La cuina de l’Uribou, és un japonès ja clàssic a BCN, que destaca pel seu bon producte, bon servei i una àmplia carta amb els preus prou moderats.
La cuina de l’Uribou
La cuina de l’Uribou, és ja un clàssic entre els llocs que ofereixen cuina japonesa a BCN. Ubicat en un carrer discret del barri de les Corts, tot i que darrerament no tant discret, ja que a pocs metres s’ha instal·lat l’estrellat dels germanets televisius.
Personalment és un lloc que em porta records especials. El primer cop que vaig anar-hi celebràvem una fita important familiar. I també records de batalletes, totalment alienes al local. Però batalletes de les que els que em coneixeu, sabeu que en gaudeixo prou.
La cuina de l’Uribou, funciona de fa anys de manera silenciosa i és d’aquells llocs que quan en surts, et preguntes, el perquè feia tant de temps que no anaves.
Vam anar-hi un dimecres nit i el lloc tenia prou afluència. El local és senzill, sense masses ostentacions decoratives. Però és confortable, ben il·luminat i agradable.
Els migdies de dies feiners a La cuina de l’Uribou, ofereixen un interessant menú del dia i tinc entés que llavors no ofereixen carta. Ho aviso per evitar decepcions, tot i que del menú en tinc excel·lents referències.
Parlant de la carta, és prou variada i es complementa amb una pissarra de suggeriments del dia. Ofereixen tot un assortiment de makis, niguiris, uramakis, sashimis, tàrtars. Però també plats cuinats i més elaborats.
Que vam escollir a La cuina de l’Uribou
Vam anar amb la idea de demanar 4 coses per a compartir. Però potser perquè un dels plats era ja pensat per a compartir. l’amable encarregat de sala, ens va suggerir que amb tres ja faríem. Quina diferència veure aquesta manera d’actuar, amb la de molts locals de nova creació, en que els anotadors de comandes, estan ensinistrats, per inflar el compte, tant com puguin.
Els plats que vam compartir a La cuina de l’Uribou, van ser l’assortiment de niguiris i makis que a la carta porta el nom Moriawase. Però oferien també altres assortiments del mateix estil.
També un tempura de carxofa i llagostins, que passa a la categoria de tempures top.
I el Nabeyaki curry, consistent en una cassola de curri sobre arròs, gratinada amb formatge, ou i llom de porc arrebossat.
Tres plats que ens van deixar prou bé i que vam complementar amb unes postres de tiramisú de te verd.
La carta de vins prou bé i a més amb secció de vi a copes. Aquesta és l’opció que vam escollir i van ser d’un DO Empordà i en concret l’Oratori del Celler Martí Fabra. I amb això vull fer un elogi a la tria de vins del lloc, per tenir vins de proximitat i no caure en el patètic “tenemos blanco o negro” que vaig publicar ara fa no masses dies.
RESUM a La cuina de l’Uribou
- Un dels japonesos a tenir en compte a BCN
- Bon producte a preus raonables
- Servei amable, professional i discret (mira que costa de trobar això!)
- En consequència un lloc que està en la meva llista de recomanats
I finalment
Ara fa temps que no hi vaig. Com bé dius, no sé perquè! Sempre n’he sortit molt satisfet, amb molt bona RQP
Potser al no ser un lloc de pas, no del que sentis parlar massa, fa que ens oblidem….
Però quan anem, i tal com dius, sempre sortim ben contents…
Aquest li dic a la meva filla, ara que ella necessita un parell de safates de moriawase per ella sola. És millor portar-la de compres que a dinar a un japo 🙂
Salut!
Com comentari i per abaratir preus, crec que està a la llista de possibilitats d’empreses com Glovo…. Llavors t’arriba a casa i es pot complementar el moriawase, amb una safata pa amb tomàquet… I tot allarga…😄
Salut!!
:-DDD Ja ho fa això de demanar i que li porten a casa i sempre demana per a dos o tres, complementa amb més sushi, res de pa amb tomàquet 😀
Batalletes? Dos nens petits ben educats i un q prenia bibero … ara ja volen q els portem al shunka minim jaja
Segueix amb la teva divulgacio dels restauradors honestos de la nostra terra Ricard
Una abraçada
Gràcies Jordi,
Recordo la anècdota perfectament. I m’alegra de que tingueu més fans de Shunka a la família. I em fa content de que ho recordeu també.
Però quan parlava de «batalletes», em referia a algunes de més «sonades». Com per exemple que un dels altres cops vaig publicar Uribou, vaig agafar una foto d’Internet de la façana del lloc, per il·lustrar el post. Ni em va passar pel cap que la foto tenia autor i que l’autor em protestés. I ho va fer de manera educada de que l’havia utilitzat sense permís. Jo també vaig solucionar el problema de manera aparentment educada, tot i pensant interiorment «quina bajanada».
I un dia en un altre bloc, vaig comentar de manera burleta (i segurament despectiva), aquesta «batalleta» i això va comportar tot un enrenou posterior (es veu que el propietari de la foto de la façana, em segueix arreu 😎) i que encara dura. Res massa greu i que a més permet fer-ne broma en el meu entorn.
Vaja, que no m’estranyaria que tornés a aparèixer, amb la història de la foto de la façana 😅. O que aparegués algun comentari anònim (sol passar), que quan afecten a terceres persones, sempre esborro.
Salutacions,