Ginnan. Un lloc que val la pena conèixer

Ginnan Restaurant va ser una de les meves millors descobertes de 2025, i repetir-hi al canvi d’any era gairebé una obligació moral. Aquest cop vam anar directament als plats més atrevits… i van superar totes les expectatives. En un espai discret, però agradable, hi fan una cuina d’arrels xineses passada pel filtre mediterrani que dona resultats inesperats i convincents.

El primer cop que vaig anar a Ginnan va ser el setembre de 2025. Després de setmanes parlant de gastronomia de llocs lluny de casa —bàsicament per mantenir viva la web— tenia moltes ganes de tornar a gaudir d’un restaurant local. I va ser un encert!

Ja em va agradar molt, però aquella primera visita va quedar una mica coixa: no vaig poder tastar els plats més atrevits ni els que realment em feien més gràcia de la carta, perquè qui m’acompanyava no és especialment amic de segons quins productes ni textures.

Tot i això, ja aleshores vaig deixar escrit que hi tornaria. No només per confirmar les bones sensacions, sinó també per descartar que aquell entusiasme no fos simplement un efecte rebot després de setmanes de restriccions gastronòmiques entre Califòrnia i els Països Baixos.

I efectivament, hi hem tornat. Aquest cop amb la Marta, que juga a la mateixa lliga que jo, sense manies ni límits a l’hora de demanar. I ara sí: vam sortir de Ginnan absolutament encantats, tant pel nivell de la cuina com pel tracte, que acompanya i suma.

Que ofereix la carta de Ginnan Restaurant

Us reprodueixo aquí l’oferta del dia que vam anar en carta que combina cuina xinesa amb productes de mercat mediterranis.

Que vam demanar

Amb l’ajuda del cap de sala vam decidir que cinc plats per compartir era una mida perfecta per a dues persones. Vam començar fort amb la seva orella de porc amb cogombre envinagrat i l’albergínia daurada amb glacejat agre-picant.

Només amb aquests dos plats ja quedava clar que la visita anava pel bon camí. L’albergínia ja la coneixia de la visita anterior, però va ser especialment gratificant veure la cara de sorpresa de la Marta a mesura que anava tastant els plats.

Vam continuar amb els wonton de capipota i el melós de tendons de vedella amb cocotxes de bacallà i favetes tendres. A la carta no hi figuraven les favetes, però ens van avisar del canvi en el moment de demanar, per una qüestió de temporada. Cap problema: el plat continuava sent una petita festa.

I per rematar-ho, va arribar el milfulls de llengua de vedella amb patata, salsa de sèsam, gingebre i shiso, que va ser, per a tots dos, un dels grans moments del dinar.

Com fem sovint, vam establir el nostre particular podi de plats. La Marta va col·locar al primer lloc els tendons de vedella, seguits del milfulls de llengua i els wonton. Jo, en canvi, vaig posar en primer el milfulls de llengua, en segon els wonton i en tercer els tendons. Tot i això, si hagués de començar de nou, tornaria a obrir boca amb l’orella i l’albergínia sense cap mena de dubte.

Vins i postres a Ginnan restaurant

En el tema vins, i anant a copes, vam deixar la tria en mans del cap de sala que va ben encertar: El fet majoritàriament amb macabeu va ser un èxit i l’Alabarinyo, fent per un dia una excepció de proximitat, molt bon vi també. Val la pena deixar-se aconsellar en aquest lloc.

Les postres són, gairebé sempre, la part de l’àpat a la qual dono menys importància. En la visita anterior havia tastat la primera de les dues opcions que ofereixen; aquest cop vam anar per la segona, el d’arròs glutinós. El vaig provar i no puc dir que m’acabés de convèncer… però tampoc no em feu gaire cas: amb les postres em passa això la major part del temps.

Conclusions i reflexions a Ginnan

Ginnan Restaurant és un lloc on he tornat al cap de pocs mesos, cosa gens habitual en mi. I després d’aquesta segona visita sí que em permeto recomanar-lo amb plena convicció, sempre que —això sí— després de mirar la carta no hi trobeu cap línia vermella amb els vostres gustos. Ens ha agradat molt i s’ha convertit en lloc de desig, tot i que com sempre dic, els gustos són subjectius i el que agrada molt a un, pot no agradar a un altre.

La cuina és d’un nivell que gairebé desentona amb el local. No és que l’espai sigui lleig, però és que alguns plats juguen directament en una altra lliga. L’aposta per la fusió entre producte mediterrani i tècniques xineses està molt ben resolta i dona lloc a combinacions sorprenents i, sobretot, molt saboroses.

El servei també hi posa molt de la seva part perquè et sentis còmode: empàtic, atent i amb criteri tant a l’hora de recomanar plats com vins. Els qui coneixeu la meva trajectòria sabeu que la docència ha estat una part important de la meva vida laboral, i per això no em costa dir que aquesta persona seria perfecta per impartir una assignatura de “servei de sala” en una escola d’hostaleria moderna.

Si hagués de posar-hi algun però —ja sabeu que no acostumo a callar gairebé res— seria que els temps entre alguns plats es van allargar més del que tocaria. Però en el balanç final, aquest petit defecte queda àmpliament eclipsat per tot el que fan bé. També s’ha de dir que voluntàriament, vam escollir la taula més llunyana i amagada del local i que no tenim visibilitat per cridar cap cambrer.

I per acabar en positiu:

Cal dir que vam gaudir molt. Tant, que mentre tastàvem els plats de pòdium gesticulàvem gairebé com aquells influencers que simulen èxtasi gastronòmic a Instagram o TikTok. La diferència és que estàvem en una taula discreta, ningú ens mirava… i, sobretot, no fem vídeos 😂.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.