Kuko ha estat el restaurant guanyador de set dies de HomeExchange a Donostia, que han donat molt de joc en l’àmbit gastronòmic. I ens han permès conèixer llocs als quals no havíem estat mai i que hem descobert treballant una mica el tema.
Quatre restaurants a Guipúscoa
Kuko
Balearri
Izeta
Bergara
Quan vam acceptar l’intercanvi amb Donostia, el primer que vam fer va ser pensar quina ruta gastronòmica faríem.
Eren set dies, que quedaven reduïts a quatre dinars, tenint en compte la meva prevenció a evitar els restaurants en dies festius. La resta de dinars, dos en ruta i dos a «casa», amb la sort de tenir el Mercat de San Martin, a 10 minuts a peu. I pels sopars, alguns a casa i d’altres de ruta de bars.
No volíem repetir restaurants ja fets en altres ocasions ni vaig demanar consells explícits de restaurants on anar. La tendència de la gent és començar a recitar Urola , Rekondo, Martín Berasategui, Arzak…
I per diferents motius, volia llocs més senzills. El tema econòmic és un d’ells, ja que portem pràcticament tot juliol i agost desplaçats: primer a Califòrnia i després a Holanda i tot i l’economia es ressent.
Però un segon motiu, era també evitar llocs encarcarats o amb massa «discurs gastronòmic». I a partir d’informacions de diferents procedències, ens vam generar la llista de visites.
I aquí teniu la descripció de cada un dels quatre a què vam anar i que van ser en general, una molt bona experiència. De l’Izeta Sagardotegia, el tercer d’aquest post, us posaré només l’enllaç al post que vaig publicar just fa set dies.
1️⃣ El lloc triomfador de l’estada
Kuko
Berjaldegi Enparantza Plaza
Ormaiztegi
Gipuzkoa
Sense Web, però tenen instagram
Tel.: 943 882 893
Kuko jatetxea, va ser el lloc clarament triomfador de la nostra estada per la zona. Va ser una recomanació d’una gent que ens seguim mútuament per Instagram i que publiquen, com jo faig, restaurants de la seva zona.
Els vaig demanar recomanació d’algun lloc que valgués la pena, que no fos del circuit habitual, amb poca parafernàlia i un dels que em van recomanar, va ser aquest.
I reconec que sense aquesta recomanació, mai hagués anat allà, perquè hi ha dues línies vermelles que m’ho haguessin impedit. I una la puc saltar, però dues ja són massa per a mi 😂.
La primera és no tenir web, i per tant no sé ni què ofereixen ni a quin cost. La segona és la no possibilitat de reserva en línia, tot i que això ho vaig salvar perquè al seu Instagram indicava vacances i els vaig posar un comentari en obert preguntant fins a quin dia, perquè volia reservar.
I em van respondre dient quan obrien i em van oferir per privat un WhatsApp per a poder comunicar-me i en conseqüència reservar.
Que ofereix la carta de Kuko
En realitat no tenen carta fixa i molt poca informació trobareu per la xarxa. Defineixen la seva proposta com producte fresc del dia i comprat de manera el més local possible.
El més fotut és que com això ho predica tanta gent, ja és una mica com la història del llop, que sempre desconfies una mica. Però un cop vist el funcionament, sí que mereixen prou grau de confiança per a poder creure-ho.
Pel que van explicar, oferien tres menús amb més o menys serveis. Un d’ells seria per només els dies feiners, l’altre el que vam demanar de 40 €, amb dos primers, dos segons i unes postres i un tercer amb algun plat més.
També vam deduir, vistes altres taules, que es deu poder negociar els plats, cosa que nosaltres no vam fer i ja ens va semblar bé anar a la sorpresa.
Que va arribar a la taula a Kuko
Com he dit, vam agafar el menú de dos primers, que en realitat en diuen mitges racions, però molt correctes. Tomàquet de proximitat amb bonítol i gaspatxo i tot seguit unes potxes amb musclos i xipirons.
Bon començament amb dos plats que ens van deixar molt bon gust de boca.
I anant als plats principals, va arribar aquesta suprema de lluç sobre un llit de mongetes tendres i camagrocs, que ens va recordar quan de bo pot ser el lluç, que en els temps actuals sembla haver quedat com un peix marginat.
El seu sabor intens ens va portar vells records i crec que el darrer era de quan Hisop en servia al seu menú degustació.
I com final de festa, aquest filet de porc de Basatxerri on destaca l’esforç que fan per conservar el porc autèntic de la zona. Sense saber-ho, pressentia que arribaria i em va fer il·lusió que així fos. Un bon final.
Vins i postres a Kuko
Pel que fa als vins a Kuko, a la que mires la carta i algunes lleixes de local, ja notes que és un tema ben cuidat. Vam mirar l’oferta i pocs vins coneixíem, però dels pocs que sí, eren coincidents amb els nostres gustos.
Veient que el lloc inspira confiança, vam demanar recomanació i va arribar aquest que ens va encantar.
Quant a les postres, poca cosa puc dir, ja que va arribar aquest préssec rostit i amb el pastís de formatge blau cassola. I us he de dir que el pastís de formatge, era una autèntica passada. D’aquells que et queden pel record.
RESUM de Kuko
El lloc ens va encantar i segons per quina ruta arribes a Ormaiztegi, pot semblar més o menys rural. Si hi arribes procedent de Deba, l’entorn respira muntanya, però si ho fas provinent de Tolosa, ja l’aspecte és més industrial.
El restaurant és petit, deu tenir una vintena de places, però és molt acollidor i els dos nois que ho porten, bons professionals i amb tracte encantador.
Ens va sorprendre el que feia de cuiner, que va sortir un moment, parlant-nos amb un perfecte català. I enfront de la nostra sorpresa, ens va explicar que havia compartit pis a Barcelona.
En resum, un lloc molt interessant que ens va encantar i al que tornaríem a ulls clucs. El seu funcionament senzill i els plats que ofereixen, estan al 100×100 amb el que busquem i ens agrada. I aquí teniu el tiquet a Kuko, del que podem deduir ofereixen també, gran relació qualitat-preu.
2️⃣ Un dia de turbot
No podia faltar el dia del peix a la graella i a quest restaurant hi vam anar per coincidència amb més d’una recomanació. Els amics Alícia i Joan hi havien estat i la Pepa Lazaro també l’havia recomanat.
I va ser una sorpresa ben agradable, de les que surts convençut de tornar. Abans que em parleu dels superconeguts Elkano i Kaia Kalpe, us diré que hem estat als dos i al segon, més recentment. Però ens feia més gràcia explorar alguna novetat.
La carta, una mica la típica d’aquests llocs amb tot una sèrie d’entrants freds i calents i la secció de graella amb els peixos més prèmium a preu segons pes. I bastant peix fora de carta, recomanat com peix del dia.
I un cop més, ens vam perdre les recomanacions, cosa que tampoc m’importa perquè anàvem amb la idea del turbot a pinyó fix. Però un cop més l’excés de puntualitat, ha fet que fóssim l’única taula a la que no van oferir els peixos fora de carta.
Crec que arribant a les 13:00, encara no han ensinistrat als cambrers a recitar els suggeriments, però #sonsuscostumbres. I en tenen més de dolentes, com limitar les reserves només per telèfon 🤦♂️.
Que vam demanar
Unes croquetes de pernil, unes coquines i el turbot.
Les croquetes, sense ser dolentes, no passen a la llista de croquetes a recordar. Les coquines i la seva salsa, impecables i el turbot realment espectacular.
Mira que som fans dels turbots i a casa ho intentem sovint amb el kamado, però aquest estava a un esglaó per damunt. I també un esglaó per damunt, d’altres que havíem menjat altres anys per la zona. Potser perquè el punt de cocció coincidia totalment amb els nostres gustos.
I pel que fa a vins i postres, van ser aquests,
El preu correcte, tot i que pugui semblar escandalós per aquella gent que mai entra a cap mercat o va a mercats on el peix salvatge ha desaparegut. Si un turbot salvatge, el seu preu a mercat, ronda els 50 €/kg, és lògic que en un restaurant, el cost per kg, sigui superior.
RESUM de BALEARRI
Un lloc que val la pena, amb molt bon producte pel que fa als peixos i servei eficient. Dels llocs que surts amb ganes de tornar i, per tant, ben recomanable.
I si permetessin reserva en línia, hi tornaria sense dubtar a la pròxima estada per la zona. Perquè una cosa és no tenir reserva en línia i l’altre xulejar per les xarxes, que només ho accepten així.
Si continuen igual i en trobo un d’equivalent amb reserva en línia, a aquell aniré. Ells tenen #suscostumbres i jo tinc les meves 😉.
3️⃣ No podia faltar un dia de txuleton
Izeta Sagardotegia
Camino Caserio Izeta
Goikoa, 4,
Barrio Elcano
Gipuzkoa
Tel.: 943 131 693
Aquest va ser el primer restaurant on vam anar el divendres, després d’arribar dijous a la tarda. Està als afores de Zarautz en direcció muntanya i en un paratge ben idíl·lic, muntanya amunt i amb vistes al mar des del seu pàrquing.
Ens va agradar i sorprendre per la seva gran relació qualitat-preu i és dels llocs que ja en surts pensant que tornaràs.
No comento més detalls, perquè el vaig publicar en un post específic la setmana passada i podeu accedir-hi fent clic a Izeta.
4️⃣ i també un dia de tapes, però amb comoditat…
Bergara
General Artetxe Kalea, 8,
Al barri de Gros de Donostia
Gipuzkoa
Tel.: 943 275 026
Tot i que algun vespre ja havíem fet alguna incursió de pinxos, teníem ganes un dia de fer-ne un dinar informal, còmodament asseguts.
De tota la vida, no m’he adaptat massa a la disbauxa dels pinxos. Fa anys ho havia intentat per BCN quan van començar a aparèixer llocs d’aquests. Tampoc ho he aconseguit en alguna sortida per Logronyo i el seu famós carrer Laurel. I no parlem de Donostia.
Per a mi és com un càstig entrar en aquests llocs amb aglomeració, mig a peu dret i amb tot el desordre habitual. I entenc que a molts agrada, però no és el meu cas.
I el Bergara, al barri de Gros, en una zona menys turística i amb molta clientela del barri, és sempre una bona opció que ja coneixíem. Taula còmoda a la terrassa i vam demanar les tapes o pinxos que d’entrada ens venien de gust.
És clar, que hem gaudit més amb els altres àpats mostrats, però cal provar-ho tot i un dia és un dia. Tenen un menú de pinxos, però vam preferir demanar al nostre aire i ajudats pels suggeriments de l’amable i eficient cambrer.
Tapes correctes, tot i que unes més que altres. Però àpat de tapes solucionat de manera còmoda.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament d
e les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bons llocs segur per fer un bon àpat, aprop del Bergara hi ha el Zabaleta que està molt bé i com dius fora del centre massificat.
M apunto el Kuko per el proper viatge a Euskadi aquest Octubre
Gràcies per la recomanació de Zabaleta, que ja buscaré on està.
El Bergara, no és que sigui el lloc dels meus somnis, però permet estar còmodament a la terrassa, ara que fa bon temps.
I el Kuko, espero us agradi!
Bones recomanacions, m’encanta Euskadi…aprop del Bergara , hi ha el Topa què és un bistro de n’Aduriz, amb fusió de menjar basc i sud-americà, molt recomanable i bé de preu.
Bona tarda,
Aquí queda apuntat i en properes visites hi donarem un cop d’ull.
Salutacions!
Bon dia!
M’apunto el Kuko sense dubtar i possiblement també el de Getaria!
Abraçada!!
Kuko t’agradarà segur! Però t’agradaràn els tres. El de pinxos, està bé però el factor diferencial, és la comoditat.
Abraçada!
Bon dia Ricard,
Precisament, arran de la nostra darrera visita a Donosti, uns amics de la zona ens van recomanar el barri de Gros com a lloc adient per fer àpats a base de pintxos, com a alternativa al barri vell, sempre tan farcit de turistes. Ja veig doncs que coincidim també en aquest aspecte.
Una abraçada…
Sí, nosaltres també vam rebre recomanacions.. Això de l’intercanvi de cases, fet segons la filosofia inicial de compartir i desitjar que els respectius partners, gaudeixin dels respectius entorns, aporta consells.
Quan parlo de «filosofia inicial» em refereixo a un contacte amb antelació, intercanvi d’informació i finalment fer l’intercanvi. I amb això s’obtenen recomanacions interessants. I per experiència hem rebut recomanacions gastronòmiques interessants en més d’alguna ocasió. I en aquest cas, ja vam rebre consell d’anar a Gros.
Avui en dia, la «filosofia inicial» del HomeExchange, tendeix a desaparèixer… Gent que demana intercanvi amb 2 o 3 dies d’antelació, que ni s’han llegit les condicions que exigim a la seva pàgina…Per això, la majoria de propostes les rebutgem… I acceptem les que ens venen de gust i veiem que tenim coses en comú…
Una abraçada!
M’alegro que us hagi agradat el Baleari, gràcies per la menció, a nosaltres també ens va agradar molt.
De la resta que presentes, apuntaré el Kuko per a pròximes visites a Euskadi. La Izeta fa molt bona fila, encara que nosaltres anem per la zona d’Astigarraga i Hernani, s’haurà de tenir en compte.
Referent als pintxos, el Bergara és una molt bona opció que des que vam descobrir sempre visitem, tenen uns pintxos una mica més elaborats i s’afegeix que pots seure i que en estar al Barri del Gros no està tan massificat i al voltant a més a més hi ha uns quants locals que paguen la pena. De Lo Viejo ja només visitem el Sport pel seu foie a la planxa i el Borda Berri pel fals risotto.
Aupa Euskadi!!!
Salut!
Izeta també el vaig descobrir a partir d’uns amics que van fer una escapada allà per un tema esportiu i la gent de la zona els hi va recomanar.
El Balearri el tenia apuntat teu i quan uns amics amb qui compartim sopars, també el van anomenar, ja vaig dir «aquest toca».
I pel que fa als pinxos, vaig llegir les teves recomanacions, les vaig apuntar, vam passejar per la zona, però entre que eren vespres que estàvem tips del migdia i la mandra que em fa entrar a aquests llocs, vam passar sense entrar.
El Bergara, que ja coneixia, ens va semblar la solució per fer un dia de «pinxos». Però vaig trobar els «pinxos» una mica sobrevalorats, tot i que la comoditat de la taula i un servei modèlic, ho va compensar. És el que sempre dic: que a banda dels plats, hi ha més factors que afecten la satisfacció en un restaurant.
Salut!
Bon vespre. Quina casualitat! Justament estic preparant un viatge pels volts de Donosti al mes d’abril i pensava anar al Kuko. Fa uns 4 anys vam dinar al poble de Mutiloa i pensàvem tornar-hi. Resulta que mirant per internet descobreixo que han canviat d’amos i que ara el xef que el portava ha obert un nou restaurant: el Kuko, i ja el tinc apuntat per trucar aviat i fer reserva. Sabent que hi has anat em reafirmo.
Ara estic a la búsqueda d’una bona sidreria que ens encaixi en els horaris que volem. Fa 4 anys vam anar-hi a una que ens va agradar molt, però era per sopar i ens sembla massa menjar per aquelles hores.
Bon dia!
Ens va agradar el Kuko i també els altres que publico.
Com cada any fem una estada per la zona i aquest any ja la tenim aparaulada per final d’estiu, qualsevol descobriment que feu, serà benvingut si el compartiu.
Salutacions!