Gravin. Un italià a apuntar a la llista

Gravin és un italià que no apareix a les llistes de top’s i que en canvi resulta molt recomanable i una mena d’oasis en la zona Born. A més de platets per iniciar els àpats, ofereixen pastes molt ben elaborades.  

Aquest ha estat el primer restaurant al qual he anat a BCN,  després de 18 setmanes d’absència pel tema confinament.

Tenia per aquest dia una visita mèdica rutinària a BCN i vaig aprofitar per a dinar amb el meu fill. La tria de Gravin, té explicació:

1- Està a 3 minuts de casa seva, d’on fa teletreball i no disposava de temps per a desplaçaments.

2- Té terrassa exterior i el lloc és prou agradable i amb bona cuina.

3- Ja el volia publicar fa 8 setmanes, perquè  va ser la darrera trobada de 3(o+)aTaula, just un parell de dies abans del tancament per Coronavirus.

Descripció de Gravin

Gravin és una mica d’oasis en la zona Born, que en general es caracteritza per llocs més adreçats al turisme. A més de la terrassa que podeu veure a la imatge, disposa d’un interior acollidor i amb racons que ofereixen intimitat.

Es tracta d’un lloc al que he anat en més d’una ocasió, perquè com ja he dit,  es troba al mateix carrer on dormia en els meus desplaçaments setmanals a BCN i d’aquells en que no fa pas mandra repetir.

Gravin és un restaurant italià singular, que porta 14 anys obert, sota la mateixa propietat, provinent de la Puglia. Lo dels 14 anys, ens ho va explicar la persona que ens va atendre el primer cop que vam anar-hi.

Quina és l’oferta a Gravin

Tenen per començar, una secció que denominen tapes, però que en realitat són primers. Uns pocs antipasti i moltes pastes artesanals, preparades de diferents maneres que van a la secció Primi Platti. I finalment una reduïda secció de carns i un peix del dia.

Perquè us feu una idea de la varietat de pastes, us mostro el llistat.

La secció tapes, era realment atractiva i vam demanar 3 plats  que descric més avall. Però també ens atreien especialment,  els calamars, la porchetta, el vitello tonato, la selecció de formatges italians. Vaja que surts amb ganes de tornar un altre dia a fer un dinar de tapes.

He dit dinar de tapes eh?. No confongueu amb anar a fer el pena, pretenent ocupar taula de restaurant i demanar « 4 cervecitas y unas patates pa picar». Que Gravin és un restaurant, no un bar, tot i que a la carta tingui una secció, anomenada «tapes».

Que vam demanar….

En aquesta ocasió post-pandèmia, vam demanar dos primers per a compartir: La Porchetta i unes croquetes de ceps.

I pels plats principals, cada un de nosaltres anava amb els deures fets i ja sabíem la pasta que volíem. I un cop més dic, que els plats de pasta d’aquest lloc, poden competir al més alt nivell. Els Orechiette amb cime di rape i els Parpadelle amb pecorino i oli de tòfona blanca.

I ara una «batallita» 😊. Cada cop que he anat allà he demanat els Orechiette. És una pasta que m’encanta i que preparo amb èxit a casa amb brocoli. I cada cop com si s’estranyessin, m’expliquen amb detall el plat, amb aire de «segur que vol això?».

I aquest cop li vaig dir, que ja sabia de que anava i ens va explicar el perquè de la insistència. La gent quan demana «… cime di rape», es veu que es pensen que són amb peix. I quan no troben el rap, protesten 😂

Com deia més amunt, jo els preparo amb brocoli, perquè la verdura aquesta que no sabria ni on trobar-ne. Fent clic aquí, veureu la meva recepta: Orecchiette_Ricard, però de reconéixer que els de Gravin, superen en sabor als meus 😊.

Per cert, de la secció tapes, recomano especialment les  croquetes de Grana Padano amb speck i radiccio que aquest cop no estaven a la carta. Us deixo la imatge del dia que vam anar amb 3(o+)aTaula.

Postres i vins a Gravin

Al ser migdia, amb calor i haver de tornar a la feina, ens vam limitar a cerveses i una copa de vi blanc. D’altres visites recordo un bon assortiment de vins italians.

I de la secció postres, vam compartir el Tiramisú

Conclusions 

Gravin és un restaurant italià que ens va encantar. Amb un estil de pastes més rústiques i abundants, que altres que també tinc al meu top. Et sents com en una bona trattoria d’itàlia. Allunyat de les pastes més «de disseny» de Bacaro (que sabeu m’encanten) i dels tocs minimalistes de Meneghina (que també m’agrada). I també defugint de les pizzes!. I sense oblidar-me dels apreciats Xemei, i ‘Un’ Altra Storia.

El fet d’estar al Born, és com sempre un ganivet de dos talls. I aquest està en zona prèmium. Per una part, tens públic passavolant que veu italià i posa ullets. Però per altra banda, sovint aquest públic, van més a satisfer necessitats bàsiques, que a saber apreciar qualitat.

Sempre miro Tripadvisor, buscant les crítiques de la franja «pésimo», que donen més pistes que les de «todo bién y el camareo enrollao». I quan són a l’estil de «to muy caro» o d’enfadar-se perquè no els deixaven estar a la terrassa «tomando cervecitas», quan estem parlant d’un RESTAURANT, ja dona pistes de que el lloc em pot agradar.

Per tant, un lloc ben recomanable, tot i que en dies punta, no responc del tema. I a la terrasseta exterior, pel que he llegit, no fan reserves.

És d’aquells en els surts amb ganes de tornar i això no passa en tots.

RESUM

• Ubicat en una zona per a vianants del Born
• Amb un bon assortiment de molt bones pastes artesanals
• Preus prou moderats
• Servei molt rodat i molt amable
• No pizzes (no tinc res contra elles, però empatuleien sempre els llocs)
• En conseqüència, recomanable com trattoria de bon nivell

Finalment, si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a,