Gravin és un d’aquells italians que no solen sortir als pòdiums «de pagament», però que funcionen molt bé i no li cal jugar al joc dels publireportatges. És un petit oasi al Born, amb tapes italianes per iniciar l’àpat, pastes de gran nivell i un menú de migdies feiners, que és una troballa.
A Barcelona hi ha una infinitat de restaurants italians que no són pizzeries. Pot semblar una obvietat, però encara hi ha força gent que associa tots dos conceptes.
I dins d’aquesta categoria de restaurant italià sense pizza, n’hi ha de tots colors. Per una banda, els top, amb pastes molt treballades, com els més que coneguts Bacaro o Xemei.
Però també resulten especialment interessants aquells llocs que, sense tant de nom, ofereixen autenticitat i acaben sent petits trossos d’Itàlia incrustats a Barcelona. I, en realitat, tampoc n’hi ha tants si els comparem amb la gran quantitat de locals que es presenten com a italians.
Gravin és un d’aquests restaurants singulars. Fa com vint anys que funciona sota la mateixa propietat, originària de la Puglia. I està ubicat al bell mig del Born, a pocs minuts a peu de casa del meu fill —fet que el converteix en un barri habitual per a mi—, en un espai rústic, però acollidor, amb racons que ofereixen certa intimitat.
Disposa també d’una agradable terrassa en un carrer de vianants que, quan el temps acompanya, acostuma a estar molt concorreguda.
Amb bon tracte i bona cuina, Gravin és una mena d’oasi dins del Born, una zona que, en general, tendeix a oferir propostes més impersonals i orientades al turisme.
Quina és l’oferta a Gravin
Per començar, tenen una secció que denominen tapes, però que en realitat funcionen com a primers. Uns pocs antipasti i una bona oferta de pastes artesanals, preparades de diferents maneres i agrupades a la secció Primi Platti. I finalment, una reduïda selecció de carns i algun peix del dia.
Perquè us feu una idea de la varietat de pastes, us mostro alguns fragments de la carta. Cal dir que és una carta força estable i que gairebé sempre hi trobes els mateixos plats, amb algun suggeriment puntual. Però com tampoc hi vaig cada setmana, ja em va bé així. I, a més, alguns plats com els orechiette són, per a mi, objecte de desig.
Què vam demanar
En totes les ocasions anteriors a Gravin, sempre havíem seguit el mateix esquema: compartir un parell o tres de plats de la secció tapes i després acabar amb un plat individual per cada un.
Però sempre em quedava amb les ganes de fer un àpat basat exclusivament en aquesta secció, i aquest cop ens hi vam decidir.
Vam demanar aquests cinc plats que, com podeu veure, no són precisament mini-racions. De fet, la intenció era demanar-ne un sisè, però ho vam deixar per a una altra ocasió. I és una llàstima, perquè les Patate Gravin, con fonduta di Fontina aglio olio e peperone rosso m’encanten i són un dels plats que sempre recordo d’altres visites.
Vam començar amb uns arancini di carne e piselli (arancini de carn i pèsols).
Tot seguit els calamari saltati con tritto di aglio, olio e prezzemolo (calamars saltats amb picada d’all, oli i julivert).
Un clàssic que demanem sempre: porchetta con pane tostato e salsa al pepe nero (porchetta amb pa torrat i salsa de pebre negra)
El vitello tonnato (Rodó de vedella)
I per acabar un altre clàssic allà: melanzana affumicata con pane tostato (albergínia fumada amb pa torrat)
Plats molt bons i que ja coneixia d’anteriors visites. I, si n’he de destacar alguns, em quedo especialment amb els calamars, la porchetta i la melanzana. Però més enllà de plats concrets, el que realment m’agrada de Gravin és la sensació de coherència: producte ben tractat, receptes sense artificis i aquell punt d’autenticitat que no sempre és fàcil de trobar en restaurants italians a Barcelona.
Postres i vins a Gravin
La carta de vins és íntegrament italiana i, en aquest terreny, poc puc dir-ne. M’agraden i a casa en consumim de tant en tant, però no tinc prou criteri per valorar-la amb detall. En tot cas, hi havia una bona representació de regions i també un ventall de preus força ampli. Diria, a més, que han fet una evolució, incorporant algunes referències de gamma més alta.
La tria, en aquesta ocasió, va ser a copes: un refosco, del qual no recordo la marca. I, tractant-se d’un sopar a base de tapes, vaig optar —cosa poc habitual en mi— per la cervesa.
Pel que fa a les postres, la carta ens la van cantar, a càrrec d’un voluntariós cambrer amb aquella barreja d’italià i castellà tan característica. Tots dos ens vam decantar per un affogato, és a dir, una bola de gelat servida dins d’un cafè.
I la veritat és que em va semblar una opció ben encertada per tancar l’àpat.
Conclusions
Gravin és un restaurant italià que ens encanta, on et sents com en una bona trattoria a Itàlia. Els seus plats de pasta que conec d’altres ocasions, són molt recomanables, tot i que allunyats dels estils més “de disseny” tipus Bacaro o Xemei, que ja sabeu que també m’encanten. Aquí no hi ha artificis ni reinterpretacions: hi ha cuina italiana honesta, ben executada i amb identitat pròpia.
El fet d’estar ubicat al Born és, com gairebé sempre, un ganivet de dos talls. I en aquest cas, en plena zona prèmium. Per una banda, tens públic passavolant que veu “italià” i hi entra amb ulls brillants. Però, per l’altra, sovint aquest públic busca més satisfer necessitats bàsiques que no pas apreciar la qualitat del que té al plat.
Sempre faig l’exercici de mirar Tripadvisor, buscant les crítiques de la franja “pésimo”, que sovint donen més pistes que les de “todo bien y el camarero enrollado”. I quan et trobes comentaris del tipus “todo muy caro” o queixes perquè no els deixaven estar a la terrassa “tomando cervecitas” —quan estem parlant d’un RESTAURANT—, ja tens indicadors clars que el lloc pot anar en la bona direcció.
També cal dir que, en dies punta, la pressió del barri es nota i no m’atreviria a garantir la mateixa experiència. Però, en condicions normals, és un lloc molt recomanable i disposa d’una terrasseta exterior —no sé si reservable— que, quan el temps acompanya, resulta molt agradable.
I com sempre dic, amb aquest servei italià de bon nivell, amb personal nadiu que combina professionalitat i naturalitat, que ajuda a arrodonir l’experiència.
En resum, un d’aquells llocs dels quals surts amb ganes de tornar. I això, com sabeu, no passa en tots.
RESUM
- Ubicat en una zona per a vianants del Born
- Amb un bon assortiment de bones pastes artesanals
- Preus prou moderats
- Servei molt rodat i molt amable
- No pizzes (no tinc res contra elles, però espatllen sempre els llocs)
- I no oblideu el menú de migdies en feiners
- En conseqüència, recomanable com trattoria de bon nivell
Finalment, si voleu veure altres restaurants de la zona que tinc publicats, feu clic a,
Deixeu un comentari