Frida a Tarragona és un restaurant de cuina mexicana molt recomanable a la Part Alta, just en un lateral de la Catedral. Un lloc a tenir en compte si us agrada aquest tipus de cuina.
Amb les estades HomeExchange, portem des de mitjan juny, molt pocs dies per casa a Cambrils. I en aquests darreres dies després d’Utrecht i abans de marxar de nou al País Basc, volíem fer algun restaurant. I confesso que més per ganes de donar vidilla a la meva Web, que per ganes d’anar de restaurant.
Ens vam plantejar les possibilitats. Barcelona quedava lluny i feia mandra, els llocs de costa de Cambrils cap al Delta, em fan pànic en temporada turística i ens va passar pel cap anar a Frida, lloc al qual la Marta tenia més ganes que jo.
No estan en la meva wish list els llocs de cuina mexicana, però tampoc els defujo quan sé que agraden a qui m’acompanya. I com a la Marta li agraden, i ja fa temps que tenia Frida a la seva agenda, cap allà vam anar.
De fet, coneixíem de nom Frida, pels seus lligams inicials amb AQ, un dels nostres llocs de referència a Tarragona. I just entrar en veure el kamado, l’estil amb què cal marcar la carta i algun altre detall, em va quedar el dubte de si encara tenien algun lligam.
Però per un dia, i fent una excepció, vaig interaccionar una mica amb qui ens va prendre nota fent-li la pregunta, i ens va confirmar que actualment ja no.
Que ofereixen a Frida
És dels llocs que tenen la web ben actualitzada amb el menú i, per tant, ja vam entrar amb la tria mig feta. Us mostro aquí un fragment de la carta on els codis vermells, són indicadors dels famosos al·lèrgens.
Que vam demanar
Vam voler començar pel guacamole amb totopos, un plat que m’encanta i més quan està ben preparat com és el cas d’aquí. Venia amb un parell de salses amb diferent nivell de picant, però molt moderats.
Tot seguit vam voler tastar les croquetes de tocho morocho, que vam trobar espectaculars. Amb la moda de croquetes a unitats en vam demanar un parell i comentàvem que amb el guacamole i mitja dotzena de croquetes, jo ja hagués dinat de primera, sense demanar tacos.
I no és que no m’agradin els tacos, però reconec que em fan una mica de mandra perquè embruten els dits i són complicats de menjar i més quan estan generosament farcits com els d’aquí.
I van arribar els tacos, que com dic al paràgraf anterior, mostraven una generositat ben diferent de la que ofereixen a més d’algun mexicà «pijet i de moda» a BCN.
Oferien com una quinzena de tacos deferents, de carn i de peix. Però potser degut a ser més carnívors i tot terreny, vam demanar els de carn i alguns de més arriscats i no aptes pel públic més primmirat.
En primer lloc, els tacos pastor i els de lletons
El de lletons espectacular i ben correcte el de pastor
I tot seguit els de
llengua de vedella i cochinita pibil
Molt bo el de llengua de vedella i no em va acabar de fer el pes el de cochinita pibil. Però tampoc hi dono més importància perquè potser per la tipicitat del nom, és un dels que demano sempre i mai en cap lloc m’acaba de convèncer. Potser caldrà posar-hi fi…
Vins i postres a Frida
Poso el subtítol «vins» perquè el tinc a la plantilla, però poc us puc dir d’ells perquè ni vaig veure la carta ni en mostren a la web. El que si vaig observar, va ser molta oferta de licors i còctels mexicans.
La Marta va demanar un còctel Margarita com beguda i jo vaig anar a les cerveses, de les que ofereixen varietat d’opcions.
Pel que fa a les postres, l’oferta es veu atractiva:
La Marta es va demanar la crema de mango amb cebiche de pruna i amb gelat de pinya colada. Vaig tastar-ne i em va semblar excel·lent.
Jo em vaig demanar un cafè de olla que va resultar curiós i bo!
Conclusions i reflexions a Frida
Ens va agradar el lloc i la seva filosofia i si mireu la seva web i la seva política de reserves, recorda una mica l’estil Bardeni, que sabeu m’encanta.
El local és ampli i agradable, amb menjadors en la planta baixa, una terrassa interior que pot ser agradable els vespres d’estiu. I també una primera planta amb balcó donant a la catedral, que vam descobrir en anar al lavabo.
El servei va ser amable, professional i en català normatiu. Sabeu que rarament comento això, més enllà de quadre de valoració, però és que estem a Tarragona city 😅, segurament la ciutat més espanyolitzada de Catalunya, més enllà de zones o cinturons industrials. I amb alcalde PSC, ex- Ciutadans 🤦♂️, ja es veu el caire de la ciutat pel que fa a aquest aspecte.
Tornant als plats, ens va sorprendre, tal com ja he dit, la generositat dels farciments dels tacos. Jo no en tinc llarg historial, però la Marta en té més que jo i vam dir que eren els tacos amb més producte interior que havíem menjat mai.
Per tant, un lloc que val la pena i al que segurament tornarem.
RESUM
- Restaurant de cuina mexicana a Tarragona
- Local amb diferents menjadors i agradable
- Servei amable i professional
- Bona relació qualitat-preu
- En conseqüència recomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia,
No tenia ni idea que hi havia un lligam amb l’AQ. El meu lligam amb aquest mexicà precisament va ser un dia que vaig anar a l’AQ hi estava tancat o no tenien barra per a mi i vaig anar-hi. Estan molt a prop. Va ser una bona experiència però ja no hi vaig tornar més i això que la cuina mexicana m’agrada i, molt; de fet, per a mi i pel món, és de les millors cuines que hi han, a més de ser Patrimoni Cultural i serà per alguna cosa. Tant parlar i posar en pedestrals -per qüestions de modes- algunes cuines americanes, per les merdes de fusions que fan, cal tenir en compte que l’autèntica i excel.lent cuina americana, és la mexicana, encara que els hi piqui.
Ara m’has fet recordar que un dia que estigui per ací i no tingui ganes d’AQ, hi tornaré. Veig que és més cuina de tortillas o tacos, quesadillas y guacamole que està molt bé, però com tu dius, embruten els dits i a vegades, no ve de gust agafar a les mans altres sabors d’animals cuinats. Una abraçada i gràcies per l’aportació.
Disfruteu pel País Vasc!!!
Bon dia Josep Carles,
Com deus haver pogut veure, de tant en tant ens deixem caure pel AQ. I en una de les primeres vegades, no recordo si em van dir «hem obert» o «algú que col·labora amb nosaltres ja obert»… alguna cosa per l’estil.
I de fet, al preguntar-ho l’altre dia em van dir un «ja no».
Però en aquells temps, el d’AQ, el recomanava com cosa pròpia i propera. I s’ha de dir que el d’AQ és un «recomanador fiable». A partir d’ell vaig anar a Vítric, Balandra i fins i tot Sabor Andaluz per allà baix a Cadis.
Una abraçada!
Doncs aquí va una recomanació per a la Marta😉 Des de fa 3 o 4 anys, a Tarragona hi ha un restaurant mexicà boníssim que es diu Amaranto. El porta una parella mexicana i han guanyat diversos anys el premi al millor taco de Catalunya i tot i que l’espai no és tan bonic ni acollidor com el del Frida, el menjar val molt la pena i el servei és molt amable. Fins fa uns mesos, eren prop de la plaça del mercat, però era un local molt petitó i ara s’han traslladat a un lloc més gran, però pel meu gust, més fred, a l’avinguda Catalunya. Que les vaya bonito pel País Basc!🙂
Ho tindrem en compte i he de dir que no em sona ni de nom, però tampoc és que em dediqui a explorar molt i més quan la llista de llocs que m’agraden i tinc pendents, tendeix cada cop més a infinit 🙂..
Gràcies per la recomanació.
Saalutacions!
Míriam, gràcies per la informació, no sabia que s’havien canviat, l’Amaranto, vull dir. Haurem d’anar a veure el local nou 😋😋
Salut!
Per cert, si aneu a l’Amaranto, prova el taco de cochinita pibil, que aquest potser sí que et convencerà! És una de les seves especialitats amb què van guanyar el premi al millor taco d’Espanya fa uns anys.
El bonic local del Frida amb el segon pis amb vistes a la catedral va ser durant molts anys el Quim i Quima, del xef Francesc Lladó, anteriorment propietari d’un enyorat restaurant de Tarragona que era al carrer Cavallers, el Merlot.
Ostres, ets tota una enciclopèdia de l’historia de restaurants de Tarragona!
I de fet, jo he aterrat per Tarragona, de no fa massa temps. I ara si que ens hi deixem caure més i anem al mercat de tant en tant per la parada de formatges i algun cop hem comprat peix.
I de restaurants, tot i conec de referència algun altre de bo, ens limitem ara a AQ i Balandra. Anàvem també a Barquet i Llagut, però bàsicament per motius de servei, hem deixat d’anar-hi. Llagut ens agradava molt i si et toca de servei la propietària va de conya, però segons quin garrulo et toca, ja dius «aquí no torno a jugar».
La Marta, si que de jove s’hi movia més a partir d’unes tietes que vivien a prop del Serrallo.
Salutacions i gràcies per les aportacions.
Bon dia, Ricard.
La meva experiència amb la cuina mexicana no passa d’un sopar (no recordo exactament el restaurant però era al port olímpic) en el que vaig quedar embafat de cilantre, el sabor del qual odio profundament.
Ara bé, si el Frida us ha agradat li haurem de donar una oportunitat.
Per cert, indiques que tenen carta en català però les captures que publiques estan totes en espanyol.
Perdó, ja veig que la web no és en català. Suposo que són captures de la web.
Sí, són captures de la web, no vaig pensar en fotografiar la carta i de fet com ja anàvem amb la tria feta de casa, ni hi vaig parar atenció.
Salutacions!
El que no puc garantir, si odies el cilàntre, és el grau que en porten.
Com la Marta i jo som tot terreny, si que algun portava però ens van agradar.
Quan jo vaig anar tot era espanyol.
Però com no hi tornat després de dues visites, no sé ara si han canviat.
Salut!
Ostres, ara em fas dubtar de com era la carta… Com ja anàvem amb la tria feta ni m’hi vaig fixar.
La web si que està en castellà.
Però els dos cambrers que ens van atendre, amb catalá ben normatiu i aparença de nadius.
Saalut!
Uf, aquest no.
Vaig anar dues vegades quan estaven a l’anterior ubicació, carrer Merceria 34, on es troba ara el Merceria 34 i que és on treballa ara el Diego, que era del AQ. La seva dona, la Sònia, era a la Frida però ara no hi és tampoc.
Jo vaig anar a La Frida, no em va agradar, per plats i pel preu. Vaig pensar, “potser jo tenia un mal dia, hi tornaré.” Doncs ja, no hi he tornat ni quan eren al carrer Merceria ni quan es van mudar a Les Coques, de fet, quan hem fet un sopar d’amics sempre he dit que “preferiblement no”.
Si vols veure amb detall la meva opinió és al blog
https://www.losplaceresdepepa.com/2017/10/frida-laltra-opcio-mexicana-de-tarragona.html
L’Amaranto és molt més petit però també més “mexicà” i molt més econòmic. També teníem L’Adelita, però han tancat fa poc.
En fi, que aquest no te’l compro 😅😅
Salut!
Veig que han canviat coses i per exemple els tacos arriben muntats a punt de menjar. Del 2017 fina ara han passat 8 anys.
No sé massa que dir. Jo no soc de mexicans, ni tinc idea de preus. No passa a la llista de desitjos, perquè em fan mandra els restaurants mexicans, però per alguna experiència que he tingut a BCN, em va semblar prou bé.
A nosaltres ens va agradar i potser demanar 4 tacos per cap, va ser un error, perquè vaig sortir molt tip. Igual vaig abusar de totopos, que a diferència del que dius en el teu post, vaig trobar bons.
Salut!
Ara, la Merceria 34 m’agrada molt, el recomano sense dubtes!!
😋😋