La Estrella al Born, és un dels restaurants imprescindibles a BCN, però desconegut per alguns. Una autèntica joia al costat de l’estació de França, amb 5 generacions al seu servei i quasi cent anys d’existència.
La Estrella està sempre en la meva llista de preferits a BCN. És un dels llocs als quals m’agradaria anar almenys un cop l’any.
Però les circumstàncies actuals, així com el fet de viure lluny de BCN, ha provocat que feia quasi dos anys que no hi anava.
La Estrella és un restaurant que recomano especialment. Funcionant en paral·lel a les mogudes gastronòmiques i aliè a les modes, ofereix plats de primer nivell i amb un servei peculiar i destacable.
Ubicat en el carrer per a vianants, lateral a l’estació de França i, per tant, fora del bullici que a vegades caracteritza la zona.
La Estrella està a punt de fer cent anys i portat actualment per la cinquena generació de la mateixa família. Existeix com a restaurant des d’abril de 1924 i ja existia abans, tot i que com a fonda.
Que ofereixen a La Estrella
Com sempre a La Estrella i hi ha una carta més o menys estable, però el verdader valor, està en els plats que el Jordi, propietari i cap de sala, canta en veu alta i amb verdadera passió. I també amb molta prudència per deixar llibertat als clients, procurant no incomodar en cap cas.
Sé que els plats enumerats en veu alta, no agrada a molta gent, perquè no veus el preu, però també dir que els clients habituals, ja sabem que mai ens trobem en cap sorpresa quan arriba el tiquet, com sol passar en més d’un lloc. I també dir que més d’un dels que escoltareu, són de fet els mateixos que teniu a la carta, tot i que amb explicació més detallada.
També cal dir que tota la cerimònia d’explicar els plats, és un punt que els fans d’aquest restaurant, celebrem especialment i trobaríem a faltar si canviés. Els expliquen, deixen una estona per a «meditar» i després vénen a prendre la comanda.
A l’oferta de La Estrella, descobrim plats amb molta creativitat, en general innovacions de plats clàssics de sempre. Les verdures respectant sempre les temporades i l’oferta de peix, curta i molt ben escollida, amb més d’un producte provinent del Delta.
Destacar els seus plats a base de bacallà, dels que recordo algun de memorable, com un fet estil «atascaburras» tal com es fa a Alacant i que vaig tastar en una visita anterior. La tonyina també sol ser un fix a la carta i molt recomanable.
Que vam demanar
Com aperitius van arribar aquests bunyols,
En principi volíem compartir 3 plats, encara que una d’ells fossin un parell de croquetes. I quines croquetes! aquest cop a base de carxofa. Bones com per demanar una ració sencera. Cal estar atent a les croquetes de cada moment, que serveixen per unitats i de fet així ho remarquen.
Els altres dos plats que vam demanar per a compartir, van ser una amanida de xató, que ja ens van avisar que era clàssica-clàssica. I és que a segons quin lloc, vés a saber com «interpreten» el concepte ?. I com a reflexió, com arriba a ser de bona una amanida com aquesta, quan es cuida el producte com aquí fan.
I aprofitant que estem en temps de carxofes i a La Estrella, sempre trobes alguna preparació que sorprèn. Recordo del darrer cop, unes carxofes amb un toc de sobrassada de Mallorca i formatge fos, que he imitat més d’un cop a casa.
En aquesta ocasió van ser unes carxofes farcides de brandada i gamba, que van resultar una delícia.
I ja com a plats principals, el magret d’ànec de Coll Verd i uns peus de porc, de porc negre, desossats i fets amb bolets de temporada. Un encert els dos.
Vins i postres a La Estrella
La carta de vins està de sempre molt ben treballada i amb vins ben curiosos. En aquesta ocasió i seguint la meva dieta, vam optar per vins a copes. Va arribar el DO Montsant, Mineral. Un vi senzill i correcte a bon preu.
Les postres a La Estrella, són un dels punts forts per la seva creativitat. Jo en vaig prescindir, tot i que sempre que vaig allà em tempta el gelat de wasabi i l’altra tria va ser el pastís de mató amb gelat.
Conclusions Reflexions a La Estrella
Estem parlant d’un lloc amb història. Aquesta primavera, portaran els 98 anys d’existència com restaurant. Però com negoci, ja fan els 100 anys, perquè va començar com a fonda.
El portar tants anys d’existència, generació darrera generació, podria donar una imatge de lloc viejuno. I puc assegurar que es tracta d’un local molt digne i actualitzat. No ofereix modernor, però en canvi, molta dignitat. A la web, podeu veure algunes imatges del local, així com llegir els orígens del lloc.
El recomano sense dubtar i només pot tenir dues contra indicacions: Si busqueu lloc de «ver y ser visto», no és el lloc adequat. Ho dic per algun feed back que he rebut que han gaudit molt dels plats, així i tot l’han trobat com «trist». Tampoc si sou al·lèrgics a les cartes parcialment cantades, La Estrella, no és el vostre lloc ?.
Pels que som habituals, no ens comporta cap problema, perquè sabem que en cap cas, tindrem una sorpresa. Però he de confessar que el primer dia que vaig anar a La Estrella, ja anava avisat per part de qui en va recomanar aquest lloc (gràcies, Núria!), que les coses anaven així.
Així i tot, entenc que pugui ser difícil d’acceptar, per part de gent que arriben socarrimats per culpa de sorpreses, que han patit en altres llocs. I això malauradament és freqüent en moltes novetats de BCN. Sembla que els cambrers o maîtres, estiguin ensinistrats i tinguin com a objectiu principal, l’intentar inflar les factures.
Bones!!
En prenc nota. Només per les carxofes i el magret, la pinta que tenen, hi aniré.
Una abraçada i gràcies.
Caram… aquest Josey és o sóc, Josep Carles.
Horrible això de Josey
De fet quan veig algú «no habitual», miro el correu d’on prové i ja ho hagués deduït ?
Tots els plats estaven de conya i jo vaig optar pels peus de porc i estaven de 10 també.
I amb les carxofes, sempre tenen creacions temptadores. No es prodiguen gaire a les xarxes, però ara almenys estan a Instagram.
Abraçada!!
La Estrella , per mi es un restaurant de 10 en tot , producte , cuina i tracte , el Jordi despren pasio . Espero continuin molts anys mes .
Just com ho dius. És d’aquells llocs que sabria greu perdre.
I tant de bo, en tinguéssim més a BCN.
Salutacions,
Encara no he aconseguit anar-hi amb el Santi i ell sí que hi ha anat excusant-se amb que són dinars de feina.
El magret deu ser un pecat. Ja es veu.
Salut!
El magret va ser l’opció del meu fill i el va elogiar molt.
Jo seguint la dieta en la que tinc prohibit l’ànec, vaig optar per un «senzill» peu de porc ?. I estava de conya!!
Salut!!
Després de llegir la setmana passada sobre la vostre visita, i vam anar dimarts nit. Fa molts anys que rebo el vostre correu però no soc molt donat a fer comentaris, però en aquesta ocasió no puc més que fer-ho. MOLT BO! Vam gaudir molt del que vam menjar. Del primers compartits a les postres.
Aprofito per donar-vos gràcies pel que feu. Tinc 55 anys i de newsletters, blogs i d’altres els he vist i en veig de tots colors….. , feu molt bona feina, gaudeixo llegint i quan hi vaig a menjar.
MOLTES GRÀCIES
Content de rebre el feed back.
Aquest bloc va néixer per poder compartir informació amb els amics reals, companys de feina etc. I va anar-se estenen i arribant a més gent.
Una mica com el que feia fa 20 anys al dia següent d’anar a un restaurant, que ho compartíem amb els companys. Ara és el mateix, però compartit amb més gent. Vaig als restaurants i després escric. I si em llegeixen i em fan feed back, estic content i em sento recompensat.
Content que vàgiu gaudir i gràcies per compartir-ho!
Combrego o millor dit combregava amb el títol que li dones a La Estrella. Puc dir que fa molts anys que el conec (més de 20) i hi he anat moltíssimes vegades . Sempre n’he sortit molt content, als inicis potser més que últimament. La última vegada que hi vam anar (2 adults i una nena de set anys), just era el seu 100 aniversari (crec recordar que eren 100). No va ser buscat, sinó una coincidència i ho vam saber un cop allà perquè el maitre (amo) ens ho va comunicar.
Vam pagar més de 300 euros (vi d’uns 40€). El problema no radica amb el preu només, sinó amb la quantitat de menjar. Plats minúsculs, realment molt poca quantitat. Per mala sort, el vi va sortir malament, el maitre el va olorar i va dir que era bo, però després d’insistir, el va tastar i llavors se’n va adonar. El va canviar sense cap problema.
Mentrestant, l’amo no parava de dir que feien anys. Però no va ni posar una copa de cava. No dic que els restaurants hagin de regalar res, però coi, fots 100 anys i m’estic gastant una pasta.
Però haig de dir que es respirava un ambient extrany. No ser.. va ser un dia “recambolesc” on clarament no va ser el dia. No vol dir que sigui un mal restaurant. Al contrari, és un dels bons però tardarem temps a tornar-hi.
Bon dia,
El tema de celebracions, potser ho va espatllar. De fet no han arribat als 100 anys com restaurant, però potser estaven contents perquè feia 100 anys que van obrir com a fonda. Pel que tinc entés com restaurant, en faràn 98.
El que no acabo d’entendre es com vau pagar més de 300 € dues persones i una nena de 7 anys. I ho dic mirant el nostre compte que he publicat. Ja li poso 30€ més de vi (vam prendre 2 copes per la meva dieta) i unes postres de més. Però amb tot això el meu tiquet sortiria a 140€ (70€ per cap). I els plats que mostro a les fotos, no em van semblar pas escassos.
Per això no acabo d’entendre un cost de més de 100 € per cap, amb un únic vi i més amb una nena de 7 any i en un lloc que tampoc tenen (al menys quan hi vaig), plats de luxe amb preu desviat respecte a la mitjana.
M’he quedat encuriosit.
La meva filla és una carpanta i menja com un adult s’ha de dir 🙂 hahaha…. i li has de sumar 2 gintonics, però tot i així, preu desviaixat. Raresa en l’ambient.. això el què ens va quedar i contra les sensacions, poc pots fer. Tardarem temps a tornar-hi, si hi tornem.
Vaja, sap greu. Però tal com dius, les sensacions marquen.
Salutacions,
Doncs jo hi vaig anar ahir a dinar i l’experiència va ser fantàstica. Destacaria sobretot l’arròs de temporada, les croquetes (de calçots) i les flors de carxofes amb botifarra blanca, però tot va ser deliciós. Érem 4 persones i tots vam demanar primer i segon i ens vam partir 2 postres.
Amb una botella de vi i un vermut per començar ens va costar 230 EUR (58 EUR per cap – molt allunyat dels 100 per cap de l’anterior comentari). Tots els primers eren plats del dia i, menys les gambes, no ens van dir el preu – ni ho vam preguntar – però no hi va haver cap “sorpresa” al final.
Pel que fa a l’atmosfera, a mi m’encanta justament que sigui tan “suau” (hahaha – em ric perquè el propietari tot ho descrivia com a “suau”). L’ambient no és gens trist perquè té molta llum. En definitiva un lloc fantàstic, i, al estar amagat, et sents com un privilegiat.
Gràcies pel feed back!.
Fa dies que no hi vaig per culpa de la meva rotació de restaurants i així poder anar publicar sense repetir.me massa, però m’has fet ganes de tornar!.
A veure si hi poso remei sense tardar gaire!.
Salutacions i gràcies per passar.