Isabella’s Restaurant, és/era un italià classic a BCN, que funcionava en paral·lel a les modes i tendències, però que en aquesta darrera visita, surts d’allà dient «mai més».
Sé que molts penseu que no cal fer crítiques negatives d’un lloc i mai he entès el perquè.
Crec que heu estat abduïts en aquesta idea, per la moda de diaris, revistes i suplements.
Avui en dia el periodisme de misèria, és a dir periodisme gastronòmic, funciona amb només cròniques positives. Perquè si el «periodista» va a un lloc que no li agrada ➡️ no li acceptaran cap crònica negativa ➡️ Ni li pagaran el tiquet ➡️ ni li pagaran la fenia al no poder fer crònica ??♂️.
Així de senzill. En conseqüència ho escriuen tot en positiu, encara que els donin una «mierda pinchada en un palo» ?. Fins i tot, alguns utilitzen «tècniques de compadreo» amb els del restaurant «vengo a escribirte una crónica» i a l’estar avisats, posen més cura en el servei i la visió global millora ??♂️.
I aquesta darrera visita a Isabella’s, va ser lamentable. I de fet vam quedar allà per un tema geogràfic perquè qui quedava amb mi, tenia just a les 19 h una reunió en aquella zona i així evitàvem desplaçaments.
I vam sortir emprenyats i decebuts, perquè poques coses emprenyen més que anar a un restaurant, del que tampoc esperes gran cosa, però a sobre et fotin emprenyar, ja és de premi. A la secció conclusions i reflexions, detallaré el tema.
Que ofereix la carta de Isabella’s
Una mica de tot, fins i tot pizza. La tenen en la seva web exposada i no hi vull perdre temps en descriure-la.
Que vam demanar a Isabella’s Restaurant
Seguin amb la nostra costum de compartir primers, vam començar amb unes croquetes de Gorgonzola i una taula de mortadella amb Grissinis. Potser no vam encertar la tria, però en funció del tracte i ambient, hi ha llocs que motiven més i altres menys.
La mortadel·la, doncs això… mortadel·la de bona qualitat, però res a comentar. I les croquetes no em van acabar de fer el pes… com molt «pastoses».
I ja com plats principals vam demanar pastes. Per a mi uns espagueti a la carbonara, que em van semblar bastant deficients. I l’altre opció va ser els Maccheroni amb carciofi i guanciale, que vaig tastar i tampoc eren res de l’altre món ??♂️.
La veritat és que les pastes, em van decebre molt, perquè les esperava amb il·lusió i més perquè en prenc poques degut a la dieta estabilitzada que continuo seguint. Serà que les poquues que prenc, són de llocs com Bacaro, Xemei o fins i tot a casa on cuidem molt aquest producte, que les pastes de Isabella’s, em van semblar molt #toma_cabron ??♂️.
Vins i postres a Isabella’s
La carta de vins, no és massa llarga i d’entrada em va espantar al veure tant de vins de producció llunyana, però buscant, buscant vaig localitzar un DO Terra Alta que servien a copes també.
I de les postres res a dir, perquè donada la velocitat de servei, ja estàvem prou emprenyats per una espera més.
Conclusions a Isabella’s Restaurant
Abans de començar a tirar amb bala, he de dir que que el lloc estava prou ple quan vaig marxar i per tant hi ha molta gent, suposo que del barri, que el deuen trobar prou bé fins i tot els deu agradar les pizzes i l’estil de servei ?.
Penso que un dels problemes d’Isabella’s, és que han passat, voluntàriament o no, de ser un bon restaurant italià de zona alta, a convertir-se en una cadena de restauració. I això comporta baixar el nivell en més d’un aspecte.
Del tema menjar, ja he parlat en l’apartat corresponent i del tema servei parlo ara. En cap cas puc dir que el servei no sigui amable, però si puc afirmar que molt ineficient. Es van disculpar en cada mal funcionament, però si vas acumulant errades, el sumatori supera els límits.
Teníem reserva Isabella’s, a les 20:30, però vam poder arribar abans de les 20h que és quan obren, sent els primers clients que vam entrar aquell vespre ➡️ restaurant buit i única taula en aquell moment.
Llistat de greuges
✔️ No es van recordar d’encendre els llums de la nostra zona i ens calia mirar la carta amb la llum del mòbil
✔️ Després dels primers plats vam demanar una segona aigua… que no va arribar fins ser reclamada. Això sí, servida amb disculpes…
✔️ Dels primers plats als segons, passa molta, molta estona. Ja hi havien altres taules d’arribada posterior que acabaven els segons. No vaig fixar-me en quan de temps va caldre esperar perquè encara l’adrenalina estava en límits normals. També servides amb disculpes…
✔️ Un cop acabades les pastes i ja en vista de com anàvem de temps, no demanem postres i si cafès i el compte. Els cafès arriben…
✔️ Cal reclamar el compte 3 vegades, mentre l’adrenalina va pujant. Al final m’aixeco, vaig a buscar el cambrer que pul·lulava per la sala, tot i que amb la nostra zona abandonada i renunciant per un cop al meu «mantinc el català» i per assegurar-me que m’entendria, li dic «¿pretendes cabrearme con el tema tiquet?. També de nou van portar el tiquet amb disculpes…
En total 1 h i 40 min per compartir dos primers i menjar una pasta mediocre i ja vam sortir d’Isabella’s, sortejant la cua de glovo’s que s’esperaven a la porta pels delivery.
EN RESUM
- En mal moment em va passar per, cap tornar-hi
- No m’hi veuen mai més
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Pues para ser de cadena, cobran bien!
Mi consejo en situaciones similares a esta es que te levantes y pagues en la caja. En Italia es la norma, no se pide la cuenta. Y aunque aqui no, es una forma de resolver y marcharte.
Un saludo!
Bon dia Pipo!
De fet això anava a fer, però com venia del lavabo y em vaig trobar el cambrer per camí, em va sortir la meva vena «barriobajera» ??.
Salutacions!!
Jo hi vaig anar deu fer cosa de dos anys també per raons d’ubicació i em va semblar un lloc correcte sin más. El servei va ser amable, però no especialment eficaç. No cal ni dir que ni mitja paraula de català, però això a Barcelona és el nostre pa de cada dia, fins i tot en alguns dels llocs que més m’agraden. Recordo que una de les persones amb qui sopava va demanar una tagliata i van muntar una mena de numeret encenent una branqueta de romaní per (suposadament) aromatitzar la carn. M’imagino que hi deu haver gent que ho troba instagramejable. La impressió que me’n vaig endur és la d’un lloc adotzenat, orientat a un públic benestant i sense gaire criteri culinari, que aprecia sopar en un entorn pretesament cuqui prop de casa. No em van quedar ganes de tornar-hi i després del desastre que descrius avui, certament no m’hi veuran mai més. Gràcies per la crònica i bon diumenge!
Bon dia Roger,
Ho defineixes molt bé amb «públic benestant i sense gaire criteri culinari, que aprecia sopar en un entorn pretesament cuqui prop de casa» i encara diria més: en funció del que es demana, tipus pizza i refresc, pot sortir prou econòmic…
Salutacions i bon diumenge!
Sols llegir els comentaris no hi penso anar
Quan he publicat la crònica he pensat «igual m’he passat», però rebo comentaris a Twitter, aquí i en privat, en el mateix sentit…
Salutacions,
Sincerament hi penso anar dons venint per quu sembla de un comensal dit en paraules coloquial un o una toca clatells .. i sigui res els està bé ni el color de la tinta del ticket de pagament .. i curiosament tot i dient q el menjar no es de un altre món .. o sigui q no está malament .. ñero es tracta de fer sang i fer quedar malament el restaurant …si vol un restaurant el seu paladar millor q vagi a un restaurant q serveixen menjars com ell vol de un el altre món ….. Aquestes opinions fan més mal q bé … bueno en el fons serveix per saber com és el q suscriu … q tot li està malament … quina manera de perdre el temps .. el q hi diu però comprensible dons es el seu tarannà i té el dret a dir però això va per mi i els lectors de de llegir això dons no és una crítica constructiva ni destructiva … el q fa aquesta comensal es la fotografia del q no esta mai content faci el q faci qualsevol restaurant … de pena.
Prenguis la pastilla, aprengui a escriure i deixi l’alcohol…
Un bon consell ?
Salutacions
Ja m’extranya que hi haguéssiu anat i que no portéssiu les morcillas de Beasain sota el braç 🙂
En primer lloc, haig de trencar una llança per aquells que no fem crítiques negatives. N’hi ha que ni cobrem, ni ens regalen res, però que simplement pensem que muntar un negoci i arriscar-se ja és quelcom més que el que hom pot fer criticant des de la barrera d’un sofà. Dit això, coincideixo amb tu que hi ha dies que la bilis se t’escapa per entre els dits i maldius a tort i a dret. Em passa sovint i sovint tinc fuites de mala llet entre línies que s’han de saber veure/llegir.
El més important és a la part final de la teva crònica, en sortint, on la cua de glovo’s representen gràficament el fum de les flames que hi ha dins la cuina, dimensionada per a una capacitat de sala, però no per fer front a una “sala invisible” de comandes a domicili que poden alterar l’ordre de les comandes de sala. I això ha fet petar molts restaurants als que no tornaré. M’encanta llegir-te per la teva claredat i l’estil directe.
Tota la raó en la teva reflexió dels glovo’s i la capacitat de la cuina. De fet ni hi havia pensat.
Pel que fa a cròniques negatives, cada un té el seu criteri de publicar-les o no. Abans en feia més perquè anava m’es a l’aventura. Però el fet de viure a Cambrils i tot el fenòmen post pandèmia, em fa seleccionar més els llocs i rarament fallen. I per això molts creuen que m’he suavitzat…
Però encara recordo el subidón d’adrenalina del dia que el puto Fermí Puig, no em va voler donar dinar..??. Són plaers que no tenen preu…
Salutacions,
Tanto merito tiene quien monta un negocio como quien trabaja toda la semana para permitirse una buena cena en un restaurante.
La critica DEBE ser honesta, es lo único que pido; a veces será positiva y otras negativa; soy yo lector que decido si el grado de competencia y los gustos coinciden o no con los míos. Y no solo vale para la gastronomía, sino también para cine, teatro etc.
No comparto no decir que una película no gusto solo porque el productor arriesgo ya muchos millones…
Sludos
Tota la raó Pipo!. Les explicacions de com li ha anat a un en un restaurant, evidentment són subjectives i és important que siguin honestes.
Però hem arribat a un punt de tantes cròniques edulcorades i quan no comprades, que per a molts un senzill «no m ha agradat i no hi tornaré», els sembla un sacrilegi…
Salutacions i com sempre, gràcies per passar!
Totalment d’acord. L’última vegada que vaig anar a aquesta cadena va ser el Gala i ens vam intoxicar després d’un sopar regular tirant a dolent, mal servei i caríssim. Estàn totalment enfocats al turisme, no cuiden GENS el servei i la qualitat del menjar també ha caigut en picat. Mai més em veuràn el pèl i per cert, encara estic esperant que em contestin quan vaig informar de la intoxicació de tots els comensals de la taula. Ah! I també sóc pro crítiques negatives si escauen (jo ho faig a les meves ressenyes de google i compte d’insta, ja que si no m’ha agradat, s’ha de dir).
Ho veiem igual… d’un lloc que fa anys era digne, ara reconvertit en una cadena amb servei penós…. Però això és part de la restauració avui en dia.
I el tema de no contestar a la teva intoxicació, ja no té nom.
I tal com dius, si que cal fer cròniques negatives quan una cosa no funciona. I caldria desemmascarar a tota la colla de penjats i penjades que van fer cròniques edulcorades a canvi d’un sopar o fins i tot a canvi de diners…
Gràcies per passar i salutacions!
Hi ha salsa de ‘caspa’?
No en vaig veure, però va implícita en la sala ?.
Quan entra el Glovo o el restaurant té una sala petita i es dedica a lliuraments de menjars o malament combinaran el servei de glovo i el de sala.
Jo soc de les que expliquen el negatiu i el positiu d’un restaurant, intentant no “fer sang” i respectant la feina i d’una forma constructiva. De vegades no ho explico tot amb detall… en fi, un de “aquí no hi torno!”
Salut!
???… tu ets més suau que jo en el tema fer sang.
Però amb la colla de destralers que hi ha en el món dels restaurants, no cal anar amb gaire vaselina. Ja vas veure la passada setmana el DROPU (sí… en majúscules) del Sergi aquell, que entra al teu blog a renyar-me a mi i ni tant sols et saluda i t’agraeix la vista.
No calen miraments… si va bé es diu i si la pifien també.
Salut!!
És veritat, el paio no va saludar ni respondre als comentaris de la falta de plats, ni a la crítica al plat sense sentit del peu arrebossat ni el per què no enviava a algu a comprar 4 barres de pa. I no vaig explicar que tampoc devia haver-hi algun tipus de entrepà perquè preguntaven si en voldríem…
A sac només contra tu i prou.
He d’espavilar una mica ??
Salut!
Són una colla d’impresentables… De tantes cròniques comprades, qualsevol divergència, en fan una muntanya…
I reitero, cap problema que es fiqui amb mi, però la menys podria haver començat per un «gràcies Pepa per la visita».
Són uns impresentables!
Salut!
Veig una crítica poc objetiva. Sense aprofundir en què fallaven els primers i els segons: temperatura, cocció, condiments, presentació…
Per altra banda ens hem acostumat a ser molt exigents amb el malparat personal de la restauració, però nosaltres a la nostra feina es podem permetre respondre un email un dia tard i tornar una trucada tres hores després. Pell fina.
Bon dia,
Pel que fa a l’exigència personal de cada un, no pots generalitzar. Has posat el teu comentari a les 8 aprox i abans de les 9 t’estic contestant… No soc dels d’un dia per altre amb els «mails».
En quan a les «crítiques poc objectives», crec que això no existeix. Sempre són subjectives a no ser que un es cregui un «Dèu»..
No fallava res en concret dels plats. Dic que res destacava i els meus escrits a la meva web, són així. Hi ha qui li agrada (més de 2.000 vistes de moment a aquest post i a prop de 1.000 subscriptors) i hi ha qui no li agrada i no em llegeix.
I posats a exigir, si un dia vols tornar a opinar, millor fer-ho posant el teu punt de vista on toca i no al fil d’una altre conversa, on la tal Pepa i jo, parlàvem principalment d’un altre restaurant que ella va publicar la setmana passada. Però entenc que has llegit de «cròniques comprades» i t’has sentit al·ludit…. Ja passa ?.
Apa, a passar un bon dia!
No podria dir-ho millor, nosaltres fa un any vem anar recordant que ho feient forca bé i la conclusió va ser NO tornem mai més. Gracies per posar llum a la foscor.
Bona tarda Maria Llum!
Content de llegir-te. Ja veus que coincidim de sensacions, perquè jo també d’abans de la pandèmia en tenia un relatiu bon record i per això vam tornar-hi.
Per les opinions que veig per aquí, per les xarxes i també en privat, aquesta és la sensació de decadència actual, excepte un parell de comentaris que han aparegut aquí, més que sospitosos ?.
Abraçada!
Bon dia, nomès afegir que el local que han obert aquest any és un desastre total. Veurem el que dura. A Llafranc..
Sí, m’han advertit en privat del tema. Curiosament hi ha molta gent que em segueixen, però quan la seva opinió no és positiva, m’ho diuen en privat per les xarxes. I m’han rajat de tots els del grup.
No sé pas com ho tenen organitzat, però vaja desastre i més tenint en compte que havia estat un lloc prou bé fins no fa massa anys ??♂️.
Salutacions!