La Cuina d’en Garriga, un lloc molt cèntric amb producte de proximitat i ben escollit. Permet àpats més o menys informals i amb horari continuat del migdia al vespre.
Nova trobada amb 3(o+)aTaula i aquest cop amb tria de l’Esther. El post conjunt, està escrit per Jordi, que darrerament compila les opinions dels tres i les resumeix.
Feia temps que no anava a la cuina d’en Garriga. D’abans que canviessin d’ubicació, tot i que ara tornen a estar en el lloc inicial i crec que mantenen el del carrer Enric Granados, on van obrir durant el període d’exili.
Del record d’abans, vaig veure que havien perdut la sala que hi havia al final a ma esquerra i que tot i el seu aspecte de magatzem de botiga de queviures, li conferia un aire especial. S’estava molt a gust allà i suposo que per temes de permisos, ha tornat a la seva funció de magatzem.
Que ofereixen a la Cuina d’en Garriga
La carta és curta, però amb coses que venen de gust i que són com molt estàndards. I atenció sempre als suggeriments del dia.
També ofereixen una secció d’embotits de nivell i formatges ben triats, com alternativa a un àpat clàssic. O per anar a picar de deshores, doncs no tanquen per les tardes.
El producte està molt ben cuidat, indicant els orígens, tal com podeu veure al peu de la porció de carta que us mostro.
Els plats que vam demanar a La Cuina d’en Garriga, els podreu veure a la crònica conjunta, que enllaço a final del post, però en mostro dos que ens van agradar especialment. Els seus mítics macarrons i la tagliata.
Conclusions / Reflexions
Tot i ser un lloc, en que cuiden el producte a nivell d’origen i el tracten bé, no és un restaurant en el sentit clàssic de la paraula.
I el fet de que el local és mono, el converteix més en un lloc de postureo, que en un lloc gastronòmic. I dic això per justificar que la puntuació que fem de manera independent els tres, en que valorem 12 paràmetres, ha sortir una mica baixa. Ho podeu veure al post conjunt.
La valoració de La Cuina d’en Garriga, no ha arribat al 7, valor a partir del que ens plantegem si el posem o no a la Guia. Per tant, tot i ser un lloc ben correcte, no anirà a la nostra llista de top 50.
Aprofito per a recordar, que just fa 7 dies, vam publicar la versió d’hivern de 2020, que si li voleu donar un cop d’ull, només cal fer clic aquí,
En tot cas el lloc és prou recomanable, com alternativa per si esteu pel centre de BCN. Els plats són correctes i l’ambient molt agradable. I recordeu també que està obert tota la tarda per anar a fer un mos.
Si voleu veure l’opinió conjunta, així com els plats i el tiquet, feu clic a,
Finalment i com per ubicació, La Cuina d’en Garriga pertany a l’ Eixample dret, us poso un enllaç on podreu veure tots els que tinc publicats d’aquesta zona.
Sembla que és un lloc com per fer un menjar ràpid de plats senzills però amb una qualitat que no trobaràs als anomenats “fast food”.
Salut!
Si… res a veure amb els fast food. És un lloc amb qualitat i que pels motius que sigui, ha triomfat en el #cuquisme.
I potser això tira una mica enrera als que no combreguem (o estem fora d’àmbit ?) amb el #cuquisme.
Abans hi havia anat més i la sala que hi havia al fons a ma esquerra, li donava un aire especia. Però ara i suposo que per tema permisos, després del tancament del lloc, la sala ja no està oberta al púbilc. I sense la sala, el local perd.
Salut!!
No és pas el lloc al qual tornaria expressament, però si que aniria si estigues per allà un dia de compres (cosa molt estranya en mi) sense saber on anar.
I els macarrons, imprescindible tastar-los i també intentar reproduir-los (crec que podríem fer-ho, oi?… ;-))
Abraçada!!
Jo potser si estés perdut per la zona un migdia, m’allargaria a Topik ?
I els macarrons zero problema…. baicon ibèric (Maldonado per exemple) i Compté…. Tampoc requereix e cap fórmula matemàtica exacta.
Crec que dels tres, soc el que vaig sortir menys convençut…
Abraçada!
Bon dia Ricard
Fa temps que no hi vaig des-de que van canviar de lloc al carrer Enric Granados. I pel q dius han tornat a recuperar el lloc de sempre.
En tinc bons records del local i del que oferien.
Abraçada!
Hola Carles,
Continua més o menys igual.
De fet jo estava en la mateixa situació que tu, fent temps que no anava, però a 3aTaula, feu la tira rotativa i l’Esther el va escollir..
Abraçada!!
Hola Ricard,
Sóc seguidora del teu blog des de fa anys i m’encanta la feina que fas, transparent i divertida!
També sóc propietària del restaurant LA CUINA D’EN GARRIGA i avui m’ha sorprès la teva valoració. És cert que el local és “monu” i és “cèntric” i si, la web està en anglès… però que el “cuquisme” del local imperi en puntuar-lo per davant de la feina de molts anys de dedicació, esforç i carinyo crec que no cal. I no només parlo per mi i per la meva família, els Garriga, sifoinaires a Girona des de 1876, sinó també per totes les famílies catalanes amb les quals treballem des de fa 12 anys. Com el Rovira dels Casals, els Colls Carreres de Can Ginesta, els Fisas de Molins de Rei i els Debon del mercat de la Concepció, entre d’altres… Parlo pel meu equip de cuineres i cambreres que tant s’impliquen…. I també parlo pels nostres clients del barri (si, si, del barri cèntric, els que hi viuen i els que hi treballen) que dinen, berenen i sopen a casa meva com si fossin a casa seva. La Cuina d’en Garriga no és només un local cuqui per anar a berenar! La Cuina d’en Garriga és un petit restaurant familiar a Passeig de Gràcia, dels pocs que queden, autèntic, amb productes de veritat i receptes senzilles… Potser és perquè me l’estimo tant que m’he sentit ofesa… Espero que ens tornis a visitar si estàs pel centre, jo seguiré llegint el teu blog que tant m’agrada 🙂 . Salut!
Hola Elena i encantat de parlar amb tu,
Crec que t’has fet una mica d’embolic, entre el que he escrit al meu bloc i el que hi ha al bloc conjunt, en el que la meva aportació és 1/3. Per exemple jo no he parlat de la vostra web i menys de que fos en anglès. Però en tot cas, vaig a donar explicacions.
La nostra puntuació i parlant del bloc conjunt (doncs en el meu no puntuo ni seria partidari de puntuar) està basada en 12 punts, que cada un dels tres valora de manera independent. I no es que em vulgui treure les castanyes de sobre, que no seria el meu estil.
Precisament amb la meva referència a la puntuació conjunta, volia justificar el perquè era baixa. No entraré en detalls dels 12 apartats. Segurament no m’he sabut fer entendre, però volia dir que tot i que el tracte i producte eren bons, altres factors feien baixar aquesta puntuació. Reitero que no entraré punt a punt (tampoc són públics), però per exemple les copes no són un punt fort, ni tampoc la RQP, tot i que puc entendre que el preu m2 del local és alt. I no segueixo, ni vull seguir.
Penso que potser no m’he explicat massa bé i tu tampoc hi has sabut/volgut trobar la part positiva. Per exemple dir que no tancàveu per la tarda, era per mostrar aquesta possibilitat com una opció més. No per dir que era un lloc de berenars ?
Els meus posts (i els de tresomesataula) són així. Escrivim el que sentim i com ho hem vist. Segurament la nostra percepció queda per sota de les percepcions d’altres notes de premsa o articles parlant de vosaltres.
En tot cas, lamento que t’hagi pogut ofendre i agraeixo que ho diguis. Segur que algun dia torno, perquè quan vinc a BCN, em bellugo en general pel centre. He estat al vostre restaurant més vegades de les que he publicat i no hi hauria motiu per a no tornar. I tornaré amb la meva discreció habitual.
Salutacions
Ricard, ho entenc perfectament i agraeixo de tot cor la teva difusió i que en parlis tant clar, qualsevol crítica constructiva ens ajuda moltíssim! Esperem que ens visitis de nou ben aviat! Una abraçada, Helena
Moltes gràcies Helena,
Em vaig quedar intranquil ahir, dubtant de si m’havia fet entendre o no.
Salutacions i fins la propera!