La Bendita és un nou restaurant a la zona de la Sagrada Família, que per la trajectòria dels professionals que l’han obert, promet moltes satisfaccions. Ens va agradar i crec sincerament que és un dels llocs amb bon futur a BCN.
Normalment, no vaig als restaurants als seus inicis, pels riscos que pot aportar i tampoc és la meva feina fer «descobriments». Vaig als llocs, tal com sempre dic, a gaudir del menjar i de la conversa amb els companys de taula.
Però La Bendita em va cridar l’atenció, per ser un projecte del mateix que portava Zero Patatero, tot i que en aquell cas, depenien del Grupo San Telmo, on van recalar provinents de Els Garrofers a Alella.
Ara a La Bendita, poden desenvolupar totes les seves possibilitats, sense l’encotillament que pressuposa, pertànyer a un grup. I a la secció «Reflexions i Conclusions», parlaré una mica més a fons del perquè i al meu criteri, Zero Patatero no va poder-se mantenir.
El local és ample i diàfan, amb una planta baixa i un altell. La planta baixa ofereix moltes possibilitats d’obertura al carrer, que permetran complementar la seva agradable terrassa, quan el temps acompanyi.
Potser el que trobo menys encertat del lloc, és el nom. Si feu cerca de La Bendita a Google, veureu la de coses rares que trobareu. I amb relatives coincidències amb algun altre lloc a BCN. Sempre m’he meravellat que dins de l’estudi d’oportunitat d’obrir un negoci, no es dediquin més esforços a buscar un nom fàcil de localitzar en el futur.
Que ofereix la carta de La Bendita
La carta no és massa llarga, però és d’aquelles en què amb un sol cop d’ull, veus que tot et ve de gust. Quasi hauria pogut dir, porti el que vulgui, però la maleïda (i exitosa) dieta, m’obliga a evitar segons quins plats i algunes carns.
Us mostro aquí l’oferta que ens vam trobar aquest darrer dimarts.
Que vam demanar
Sempre amb el resident instal·lat a la meva ment, que em diu que cal respectar la dieta, vam demanar coses a compartir, que és la filosofia del lloc. Per començar el verat en escabetx suau amb torradetes. He de dir que el tipus d’escabetx no va coincidir en els meus gustos, que evident no vol dir que no sigui valorat per altra gent.
Just al cap de dos dies, l’Esther, component de 3(o+)aTaula, em deia en privat que li havia encantat. I un cop més la reflexió al voltant de la subjectivitat dels gustos, que els costa tant d’entendre als que s’autodefineixen com «especialment dotats» de paladar ?.
Tot seguit va arribar l’amanida amb pera, formatge blau, bacó, croutons i vinagreta de mostassa. Un plat que vam gaudir especialment, per la frescor que aportava i la bona combinació de productes. I just abans unes anxoves del cantàbric amb coca de pa amb tomàquet.
I ja en la fase de plats més contundents, tenim el bacallà amb samfaina i allioli suau i els calamars a la planxa amb saltat de bolets i botifarra negra. Dos plats que vam ben gaudir i que mostren les possibilitats del local.
Vins i postres a La Bendita
En limitar-nos a dues copes de vi, vam deixar la tria a càrrec de qui porta la sala. En va arribar aquest DO Montsant, el Rebeldes. Un vi ben correcte a base de garnatxa i sirà, que es va mostrar fresc i elegant. De moment tenen poca varietat, però estem als inicis del projecte.
A la lleixa que teníem just al costat de la taula, podeu veure alguns dels vins. I en primer pla un dels corpinnats de referència a casa. El 340 de Júlia Bernet, és un dels que sempre en tenim reserva a casa.
La secció de postres la podeu veure a la carta i la tria va ser un pastís de formatge brie amb melmelada de tomàquet, que va ser prou elogiat per part de qui el prenia.
Conclusions i reflexions
La Bendita ens va agradar fins al punt de recomanar-lo dins aquesta lliga de restaurants amb platets a compartir. L’oferta està ben dissenyada i alguns plats són prou originals.
Com he dit abans, el nom és poc encertat de cara a les cerques. Si proveu a Google, trobareu un de nom semblant de cuina criolla crec, al casc antic, una agència de publicitat i altres enllaços.
Possiblement amb el temps i una mica de «feina», quedarà més ben posicionat. Encara recordo els principis de Martinez, o Terraza Martinez, que sortia abans un hotelet de Puigcerdà que el mateix restaurant.
L’anterior local, Zero Patatero, tampoc era un nom massa «positiu» ?. I el fet que van passar per allà el millor de cada casa de tota la «xusma influencer», no hi va ajudar. Dona molt mala imatge, quan llegeixes cròniques, que només amb la signatura, ja veus que no tenen credibilitat. Em va costar d’anar-hi a Zero Patatero per tot això que comento, i en canvi, ens va agradar fins al punt de repetir.
Però en descàrrec de l’actual responsable de La Bendita, dir que llavors tota la moguda publicitària, no depenia d’ells en tractar-se d’un lloc del Grup San Telmo.
I finalment atenció als tres arrossos que mostren a la carta i que semblen molt recomanables i que ja anuncien que poden ser servits de manera individual, la qual cosa fa contents a alguns «escrividors» ?.
Resum de La Bendita
- Un lloc amb una carta ben pensada i atractiva
- Preus moderats
- A càrrec de professionals contrastats
- En un local ampli i agradable
- En conseqüència, recomanable
Ultimament (= ultims 15 anys) totes les cartes comencen amb el trio “croqueta/ensaladilla/bravas”… això també és una mena de virus o qué? 🙂
Suposo que deu ser per a poder satisfer tota la gent que vol anar a restaurant, sense gastar massa…
Però tret de braves, els altres dos els demano esporàdicament ?
Salutacions,
Quina il.lusió! Un lloc nou al barri! Saps si tenen menú migdia, com al zero patatero? Ganes d’anar-hi!
No tinc ni idea… No sóc de gaire diàleg als llocs que vaig i així estic menys condicionat.
I no tenen web (la tenen en construcció.
No et puc ajudar ?
Totalment d’acord amb el que dius. Ens ha encantat. Un lloc a tenir en compte!.
A veure com evoluciona, però pinta molt bé.
I de fet hi ha tot una bagatge al darrera.
Salutacions,
Esto tiene buena pinta. Ire.
Ja em dius que et sembla.
En la lliga de llocs informals però confortables, té pòdium.
Salutacions!
ahir vaig ser.hi, platets ben resolts, tracte agradable i carta vins curta pero suficient per l’oferta culinaria, preu força raonable, suposo aixó cambiará aviat si van omplint com ahir va esser, cal anar controlant, salutacions
Si, a veure com evoluciona.
Però em tranquil·litza saber que qui ho porta, té prou rodatege, com per mantenir les coses en orrdre.
Salutacions,
Els plats fan molt bona pinta i el preu sembla molt raonable, una molt bona RQP.
Caldrà afegir-lo a la llista
Salut!
Ara per ara tot pinta bé i els feeds back que he rebut en privat, també mostren satisfacció.
A la llista sense dubtar!
Salut!!
Avui hi hem anat…. I com sempre, no ens hem arrepentit de seguir les teves recomanacions. Gràcies!
Caldrà veure però com evoluciona… Em fa patir tanta proximitat a la Sagrada Família. De ben segur té una part molt positiva, però cal pensar també en la negativa. Les ganes de fer-ho bé, s’hi notaven.
Repetirem!
Content que us hagi agradat i per tant que coincidim en les percepcions.
Penso que poden evitar els mals de la Sagrada Familia i beneficiar-se del fet que com hi ha tanta terregada per la zona, un lloc normal, no deixa de ser un pol d’atracció per la gent normal. Qui ho porta, té «mili» i crec que mantindrà el lloc.
Gràcies per passar. Salutacions!
Amb ganes de trepitjar la city i fer un mos per allà, ni que sigui un vermut amb croquetes, braves, ensaladilla :-DDDD
Les anxoves tenen molt bona pinta i si els preus no s’enfilen amb el temps, sembla que serà una bona opció. M’agrada l’opció d’arròs per un.
Salut!
Promet molt el lloc i de la publicació, que he rebut feed backs per les xarxes i també en privat, que a tothom havia agradat. Pinta bé la cosa i més sabent que qui ho porta, coneix bé el tema restauració i no crec espatllin la tendència.
Salut!!
Restaurante con excelente relación calidad precio. Totalmente recomendable. Felicidades.
Gràcies pel feed back ??
Salutacions,