La Champagne. Una altra estada HomeExchange

La Champagne, durant dues setmanes de HomeExchange, dona per a conèixer el territori més enllà de la típica visita a les Masons de Champagne de referència, que també algunes vam fer.

Coneixíem la regió de la Champagne, d’un viatge que vam fer el 2017, organitzat per la gent de vinateria Aguiló a Falset, en un grup capitanejar pel Jordi Melendo, que ens va obrir les portes a les Maisons de Champagne més prestigioses, on vam gaudir de tastos increïbles.

Aquesta vegada hi hem anat més en pla infanteria, sense massa visites VIP, però recorrent durant 15 dies les rutes del Champagne  i vivint allà com si fóssim autèntics champenois.

Vam anar a parar, a partir del HomeExchange, a un petit poble anomenat Suzy-le-Franc, ubicat a uns 25 minuts d’Epernay. De fet, més que un poble, era com un agregat de cases, sense cap mena de servei, cosa que ja sabíem d’entrada.

Per compensar aquesta «molèstia», la casa on estàvem era de pedra, perfectament rehabilitada, envoltada de camps i amb un silenci ambiental, que poques vegades havíem gaudit. Vaja, un somni de casa.

Si voleu donar una ullada a les nostres experiències HomeExchange, només cal que feu clic a HomeExchange_2024 on veureu el resum de les nostres escapades i dono resposta alguns dubtes que la gent té d’aquesta manera de viatjar.

La regió de la Champagne

La regió històrica de la Champagne està formada per quatre departaments francesos principals: Marne, Aube, Haute-Marne i Ardennes, que constitueixen la major part de la regió tradicional de la Champagne.

Però quan concretem a regions de producció de Champagne, les  4 grans zones són: Montagne de Reims, la Côte des Blancs, la Vallée de la Marne i la Côte des Bars. Però com podeu observar al següent mapa, se’n poden considerar alguna més

Tota la regió ofereix una varietat de paisatges sorprenents, marcats per un contrast fascinant entre els extensos camps de cereals i les prestigioses zones de vinya. I de tant en tant, alguna zona de bosc espès, quasi impenetrable.

I amb camps de cereals que s’estenen per àmplies planúries, amb un horitzó obert que transmet una sensació d’espai i tranquil·litat. En ser estiu, destacaven els colors daurats càlids dels camps després de la sega.

En contrast, les zones de vinya ofereixen un panorama més ondulat, amb vinyes que cobreixen suaument els turons i pendents. Les vinyes són treballades amb gran cura i precisió, cosa que es reflecteix en la simetria dels ceps alineats.

Durant l’any, els colors canvien des del verd lluminós de les fulles a la primavera fins als tons grocs i vermells de la tardor, oferint un espectacle visual constantment canviant.

Taittinger i la trobada amb Jordi Melendo

Durant aquesta estada, hem tastat molt de xampany, tant consumint ampolles a casa com, fent tastos per diferents Maisons de Champagne, en general petites. I el tast-visita que ens queda en el record, és el que vam fer amb l’amic Jordi Melendo.

Quan vam acordar aquest intercanvi a La Champagne, ja em va passar pel cap contactar amb el Jordi, que actualment viu a Reims. I de fet no havíem coincidit amb ell des del viatge del 2017, que que comento al principi.

El Jordi és un gran coneixedor del món del Champagne i publica amb periodicitat bianual, la seva Guia que el passat mes d’abril,  va presentar la que serà la sisena edició 2024-2025, al «Salón melendo del Champagne».

I tot i que la meva proposta era limitar-nos a saludar-lo o fer un cafè i no volíem distreure’l de la seva feina, ell amb la seva generositat habitual, ens va organitzar una visita privada a Taittinger, amb les seves espectaculars crayères sota les seves instal·lacions.

I aquí podeu veure els tres champagnes que vam tastar

Algunes curiositats de l’estada

El cultiu predominant a la Champagne no és la vinya 🙂

El Departament de la Champagne amb més percentatge de cultiu de vinya és el de la Vallée de la Marne. I de fet va ser la zona que més vam trepitjar, amb pobles com Épernay, Hautvillers, Aÿ-Champagne, Mareuil-sur-Aÿ, Dizy, Cumières…

Però tot sent el que té més percentatge de cultiu de vinya, no arriba al 9% del terreny. I de fet, tampoc és el cultiu principal, que està superat pel de cereals, amb el blat com a cultiu predominant.

I ho comento només, perquè sorprèn el primer cop que arribes allà, i t’imagines molta més proporció de vinya. I de fet n’hi ha molta, però concentrada en regions.

Els pobles i ciutats de la regió

Les principals ciutats del departament de la Marne, són:

Reims: La ciutat més gran i famosa, coneguda per la seva catedral i per ser un important centre de producció de xampany. Châlons-en-Champagne: fins no fa gaire, capital del departament de la Marne i Epernay com centre clau per a la producció de xampany, amb molts dels cellers més prestigiosos del món.

I ja més enllà d’aquest departament, caldria parlar de Troyes,  capital del departament de l’Aube, i Charleville-Mézières, com capital del departament de les Ardennes.

Però si sortim d’aquestes ciutats més conegudes, els pobles que vas passant, es veuen una mica abandonats amb moltes cases tancades. Però aquesta és la tendència general que malauradament passa arreu. I no deixa de ser trist aturar-se en un poble i trobar-se com únic servei, una màquina expenedora de baguets 🤷🏻‍♂️.

No vam pensar a fotografiar-la en directe, però era aquest mateix model. I curiosament en alguns pobles, tenen també màquina expenedora de pizza. I amb opcions de lliurament en fred per acabar al forn a casa, o ja calenta a punt de menjar 🤦‍♂️.

Gastronomia a La Champagne

Fora de les ciutats més grans tipus Reims, Epernay, Chalons en Champagne, etc. no es troben pràcticament restaurants. També he de dir, que tret dels estrellats, que no són el meu hàbitat, tampoc trobes coses que et facin especial il·lusió.

La gastronomia de «comarques», ha evolucionat d’aquells patés maison, a vegades a volonté, que s’oferien fa anys en molts menús terroir, a les uniformitats actuals amb els tàrtars, els escargots, les ditxoses Coquilles Saint Jacques gratinées, els poissons a la creme del que sigui…

I trobar llocs com la Braserie du Boulingrin a Reims, costa bastant. I tampoc és que sigui un must gastronòmic, però la carta ofereix algunes opcions que no deixen de ser un viatge al passat.

Els dos primers que veieu a la foto, molt bé i vam gaudir amb l’os à moelle gratiné au four, però en el segons, que ens vam atrevir amb els rognons i amb la tête de veau, tot i que correctes, t’adonaves que estaven fets una mica #toma_cabrón style.

I vam deduir, que els tenen més per lluir de carta tradicional, ja que el públic no els demana i menys el turisme d’agost. Per l’estil del lloc, em va recordar una mica el 7 portes de Barcelona, tot i que més senzill.

I de fet el sol àpat que mereix record, va ser fet a Strasbourg a Chez Yvonne al que us poso un enllaç. De la resta de llocs que vam anar, correctes però res a destacar.

Per sort les grans superfícies franceses, i potser més a «comarques», a banda dels productes bàsics, tenen seccions amb alguns productes prèmium, que ens permetien gaudir de bons àpats a casa. No vam trobar per la zona, cap xarcuteria artesanal 😢, però ens vam premiar amb bones festes 🥂🍾.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.