La Calèche Llivia és un lloc realment recomanable a la Cerdanya. Cuiden bé el producte i el tracte és amable i professional. A mig post, comento una segona experiència en un altre lloc de la Cerdanya, Hotel Prado, que va ser la creu de la sortida 🙁
La Calèche Llivia
carrer dels Forns, 7 Llívia (Girona)
—–
Tel.: 972 14 63 82
La Calèche Llivia
La Calèche Llivia és un lloc molt recomanable a La Cerdanya i que realment val la pena. El vaig descobrir a partir dels comentaris que em vàreu posar quan fa uns 15 mesos, vaig publicar unes reflexions sobre la Cerdanya i vaig dedicar el post a La Formatgeria de Llívia... (gràcies Monse si ho llegeixes, per recomanar-me La Calèche Llivia!).
A partir dels vostres comentaris, em vaig fer una Guia per la propera estada en la que tenia més llocs que dies. No tenia masses ganes de conduir i vaig intentar un parell de reserves, però eren dies complicats i ja estaven plens trucant el dia abans . Un dels llocs al complert va ser Can Cofa, que tenia ganes de provar a partir de les vostres recomanacions, però no hi va haver sort. I al final els tres llocs corresponents als tres dies (els migdies dinàvem a casa), només comentaré dos. La La Calèche Llivia en molt positiu. Finalment faré al final un esment a l’altre lloc en que la experiència no va ser pas positiva.
La Calèche Llivia està ubicat ben cèntric a pocs metres de l’església i de la famosa farmàcia. I es tracta d’un lloc petit, amb decoració molt acurada i excel·lent tracte.
Ens van explicar que la cosa anava de plats a compartir i que per dos persones en demanéssim 4 o 5. I això vam fer. En tot cas aquí podeu veure la carta… Molt producte de proximitat amb nom i cognom (em limito a comentar-ho, doncs sabeu que no soc cap talibà del Km0… Ho trobo bé i ho segueixo, però si un dia em ve de gust una cosa llunyana, la incorporo sense haver de flagel·lar-me).
Els plats que vam triar a La Calèche Llivia, van ser…
![]() |
Les excel·lents braves… Bohemic Style.. |
![]() |
“Plat de muntanya”… Sobrassada de Can Rovira i mel… |
![]() |
Botifarra de perol… (de can Rovira també) |
![]() |
El fals Risotto… |
![]() |
El xai de cal “no sé què”… No era de Can Rovira 😉 |
![]() |
Postres totalment Bohemic style també… |
Els plats realment estaven molt bons. Menció especial per les braves i el xai que feia tocar el cel… De Can Rovira també, però ja coneixem el nivell dels seus productes. Per tant, crec que actualment, deu tractar-se d’un dels millors restaurants de La Cerdanya.
La Calèche Llivia, està cuidat i a l’hora és ‘terrenal’. Amb una oferta alternativa, diferent de la que es troba per allà, però sense caure en el ritual dels “trampantojos”… tot i que una mica si… :).. El fals “rissotto”, en que la falsedat no era que està mal escrit (sobra una ‘s’.. mireu el ticket), sinó que estava fet amb pasta que anaven a comprar a Caldes de Montbui…(!!). I sabeu què?… aquestes coses tant arrodonides que a molts posen ‘palote’, a mi i amb el meu escepticisme crònic, m’afluixen una mica.. (i parlo de la pasta de Caldes … no de la ‘s’).
Com resum, dir que vam menjar MOLT bé a La Calèche Llivia. En conseqüència a la propera anada cap a la Cerdanya, reservo fix.
Finalment el vi, va ser un La Fou negre i ja podeu veure el cost total… Econòmic no és, però gens malament atès que som a la Cerdanya…
![]() |
Risotto, Risotto …. (copiar 100 vegades i continuem amb “Botifarra”) |
Altres experiències en la mateixa estada a la Cerdanya 🙁
I com no tot són flors i violes, ara la creu…
Experiència negativa a l’HOTEL PRADO (Puigcerdà):
Sé que pensareu que hi feia allà, però la Montse (una altre Montse, en aquest cas la del desaparegut bloc: ruth and Sam..) em va comentar de la excel·lent sopa de ceba del Prado. I em va agafar desig.. la Montse em comentava que ella va allà per la sopa de ceba i després pren alguna altre cosa com un trinxat…. Ja avanço que la sopa de ceba, era excel·lent.
Però nosaltres ens vam voler passar de llests… Tothom prenia un menú de vespre (de 26€ tot inclòs)… però no incloïa sopa de ceba. Per tant vam anar a la carta. I ja relato les desgràcies que ens van passar… (tot i que reitero que la sopa de ceba excel·lent…!!).
LLISTAT de DESGRÀCIES a Hotel Prado
1.- Un dels dos volia el plat de caça i va preguntar al que feia de maitre (el lloc va de ‘empaque’ i tenen maitre)… “de que és la caça?”…. dubte. I finalment la resposta: “No sé… potser cabirol...” En conseqüència, #noanembe
2.- L’altre plat a Hotel Prado, era peu de porc amb naps de talltendre. Però les tires de nap es podien comptar amb els dits de la ma. I en canvi hi havia un munt de patates fregides, entre la salsa #quinfàstic
3.- Els dos segons eren tristos… mal descongelats… i servits freds… I massa abundants (una mica a l’estil de “atipeu-vos cabrons… que més val quantitat que qualitat). En conseqüència, el comentari que vam fer just sortint, és que era el plat de caça, més ORDINARI que havíem tastat mai.
I traca final a Hotel Prado… 🙁
4.- i traca final… Voltava per la sala una senyora gran amb pinta mestressa (d’aquelles que farien millor pel negoci, cuidant als nets lluny del restaurant). I vam deduir que era la encarregada de les postres… Finalment demanem un flam de mató i un Gin Tònic i ens contesta “això no va inclòs eh?”…
Amb la meva mala llet que reservo per aquestes ocasions, li deixo anar que “cap plat entrava“… Que anàvem a carta!… I els que em coneixeu, encara que no ho creureu, juro que no li vaig dir el meu típic “p* vella!!”… En resum… igual amb menú a Hotel Prado, hagués anat millor, però el record que queda són 90€ llençats. En conseqüència, un lloc per no tornar-hi mai més.
Però que hi feies tu a l'Hotel Prado?. Ja veig que tu mateix t'ho preguntes, però costa de veure't allà al mig d'aquella sala gran del 'quiero i no puedo', menjat caça de no sé què. I aquest compte tant arrugat, és de la rabieta que el vas deixar així?. M'apunto La Calèche que aquest si que pinta bé.
Una abraçada.
hahaha Carles,
El compte va quedar a la butxaca i el vaig recuperar així. Tampoc vam sortir enfadats. Més aviat copsats d'haver anat al lloc equivocat i haver triat equivocadament.
Segur que amb el menú de 26€, haguéssim tingut una altre percepció. Però tot i ser dia punta, no ho tenien previst…. devien tirar del congelador i el becari escalfa plats, devia ser de primer curs…:). Però tot i això, era guisat "toma cabrón"…
La Calèche, en canvi, totalment recomanable…
Quan he vist la fotografia de les braves, he pensat que eren una copia de les del Bohemic (encara no havia llegit el post…) i he recordat la bons que eren els plats i la mala experiència que vaig tenir en aquest restaurant.
L'anoto per la visita anual que fem per aquelles terres. El preu em sembla força correcte per estar a on està. El xai pinta espectacular (tot i la foto) i els productes de Cal Rovira són per anar sobre segur… I no deixis d'intentar anar a sopar a Cal Cofa.
Ni comentaré el segon lloc. Crec que no paga la pena i és millor oblidar-se de llocs així…
Abraçada!!
Girona encara està per estrenar al meu bloc. 🙁 A veure com va l'hivern…
M'apunto La Calèche i em sembla que a aquest restaurant se li pot perdonar les faltes d'ortografia 🙂 Molt bona pinta.
A l'altre potser hagués estat millor anar al menú i afegir un plat de sopa de ceba…
Salut!
Si… millor al menú hagués anat…. Però és allò que estàs només tres dies per la zona, el lloc que volies anar està ple i ja vas una mica a estripar… 🙂
I vam estripar…. 🙁
Si algún dia puju per allà, m'has convençut amb La Calèche. Les braves realment són bones? Pagar més de 6 pavos per unes braves mai és del meu agrat, igual que pagar 6 pels postres. No obstant, ho valen? Són els dos únics gomets vermells que treuria o petits "tests" que tinc quan menjo fora hahah.
Abraçada!
Donc sembla que parlem de restaurants diferents… Un cop i mai mes.
Nomes entrar, mentres ens treiem les jaquetes (plovia i anem en moto) s'acosta un cambrer i ens demana si volem quelcom d'aperitiu.. Caram, deixem seure abans, no?
Optem per un dels dos menus i afegim unes ostres, per anar fent boca. Correctes. M'agarden mes les del Gautier o les dels Fishh. Tot son gustos, clar.
Jo demano uns gnocchi amb salsa de espardenyes…. Correctes. El fondo de peix probablement de pot o si assemblava molt,. Cocció de la pasta una mica massa passada. Tot son gustos, clar.
De segon arros de llamantol… Era arros blanc amb una mena de fondo clar de peix…. Un insult a l ainteligencia. Demanen que ho canviin… Demanen disculpes i el tornen a passar. Ara es l'arròs blanc peró amb la salsa dels gnocchis… En fi. MAI MES.
Les braves, són les mateixes que les de Bohemic, que més d'un considera les millors de BCN… A mi m'encanten, però no tinc comparativa de patates com per poder jutjar. Però per la qualitat, la salsa i l'entorn, són 6€ ben pagats… I estem a la Cerdanya… no al Tomàs… 🙂
Si vas per la zona i treus els gomets (i compares amb la regió), és una bona opció.
Abraçada!
Curiós el cas de Topik que genera opinions controvertides…. Des de gent que ens agrada molt a alguns (pocs) que "li tenen ganes" i no ho dic pas per tu…
Però pocs llocs trobaríem amb aquesta "divisió d'opinions" en que per sort per ells, guanyen per majoria les bones… TripAdvisor és un clar exemple. Barreja de gent que en surten contents amb algú que en tira pestes, fins el punt de que hi ha un paio anònim que li té jurada i aquell ja s'inventa el que sigui… Fins i tot apareix pel meu blog, avisant de que si l'esborro, publicarà a Trip…
En el meu cas, que no passo dos mesos sense anar-hi, mai he detectat cap arròs com els que tu comentes… Igual els dies de pluja el fan pitjor..;)
Doncs, creus que he de donar-li una segona oportunitat?
De fet em va sorpendre el baix nivell de la cuina. Les recomenacions son bones, i de persones de confiaça.
En fi. Un mal dia el pot tenir tothom… o no?
totalment d'acord! molt penosos aquests llocs!!!! gent que no en té ni papa…. una mica com la fonda europa ara??? 🙁
Pel que em dius ha anat a menys la Fonda Europa també?.
De fet diumenge migdia, és mal dia per anar a restaurants d'aquests "familiars"… 🙂
La Caleche i la Formatgeria son dos fixos de mes d'Agost quan pujo a Puigcerda,jo et recomano quan tornis a la Cerdanya que provis el Das 1219 a Das (antic Cal Jet de Ger) i Ca la Nuria a Bellver, per mi dos molt bons restaurants.
Una Abraçada
Bones Ricard,
He llegit el post in itinere :)) en el bus.
No coneixia el lloc. Si la Formatgeria de Llívia. M'ha agradat com l'ho has explicat. Sembla un lloc comfortable. I amb una bona cuina. (Hi ha coses que escrius que no les entenc), però bueno pel context poder em faig una idea …Els de Cichy estaran ben contents.
I el Prado sap greu doncs és havia estat tot un clàssic i referent. S'han de cuidar molt les coses, molt. En un instant es pot perdre tot.
I per cert en quan a la sopa de ceba insisteixo en la de cuina cinc. Paraula:))
Bonsoir, mrs.
:))
fina
pd: no he acabat els deures… el temp no fem bona parella,
Vichy vull dir… soc una fan:))
Prenc nota dels que em dius Alfred. Aquest cop tampoc tenia ganes de conduir massa i vaig limitar-me a Llívia o molt proper.
De Ca la Nuria, ja he sentit veus en positiu…
Una abraçada!
Això del Vichy (no pas dels Chichy) el meu fill n'és un fan…. I a resultes d'això a a casa sempre en hi ha també. I en el seu defecte San Pelerino…
I la propera sopa de ceba, prometo ajustar-me a la teva recepta, tot i la que en alguna ocasió he fet, no és tant llunyana.
El que no entenc… és el que dius no entens del meu post… :(.
Bon dia, Ricard,
ja ho he entès.. devia estar cansada.
bona jornada*
A la afoto del risotto no veig la falç enlloc…
Va… avui estic generós i no t'esborro… Ja corregit (i en el fons agraït), copiaré 100 vegades i crèdit acabat per avui…
Per com vas deixar la nota del compte es veu el teu "cabreig"!!. Bé, sort de l'altra experiència. Si és que has de fer cas… si et van dir sopa de ceba, doncs sopa de ceba home!.
Bé, fora bromes, anotem La Calèche per quan anem d'excursió. Tot té una pinta molt bona i el preu es veu prou ajustat, sigui o no producte de proximitat (ens passa com a tu, si ho és de conya, però si no i està bó, doncs també)
Salutacions!
I és que ja m'agrada que sigui de proximitat, però massa ostentació em carrega… I entenc que està de moda que tot sigui de "cal naps" o de "cal cols"… No sé… tot a la seva mida …
I si mai tornés al del compte arrugat… Sopa de ceba + trinxat… 🙂
Salut!!
Ufff quin desastre! ;-))) Jo al Prado em limito a la sopa de ceba i el trinxat!!! Encara tinc pendent el de Das, i també m'ha recomanat l'Ambassade, però aquestes festes va ser impossible, estan tots sempre plens… m'apunto La Calèche, així tenim més opcions!
També he rebut recomanacions de Ca la Nuria a Bellver i provinents de diferents persones… El que passa és que quan vaig a Llívia em fa mandra desplaçar-me massa i Bellver ja em queda "lluny"… En tot cas aquest post i l'anterior, serveixen per fer recull de recomanacions…
i segur que si haguéssim demanat el menú al Prado, la cosa hagués funcionat millor…
Apreciat Ricard:
disculpa les molesties d´escriure al teu blog però degut als aconteixaments hem veig obligat a respondre per tal de poder aclarir uns fets com aquest, anirem per parts:
1-les famoses ostres són les mateixes del Gouthier, els hi comprem a ells, igual com les servim nosaltres tenen un gust diferent o els hi posem un ingredients ecret que sap diferent.
2-gnochis amb espardenyes? al menú de 14€, a 90€ el kg les esperdenyes, quin és el guany uy no se que respondre, amb salsa de pot?els fondos els fem nous cada matí amb galeres, crancs i peix de roca, l´únic pot és la salsa de tomàquet creu-me
3-arrós de llamàntol?en els 6 anys d´história del Topik que recordi no l´hem tingut mai, a 20€ el kg com que no surten els números.
Un insut a l´intel.ligéncia al meu gust seria parlar sense propietat alguna com és el seu cas o ganes d´ofendre.
Jo reitero el que dic sempre… És un dels llocs que menjo més a gust de BCN… Sempre he dit igual és que la seva oferta i els meus gustos coincideixen, però sempre surto d'allà satisfet…
El que és curiós, és que Topik sigui un lloc que té molts fans incondicionals… i en té molts!!, però també és converteixi en objectiu de crítiques d'alguns que no les fan pas en altres llocs, que realment les mereixerien…
I ara mirant, veig que per abril, farà un any d'aquest post… Quan faci l'any, en faré un de nou…
Tens IPone…! Quina enveja, nano
Comprovar la meva reserva per aquest dissabte 10 per 4 persones Joana Pedemonte Josep Allué
Vous êtes installés dans une enclave en FRANCE et vous proposez de traduire votre patois seulement en anglais !!!!!!! Quelle honte !
Un peu plus stupide et tu n’es pas né. Mon SITE WEB permet la TRADUCTION dans n’importe quelle langue. Vous vous confondez sûrement avec le site Web du restaurant, et tu écris sur mon site.
Je répète: Un peu plus stupide et tu n’es pas né.
I ara en català: puto gavatxo ignorant de merda….
I també en anglès: Fuck You ????
Sento discrepar dels comentaris vers Cal Cofa. L ‘ ultim cop , un desastre. Mandonguilles fredas , camarera ( con deia algú , becaria de primer ). No hi tormaré
Poc puc dir. Jo no he estat a Cal Cofa ?
I els comentaris, cada un explica com li ha anat.
Salutacions,
Bon dia Sr. Malcarat.
Em pot reservar taula per 2 persones per demà?
A Cal Malcarat, no, a La caleche, que tot se us ha de dir.
Gràcies
???