Gravin és un italià que no apareix a les llistes de top’s i que en canvi resulta molt recomanable i una mena d’oasis en la zona Born. A més de platets per iniciar els àpats, ofereixen pastes molt ben elaborades.
Aquest ha estat el primer restaurant al qual he anat a BCN, després de 18 setmanes d’absència pel tema confinament.
Tenia per aquest dia una visita mèdica rutinària a BCN i vaig aprofitar per a dinar amb el meu fill. La tria de Gravin, té explicació:
1- Està a 3 minuts de casa seva, d’on fa teletreball i no disposava de temps per a desplaçaments.
2- Té terrassa exterior i el lloc és prou agradable i amb bona cuina.
3- Ja el volia publicar fa 8 setmanes, perquè va ser la darrera trobada de 3(o+)aTaula, just un parell de dies abans del tancament per Coronavirus.
Descripció de Gravin
Gravin és una mica d’oasis en la zona Born, que en general es caracteritza per llocs més adreçats al turisme. A més de la terrassa que podeu veure a la imatge, disposa d’un interior acollidor i amb racons que ofereixen intimitat.
Es tracta d’un lloc al que he anat en més d’una ocasió, perquè com ja he dit, es troba al mateix carrer on dormia en els meus desplaçaments setmanals a BCN i d’aquells en que no fa pas mandra repetir.
Gravin és un restaurant italià singular, que porta 14 anys obert, sota la mateixa propietat, provinent de la Puglia. Lo dels 14 anys, ens ho va explicar la persona que ens va atendre el primer cop que vam anar-hi.
Quina és l’oferta a Gravin
Tenen per començar, una secció que denominen tapes, però que en realitat són primers. Uns pocs antipasti i moltes pastes artesanals, preparades de diferents maneres que van a la secció Primi Platti. I finalment una reduïda secció de carns i un peix del dia.
Perquè us feu una idea de la varietat de pastes, us mostro el llistat.
La secció tapes, era realment atractiva i vam demanar 3 plats que descric més avall. Però també ens atreien especialment, els calamars, la porchetta, el vitello tonato, la selecció de formatges italians. Vaja que surts amb ganes de tornar un altre dia a fer un dinar de tapes.
He dit dinar de tapes eh?. No confongueu amb anar a fer el pena, pretenent ocupar taula de restaurant i demanar « 4 cervecitas y unas patates pa picar». Que Gravin és un restaurant, no un bar, tot i que a la carta tingui una secció, anomenada «tapes».
Que vam demanar….
En aquesta ocasió post-pandèmia, vam demanar dos primers per a compartir: La Porchetta i unes croquetes de ceps.
I pels plats principals, cada un de nosaltres anava amb els deures fets i ja sabíem la pasta que volíem. I un cop més dic, que els plats de pasta d’aquest lloc, poden competir al més alt nivell. Els Orechiette amb cime di rape i els Parpadelle amb pecorino i oli de tòfona blanca.
I ara una «batallita» 😊. Cada cop que he anat allà he demanat els Orechiette. És una pasta que m’encanta i que preparo amb èxit a casa amb brocoli. I cada cop com si s’estranyessin, m’expliquen amb detall el plat, amb aire de «segur que vol això?».
I aquest cop li vaig dir, que ja sabia de que anava i ens va explicar el perquè de la insistència. La gent quan demana «… cime di rape», es veu que es pensen que són amb peix. I quan no troben el rap, protesten 😂
Com deia més amunt, jo els preparo amb brocoli, perquè la verdura aquesta que no sabria ni on trobar-ne. Fent clic aquí, veureu la meva recepta: Orecchiette_Ricard, però de reconéixer que els de Gravin, superen en sabor als meus 😊.
Per cert, de la secció tapes, recomano especialment les croquetes de Grana Padano amb speck i radiccio que aquest cop no estaven a la carta. Us deixo la imatge del dia que vam anar amb 3(o+)aTaula.
Postres i vins a Gravin
Al ser migdia, amb calor i haver de tornar a la feina, ens vam limitar a cerveses i una copa de vi blanc. D’altres visites recordo un bon assortiment de vins italians.
I de la secció postres, vam compartir el Tiramisú
Conclusions
Gravin és un restaurant italià que ens va encantar. Amb un estil de pastes més rústiques i abundants, que altres que també tinc al meu top. Et sents com en una bona trattoria d’itàlia. Allunyat de les pastes més «de disseny» de Bacaro (que sabeu m’encanten) i dels tocs minimalistes de Meneghina (que també m’agrada). I també defugint de les pizzes!. I sense oblidar-me dels apreciats Xemei, i ‘Un’ Altra Storia.
El fet d’estar al Born, és com sempre un ganivet de dos talls. I aquest està en zona prèmium. Per una part, tens públic passavolant que veu italià i posa ullets. Però per altra banda, sovint aquest públic, van més a satisfer necessitats bàsiques, que a saber apreciar qualitat.
Sempre miro Tripadvisor, buscant les crítiques de la franja «pésimo», que donen més pistes que les de «todo bién y el camareo enrollao». I quan són a l’estil de «to muy caro» o d’enfadar-se perquè no els deixaven estar a la terrassa «tomando cervecitas», quan estem parlant d’un RESTAURANT, ja dona pistes de que el lloc em pot agradar.
Per tant, un lloc ben recomanable, tot i que en dies punta, no responc del tema. I a la terrasseta exterior, pel que he llegit, no fan reserves.
És d’aquells en els surts amb ganes de tornar i això no passa en tots.
RESUM
- Ubicat en una zona per a vianants del Born
- Amb un bon assortiment de molt bones pastes artesanals
- Preus prou moderats
- Servei molt rodat i molt amable
- No pizzes (no tinc res contra elles, però empatuleien sempre els llocs)
- En conseqüència, recomanable com trattoria de bon nivell
Finalment, si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a,
Uns plats que fan molt bona fila.
La cuina italiana, tot i no haver estat mai a Itàlia, és de les meves preferides, només que tinc al Santi que no m’acompanya gaire i quan li proposo algun italià.
A veure si m’accepta aquest 🙂
Salut!
Aquest és per anar a compartir algunes «tapes» i gaudir d’un bon plat de pasta.
Val la pena i amb bon tracte.
Salut!!
Quan vaig anar a La Puglia, aquest Nadal, em vaig quedar amb les ganes de les Orecchiette con cime di rapa.
M’apunto el lloc
Salut i a continuar sortint i gaudint de la bona taula (si ens deixen)
Joan.
És un plat que m’agrada molt i jo el faig amb bròcoli.
Potser la feina més difícil, és trobar la pasta. A BCN cap problema, però aquí per Tarragona, és més complicat.
i intentarem continuar amb les bones taules. Ara per ara em bellugo per aquí al sud.
Salutacions,
Bon dia
Crec que cime di rape son els grelos típics de Galícia i Portugal
Segur que a botigues de productes gallecs en tenen
A BCN (Gràcia) conéc Ego Galego, carrer Goya, 50, es possible que tinguin grelos
Salutacions
Daniel
Crec que si que són els grelos o alguna variant.
Però pel que he anat veient, amb altres verdures surt prou bé i ja he agafat l’habit de fer-ho amb bròcoli.
i per aquí al sud, anem escassos de recursos com puguin ser botigues especialitzades. Fins i tot la pasta la compro a BCN, per no anar buscant i preguntant.
Salutacions!
Bona l’anècdota del “rape”. No la coneixia, però dóna realment una idea de lo imbècil que pot arribar a ser la gent… :-)))
Crec que té raó aquest Daniel amb el que diu dels grelos. Almenys així ho he vist a algun llibre de cuina italiana.
I no recordava que no l’havíem publicat a 3(o+)aTaula…
Abraçada!!
La veritat és que ja estava una mica mosquejat, de que cada vegada (totes!) que he demanat orechiettes, m’expliquessin amb cara de «vol dir que no s’equivoca?” els detalls del plat.
I l’altre dia quan li vaig respondre «cada dia demano orechiettes i JA CONEC el plat», amb l’explicació ho vaig entendre tot 😅
Com tu dius, una mostra de la imbecil·litat de cert públic. Ja m’imagino al «cunyao típic» protestant «pero donde coño está el pescao!!!» 😂😂😂.
I no el vam publicar a 3aTaula, perquè el dia que tocava, ja havien tancat tot i vam acordar en el whats del grup, que no era moment… (ho puc demostrar 😂😂)
Abraçada!!
No puc estar més d’acord. De fet, vaig descobrir-lo per tu, Ricard. És complicat anar-hi i no demanar els orechiette, però a la tercera visita ho vaig aconseguir, hahaha
Abraçada des de Barcelona!
Frederic
Jo no ho he aconseguit…. 4 visites, 4 cops orechiette… 😊
És un lloc que està molt bé. I el menú migdies és molt recomanable.
Abraçada!!