Inici’s Restaurant, ha obert no fa massa en ple Eixample Esquerra, amb una cuina senzill, quasi casolana i sense masses pretensions. Curiós el seu orígen, com spin off, del que havia estat en els seus inicis,  el desaparegut Jaume de Provença.  

Inici’s Restaurant

Hi ha restaurants a BCN, que tothom voldria tenir al seu barri. Potser no són llocs que mereixin un desplaçament específic, però si els tens a l’abast, et poden aportar moltes solucions.

Com per exemple, una recent apertura que porta el nom Inici’s. A nivell de curiositat, és un mena de spin off d’un lloc, que als que ja tenim una edat, ens aporta grans records: El desaparegut Jaume de Provença.

Explicaré una breu història del lloc, que he de confessar he llegit en un dels blocs amb més credibilitat que podeu trobar a la xarxa. Es tracta del bloc Estocomo, que publica regularment restaurants, normalment de classe mitjana –alta i que segueixo de fa temps. I és a través d’aquest bloc, que m’he assabentat d’Inici’s

Han obert aquest mateix any, de la ma de la tercera generació de la família Bargues, que és la que havia regentat el mític Jaume de Provença. I precisament i abans d’assolir la fama, va iniciar el negoci de la restauració, precisament en aquest petit local, en la cruïlla, Provença, xamfrà amb Calàbria.

Ofereixen un ventall de plats clàssics, quasi diríem casolans, que permeten configurar un àpat amb diferents graus de formalitat, segons vingui de gust.

Que vam demanar

En aquesta ocasió vam demanar tres plats de la secció “entrants” per a compartir:
Unes carxofes laminades i arrebossades, que va resultat excel·lents, tant per la mida del laminat, com per l’excel·lent fregit, que no era en absolut oliós. També una ensaladilla russa correcta i unes patates Inici’s amb romesco i maionesa, que vam demanar simplement per ser un plat batejat amb el nom del lloc. I va ser el plat que ens va agradar menys, en el sentit de que omplia molt. Eren com unes braves (en cap cas ells les anomenen així), sense cruixent i per això donava sensació d’oliositat, que en realitat tampoc era tant. Vaja, que no ens van fer el pes, però això no vol dir que no puguin agradar a altres clients, doncs els gustos varien.

Com segons, vam demanar cada un el seu plat: Bacallà amb all i oli gratinat i mongetes de ganxet i unes mandonguilles a la jardinera, que van resultar prou honestes.

Que podeu trobar a la seva carta

Vam observar a la carta, altres plats que cridaven l’atenció. Per exemple l’ensaladilla italiana, l’esqueixada de bacallà, les croquetes amb diferents components, els calçots arrebossats. També de la secció de plats principals, el bacallà en samfaina, els musclos de roca a la marinera, la tripa amb cigrons o els canelons tradicionals barcelonins. Normalment no faig descripció de la carta, però al ser un lloc nou, penso que ajuda a fer-se una idea.

Com que els dos plats principals eren prou contundents, quasi anàvem a prescindir de les postres. Però ens van recomanar una mousse de taronja amb una salsa de mandarines, que vam compartir i ens va sorprendre molt positivament. Sabeu que soc poc de postres, i el cos em demanava repetir una altre porció. I això ja inclou tots els elogis possibles 🙂

El servei és amable i proper, dels que fa que et sentis com a casa.

La carta de vins és curta i potser podria estar més orientada als vins de proximitat. Però també cal tenir en compte que estem en un lloc senzill. I en positiu puc dir que l’assessorament que en fan, és prou bo i honest. Vam demanar un Més que Paraules de la DO Catalunya. Un vi elaborat en el celler que porta el mateix nom i que geogràficament, podem ubicar al Pla del Bages.

RESUM

• Un lloc senzill , però interessant a l’eixample esquerra
• Plats ben resolts de cuina clàssica- casolana
• Bon exercici de nostàlgia, pels que havíem estat fans de Jaume de Provença
• Servei amable i eficient
• Permet àpats informals o no, a preu molt raonable