La Bòria va ser el restaurant a destacar de la nostra estada a Privas, a la regió de l’Ardèche, que ens va sorprendre molt gratament. Amb un gran nivell de cuina i de servei, mostrant un grau de generositat poc habitual en el ventall de restaurants que publico setmanalment.
Després d’uns anys d’aturada, hem tornat al Home Exchange que ja fa anys ens havia aportat grans satisfaccions.
I aquest cop, ens va portar a Privas a la regió de l’Ardèche, que ens va permetre sortides ben interessants i era una regió desconeguda per a nosaltres, tot i que havíem fet estades no gaire llunyanes anteriorment. Les més properes a Lyón i a Tain-l’Hermitage en plena zona de vins de la vall del Roine.
De les visites i sortides que vam fer, podríem fer tota una guia, però aquesta web no és pas un lloc de viatges i ens limitem a deixar-vos un parell de vistes de Les Gorges de l’Ardèche, que va ser una de les sortides més destacables.
Però aquí parlem de restaurants i quan fem sortides d’aquestes, en visitem alguns els migdies i sopem generalment a «casa», excepte aquest que vam fer a La Bòria. El tema de limitar un àpat fora de «casa» al dia, és per motius de salut i mantenir una certa dieta, però també per tema cost.
Dels àpats a restaurants, sempre a cada sortida escollim un de prèmium i la resta anem més sobre la marxa. Aquesta improvisació ens porta a llocs intranscendents, però també a llocs correctes, com els dos que deixaré com recordatori personal, al final del post de La Bòria.
Recordem que en les nostres sortides, en general queden fora d’objectiu, els restaurants estrellats, que llevat d’excepcions no són les nostres prioritats. I si ja no ho són per Espanya, menys a França on els preus dels estrellats estan per les boires.
Que ofereixen a La Bòria
A França, les descripcions a la web de molts restaurants, no són tan explícites com voldria i aquí en teniu un exemple. T’expliquen les possibilitats de «menús» a partir d’escollir plats d’una «carta», de la que no pots veure els plats fins quan arribes allà.
Pels que em seguiu, són uns menús una mica a l’estil Ferran Cerro a Reus, però allà si veus el llistat de plats a la web.
De les possibilitats ofertes, vam escollir la més bàsica que incloïa un entrant, un plat de peix, un de carn i unes postres. Les altres opcions anaven d’afegir més entrants, o plat de formatges i fins i tot més d’unes postres. I vam encertar perquè vam sortir ben plens.
I aquí teniu els entrants i postres a escollir, perquè el de peix i el de carn, són els que ofereixen sense opció a escollir opcions, tot i que suposo que en enfront d’intoleràncies deuen tenir alguna alternativa.
Quins van ser els plats que van arribar
En agafar a La Bòria el menú amb menys plats, teníem el dubte de quedar amb gana i ens guardàvem l’opció de demanar els formatges. Però abans dels primers entrants, ens van oferir tot això com «entreteniments», amb les corresponents explicacions del «perquè» de cada platet.
Realment vam quedar sorpresos de la varietat i generositat dels «entreteniments» i d’aquí la primera justificació del perquè parlo de «generositat» al meu títol.
Pel que fa als entrants i en haver-hi tres possibilitats i nosaltres anar al menú d’un sol, vam triar les opcions primera i la tercera, així en tastàvem dos. Van ser «la fine tartelette de boeuf du plateau bien maturé , picadon et poivrons des Graines d’Ozon»
Va ser un molt bon començament que ja ens va mostrar que el nivell seria alt.
Per a tornar a justificar la paraula generositat al meu títol, observeu al fons de la imatge anterior, un excel·lent pa «fait maison» acompanyat d’una mantega fumada d’aquelles que t’acabaries sense dubtar.
I també els «escargots de la Vallée de l’Eyrieux, comme une omelette, oiselle et tomates confites». Una preparació, sense dubte de gran nivell.
I ja van continuar amb el plat de peix ofert a La Bòria i el de carn. El de peix era la «la truite de Labatie-d’Andaure, spiruline de l’Escrinet et chou kale des Graines d’Ozon» i el de carn «porcelet de plein air d’Ardèche et les oignons de Tournon».
La truita de riu bona i molt allunyada de sabor de les truites «vulgaris», que se serveixen habitualment, però a destacar el plat de porcell. Realment una autèntica delícia, com per demanar una graellada sencera ?.
Vins i postres a La Bòria
La carta de vins, que si mostren a la web, és extensa i digne d’un lloc de nivell. Molt ben endreçada per regions i amb servei de sommelier destacable.
Vam escollir com és costum nostre, un vi de proximitat i en aquest cas de l’Ardeche. El desconeixement d’aquesta regió, ens va portar a escollir un que ens va fer gràcia pel seu nom en patois: Lou vi dè la Bòria, que al meu gust va resultar correcte sense res a destacar.
Si ens haguéssim deixat aconsellar pel sommelier, segur que la tria hagués resultat més exitosa ??♂️.
Les postres, de les dues opcions, vam demanar una de cada i així tastàvem les dues. Aquí ens teniu: «les fruits rouges et noirs du plateau de l’Ardéchois, edamame et basilic» i la «prune d’ici, olives, picholines et huile d’olive»
Les dues postres destacables, però ja sabeu que mai entro gaire en detalls en aquest apartat.
Conclusions i reflexions
Vam sortir de La Bòria, totalment copsats del gran nivell en tots els sentits. Els plats eren tots a destacar i en algun cas sorprenents. I el servei que va anar passant en funció de cada plat, d’una amabilitat extrema, amb explicacions detallades i un nivell de proximitat, empatia i estimació al territori, que com dic al principi, ens va deixar copsats.
Un cop més en va portar a la reflexió, que a Catalunya i sobretot a Barcelona, tenim un greu problema amb el servei. També el local, tot i que la foto el mostra d’esbiaix per no enfocar al públic, és espectacular pel seu interior i per les vistes. Vam arribar a les 19:45 a sopar i ja estava pràcticament ple.
Parlem del tema generositat, del que tant us ompliu la boca en alguns dels llocs «mítics» de Catalunya, que s’omplen la boca de filosofies, però amb menús de més de 100 €, et cobren el pa a 5 € de suplement.
I ara no em capgireu el que he escrit, que entenc que el pa té un cost. Però si en algun lloc voleu parlar de generositat, mireu de nou el que van oferir aquí i us ho penseu de nou. Ara bé, si el concepte de «generositat», és que us expliquin «historietes», llavors és que no coincidim en el concepte ?.
I del tiquet, 51 € són del vi. I us puc assegurar que en pagar, quasi em va generar incomoditat de pensar que per tot aquest menú servit i ambientat com si fos un lloc estrellat, costés només 52 €, amb tot el que arriba a la taula i el temps i atenció que et dediquen.
I l’aigua, sigui d’aixeta o sigui Evian, també va amb els 52 €. Copsats vam sortir de La Bòria.
Altres restaurants que ens han agradat
Hi ha dos restaurants als que tornaríem possiblement, si repetíssim zona. El primer ubicat a Montelimar, una bonica ciutat, situada a la vora del Roina, una mica per sota de Valence. El seu nom: «La petite France», prometia.
Un d’aquells llocs entranyables en un carrer sense sortida i amb 8 o 9 taules, servides per una sola persona, que entenem és la propietària. Vam anar-hi un dimarts migdia i sense reserva, no haguéssim trobat lloc.
I l’altre va ser el dia que vam visitar Valence. També amb un nom prometedor, Chez Grand-mère, pels que busquem cuina tradicional, que de fusió i creativa a Catalunya ja en tenim per a donar i vendre. No era pas cuina refinada, però tampoc ho prometien.
El lloc no deixa de ser un restaurant força orientat al turisme, però tenen alguns plats dels que costen actualment de trobar. De fet anava allà per les seves cuisses de grenuille en persillade, que ja imagino no és un plat popular, però que sempre busco quan estic per la zona de Lyó.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
M’he quedat encantada amb els plats, vull dir la vaixella i els plats sencers dels postres, continent i contingut, que bonics i desitjables.
Molta raó amb el pa. Per Barcelona costa aquest servei que , juntament amb l’aigua, estigui inclòs. Aquest estiu a Escanhau, la Vall d’Aran, també hem gaudit d’aquesta generositat de pa i aigua.
Bon llocs, bones recomanacions.
Salut! i bona Diada!
Realment una passada…. vam sortir d’allà impressionats per tots els detalls.
I el servei proper i de proximitat, amb una empatia de 10, tot i l’obstacle de la llengua, que tinc el francès una mica rovellat actualment.
Salut!!
Ens hi haurem d’apropar
Gràcies Ricard
Llàstima que està lluny i una mica a mig del no res. Però ens va sorprendre molt i mira tinc rodatge en restaurants i rarament surto així de convençut.
Salutacions!!