Karakala. Interessant opció àrab

Karakala un lloc molt interessant al barri de Gràcia, on poder gaudir de la cuina àrab tan propera i al mateix temps desconeguda.

Karakala

Torrent de l’Olla, 136

T.931 06 40 19



http://www.karakala.com/

Author: Laura Beaumont
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de la Laura a la pestanya CONVIDATS)

Aquest setembre un grup gastronòmic presentava a Twitter la recepta “fals humus”: crema d’albergínia amb tahina (salsa de sèsam)  i formatge feta per sobre. Això, sense el feta, és un plat tradicional àrab anomenat mutàbal o baba ganoush (canvia el nom depenent del lloc) és serveix amb pa i entra a la categoria de purés com l’hummus. Per tan, de “fals”, res!!!  A una truita de carbassó li hem de dir “falsa truita de patates?”. És desconeixença envers la cuina àrab? O anar de “guais” i dir que inventes un plat?

Aquesta anècdota em porta al post d’avui, un petit homenatge a la cuina àrab tan propera, però desconeguda i marginada per xefs, foodies i gastrònoms, que curiosament sí es llancen a provar la cuina peruana o japonesa (per dir algunes cuines alienes ara molt de moda!).

De la cuina àrab generalment és coneix l’hummus, el xaurme, el cuscús i poc més, però darrera s’amaga una cuina arrelada a la terra amb productes i receptes típiques de tots els pobles mediterranis.

La cuina àrab i BCN

A Barcelona tenim molts restaurants que ofereixen cuina “àrab”, però agrupats en dos estils: els de plats combinats i populars (com la cadena Ugarit) i d’altres més petits que van més enllà, com el Karakala, un restaurant de cuina fenícia afincat a Gràcia fa anys.

Karakala s’ha renovat recentment, ara té una decoració moderna i molt càlida. Vaig convidar a un gran expert en gastronomia àrab i catalana, en Salah Jamal, metge i escriptor, perquè ens expliqués detalls i curiositats. Van afegir-se el gerent del karakala, l’Imad d’origen libanès, la Maria i el Pere. La conversa va girar entorn de la gastronomia, la política i la cultura, i vaig acabar escoltant quatre llengües: català, castellà, àrab i francès; sopar mediterrani total 😉

Que oferix la carta a Karakala

A la carta Karakala, ofereixen entrants, amanides, plats per vegetarians, carns i una curiositat: plats de peix!  D’entrants vam demanar (tot per compartir): Muhàmmara, un puré de pebrot vermell amb tahina, nous, llimona… vamos…un fals hummus 😉 i l’amanida karakala, senzilla en els ingredients (enciam, tomàquet, pebrot..el que tingueu a la nevera!) però amb crema de sèsam que li dóna un gust especial. També  Búrak Jubne, uns rotllets de pasta de full amb formatge fresc torradets boníssims que van desaparèixer ràpidament 😉

La beguda a Karakala, va portar a un petit debat, la meitat de la taula volíem vi libanès…i l’altre meitat català…aquest cop va guanyar el català (Les Cousins L’Inconscient) però millor proveu els libanesos, n’hi ha de molt interessants i diferents. De segons també vam compartir:

-Mansaf, carn de xai amb arròs acompanyada amb pa de pita per menjar directament amb les mans. Aquí la serveixen amb versió “xic” recobert amb pasta de full. La mostro tal com arriba i com es veu quan clavem la forquilla.

”Kebbe Bil·làban com a casa” El kebbe és una bola amb carn, burghul i espècies. Pot servir-se fred o calent, amb amanides o cremes. Aquesta versió m’encanta perquè ve amb crema de sèsam calenta i, ara amb el fred, el plat entra que dóna gust! De fet, “peregrino” de tan en quan per degustar aquest plat.

I fins i tot, algunes curiositats de nomenclatura…

Cuscús “Cartago”  fet de peix i acompanyat de les verdures (naps, carbassons, faves, tomàquets, carbassa, mel… però de fet s’acaba fent amb el que toca de temporada).

És un plat típic del Magrib (Marroc, Algèria…) però poc conegut al Pròxim Orient; no ha estat fins els darrers anys que se’n fa i segueix essent una raresa. Mireu si és estrany, que si li dieu algú del Pròxim Orient: “avui he menjat cuscús” ja veureu com riu…perquè en el llenguatge col·loquial “cus” vol dir cony, i a sobre multiplicat per dos…cony-cony!

Les postres a Karakala

De postres a Karakala, no vam dubtar a demanar el Knafeh , una exquisidesa que es troba en molt pocs restaurants àrabs i només en una pastisseria a Barcelona que sàpiga (El Príncipe al c/Guilleries,10 a Gràcia).  És originari de Nablus, una ciutat palestina i s’ha exportat amb variants a tot el Pròxim Orient. La base és una pasta feta amb farina i sucre en forma de filets (com un cabell d’àngel) i un formatge anomenat d’Akka (Akka és Sant Joan d’Acre, Palestina); s’assembla a un formatge de Burgos de cabra, però sense sal.

També vam demanar flam libanès molt bo (amb formatge, mel, festucs). I per baixar l’àpat van convidar-nos a te verd i arak, una beguda alcohòlica destil·lada incolora, de sabor anisat. És tradicional del Pròxim Orient, pot arribar al 95% d’alcohol. Per això es serveix amb aigua i baixa fins a un 35-45%, és a dir, fort de nassos!

Conclusions a Karakala

Vull donar les gràcies als amics amb qui vaig compartir l’àpat: en Salah Jamal, autor entre d’altres llibres d’Àroma Àrab (editorial Bissan): ideal si voleu conèixer l’origen de plats i receptes; a més cada recepta ve acompanyada d’una petita història que serveix per endinsar-nos a la cultura, societat i gastronomia àrab i catalana, sobretot per mostrar-nos com amb la cuina podem trobar tot el que ens uneix als pobles mediterranis.

Ha rebut múltiples premis aquí i internacionals. També a l’Imad per compartir les seves vivències i records del Líban; la Maria Freixes, mestre i lluitadora incansable internacionalista i com sempre en Pere Folguera per les fotos!

Adjunto tiquet però no surten tots els preus (va aplicar-nos menú de nit). La relació qualitat-preu és molt correcte, per uns 20/25€ menges molt i bé 😉

Un bon lloc on endinsar-se a la cuina àrab. Fugiu els que quan us treuen de la botifarra i la truita us estresseu 😉

Finalment, podeu consultar altres col·laboracions de la Laura. Només cal que feu clic a Laura Beaumont