Finca Nebot era un d’aquells llocs que, vistos des de les xarxes socials, em feien aixecar una mica la cella. Massa fotos i vídeos, massa entusiasme sospitós. Però, de vegades, els prejudicis també s’han de portar a revisar. Vaja, que prou bé el lloc.
A voltes m’agrada arriscar-me, tot i que des que visc fora de Barcelona ho faig molt menys. I Finca Nebot —vull deixar-ho clar des de l’inici— és un lloc on hem menjat bé, amb plats interessants i un bon servei. Però, sobre el paper, reunia unes quantes característiques que acostumen a activar les meves alarmes i era una aposta de risc.
I per què era una aposta de risc?
Doncs perquè em fan una certa por aquests restaurants que, quan en fas una cerca a Google o Instagram, apareixen envoltats d’una allau de ressenyes so excited de tota la tropa de chic@s_anuncio, mostrant una felicitat gastronòmica tan intensa que sembla patrocinada per una marca de piles. Si feu la prova, en trobareu unes quantes. Algunes fins i tot entren en aquell estil en què costa distingir entre la publicitat i la paròdia involuntària.
Ara bé, també és cert que avui dia una cosa no exclou l’altra. Un lloc pot estar envoltat de tota aquesta escenografia digital i, malgrat això, ser perfectament digne. I avanço que aquest és el cas de Finca Nebot.
També hi havia un segon risc. Consisteix en el fet que jo vagi al restaurant, publiqui una crònica positiva al meu blog —que, dit sigui de passada, supera els 1.500 subscriptors verificats— i tingui la gosadia de mencionar aquest fenomen de màrqueting contemporani. Curiosament, això acostuma a generar més susceptibilitats que una crítica gastronòmica dolenta. I en tinc més d’un exemple.
«Éramos pocos y parió la abuela»
Faig aquest preàmbul perquè va ser arribar-hi a les 13:30 i trobar-me una sessió fotogràfica en plena ebullició. Dos fotògrafs, paraigües d’il·luminació, models i tota la parafernàlia corresponent. Jo dubtava entre si era un shooting corporatiu o simplement una «col·laboració» de chic@s_anuncio.
La persona que m’acompanyava, que treballa en el món de la comunicació i té experiència en un grup hoteler, em va aclarir ràpidament que, per les formes i la logística, allò tenia més la pinta de ser una producció de la mateixa empresa. Però en tot cas, em vaig quedar amb el dubte.
Personalment, he de reconèixer que la situació tenia el seu punt de morbo antropològic, però també resultava lleugerament invasiva. Potser aquestes coses quedarien més ben resoltes abans del servei o fora de l’hora punta del dinar.
Va ser curiós observar com simulaven menjar sense arribar pràcticament a tastar res. I ja que hi havia sessió fotogràfica, jo també vaig acabar fent el meu particular shooting discret d’una de les protagonistes del shooting. Una mena de meta-shooting gastronòmic.
Espero no provocar cap denúncia… El darrer cop que vaig fotografiar a algú en un restaurant, i en concret al Salvador Sostres, fent-ne de les seves, va amenaçar-los a ells de denunciar-los per permetre publicar fotos en el seu local… I la pobra gent del restaurant, trucant-me per demanar que retirés la foto. No sé qui tenia raó, però vaig preferir tranquil·litzar-los, retirant la foto.
Que ofereix la carta de Finca Nebot
La carta la podeu consultar a la seva web. I en aquest aspecte, només puc felicitar-los. Pot semblar una obvietat, però en temps en què alguns restaurants semblen considerar la transparència una pràctica antiquada, trobar una carta completa i actualitzada continua sent una bona notícia.
Ja sabeu que tinc certes línies vermelles i una d’elles és precisament aquesta: no m’agrada haver d’endevinar què ofereix un restaurant ni a quin preu ho fa i en general evito restaurants sense carta publicada.
Pel que fa a la seva declaració d’intencions, em limitaré a reproduir el que expliquen a la web: “… recuperem les receptes que ja eren aquí el 1924 per servir-les amb el caràcter i la frescor d’avui. Una casa de menjars on la cuina catalana de sempre torna a ser la protagonista de les teves millors trobades…”. Però, vaja, una mica el que ara està de moda dir.
Us mostro la carta del dia que vam anar.
Que vam demanar
Aquell dia, i tractant-se d’un dinar, ens venia especialment de gust un arròs i vam decidir compartir tres entrants abans d’arribar al plat principal: l’ensaladilla del barri amb gambes a l’all, una esqueixada de bacallà i un parell de croquetons de pollastre amb pernil ibèric.
L’esqueixada va arribar primer i va resultar excel·lent, amb un bacallà de qualitat i ben tractat. També els croquetons van mostrar un bon nivell des del primer moment.
I aquí va aparèixer un dels moments que, sense tenir res a veure amb la cuina, també serveixen per valorar un restaurant.
El cap de sala es va apropar una mica amoïnat per explicar-nos que no podia servir l’ensaladilla perquè havia fermentat i no la consideraven apta per sortir a taula. En lloc d’intentar dissimular-ho o confiar que el client no ho notaria —pràctica més habitual del que ens agradaria imaginar—, ens la van substituir sense preguntar, per aquesta amanida Finca, deixant entendre que corria a compte de la casa.
L’amanida va resultar molt ben elaborada i presentada, però sobretot cal destacar la manera de gestionar la incidència. Un deu per l’honestedat i per la forma elegant de resoldre-la.
I com a plat principal va arribar l’arròs de bolets i botifarra, que vam menjar a l’estil valencià.
L’arròs era bo i es deixava menjar amb molt de gust. Potser una mica massa alegre de sal pel meu gust, però sense arribar a ser un problema. En qualsevol cas, el vam gaudir i va complir perfectament el paper que li havíem assignat des del principi: ser el protagonista del dinar.
Vins i postres a Finca Nebot
Un dia més vaig prescindir del vi. I no pas per virtut, sinó per prudència. M’esperaven tres dies de disbauxa gastronòmica consecutiva —especialment l’endemà— i convenia administrar els recursos amb una certa intel·ligència.
Qui m’acompanyava va optar per una copa d’un vi de la DO Terra Alta.
Cal dir que la carta de vins està ben treballada, amb una selecció àmplia, ordenada per denominacions d’origen i, cosa que sempre s’agraeix, amb referències disponibles també a copes. Una fórmula que facilita molt les coses quan es dina entre setmana o simplement no ve de gust compartir una ampolla.
Pel que fa a les postres, podeu veure les opcions a la carta que he mostrat més amunt. Ens va cridar l’atenció aquest gelat de galeta i va resultar una tria encertada.
Conclusions i Reflexions
A Finca Nebot s’hi menja bé. Els plats estan ben resolts, el servei funciona amb eficàcia i el conjunt acaba resultant prou recomanable, especialment si us moveu per aquesta zona de Barcelona.
Feia un dia agradable, tot i que una mica calorós, i el passeig des del Born, on viu el meu fill, fins aquí va resultar fins i tot agradable. Probablement no és d’aquells restaurants pels quals travessaria la ciutat expressament, però si em trobés per la zona, no tindria cap inconvenient a repetir.
I públic no n’hi faltava. Era un dimarts al migdia i el nivell d’ocupació era notable, amb un perfil majoritari de gent treballant a empreses dels voltants. I això té el seu mèrit, perquè aquí no juguen la carta del menú de migdia i és difícil no superar els 40 € per persona.
Tot plegat també et porta a reflexionar sobre el pes que tenen avui les xarxes socials. Reiterant que la cuina és prou bona i que el lloc té arguments propis, costa no pensar que tota aquesta maquinària d’Instagram, TikTok i sessions fotogràfiques contribueix de manera significativa a generar notorietat. I de fet, m’ho feia veure qui m’acompanyava, que es dedica a aquest món, però en un altre àmbit.
Personalment, em molesta una mica aquest tipus de publicitat, en què els chic@s_anuncio, volen simular que és la seva opinió personal, quan en realitat els seus elogis, sempre són a canvi d’algun pagament, encara que en molts casos es limiti a pagament amb espècies.
Com a novetat, avaluaré a partir d’aquest post, el percentatge d’atenció en català que he rebut en cada lloc. Evidentment, no és cap valor exacte mesurat -només em faltaria això- sinó una estimació a escollir entre els valors 25, 50, 75 i 100%.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Doncs prou bé es veu el lloc, encara que el tema “receptes de sempre” sempre coixeia de la mateixa pota, què difícil és trobar una escudella en aquells llocs que s’anomenen “casa de menjars”.
Donem gràcies pel fricandó, el trinxat, els fideus a la cassola… la resta de plats no costa gaire de trobar en altres restaurants.
Salut!
Sí, prou bé, tot i que la cantarella de les “receptes de sempre” comença a ser la cançó enfadosa.
Però, vaja, millor del que temia.
Salut!