La Barraca a L’Ampolla, és un lloc altament recomanable amb peix fresc i ben tractat. Els preus són raonables i alguns arrossos per a recordar.
La Barraca a L’Ampolla
Fa uns dies vaig publicar un altre lloc a l’Ampolla. En concret Nou Devimar que ens va agradar força. I una de les coses positives que té el bloc, és que de resultes de publicar un, et recomanen un altre. I sempre són benvingudes les recomanacions i més si són de gent que coneix el terreny.
De fet aquest i l’anterior, estan separats uns 300 metres i sense edificacions entre ells. L’aspecte de la Barraca, és més senzill i més a l’estil xiringuito. La terrassa exterior que podeu veure a la foto, ofereix una imatge ben privilegiada.
La carta de La Barraca a L’Ampolla, és molt clàssica i és la que t’esperes en aquesta zona. En conseqüència hi trobarem, entrants, arrossos, fideuades, peixos i remarcant a la carta que els peixos són frescos. També graellada, calderetes, etc.
Vam acabar escollint…
Vam optar per compartit uns calamars a la romana, amb molt bona matèria primera i calamar consistent a l’interior de l’arrebossat. I ho remarco perquè, en ocasions el calamar sembla absent També he de dir que la tècnica d’arrebossat, podria millorar, però el notable el tenen ben guanyat.
I també un xapalló d’anguila, típic de la zona i dels millor que he menjat mai. I amb uns tocs cruixents degut a un excel·lent fregit, que encara tinc a la memòria.
De segon dubtàvem entre graellada de peix (una de les meves passions secretes) o arròs i de la carta d’arrossos vam escollir un dels premium: el caldós de rap i escamarlans. Molt bo i amb un brou molt ben treballat. Un arròs dels que et queda a la memòria. En tot cas, comentar que altres arrossos més senzills, tenien també molt bona pinta i carreguen menys el compte.
A la Barraca a L’Ampolla, no ofereixen menú de migdia, al menys ara al juliol. I ho dic en positiu, perquè així massifiquen menys, tot i que Déu ni do la gent que hi havia un divendres migdia.
La carta de vins, es senzilla però ofereix prou varietat de la zona. Vam escollir un El Quintà del Celler Bàrbara Forés. Una de les meves garnatxes de capçalera.
En quant a les postres, oferien els típic gelats i una secció dels “fets a casa”. Vam demanar un d’aquesta secció i la paraula que el defineix, és #totalment_prescindible. 🙁
En resum, un lloc ben recomanable per demanar els seus productes habituals. I com sempre dic, la mateixa oferta a la Costa Brava, seria doblement lloada, però sembla que per la zona sud, les coses es valorin menys.
RESUM de La Barraca a L’Ampolla
- Un lloc a tenir en compte si aneu per la zona Delta
- No confondre amb un altre del mateix nom que hi ha per Amposta
- I no ho dic perquè sigui millor ni pitjor, doncs no he anat, sinó perquè Google s’embolica
- Plats típics de la zona
- Arrossos que queden a la memòria
- RQP prou correcta
D’acord amb el que dius, és clar. No sóc gaire d’arrossos caldosos però aquest l’he provat o millor tastat i és molt bo. El xapalló és dels millors de la zona, estic d’acord. I me n’alegro t’hagi agradat. El problema de La Barraca és que els caps de setmana està molt ple per això cal evitar-l’ho. Postres zero. Ara et queda Casa Asmundo de Sant Carles de la Ràpita que encara conserva la qualitat i la sala i dels millors productes de la zona amb postres molt decents. Salutacions. Josep Carles
Si, la veritat és que no m’atreviria a anar allà un cap de setmana. I de fet en divendres, estava prou ple.
Però de mai he suportat el soroll i soc dels que sempre he intentat sortir en dies feiners i mai cap de setmana.
I ara que ho dius, fa molt de temps que no vaig a Casa Asmundo de Sant Carles de la Ràpita. Caldrà programar-lo a l’agenda, però potser ja deixo passar agost.
Salutacions i gràcies per recordar-me Casa Asmundo !!
gràcies per aquestes sèries Cambrils “pacabaix” 🙂
Es fa el que es pot… I de mica en mica aniré cobrint més llocs. Però estic limitat per la salut i la cartera… 🙂
Donat que cada setmana em faig (que no escric) un o dos a BCN, aquí em limito més.
Però celebro que t’agradin!!
Doncs La Barraca d’Amposta està força bé. L’hivern fan un arròs de galeres i carxofes que paga la pena la passejada fins allà.
De fet només deia que el que jo comentava al post , era el de l’Ampolla. De fet el d’Amposta no el conec i només ho comentava perquè la gent no s’emboliqués quan cercava a Google. Però prenc nota de l’arròs de galeres i carxofes per quan sigui temporada… 🙂
I de Casa Asmundo … només puc dir que sóc client fidel de la casa. El producte i el tracte que li donen, respectuós i sense estridències, és garantia d’un bon àpat.
I de Casa Asmundo, si que puc opinar, però ara fa temps que no vaig. I en tinc molt bon record.
Com deia més amunt o per les xarxes, no tardaré a tornar-hi.
El meu bloc, en cap cas és un rànquing de restaurants. Em limito a anar fent cròniques, dels llocs en que l’atzar o els amics em porten.
Salutacions i gràcies per passar per aquí!
Quina llastima que la immensa majoria de restaurants no tinguin cura les postres com un plat més de la carta. Un alt percentatge fins i tot s’atreveixen a dir que són casolans quan fins i tot els que coneixem una mica el tema sabem pel nom (algun ni el canvia) i el tipus de producte qui és el proveïdor
Bé… a mi no m’afecta massa perquè pel meu gust mai demanaria postres… 🙂 A no ser que sigui formatges bons…
Aquests crec eren casolans, però imagino que d’aquells de “sobre”, fàcils de preparar….
Però curiosament tant el meu fill, com la Marta (el meu Top-2 d’acompanyants) , el dia que consideren que han menjat bé, volen postres… I jo dic que triïn ells, i per quedar bé, faig com que tasto una cullereta…. Però aquest era pobre , molt pobre…
Pinta força bé, però com dieu, o fora de temporada o en dies laborables. Aquestes zones de platja són totalment evitables per mi els mesos de juliol i agost… 🙂
A La Barraca de Amposta si que vaig estar fa uns anys, i recordo que tenien un menú per pocs calerons (no se si encara el tindran, però estava força bé).
Abraçada!!
Si, si… cal evitar temporades difícils i ja del tot els dies festius….
Fins i tot quan vaig arribar, ja vaig demanar canvi de taula, doncs a la part més exterior tenen una petita zona “pa vermut y cervecitas” i hi havia una taula de “tabarnaris”, que ja em va posar inquiet… Però en poca estona van desaparèixer….
Abraçada des d’el bàndol supremacista…. 🙂 🙂
Jo també t’anava a recomanar La Barraca del Delta, a Amposta. No el tinc publicat esperant a aquest estiu fer una altra visita però tal com es planteja no sé si finalment hi aniré.
Visca la cuina de “Tarragona i cap a abaix” !!!! 😀
Salut!
De fet i pel que veig de fa anys, de “Tarragona i cap a baix”, es menja molt bé… Potser en els llocs més turístics pots trobar-te un pufo, però en aquests llocs menys massificats, si un fa el burro, penso no tardaria en tancar…
La majoria són llocs senzills, amb honestedat amb els productes i servei que fa el que pot…
Però a mi ja em van bé així i puc acceptar petites mancances que trobes en cada un d’ells….
Salut!!
(Un 18/7 és un gran dia per anar de celebració). Això de l’anguila fa molt bona pinta. El restaurant ha estat com una mena de Topik del sud però en plan casolà?
El del tofu.
PS: això de tenir un vi de capçalera m’ha fet Gràcia.
Que una cosa és la data de publicació i l’altre la data del tiquet…. 🙂
No es pot comparar amb Topik…. Topik té un potencial de cuina enorme al darrera, que et diria que fins i tot està poc explotat.
Aquests és un lloc senzill, on el que saben fer, ho fan bé.
I si que tinc més d’un vi de capçalera que quan el trobo a la carta, ja vaig directament, fent honor a la dita “el pa canviat i el vi usat”… 🙂
Hola! Sóc Marisa, gerent del restaurant. Grcs pel post!
Responent al fil, hi ha alguns postres que ens surten millor que uns altres, però en CAP cas de sobre. Ens posem a la faena i millorarem la de cookies ?.
Personalment he de dir que el Quintà és un gran vi i us recomano el seu vi dolç ben Fresquet per posar punt final a un bon àpat.
Un plaer
Merci pel feed back que s’agraeix… Totalment d’acord amb el Quintà, i de fet pràcticament he tastat tots els vins de Celler Bàrbara Forés, i conec personalment la gent que ho porten. Fan molt bona feina i gual que vosaltres…
El fil de comentaris, sol ser menys seriós que el cos del post. Solen intervenir amics i amb la confiança poden aparéixer coses menys políticament correctes… 🙂
I ara vull aprofitar per fer una reflexió. Ja he agraït fa unes línies, el vostre feed back, que valoro i us dona categoria… Quan jo faig un post (i més si es globalment positiu com el que us he fet), vol dir que he anat al restaurant, he fet de client pagant un compte, i m’he pres la molèstia (ja sé que ningú m’ho ha demanat) de recopilar les fotos, comprimir-les, escriure el post i ajustar el SEO per aconseguir la màxima audiència. Ho podríem valorar en un parell d’hores de feina un cop ja tornats a casa…
Per això agraeixo especialment el detall de feed back, que no tots els responsables de restaurants saben fer. Per tant, m’heu fet content i aprofito per dir-vos, que fixant-me en les mètriques (soc informàtic), el vostre post ha cridat l’atenció a molta gent. Superior a la mitjana d’audiència que tinc.
Salutacions i molts ànims, que per vosaltres la temporada d’estiu és dura… 🙂
Es cert, materia prima excel.lent i ben tractada. La fideuà per això no va ser excepcional. per cert, hem tornat al rafa2 a l’ampolla despres de molts anys. Esta com sempre i això és un elogi. L’arros negre com poques vegades l’he pres de bo.
No puc parlar de la fideuà doncs és un plat que mai demano ….
I prenc nota del rafa2, que no conec.
Gràcies per passar per aquí i recomanar…!!
Ja fas bé amb la fideuà, jo perque a casa la feien molt bona pero vaig de decepció en decepció. I no n’aprenc.
Salut
Bàsicament perquè jo soc molt binari i repetitiu…. 🙂
Si de dos plats “semblants”, A i B, m’agrada més el A, ja mai dono oportunitat al B
I A seria l’arròs (que m’encanta fins i tot al vapor en plan oriental) i B seria la fideuà…
Soc animal de costums….