Izeta Sagardotegia és un restaurant ubicat a prop de Zarautz, cap a l’interior, que resulta una agradable sorpresa pel seu funcionament, producte i una espectacular relació qualitat-preu.
Izeta Sagardotegia
Camino Caserio Izeta
Goikoa, 4,
Barrio Elcano
Gipuzkoa
Tel.: 943 131 693
Quart i crec que darrer intercanvi recíproc d’aquest 2025, amb una parella de Donostia que ens van oferir el seu pis ben cèntric i amb pàrquing i tot. Donostia amb aquestes facilitats, impossible de rebutjar!
I després de les estades a Califòrnia i Holanda, on la gastronomia és la que és, Euskadi venia molt de gust i ja uns dies abans vam iniciar l’estudi de quins llocs anar. I com ja és habitual en nosaltres, esquivant els llocs estrellats o excessivament cars.
Tot i tenir la «casa» de Donostia, que ens permetia visitar el mercat i anar de «pinxos» algun vespre, vam donar preferència a llocs de fora la ciutat, que ens havien recomanat o havíem vist de gent de confiança.
I ja vam sortir de Cambrils, amb l’agenda plena que de fet eren 5 dinars, perquè com ja sabeu i de tota la vida, els dissabtes i festius, evitem els restaurants. I els sopars, entre pinxos i algun a «casa», ja fèiem la feina.
Vam arribar dijous tarda i per divendres ja teníem la reserva a Izeta Sagardotegia, a l’interior, una mica per sota de Zarautz. Que com el vam escollir? Visualitzant les escapades dels amics Montse i Daniel de Girona, que hi havien anat recentment.
La setmana vinent, comentaré els altres tres i un llistat d’altres que podrien haver estat.
Que ofereixen a Izeta Sagardotegia?
La carta és la típica de sidreria, però amb diferents plats que venien de gust. No tenien els coneguts peixos a preu «segons mercat», que entenc que hi siguin en molts llocs, però ja em va donar la idea que a Izeta Sagardotegia, anaven molt sobre segur, sense riscos de preus de mercat.
També tenim reservat algun restaurant de peix, però s’ha de dir que hi anirem amb un cert escepticisme. Perquè a casa, ara em refereixo a Cambrils, amb el foc intens del kamado i la traça de la Marta amb l’Orio, anem bastant ben servits en aquest aspecte. I ja sabem que un turbot en botiga, costa al voltant dels 50 € kg, i que un restaurant, no és una ONG, ha de cobrar el doble.
I allò del peix «acabat de pescar», si un dia teniu oportunitat d’anar al principal port d’arribada de peix a Guipuzkoa, que crec és Hondarribia, veureu que entren molts, però molts més camions que vaixells. Us explicaran que per optimitzar els vaixells descarreguen al nord de França i que fan la resta del viatge en camió, però ja enteneu que vinc a dir.
Aquí teniu uns fragments de la carta a Izeta Sagardotegia, en la que sorprenen preus com el de les croquetes o la truita de bacallà. I vam a estar a punt de no demanar la truita, pensant «que et poden donar per 8 €?». Tot i que donava confiança veure que productes dels quals tothom coneix el preu de mercat, com pot ser el pop, estaven a un preu normal.
Que vam demanar
Hi havia moltes coses que venien de gust i algunes d’elles feia por demanar-les pel seu baix preu. Soc fan de les truites de bacallà, però en porto tantes de provades per BCN de mala qualitat i a preu elevat, que vaig pensar no pot ser bona una de 8 €.
Tot i això, ens vam atrevir a demanar la truita de bacallà i va resultar bona de les que queden pel record.
Un altre plat que ens feia gràcia per lleuger, i més pensant en el plat que venia a continuació, eren els xipirons a la planxa. També teníem por pel seu relativament baix cost. No puc dir que vagin ser «els millors de la meva vida», però si eren molt correctes i els tornaria a demanar.
Pel que fa al txuleton, que va ser la traca final, ja tenia clar per les referències que seria de bon nivell. I realment ho era com per jugar a primera divisió en la seva categoria. La foto, o la meva poca traça fent-les, no li fa els honors.
Pel que vam deduir de la factura, devia fer uns 1,1 kg i s’ha de dir que és dels que visualment, ja mostraven aquest pes. Tinc bon ull endevinant pesos i surto molt cremat dels llocs en què ja veus que t’enganyen amb el pes.
Vam gaudir molt a Izeta Sagardotegia, tot i que al següent apartat, comentaré algun punt negatiu. I em va sorprendre i fer gràcia, un comentari de la Marta dient-me «t’he vist gaudir, com feia mesos que no et veia fer-ho en un restaurant. A casa sí que et veig sovint a gaudir, però als restaurants estàs en general menys implicat» 🤦♂️.
Vins i postres a Izeta Sagardotegia
La carta de vins ben correcta amb diferents possibilitats per escollir. Vam triar aquest que va resultar ben agradable.
I pel que fa a les postres, eren les que t’esperes d’un lloc com aquest amb bona varietat d’oferta. Vam compartir la panchineta.
Conclusions i reflexions
Sé que alguns, i en concret els meus estimats haters, criticaran les meves tries… «no té paladar», «li costa rascar-se la butxaca» i coses de l’estil. Però sabeu què passa? Doncs que ens venia de gust aquesta cuina rústica i no teníem ganes de menús de platets i menys de tiquets de més de 100 € per cap.
Tornant a l’Izeta Sagardotegia, dir-vos que si arriba a estar per Barcelona, ja no hi hagués anat. Llevat d’alguna excepció, tinc vetats tots aquells que no permeten reserva en línia. I no sabeu com m’emprenyen aquestes imposicions:
No acabo d’entendre això de què «per a poder confirmar», hagi de ser per telèfon. I com ja he dit, això a Barcelona, ja passo del lloc, però aquí vaig pensar «un dia, és un dia». I ves a saber el nivell tecnològic que tenen allà.
Vaig trucar i quin horror, haver de parlar amb algú amb un soroll de fons, que no ens enteníem. Quasi a mig, ja tenia ganes de dir «miri, deixem-ho estar…».
Però tornem a la part positiva: Izeta Sagardotegia, és un lloc dels que us puc recomanar a ulls clucs. Sorprenent la seva gran relació qualitat preu, amb producte de molt nivell.
I sana enveja un cop més, de veure llocs amb servei eficaç i percebre que parlant en basc amb el públic majoritari que menjava al local. I també admirat per l’èxit del lloc, sent divendres migdia i amb l’ampli local ple de gent.
Finalment un parell d’anècdotes
Ja vam arribar a Donostia amb la reserva feta en aquest lloc, a partir d’una publicació dels amics Montse i Daniel, que ofereixen total confiança gastronòmica.
Però quan vam coincidir a mig camí amb la parella amb la qual fèiem el HomeExchange, per saludar-nos i fer l’intercanvi de claus, ens van preguntar a quins llocs pensàvem anar. I en dir Izeta Sagardotegia, ens van explicar que s’havia fet famós a partir d’una recomanació d’en Carlos Arguiñano.
I em va agafar un calfred. No tinc res contra aquest cuiner, però si una mica de prevenció amb el públic que segueix aquests gurus… Vaja, que sense la reserva feta, hagués canviat de lloc 😂. Però ara, a experiència passada, molt content d’haver-hi anat!
La segona anècdota, és que en sortir del restaurant, arribes a una zona amb aspecte de polígon comercial on hi ha la botiga de carns més espectacular que mai he vist i on ens vam gastar bastant més que el dinar. Pensada per majoristes amb canals senceres, però també amb venda al detall amb peces individuals de diferents procedències.
A la foto veieu les vitrines de maduració, però hi ha un munt de possibilitats de compra. Fent clic a Okelan, teniu la seva web i també és molt interessant una fundació integrada en aquesta empresa, amb alguns cursos que valen la pena, relacionats amb la carn i la seva cocció en graella. Podeu accedir-hi fent clic aquí.
RESUM de Izeta Sagardotegia
- Ubicat a prop de Zarautz en un entorn idíl·lic
- Producte de gran qualitat
- Relació qualitat-preu molt bona
- Servei amable i eficient
- En conseqüència, molt recomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Ai els prejudicis….
No acabo d’entendre quins… si els de reservar, si els relacionats amb el cuiner guru… 🤷♂️
Bon dia, hi vaig anar l’any passat i ho vaig trobar molt recomendable, el menjar, el lloc, el servei I el preu. Hi vaig anar amb familia I qui va reservar em va fer el comentari de que “hi anava sovint en Arguiñano”; deu ser un argument de publicitat.
Enguany hem tornat a Euskalerria , un dia vam anar a Casa Artola, a Arristarraga i també molt recomanable perquè relació qualitat preu es com el que dieu i es mes de batalla, l dia següent a Asador Araneta prop de Zumaia amb un producte de qualitat però un servei bastant sec
Salut
Toni D.
Bon dia!
El d’Araneta hi vam estar l’any passat i també en tenim bon record.
Prenc nota de Casa Artola, a Arristarraga, perquè un cop l’any sempre intentem fer escapada per Euskalerria.
Encara estarem uns dies per aquí, però ja tenim reservats els llocs d’aquests dies.
Salutacions i gràcies per la recomanació!
Molt bona pinta. Nosaltres acostumem a anar a sagardotegis d’Astigarraga o Hernani però aquesta la tindrem en compte, encara que hàgim de reservar per tfn. 😅
Salut!
Per demà crec, tenim previst la txuleteria aquella del teu bloc a Donostia i crec que per dimarts el de Getaria que et van recomanar i us va agradar.
Però cap dels cabrons aquests té reserva en línia.. 😂😂
He anat agafant idees en silenci de diferents amics i coneguts.
Salut!
Aquesta l’avantatge que té és que està a Donosti i no has de fer km però si teniu temps i ganes de veure un bonic lloc, us recomano la Urberu Sagardotegi, més amunt de Getaria, entre Zumaia i Deba.
El restaurant de Getaria us agradarà, ja em diràs el què. 😋
Salut!
Sí..! el Balearria de Getaria, ens ha encantat!
Turbot per a recordar.
Salut!
M’alegro!!!
Bon dia Ricard,
Seguint el fil d’aquest tema, haig de dir que, nosaltres i uns amics, anem quasi cada any a Donosti coincidint amb les dates que hi ha sidra al txotx (de Sant Sebastià a setmana santa aproximadament). Habitualment, anem a alguna de les sidreries d’Astigarraga, per exemple la Petritegi, per fer el tradicional menú de sidreria:
Truita de bacallà
Bacallà fregit
Txuleton
i de postres, nous, confitura de codony i formatge Idiazabal.
Tot plegat ben regat amb sidra de la darrera collita al txotx (directament de la bóta) en quantitats il·limitades.
Taules llargues de fusta sense estovalles i ambient de gresca sorollós, però també respectuós, de colles més aviat locals i també bastants clients francesos.
No cal dir que, per anar-hi ho fem amb taxi des de Donosti que és bastant a prop.
Tampoc no ens oblidem de visitar la Hermandad de pescadores a Hondarribia, un local senzill amb un producte premium, una elaboració acurada (tenen forn Josper) i un servei molt amable per part de noies del poble, de les quals no cal tenir recança de seguir el seu consell per l’elecció dels plats.
Cal dir que, en el viatge d’anada i tornada, parem sempre a Tudela per dinar al restaurant Iruña, un excel·lent local amb una cuina fantàstica, sempre ple i amb un servei exquisit per part dels germans propietaris. Ah, i si coincideix que és temporada, no perdem l’oportunitat de comprar uns magnífics espàrrecs frescos en alguna de les botigues de la localitat.
No cal dir que, el viatge el fem sempre entre setmana, tot evitant tant com podem els bullits de gent.
Bon profit,
Josep Maria
Bona tarda Josep Maria,
Just arribats avui de d’allà.
En el nostre cas, aprofitem les ofertes d’intercanvi i les dates que ofereixen. En aquest cas, quan ja havíem concretat aquesta, ens van oferir una altra coincidint amb la setmana de cinema que també hagués estat bé.
Vull dir que ens hem habituat a viatjar sense cost d’allotjament, aprofitant que la nostra casa a Cambrils, resulta molt atractiva pels visitants. I per això fem rutes tan estranyes com Califòrnia, Utrecht i ara aquesta.
El tema d’intercanvi, ens va molt bé i vam començar ja fa més de 10 anys. Però t’he de dir que només acceptem intercanvis amb parelles de mitjana edat cap amunt i amb experiència demostrada. I en cap cas acceptem gent amb criatures. Per tant el risc és pràcticament zero i ara per ara, sempre experiències gratificants.
Però això que dius de les dates que hi ha sidra, sembla molt atractiu!.
L’Hermandad d’Ondarribia, el coneixem d’anteriors visites, però aquest cop hem volgut fer foc nou i tot han estat novetats. Diumenge publicaré els 4 llocs on hem fet cap.
Curiosament, sempre a la tornada fem parada a Tudela i aquella parada del Mercat de les verdures, La Murchantina. Avui hem carregat de coses de temporada i bastants tomàquets.
Sovint hi dinem també i sempre ho fem al Remigio, més que res perquè el coneixem a travès d’un amic comú i quan hem anat amb l’amic, s’ha portat molt bé. Tot i que quan anem sols, intento anar d’incògnit i el darrer cop, ni es va assabentar que hi havíem dinat.
Ja veus quantes coses en comú!
Una abraçada!