La Bendita. Un lloc que us recomano

La Bendita és un nou restaurant a la zona de la Sagrada Família, que per la trajectòria dels professionals que l’han obert, promet moltes satisfaccions. Ens va agradar i crec sincerament que és un dels llocs amb bon futur a BCN.

Normalment, no vaig als restaurants als seus inicis, pels riscos que pot aportar i tampoc és la meva feina fer «descobriments». Vaig als llocs, tal com sempre dic, a gaudir del menjar i de la conversa amb els companys de taula.

Però La Bendita em va cridar l’atenció, per ser un projecte del mateix que portava Zero Patatero, tot i que en aquell cas, depenien del Grupo San Telmo, on van recalar provinents de Els Garrofers a Alella.

Ara a La Bendita, poden desenvolupar totes les seves possibilitats, sense l’encotillament que pressuposa, pertànyer a un grup. I a la secció «Reflexions i Conclusions», parlaré una mica més a fons del perquè i al meu criteri, Zero Patatero no va poder-se mantenir.

El local és ample i diàfan, amb una planta baixa i un altell. La planta baixa ofereix moltes possibilitats d’obertura al carrer, que permetran complementar la seva agradable terrassa, quan el temps acompanyi.

Potser el que trobo menys encertat del lloc, és el nom. Si feu cerca de La Bendita a Google, veureu la de coses rares que trobareu. I amb relatives coincidències amb algun altre lloc a BCN. Sempre m’he meravellat que dins de l’estudi d’oportunitat d’obrir un negoci, no es dediquin més esforços a buscar un nom fàcil de localitzar en el futur.

Que ofereix la carta de La Bendita

La carta no és massa llarga, però és d’aquelles en què amb un sol cop d’ull, veus que tot et ve de gust. Quasi hauria pogut dir, porti el que vulgui, però la maleïda (i exitosa) dieta, m’obliga a evitar segons quins plats i algunes carns.

Us mostro aquí l’oferta que ens vam trobar aquest darrer dimarts.

Que vam demanar

Sempre amb el resident instal·lat a la meva ment, que em diu que cal respectar la dieta, vam demanar coses a compartir, que és la filosofia del lloc. Per començar el verat en escabetx suau amb torradetes. He de dir que el tipus d’escabetx no va coincidir en els meus gustos, que evident no vol dir que no sigui valorat per altra gent.

Just al cap de dos dies, l’Esther, component de 3(o+)aTaula, em deia en privat que li havia encantat. I un cop més la reflexió al voltant de la subjectivitat dels gustos, que els costa tant d’entendre als que s’autodefineixen com «especialment dotats» de paladar  ?.

Tot seguit va arribar l’amanida amb pera, formatge blau, bacó, croutons i vinagreta de mostassa. Un plat que vam gaudir especialment, per la frescor que aportava i la bona combinació de productes. I just abans unes anxoves del cantàbric amb coca de pa amb tomàquet.

I ja en la fase de plats més contundents, tenim el bacallà amb samfaina i allioli suau i els calamars a la planxa amb saltat de bolets i botifarra negra. Dos plats que vam ben gaudir i que mostren les possibilitats del local.

 Vins i postres a La Bendita

En limitar-nos a dues copes de vi, vam deixar la tria a càrrec de qui porta la sala. En va arribar aquest DO Montsant, el Rebeldes. Un vi ben correcte a base de garnatxa i sirà, que es va mostrar fresc i elegant. De moment tenen poca varietat, però estem als inicis del projecte.

A la lleixa que teníem just al costat de la taula, podeu veure alguns dels vins. I en primer pla un dels corpinnats de referència a casa. El 340 de Júlia Bernet, és un dels que sempre en tenim reserva a casa.

La secció de postres la podeu veure a la carta i la tria va ser un pastís de formatge brie amb melmelada de tomàquet, que va ser prou elogiat per part de qui el prenia.

Conclusions i reflexions

La Bendita ens va agradar fins al punt de recomanar-lo dins aquesta lliga de restaurants amb platets a compartir. L’oferta està ben dissenyada i alguns plats són prou originals.

Com he dit abans, el nom és poc encertat de cara a les cerques. Si proveu a Google, trobareu un de nom semblant de cuina criolla crec, al casc antic, una agència de publicitat i altres enllaços.

Possiblement amb el temps i una mica de «feina», quedarà més ben posicionat. Encara recordo els principis de Martinez, o Terraza Martinez, que sortia abans un hotelet de Puigcerdà que el mateix restaurant.

L’anterior local,  Zero Patatero, tampoc era un nom massa «positiu» ?. I el fet que van passar per allà el millor de cada casa de tota la «xusma influencer», no hi va ajudar. Dona molt mala imatge, quan llegeixes cròniques, que només amb la signatura, ja veus que no tenen credibilitat. Em va costar d’anar-hi a Zero Patatero per tot això que comento, i en canvi, ens va agradar fins al punt de repetir.

Però en descàrrec de l’actual responsable de La Bendita, dir que llavors tota la moguda publicitària, no depenia d’ells en tractar-se d’un lloc del Grup San Telmo.

I finalment atenció als tres arrossos que mostren a la carta i que semblen molt recomanables i que ja anuncien que poden ser servits de manera individual, la qual cosa fa contents a alguns «escrividors» ?.

Resum de La Bendita

• Un lloc amb una carta ben pensada i atractiva
• Preus moderats
• A càrrec de professionals contrastats
• En un local ampli i agradable
• En conseqüència, recomanable