Franca ha resultat una novetat ben sorprenent. Local molt bonic, taules espaiades, bona cuina i bona atenció. Però potser pugui costar una mica entendre el que ofereixen..

Com sempre dic, no soc massa aficionat a «descobrir a novetats». Però aquest mateix març, vaig veure per Twitter que en Regol el publicava i em va picar la curiositat.
No és sant de la meva devoció el Regol, amb les seves visions canòniques de si li falta o sobra un minut de cocció i altres parides, però el segueixo de la mateixa manera que per Instagram segueixo a la flor i nata dels chic@_anuncio. El meu morbo no té límit 😂
I vaig pensar, m’arrisco. La ubicació era còmoda per mi, estan a prop de casa del meu fill amb pàrquing Wesmartpark dels còmodes i només a una illa de distància. Si sortia malament, tenia motiu per un post fent conya i si sortia bé, tal com ha estat, bingo.
El lloc promet, amb un interior molt bonic, espaiós i acollidor, una cuina de nivell i es desviuen perquè et sentis còmode allà. Quina és, o pot ser, la pega? Doncs que el seu concepte el veig difícil d’entendre. Vegem-ho:
Que ofereix la carta de Franca
T’arriben un parell de fulls, de paper de qualitat, units per un clip de disseny i, per cert, molt bonic. I aquest és el primer full:
On et mostren les tres possibilitats de plat principal. La Festa a base de carn, La Bondat a base de peix i la possibilitat que anomenen Cal Fideuer, que entenem va de pasta.
I ja centrant-nos en les dues primeres, recomanen que per una taula de dos, tots dos demanin la mateixa opció. I aquí veig la primera dificultat, amb gent més perepunyetes que nosaltres.
Però no vam fer-ne massa cas, els dos som de menjar de tot i vam optar per La Festa. Quan va arribar, vam veure la dificultat que hagués representat demanar un de cada, perquè tots els plats que la configuraven, amb prou feines cabien a la taula, que no era pas petita.
Per sort al segon full, l’oferta és més entenedora i configurada per dues seccions anomenades El Rebost i una que imagino va variant segons mercat, anomenada Del Dia.
Que va arribar a la taula
Amb ajuda del qui feia de cap de sala, vam deduir que podíem demanar dues o tres coses del segon full i una de les opcions de la primera.
I ens vam decidir pels bunyols de Manresa, a base de verdures, panses i pinyons, que van resultar ben curiosos.
Així com el Cru de llobarro amb salsa balandra que ens van portar explicant de quina part del llobarro, era cada tros.
Aquest plat em va agradar molt i de fet soc un gran fan dels peixos crus, siguin marinats o fumats.
I va arribar el moment del plat principal, anomenat La Festa amb tot un seguit de plats que temíem que no cabessin a la taula. Vaig veure alguna taula amb unes noies orientals d’aquelles que l’Instagram ja el tenen de fàbrica, que dretes i de puntetes feien zenitals.
Però ja imagineu que no soc capaç d’aixecar-me i fer zenitals tant per prudència com per timidesa. Total que us he deixat unes quantes fotos per zones i ja us feu idea. Van portar cap de llom amb salsa especiada, per cert, molt bona, mongetes del ganxet, enciam guisat amb pèsols i ortigues i amanida d’hivern.
Vins i postres a Franca
El tema vins, almenys en aparença, el tenen ben cuidat. L’armari de vins fa prou goig.
Però en anar de copes no vam demanar la carta i ens van oferir aquest que va resultar prou agradable. Aquest Trestocats de la DOQ Priorat, una garnatxa de Poboleda que no havia tastat mai i ens va encantar.
Pel que fa a les postres a Franca, ens van dir que tenien dos de recomanats i vam escollir aquest, que en vaig tastar una mica i estava molt bo, tot i que la dolçor era excessiva pel peu paladar bastant poc amic del sucre.
Però, en canvi, va encantar a qui compartia taula amb mi. El que sempre dic de la subjectivitat…
Conclusions i reflexions de Franca
Estan en els seus inicis i ni idea de com evolucionaran i en principi tot sembla positiu. Cèntric, amb un local realment molt bonic, bona cuina i servei que fa el que pot i més, perquè et sentis a gust.

Com ja he dit abans, veig el sistema de carta una mica complex. Però tampoc soc qui per jutjar-ho i a més, pel que he llegit, no són pas de primera volada en aquest món.
Cal que a Franca millorin la comunicació, perquè de moment la seva web està «en obres» i tot i que actualment si busqueu a Google, ja apareix l’horari i la possibilitat de reservar, quan jo ho vaig fer uns dies abans, res de res. Vaig reservar per WhatsApp a veure si hi havia sort, que no sempre n’hi ha.
Parlant del tema de reserves en línia, no fa massa un restaurant de fora de BCN, em van respondre que només acceptaven per telèfon i ja els imagineu que els vaig engegar a pastar. Per ells faran, que no serà per varietat d’oferta i per mi, la no possibilitat de reserva en línia, és actualment línia vermella.
El dia que hi vam anar, el passat dimecres vespre, el local es va omplir. I amb públic majoritàriament estranger, no guiris!, que em va sorprendre com ho havien trobat.
Anècdota al WC de Franca!
Els que em coneixen en la vida real, entendreu millor l’anècdota. Pels que no, explico que en el «tu a tu» en la vida real i un cop trencat el gel, soc persona amable, però amb els desconeguts no soc gaire empàtic ni de somriure fàcil.
Total, que abans de marxar, vaig anar al WC, s’ha de dir que amb una llum molt atenuada, i just quan arribo a la porta em trobo un home que sortia. Sense mirar-nos la cara, els dos fem senyal de «vostè primer». Cap es decideix i tot i durar uns segons, d’estira-i-arronsa que es van fer llargs.
De cop penso «entraré jo» i amb la meva mà esquerra, indico per quin costat passaré. Ell també s’atansa, però la meva mà esquerra topa amb un vidre.
Resum: que era un mirall i el paio que sortia era jo mateix… Llavors em vaig adonar que la porta del WC, per cert, molt ben cuidat, estava a la dreta del mirall.
NOTA: imagino el que esteu pensant, però NOMÉS havia pres una copa de vi!
Resum
- Local molt bonic amb molt bon treball d’interioristes
- Plats molt ben elaborats
- Atenció que et fa sentir com a casa
- Carta, al meu criteri, difícil d’entendre
- En tot cas, val la pena provar-ho
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
😂😂 Quin perill aquest mirall en un sopar d’amics i més d’una ampolla de vi!!
Un local molt interessant, ja miraré de fer un sopar un cap de setmana que pugi a Barcelona.
Salut!
Està bé, però ja has vist la carta i amb segons qui, no és fàcil… Però a mi em va agradar.
I el tema mirall, s’ha de dir que soc una mica despistat i que no és el primer cop que entro en un lloc i em dic «que fot aquest paio aquí?»
Salut!
Hola de nou!
O tot seguit, perquè veig que sou una “màquina”. Acabo de posar-vos també un comentari a la vostra entrada anterior, la del Vítric de Reus i ja em trobo que ens heu aportat un nou indret a descobrir.
Tot i que anem poc per la capital, i malgrat lo raret que també ens resulta la carta que reproduïu, en el que s’hi llegeix hi ha força coses que ens fan salivar… i si tot ve “amanit” amb els vostres comentaris d’aprovació, doncs caldrà provar-ho si en tenim l’oportunitat!
I pel mirall, si no el vau trencar rai! No heu trencat cap vincle amb la sort. Així que doncs… SORT! i endavant!
😇 Àngel 😇
Hola de nou també.
A nosaltres ens va agradar, però a voltes tinc por de decebre.
A la capital, hi vaig més sovint. Per amics i pel meu fill que el tinc vivint i treballant allà i molts dimecres sopem i ens posem al dia.
I el mirall va quedar sa i estalvi… no va arribar a majors la cosa.
Gràcies de nou per passar per aquí i aportar aquest toc d’humor.