Hiu, és un restaurant de Cambrils amb una proposta una mica diferent i que, finalment, vam provar. Una cuin, amb plats ben resolts i alguns detalls que donen joc per explicar.
Hiu restaurant, ja porta un parell d’anys a Cambrils, però era d’aquells llocs que em resistia a provar. Amb la meva afició a publicar restaurants, acostumo a seguir-ne molts a través de les xarxes. I no cal seguir al restaurant en concret, sinó veure que publiquen i com ho fan, la fauna habitual que els visita i en fa «difusió» a la seva manera.
I, segons qui en fa la «difusió» i com es mouen en aquest món digital, això em pot influir —cap a bé o cap a mal— a l’hora de tenir ganes d’anar-hi. Cansa llegir tantes ressenyes de «chic@os_anuncios», tots explicant el mateix.
No us posaré aquí la història del restaurant: ja s’ha escrit molt sobre l’experiència del cuiner a Tailàndia (de la qual n’han parlat bastament) i, curiosament, menys del seu pas per The Alchemix a BCN. Si feu una breu cerca per Internet, trobareu totes les versions. Ah, i tampoc us repetiré que vol diu «hiu» en tailandés 😂.
Tot i que no hi havia posat els peus, he recomanat Hiu a diferents persones. Sovint, en front de la pregunta «quin restaurant ens recomanes a Cambrils». faig una mena de resum: si t’agrada A, pots anar a X. On A és el tipus de cuina o ambient, i X, el restaurant que hi encaixa. I continua amb B, C, D, E…..
I va ser precisament amb uns bons amics —als qui havia passat un resum, en el que també hi havia Hiu— que vam acabar proposant-nos anar a dinar-hi.
NOTA
La foto de l’interior, que em serveix de portada, està agafada del seu Instagram. Sempre publico una foto de l’entrada, però la «geometria exterior» del lloc ho feia difícil. I fer una de l’interior, amb la cuina oberta, la meva discreció ho impedeix.
Encara que a molts els costi de creure, mai en un restaurant dono cap mostra de què escriuré una crònica. Per això les meves fotos són una mica pobres en fer-les de manera discreta i tampoc mostro mai cap vídeo ensenyant la sala.
Que ofereix la carta de Hiu
Aquí us deixo la carta i les possibilitats de menú.
Els preus em van sorprendre: no són cars i me’ls imaginava més alts. Havia llegit diverses publicacions sobre el lloc i, curiosament, mai hi mencionen els preus… i per mi és un detall important a l’hora de triar restaurant, sobretot si hi vas sovint. Una altra cosa és el client de l’«un dia és un dia».
Pel que fa a la carta, tot em feia bona pinta, però tampoc cap plat em cridava especialment l’atenció. Així que vaig proposar anar al que fos pràctic: agafar el menú «clàssic» i estalviar-nos de donar-hi gaires voltes.
Quins plats van arribar
En primer lloc la croqueta de pollastre satay, ben resolta i amb bon punt de cremositat. Curiosament com els darrers anys, els restaurants han recuperat les croquetes, convertint-les en quelcom més delicatessen.
A continuació el bolet Eringii i pak choi amb picada de menta i cacauet.
Tot seguit les kokotxes de bacallà i morro de porc amb salsa verda. Un plat realment bo, que queda a la memòria i a la part alta del pòdium dels plats servits.
Passant a plats més contundents, l’arròs de salmorreta i trompetes de la mort. Pel meu gust, el toc que li aportava la salmorreta, estava massa pujat, però com sempre dic, aquestes coses són subjectives.
El corball en suquet i curry vermell: bo, tot i que per al meu gust una mica passat de cocció. Ara bé, també admeto que jo sempre peco de voler coccions molt lleugeres… fins i tot, de vegades, per sota del que serien les temperatures recomanables de seguretat. 😉
I per acabar, la sobre costella de vedella marinada amb crema de ceba tendra. Era un plat que em feia certa prevenció, perquè més d’un cop l’he trobat amb massa greix. Però aquí va arribar presentat com un lingot conglomerat, net i polit, i sense rastre de greixos sobrers.
Vins i postres a Hiu
Pel que fa als vins, vaig donar una ullada a la carta i em va semblar ben resolta. A més, si mireu el seu Instagram, veureu força interacció amb gent del món del vi, cosa que indica que hi posen força cura.
Tot i que actualment, i per tema de dieta, no soc un gran consumidor de vi als restaurants, sovint em toca triar-lo. I aquesta vegada vaig suggerir el DO Terra Alta, l’Avi Arrufí, perquè volien un blanc amb cos.
La carta de postres a Hiu, la podeu veure al paràgraf corresponent, i aquest menú oferia la torrada de Santa Teresa amb gelat de miso i caramel, que va rebre elogis per part de tothom.
El menú incloïa uns petits fours, presentats de manera exòtica com podeu veure a la foto.
Però costa d’entendre que els petits fours arribessin més tard que els cafès. I més quan no hi havia cap estrès de servei en la sala: un total de dues taules que sumaven 7 persones. No és bona senyal…
Conclusions i reflexions
Abans d’anar a un restaurant sempre faig una mica d’estudi, i hi ha llocs on entro amb peu ferm i d’altres on ho faig amb més reserves. En fi, les famoses expectatives.
També és cert que tinc facilitat per canviar d’opinió segons com es desenvolupa l’àpat. I en el cas de Hiu, no hi anava amb gaire entusiasme. En part, per alguna crònica massa «a mida» que havia llegit, i en part perquè, per la zona de Tarragona al Delta, a diferència de quan estic a BCN, tendeixo a buscar altres tipus de cuina.
Dit això, els plats estaven bé. Potser els hauria volgut amb un punt més d’atreviment —d’acord amb l’historial del cuiner a Tailàndia—, però ves a saber si ja ja ho han provat i no s’ha acabat d’ajustar al públic de Cambrils.
El local és ampli, amb un aire una mica fred i amb pretensions de cert luxe, tot i que això sigui un aspecte que no em preocupi gaire.
El servei a Hiu…
El servei mereix un comentari a part. No hi tenim cap queixa concreta, però el to era una mica ampul·lós, com recitant de memòria. Teatralitzant om si fos un estrellat… però sense estrella.
Algunes explicacions sonaven gairebé condescendents, com si el comensal sortís per primera vegada de casa: que si les trompetes de la mort eren bolets, que si la farigola era collida en lluna plena… Però ves a saber amb quin tipus de públic es troben normalment.
Però sembla que avui en dia, això pugui ser habitual. Encara recordo que, en un estrellat de la Garrotxa, fins i tot ens van arribar a explicar que els xais menjaven herba i que el tipus d’herba influïa en… bé, ja m’enteneu. Res greu, però tampoc és la millor manera que t’hi sentis a gust.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Jo el vaig publicar per una visita que va fer la meva filla i sincerament, no em va fer enveja com per anar-hi.
Potser a Barcelona triomfaria més que a Cambrils.
Salut
De fet, jo per mi no hi hagués anat. Però la Marta li feia gràcia i uns amics amb els que quedem regularment el van proposar. I vaig pensar, «bona excusa per veure que tal».
I ja veus… 😂
Vaig veure el lloc una mica amb pocs ànims…
Salut!
Interessant, n’havia sentit a parlar i amb la teva ressenya, potser m’atreviré a provar-lo 😊
A Cambrils fa anys que hi ha un tailandès autèntic i boníssim. Es diu Prik Thai . Per l’aspecte exterior i la seva ubicació, força allunyada del centre, potser no hi entraries, però la cuina és una delícia, molt sorprenent. El porten una parella jove, ella és tailandesa i porta la cuina i ell és català i porta la sala. Te’l recomano!
Bona tarda!
I si hi vas, a veure com el veus. Jo com pots veure, no en vaig sortir entusiasmat.
El Prik Thai, que aquest si és autèntic Thai, el conec de fa anys de quan estava a tocar del port i fa uns 6 o 7 anys, es van traslladar al lloc on estan ara, que de fet tampoc està massa allunyat. Està abans de l’antiga via.
No he entrat mai, però si que en més d’una ocasió ens hem fet portar menjar d’allà a casa. I ben correcte, tot i que mai els Thais són la meva primera opció, però sempre són un recurs.
Salutacions i gràcies per passar!
Hola, Ricard.
merci per la crònica, un cop més, sempre interessant. Això que et facin lliçons a mi també m’atabala…amb la meva colla tinc fama de setciències, i algun cop m’han fet algun comentari a algun restaurant, que els amics en sentir-ho ja es pixaven de riure esperant la meva reacció.
En fí, millor ens ho prenem en conya i endavant.
sobre el Hiu aquest, hi ha fotos de plats que fan patxoca, però la veritat és que per la zona, com que tampoc no hi vaig massa, me’l saltaré i tiraré de les teves altres recomanacions.
salutacions i merci
martí lloveras
Bona tarda,
És que més que dictar lliçons, si es té un mínim de sentit comú, esbrines si cal donar-les o no.
O ets prudent….
No és el mateix explicar en plan dictat «les trompetes de la mort són….» que dir «porta trompetes de la mor, que com vostès ja saben…».
Tampoc té més importància i només ho vaig comentar com a pista per saber per on anaven els trets…
En fi, que tal com dius, tens més opcions per la zona.
Salutacions!
Hola des de riera amunt! Ara feia dies que no passava per aqui, malgrat anar-vos seguint en viatges i ressenyess.
Amb la dona nosaltres hi vàrem anar deu fer una mica més d’un any i podem dir que suscrivim tot el que s’ha dit.
Local fred, i una mica desangelat. Menjar correcte però res ens ha portat a frissar per a tornar-hi. Tenim altres coses pendents , a banda d’alguns imprescindibles que almenys una vegada l’any hi anem. A Reus Ferran Cerro Vítric i la Marieta, a Castellvell Sanromá, a l’Ametlla la Llotja, a Falset -i aquest us el devem a vos- el Kabalsh… i així podriem seguir.. i amb l’Hiu no serem dels que direm o recomanem no anar-hi però com vos dieu… “anau-hi i ja em direu”.
Doncs això. Apa i bona i fresqueta nit des d’Alforja (ara mateix 13° i n’esperem només 9° o 10° a la matinada com aquests darrers dies.
Àngel Martorell.
Bon dia Àngel!
M’encanta el sentit de l’humor amb que comuniqueu!
I veig que tenim sensacions coincidents.
Aquí Cambrils, encara podem anar amb màniga curta, però tot arribarà.
I tant de bo, algun dia ens posem cara.
Salutacions!
He acabat la crònica i m’ha quedat clar que al Hiu tot està bé, però no prou bé; els plats són correctes, però no prou atrevits; el servei no té cap queixa, però recita massa; i el local és ampli, però fred. Una unanimitat del «sí però no» que té el seu mèrit. Avís als futurs lectors: jo he deixat la medicació un parell de dies abans per copsar-ne tots els matisos. Recomanat.
Doncs ho has entès perfectament i sense medicació tot ajuda .😏..
Tot està bé, res grinyola, però tampoc provoca cap desig especial… I per què ho comento?
Doncs perquè es tracta d’un lloc que té molta influència (o la paguen) en l’àmbit comunicatiu, i si vas allà amb les expectatives del que diuen, no està a aquest nivell.
És com aquell alumne que et diuen «és molt bo… és un alumne de 10»… i tu l’examines i treu un 6,5, que no deixa de ser una bona nota.
Volia anar aquest divendres, però al final m’he desdit. Aniré a Gami a veure què tal.