia. No ens vam quedar pas sense dinar i tampoc vull quedar ara, com la faula de la guineu i el raïm. Però mireu de quin menú em vaig salvar.
El menú que ofereixen allà 🙂
Vaig fer foto del menú a Fermí Puig que tenen exposat al carrer. Mentre esperava al meu amic i ja veieu de que va: Un menú de 35€, que ben bé podria ser de 15€. Però té el reclam, de “barra libre de vinos“, per cert de gamma baixa, que nosaltres no haguéssim pas aprofitat, doncs ens venia de gust una mica més de nivell.
Fins i tot ja havíem demanat una ampolla d’un prestigiós xampany i el cambrer havia canviat les copes… que per cert en va trencar una, no sé si nerviós, perquè ja veia que passava alguna cosa..
Mireu una mica… sembla un menú de 15€… Botifarra amb mongetes, Sípia amb mandonguilles, Trinxat, Patates amb botifarra negra… Que no dubto que siguin bon plats eh?… però ja m’enteneu. I boníssim lo del cafè inclòs i en lletra petita servei de pa, 1,50€ 🙂 .
RESUM de les habilitats d’en Fermi Puig 🙂
Em costa d’entendre que, si el meu post de 2013, li va disgustar, i els robots de Google, el mostren a les cerques en els primers llocs, encara tres anys després, no m’ho hagués fet arribar d’alguna manera. El meu correu és públic i està visible al mateix lloc on apareix la meva foto, que li devia permetre identificar-me. I jo tampoc tinc cap problema en retirar un post, un cop ha passat la punta de lectura. Doncs en aquest àmbit en pocs mesos una opinió pot quedar obsoleta. De fet jo no tenia ni idea de que al fer cerques, sortís als primers llocs. Just m’he assabentat ara, quan ho va manifestar com argument de no admissió.
En cap cas pretenc disgustar a ningú, que fa la seva feina. Jo em limito a explicar com m’ha anat la festa. Però quan veig que la realitat, no té res a veure amb la realitat paral·lela, que s’ha publicat, ho manifesto… I cada un que cregui a qui vulgui. I a més estic en minoria, que de panxa_agraïts, fent de ‘palmeros’, en hi han un munt.
Realment em va fer MOLTA, MOLTA pena el Fermí Puig…:
- per la manca de capacitat de resoldre conflictes
- per l’amargor de “recordar-se de”, quasi 4 anys després
- per no tenir la capacitat de donar-hi la volta
- per ser tant covard de no atrevir-se a dir-ho personalment
Ahhhh… per acabar, que us hi jugueu de que abans d’un mes, apareix alguna crònica excited d’aquest lloc?. Podríem fer apostes de quins seran els PALMEROS que sortiran d’allà exciteds-exciteds.. 🙂
Ola k ase? Estreno. El menjaherbes.
hahaha….. M'alegra llegir-te…
I veure't amb (més) ànims.
Abraçada!!
ostres Ricard, és absolutament surrealista!!! fa molt riure però molt patètic el paio alhora…. a mi no em va matar gens el seu restu al seu dia, ni tampoc el Drolma. Els dos absolutament sobrevalorats i passats de preu i cuina que no em diu ni més ni menys que altres llocs més bàsics… l'altre dia que et deia "machotes" em referia a (i el basté n'és una derivada) tota la corda de guardiola, cruyff i laporta, ultra fans (amics, imagino) d'ell… en tot cas, el millor, felicitats per la quantitat de clics!!!! ENHORABONAAA!!!
Crec que el que té millor, és que surt per la RADIU…. 🙂 🙂
I merci per les felicitats….
Caspita!
Recaspita…. 🙂
Molt desancertada la reacció. Era el moment de superar-se i marcar perfil. Com ho diuen aquells? Tret al peu? A més ara tothom està llegint la crònica del 2013…
Alícia
Si… Alicia,
Tot al revés del que s'ha de fer….. Més q tret al peu, és canonada…. 🙂
I si… a les estadístiques, la del 2013, treu fum…
jajaja….. cert! tots hem anat al 2013!!!! regreso al futuro!!!
Lamentable la nul·la capacitat d'acceptar crítiques del sector, en general. S'indignen quan algú fa comentaris en contra. Què hem de fer els clients? Vetllar pels seus interessos, emetre opinions que no es corresponguin amb la nostra experiència per tal de no perjudicar-los? Clar, és millor perjudicar-nos entre nosaltres i dir que tot està super bé i ja s'ho trobaran. Suposo que això no ho troben indignant.
Salut!
El problema està en que si tu compres x comentaris venuts, és molt probable que acabis creien-te el que alla llegeixes… I perden la visió de la realitat…
Jo fins i tot he tingut enfrontaments, després de pagar el compte i avisar que sortirien en positiu en un setmanari i en lloc de posar-se contents, els puja l'adrenalina i exploten "com és que no ens ha avisat quan ha entrat?".
Penós!!
Felicitats pel nombre de visites assolit! son moltes!!!! I ja saps que per mi és el blog i guia de referència de restaurants, que, -per cert-, recomano als meus amics i el fan servir sempre.
Respecte al tema de l'expulsió. Doncs penso que el "fet" és una mostra de la raó que tenies quan vas fer el post el 2013. Molt soroll i poc contingut o com a mínim un contingut que no està a l'alçada del que venen. Està més que clar.
Per altra banda, és una mostra de que el marketing externalitzat no serveix per res. Només funciona la publicitat i el marketing, quan tu ets el que es ven. S'ha venut la imatge d'un restaurant, sense professionalitat. Un bon professional li dona la volta a la situació, demanant disculpes per si no et van tractar o servir prou bé quan hi vas anar i mirant d'esmenar el fet. Ara, naturalment ha fet evident que tens tota la raó.
De fet, "només" un milió i tres quarts, seguim el blog… per alguna cosa deu ser que ens dona tanta credibilitat per seguir-lo.
Per molts anys, segueixis essent sincer, òbviament, coneixent-te mai cobraràs, i per tant et seguirem com a blog de referència.
Núria Aymerich
Merci Núria.
Saps que t'agraeixo molt les teves participacions.
Pel que fa a aquest cas, i tal com dius, la seva reacció, dona pes al que vaig escriure fa 3 anys..
I pel que dius del màrqueting extern, aquest és el problema quan no se sap controlar. Dones la feina a una agència, aquests envien la troupe de bloguers / instagramers, etc… aquests expliquen meravelles (sinó les expliquen, al següent convit, no surten a la foto), llavors el xef o propietari, les llegeix totes…. Acaba creient-les, sense voler-se adonar de que eren fum…
Llavors arriba el que diu …"però si el rei va despullat"… I dient la veritat, passa a ser el dolent….
preferiria no tenir la image del puig despullat…. arrrggggg…. jaja… però sí, va despulladet, pobret…
En primer lloc, enhorabona per la xifra, i de passada pel post d'avui, que no és teta de monja…
Sé que reiteraré els comentaris i opinions anteriors, però és que em sembla totalment al·lucinant la mala gestió que ha arribat a fer aquest bon home, d'una crítica en la qual ni tan sols et carregaves el seu restaurant, i en la que tan sols indicaves i narraves la teva experiència personal en aquell el seu local.
Amb l'únic que penso que et vas equivocar, tal i com ja et vaig comentar el dia d'autos, és en el fet de no demanar el llibre de reclamacions i un cop omplert, marxar amb el cap ben alt (coincideixo amb tu en que un cop haver rebut l'insult, no podies acceptar quedar-te). I no hauria acceptat una disculpa a l'hora de reclamar el llibre aquest, en el que si més no, hauria quedat ben retratat (i per sempre).
Segurament, i a arrel del teu post, clients no li faltaran (Barcelona és una plaça molt gran) ni penso que noti una davallada de les vendes. Però el que si que es guanyarà, entre potencials clients i fins i tot companys de professió és una merescuda fama de malperdedor i de ser una persona que no sap acceptar critiques. Més aviat, a mi em fa bastant pena… i fora bo que si té algun assessor, li faci el favor de parlar amb ell per redreçar tota aquesta moguda.
Penso que s'han de saber aquestes coses i que fas molt bé en escampar-les.
Abraçada!
Merci per tot el que dius….
El tema llibre de reclamacions, potser m ho hagués plantejat d'anar sol, xo recorda amb qui anava i prou pena va passar… i si el demano, igual li tocava intercedir… Altre cosa és q hagués anat amb tu, q després llibre i 'peineta' x acomiadar-me…
Ara el màxim morbo, és a qui encarragueran un post dels #todo_maravilloso … ja friso ??
Abraçada ..!!.
molt d'acord amb el jordi, aquestes coses cal que la gent les sàpiga i no tothom s'atreveix a fer-ho públic… m'estic recordant d'aquell pseudo post amagat, en un bloc hipster d'un pseudo escriptor modelni relatant una mala experiència i ni va ser capaç de dir el nom del restu… penós…
Ahhh…. xo era en la web el ComiPollas o un nom així… Allò res… ???.
Però lo més divertit de tot, després del post, són les absències…. No aquí, doncs això és com molt especial, xo si a Face, a Twitter…
Les absències em posen excited i em fan riure molt… o algun comentari que apareixerà #tirantpilotesfora
En parlem divendres, q passarem llista…. Entro ara a fer pre-química (Alkimia ?).
Caram, has posat al seu lloc aquest rencoros.
Si no fossis tu, quasi que no podria creure-ho.
En fi, ja té un altre pacient menys.
Enhorabona pel bloc, això sí val la pena.
Una abraçada
Més que posar-lo en el seu lloc… crec que fa temps ha perdut el nord amb els seus egos, basats en la seva mediocritat… he intentat explicar una història que per mi va ser divertida…
Potser soc un morbós, però em va divertir….
I també m'encanta, veure tota la colla de 'gastros' que obvien la història, aquí o a les xarxes, per quedar bé amb tothom…
Abraçada i merci per passar!!.
En Fermi Puig m'agradava, vaig estar a punt de fer el convit de noces al Majestic perquè ell n'era el xef, l'he seguit al programa de RAC1,…., però ara m'ha caigut del pedestal,…., quina vergonya,…., patètic.
Felicitats pel teu bloc.
Pepin
Merci Pepin,
Feia temps que no parlàvem… Però tampoc és tant dramàtic… ell seguirà donant consells a RAC1 de com fer canelons i més d'un dels que l'escolta, anirà a fer l'aniversari amb el seu menú… 🙂
I també hi haurà qui dirà que jo m'he passat…. Com s'em pot acudir anar d'anònim ara fa 3 anys, en lloc d'anar el dia dels convidats i veure-ho/pintar-ho tot de color de rosa…. 🙂
Gràcies per passar per aquí Pepin!.
Felicitats pel nombre de visites al teu blog, que sens dubte són merescudes.
I això de no donar-te de menjar … no he pogut aguantar-me el riure, quanta ximpleria, divisme i orgull estúpid. De totes maneres no crec que t'hagis perdut res.
I després de llegir algun comentari per aquí, he de confessar que he preparat un post sobre un restaurant d'aquests de sempre, campechano, bon producte, etc. Però que és un horror de brut, crits, baralles entre els membres de la família que el porta, preus abusius …
Però saps que no m'atreveixo a escriure-ho, perquè he anat diverses vegades i encara que no penso tornar, no sé si val la pena la segur que violenta reacció dels seus propietaris.
Encara corre per aquí alguna resposta al post del "Pork boig per tu" al que em deien que era algú de la competència del costat.
Hem de ser com uns Robin Hood en defensa dels clients de restaurants penosos.
Salutacions i enhorabona.
(Espero no haver comès massa errors;)
Conchy… ets el meu ídol en el teu esforç per adaptar-te a BCN i escriure en català…. i t'ho dic de veritat…
Encara recordo quan vam coincidir per les xarxes amb motiu del Pork boig per tu…. Quina enredada va ser allò!!!. Van muntar una trobada de blocaires per atipar-los i tots cantaven meravelles del lloc…. I tu i jo, vam anar cada un pel seu compte , vam escriure els respectius post de "quina presa de pel" i vam coincidir posteriorment per les xarxes… I a sobre quedem com els rars….
Mentre els altres es mantenen "agazapados" (no sé com es diu en català), esperant noves convidades…. Que t'hi jugues que abans d'un mes, apareix algun 'palmero' explicant meravelles del Fermi?.
Una abraçada Conchy!!
Estan massa acostumats al políticament correcte, és molt llatí això de prendre la discrepància com un cosa personal. El pitjor és que probablement es creure que té raó.
Crec que a Catalunya els digeu "BRETOLS" o alguna cosa així. Pedro.
Ben definit Pedro!!
I com tu dius, el pitjor deu ser que segurament deu creure que té raó…. I alguns li deuen donar, fent-li més mal que favor…
Salutacions!
M'ha sorprès més el fet que tornessis que el fet en si de negar-te el servei. Jo fa molt de temps, quan portava la batuta del Majestic, vaig visitar el Petit Comitè i vaig quedar que ni fu ni fa. Quedi constancia que quan va anar al carrer Balmes, vaig intentar anar un parell de cops sense exit. De totes formes, al tenir un mini espai i gràcies al bon fer del Basté li ha creat una aurèola de proper (El rey dels canelons de la iaia) i pel que expliques és tot el contrari, altiu i vanidós incapaç d'acceptar una critica.
Per cert, estàs al numero 2 del buscador….igual li fot més mal ara que fa 3 anys…jajaja
Hahaha…. El q està clar és que beneficis no en obtindrà… Ahir quasi 6.000 visites ??.
El tema de tornar-hi va ser que tocava fre proposta al meu amic… Em va preguntar si n'anava bé i vaig pensar… "A veure si ha evolucionat"… i ja vaig veure q no…
Sort deu tenir del programa del Basté, q li deu aportar clientela d'entre les padrínes q intercanvien 'truquis" ??
Felicitats per la millonada de clicks!!
I respecte al restaurant "de marras"……Hosti tu!!!
MERCI…!!
Crec que so el que ho troba més light, doncs tothom està escandalitzat….
Hola Ricard,segueiexo el teu blog just desde el primer post al restaurant fermi puig,el primer que em va agradar de la teva critica va ser que ets una persona objectiva i si alguna cosa no et fa el pes os dius.Jo com a cuiner de professio i havent fet stages a les grans cuines de aquest pais ,tenia una gran respecte pel senyor fermi puig ,el problema que me plantejat es el seguent:tots els que et seguim i ens agrada el que escrius i opnines .sense que parlem de guru tindriem la porta tancada al restaurant d'aquest senyor perque a mi s'ha man tret les ganes de pàgar per un menjar on no es te respecte per un dret basic funamental el dret d`' expressio …..be una abraçada soc l'oscar.
Hola Òscar,
Tampoc cal portar les coses a l'extrem… El tal Fermí s ha anat espatllant… els fracassos no ajuden i quan va obrir aquest darrer, ho va fer envoltat de pilotes, comentaris comprats q es va acabar creient (passa sovint en aquests entorns) i ell q tampoc sembla ser persona de gaires llums, a la q llegeix una cosa discordant, entra en còlera… I deu ser rancuniòs, cosa q no treu q quan vol pugui cuinar molt bé segurament….
És obvi q va estar desafortunat amb l'agreujament de covardia, però cada un està al nivell q poc i jo m ho vaig agafar com un affaire divertit…
Salutacions!!!
Jo al Petit Comité també hi vaig anar al poc temps que l'inaguressin i és dels llocs que recordo amb una RCP pitjor…
Adrià
Totalment d'acord… encara recordo una sopa de farigola q cobraven a 12/14€… i parlo de temps…??
Salutacions Adrià!.
Felicitats per l'èxit del teu bloc. D'aquesta actitud del Fermí Puig n'he sentit a parlar. Ha de donar les gràcies al programa del Basté.
M'agraden molt els teus comentàris i valoracions en el tema gastronòmic del que ets un expert
Roser
Merci Roser….
Pel que he esbrinat, si que el tal Fermí té "antecedents" en aquests temes…. M'han explicat coses relacionades amb el Capel, amb el de cafès el magnífico….Són coses que m'arriben en privat (i moltes altres coses mal resoltes..). M'ho envien gent per privat, doncs el gremi de periodistes i cuiners, no es volen manifestar en públic… I com tu dius, sense el programa del Basté, aquest restaurant, cau en poc temps…
I merci per les teves paraules… No soc cap expert gastronòmic i fixa't que mai em fico en detalls de cocció, perquè em semblaria pedant…. però si et poc garantir, total sinceritat en el que explico…. Em puc equivocar, però intento reflectir amb sinceritat el que he vist, intentant no deixar-me enlluernar per postes en escena típiques de les presentacions "per a la premsa"
Salutacions Roser!!
Hola Ricard,
Tranquil, recordo que quan hi vaig anar, a mi m'hagués nat bé que m'ho fessin també just abans de demanar, ja que la meva experiencie (personalment, va ser molt negativa, inclús em va sorpendre ja que l'home té carrera… el cual em crispava encare més…. de fet al igual que vos, vaig fer una crítica "constructiva"per les xarxes a l'andemà
la vaig enganxar també als comentaris de Google, és de fá 10 messos amb el títol:
Desastrosa experiència en el restaurante de Fermí Puig.
Qui ho llegeix-hi veurà que convidarte a marxar, potser va ser un petit favor!
Una abraçada i a seguir descobrint, felicitats per la sinceritat, el treball blog i a les xarxes!
salut Ricard.
Merci Joan pel comentari…
El fet d'expulsar-me, tinc clar que va ser un favor…. 🙂
I cada cop més convençut després de llegir un munt d'anècdotes, moltes d'elles en privat… I el menú que em tocava, ja veus quina pèrdua… És un menú de 15€, disfressat de menú de nivell i amb l'excusa dels vins barats a go-go…
A nosaltres, el dinar amb una o dues ampolles de Charles Heidsiek, de les que ja havíem demanat la primera, la broma ens hagués pujat, per acabar menjant un trinxat i les mandonguilles…. Vull dir, que el molt burro, va perdre una taula, s'ha guanyat les riotes i/o indignació de molta gent… i el que és pitjor, una crítica positiva, en el cas que ens hagués convençut…. Que et dic una cosa: que quan li encarreguen un sopar d'aquells de "no vé d'aquí", per algun grup tancat, llavors si que sap lluir-se… (a canvi de molta pasta, clar..)
Salut Joan,
Noi. La veritat : se't veu el llautó. He llegit l'article anterior i em sembla lamentable i sobretot de molt mal gust. Una cosa és que no t'agradi i una altre fer d'enfant terrible de la gastronomia. De Lujan, Sostres, Domingo o fins i tot dels fluixets del 5 a taula en són pocs. Tindràs moltes visites però sempre t'opinen els mateixos. Per tant la teva varietat de plats tampoc és excessiva. Es sempre el mateix menú. Es nota que ets de sota perque al Fermí Puig pots demanar carta i et recomano un cabrit "enfangat" que és d'infart però es clar seria massa per tu. A mi després de la castanya que li vas cardar el que em sembla bé no és que tornessis és que et faci fora. De fet ignoro com vas ser tant poca vergonya de tornar-hi. Tens tota la llibertat, la mateixa que ell de no deixar entrar gent com tu. El comentari de gran literat, que mostra la teva ràbia, és el del final. Els llepas. Es clar: si es menja bé, segons tu i algú ho diu és un llepes.
En fi et regalo una poesia popular que lliga amb el teu final de memorable article biliar:
En Llopis i en Llepas en varen fer un baul. El Llopis, la cara i en Llepas el cul.
Per molts anys de rancúnia.
Per cert no soc el Fermí Puig com segurament haurà pensat Ni el conec. Ni he parlat mai amb ell. Però m'agradava el Drolma i m'agrada el nou. I m'agrada sentir-lo per ràdio. Entre d'altres motius perquè és educat, didàctic i respectuós, justament totes les carències que vostè demostra en aquest bloc
Genial David…!!
Apareixes com anònim, però el comentari esborrat de més amunt (que ha esborrat el tal David), conté el mateix text… Encara que els esborrin, a mi m'arriba el correu 🙂 . O sigui que et deies David, llavors has esborrat i has tornat a escriure com anònim …. (comencem bé… quin crack!!)
Dius que no ets el Fermí…. Ja m'ho crec… no crec que sàpiga escriure tantes línies seguides… 🙂
Dius que va llegir el primer post i ara em recomanes que demani el cabrit, quan és el que vaig demanar en la visita anterior (poca capacitat lectora, per dir-ho fi).
Primer em tuteja el tal David (cosa que m'agrada) i al final em diu de vostè…. Curiós…
En cap cas m'he queixat de que el cuiner-campetxano em fes fora… Em limito a explicar-ho i ho he trobat curiós i ben distret per poder fer conya… Cada un està al nivell que està (o que es pensa) i no em pot ofendre aquest home, no acceptant-me. És com quan un nen petit que no et vol saludar… I dius "pobret"…
El tema rancúnia, no és pas a mi a qui cal aplicar-lo. Jo no he mostrat rancúnia…. Faig mofa i molta… però rancúnia, és aplicable al qui està 3,5 anys esperant…
Del meu darrer paràgraf (el que interpretes com Llepas), no has entés res, ni tant sols el temps del verb…. però és complicat d'explicar, per qui ja no ho entén a la primera.
No m'estranya que t'agradi "sentir-lo per la radio"…. es nota amb l'estil… 🙂
Millor et dediques a fer de padrina… que aquí fent defensa del cuiner campetxano (i amb rancúnia), fas el ridícul… 🙂
Bon dia:
No puc entendre que avui en dia es deixi perdre un client pel fet de tenir opinions diferents. Si ho mires fredament i portes aquest argument al límit et quedes sense clients…
Deixant aquest tema a banda aprofito per comentar que vaig conèixer el blog per casualitat però ara el segueixo habitualment. El que més valoro és que quan arribes a algun dels locals comentats et trobes realment el que expliques i molt important, et dóna una idea molt acurada dels preus per persona, cosa que en altres llocs no passa i et trobes sorpreses. Per altra banda m´ha permès fer grans descobriments i si tinc algun compromís, ja sé on buscar el local adequat.
Àlex B
Bon dia Àlex,
Es que no hi entén ningú …. I molt menys els del sector hoteleria, que tot i que comenten en privat (pel tema del corporativisme), els sembla un disbarat…
I gràcies per les teves paraules envers el meu bloc…. Sé que puc semblar rara avis, però es que em limito, a anar, sopar, no intimar, PAGAR i publicar …. Així de fàcil (i de poc freqüent)…. I el 90% dels cassos, no em reconeixen, tot i que en alguna ocasió, deuen memoritzar la meva foto, penjada a la pestanya "qui soc", com deu haver passat en aquest cas.
Salutacions Àlex!
L'autor d'aquest blog i el xef que el va fer fora tenen força coses en comú ja que cap dels dos accepta les opinions divergents. Però això no treu que és molt lleig el fet de fer-lo fora. El tema del reservat el dret d'admissió és una relíquia que no hauria d'existir.
En el meu cas les opinions divergents i SIGNADES, mai les esborro (que seria l'equivalent a expulsar), excepte en el cas que afectin a una tercera persona aliena al bloc.
Vull dir que si per exemple insultes al sr/sra que ha posat el comentari anterior (per dir un exemple), si que vas a la paperera, però si em discuteixes divergint, qualsevol cosa, jo contesto.
Jo mateix divergeixo del teu postulat "el reservat el dret d'admissió és una relíquia que no hauria d'existir", doncs a mi que he tingut empresa, em sembla un bon dret, i ni t'ho discuteixo… Ho veiem diferent i tan contents…
I reitero que no em va provocar cap disgust el que em fes fora…. En dècimes de segon vaig imaginar la conya que hi faria. Puc riure de la seva nul·la capacitat de gestió… de passar a ser la riota en públic (quasi 6.000 visites en les 12 hores posteriors a la seva publicació) a poder haver aprofitat per obtenir un post positiu i alguna cosa més.
Salutacions.
Ui siiiiii 6.000 visites en 12 hores…. Uauuuuuuu. Enhorabona al prescriptor més gran de la cuina catalana. Au va tira
Per cert em dic Jan Darnius (Girona)
Et fot eh?
Per cert… Jo em dic Torracullons Provocador (La Pobla de Mafumet)
Fàcil oi?.
Cuanto heroe anonimo hay hoy por aqui! Endavant Ricard!!!! Se puede estar mas o menos de acuerdo pero eres un tio honesto rara virtud en estos tiempos
Se puede estar mas o menos de acuerdo en tus gustos pero no hay duda que eres un tipo honesto; rara virtud en estos tiempos
Endavant Ricard!!!!
Si, tens raó Pipo… Mai apareix ningú defensant el contrari del q dic, de manera raonada i correctament identificat…
I en tenim un munt d'exemples… Jo vaig a un lloc i explico el perquè no m'ha agradat… Lo normal seria q algú raonés en sentit contrari, donant la cara i donant arguments… Doncs no.. anònims amb bilis…
I gràcies pel lo de la honestedat… Com sempre dic em puc equivocar, intento q no m'enredin, dic el q penso i no em deixo comprar per un sopar… o per dos…?.
Salutacions !!!
Ja està tot dit (porto uns dies de bòlid, hehehe) però per mantenir una mica el post en bones posicions en el buscador no va malament un comentari (hahahaha).
Increïble l'actitud del cuiner, tenia l'oportunitat de fer canviar l'opinió d'un client i ha aconseguit desfer-se d'uns quants.
Salut!
I encara diria més ….
Ara ha aconseguit que els seus dos post, estiguin a la llista que Google, mostra com top 5, a la columna dreta del meu bloc…. No volia caldo… doncs dues tasses…. 🙂
Ara baixant, baixant per llegir el teu comentari, m'acabo d'adonar….
Salut!!
felicitats 😉
crec que l'altre post no s'ha enviat bé 🙁
Abraçades!
Merci Laura!
Abraçada!!
Aquest no el coneixia ?
Doncs ara ja si….
Abraçada Francesc!