La Estrella al Born, és un dels restaurants imprescindibles a BCN i desconegut per bastant de gent. Una autèntica joia al costat de l’estació de França, amb 5 generacions al seu servei i 96 anys d’existència.
La Estrella és un restaurant clàssic tot i que no massa conegut, que us recomano especialment. Funcionant en paral·lel a les mogudes gastronòmiques i aliè a les modes, ofereix plats de primer nivell i amb un servei peculiar i destacable.
Feia bastants mesos que tenia La Estrella en les primeres posicions de la llista de llocs «a tornar». Però diverses circumstàncies, han fet que s’anés ajornant i per tant que la meva darrera publicació podia estar una mica obsoleta perquè era de 2017.
El darrer cop que el vaig publicar, va ser amb els companys de 3(o+)aTaula, ja fa un parell d’anys i al final del post, teniu un enllaç a aquella crònica. En tot cas, és un lloc que tenim a la Guia del grup i que actualment us podeu baixar la versió Hivern_2020, fent clic a la següent imatge.
Que ofereixin a La Estrella
Com sempre a La Estrella i ha una carta més o menys estable, però el verdader valor, està en el plats que el Jordi, canta en veu alta.
Sé que això no agrada a molta gent, perquè no veus el preu, però també dir que els clients habituals, ja sabem que mai ens trobem en cap sorpresa quan arriba el tiquet, com sol passar en més d’un lloc.
Aquest cop vaig trobar l’oferta com a més sofisticada i quasi em va espantar. Però qui m’acompanyava, que hi havia estat feia poc, em va tranquil·litzar dient-me, que només ho era en aparença i que els plats que arribarien, estaven en la línia habitual. I així va ser.
Que vam demanar
En principi volíem compartir 3 coses, encara que una d’elles fossin un parell de croquetes. I quines croquetes!. A base de galta de vedella i un toc de tòfona. Com per demanar una ració.
Els altres dos plats que vam demanar per a compartir, van ser un arròs de bacallà amb calçots i romesco, provinent d’una recepta recuperada, de les generacions anteriors de La Estrella.
I també unes carxofes amb un toc de sobrassada de Mallorca i formatge fos. Un resultat excel·lent amb la sobrassada ben integrada i amb la senzillesa, que ja estic pensat a repetir el plat a casa.
Pel que fa a plats principals, un bacallà a l’estil atascaburras 😳tot i que adaptat als temps actuals, Una simplificació d’aquesta recepta original provinent de la zona d’Alacant, però amb menys contundència que quan es feia com plat calòric. No va ser la meva tria, però el vaig tastar i puc dir que el bacallà era prèmium.
I un tàrtar de tonyina de la part ventresca, que anava ben acompanyat com podeu veure a la foto, tot i que no vaig poder apuntar els components. Però sí que us puc dir que passa al Top de tàrtars, sense cap mena de dubte.
Vins i postres a La Estrella
La carta de vins està de sempre molt ben treballada i amb vins ben curiosos. També tenen la secció de «vins del mes» i d’aquí vam escollir el Mineral, que ja és habitual en els nostres àpats. Un vi senzill i correcte a bon preu.
Les postres a La Estrella, són un dels punts forts per la seva creativitat. I així com habitualment prescindeixo d’aquest apartat, aquí sempre els espero. Encara que sempre demani el mateix i és el gelat de wasabi. Les altres postres, que va demanar qui m’acompanyava, eren a base de pera confitada, però no recordo més detalls en ser carta cantada.
Conclusions Reflexions a La Estrella
Estem parlant d’un lloc amb història. Aquesta primavera, portaran els 96 anys d’existència com restaurant. Però com negoci, faran els 100 anys, doncs va començar com a fonda.
El portar 96 anys d’existència, generació darrera generació, pot donar una imatge de lloc viejuno. I puc assegurar que es tracta d’un local molt digne i arreglat. No ofereix modernor, però en canvi, molta dignitat. A la web, podeu veure algunes imatges del local, així com llegir els orígens del lloc.
El recomano sense dubtar i només pot tenir dues contra indicacions: Si busqueu lloc de «ver y ser visto», no és el lloc adequat. Ho dic per algun feed back que he rebut que l’han trobat «trist». Tampoc si sou al·lèrgics a les cartes cantades, La Estrella, no és el vostre lloc.
Pels que som habituals, no ens comporta cap problema, doncs sabem que en cap cas, tindrem una sorpresa. Però he de confessar que el primer dia que vaig anar a La Estrella, ja anava avisat per part de qui en va recomanar aquest lloc (gràcies Núria!), que les coses anaven així.
Però entenc que pugui ser difícil d’acceptar, per part de gent que arriben socarrimats per culpa de sorpreses, que han patit en altres llocs. I això malauradament és freqüent en moltes novetats de BCN. Sembla que els cambrers o maîtres, estiguin ensinistrats en intentar inflar les factures.
Punt de vista global de 3(o+)aTaula
Finalment si voleu llegir la crònica de 3(o+)aTaula, del dia de la visita conjunta al 2017, feu clic a la següent imatge,
Si vas ja avisat, per recomanació o bé coneixes el lloc, cap problema en triar plats d'entre les recomanacions. Però reconec que jo sóc dels que em fa una mica de respecte (per no dir pànic) quan no conec el lloc, i menys els que estan especialitzats en peix i marisc… Les sorpreses, molts cops et poden amargar un bon àpat…
Però aquest és de total confiança. Quin tiberi, Déu meu…
Abraçada!!
Si… de fet quan hi vaig anat per primer cop i recomanat per la Núria, que em coneix bé, ja em va avisar de que no em "creués" …. I vaig seguir instruccions i ja veus… Convertit en un dels meus llocs preferits…
No es parla del lloc a les xarxes, però ahir vaig publicar una foto a Instagram i Déu ni do, la de gent que apareixen com fans del lloc…
I això que a primera vista diríem "no es lugar para Instagramers"…. 🙂
Abraçada!!
'la de gent que apareixen com fans del lloc…' podries explicitar a qui et refereixes?
Tenir Instagram (fins i tot jo en tinc), no és equivalent a ser "Instagramer", en el sentit que jo ho dic… Una mica com tenir bicicleta (també en tinc) i no ser ciclista… Crec que m'explico… 🙂
Ja has tornat del viatget de vacancetes?
Gràcies Ricard pel teu post, una vegada més. Com ja has esmentat i t'ho agraeixo molt, és un lloc que vaig descobrir i sempre hi torno. M'agrada, perquè és un lloc sincer, proper i on crida l'atenció la qualitat dels seus productes i dels seus plats, i la passió amb la que ho recomanen i ho vieun.
Un cop més, gràcies pel teu post i pel teu blog. De clara referència per tots nosaltres.
Núria Aymerich
Cadascú té la seva manera de treballar i si es treballa de gust i el balanç econòmic es positiu no cal matar-se a treballar per guanyar més diners, no poder gaudir-los, i a més a més donar un pitjor servei als comensals.
Salut!
Vam gaudir molt dels plats… i de les postres, que ja saps que no és un punt que jo hi dediqui massa atenció..
I quan el compares amb llocs sense ànima, d'aquests que apareixen (i alguns desapareixen en poc temps) i vas reflexionant sobre nivell de servei, producte, preu que has pagat, t'adones de que l'Estrella, està pel damunt de la mitjana….
No he anat mai, ho poso en llista d'espera! Això de la presentació dels plats m'ha recordat a la que fa el Pau al Petit Pau de Sants, que quan acaba t'entren ganes de demanar-li bibliogràfia de lo bé que ho fa.
Frederic.
El del Petit Pau si segueix l'exponencial de pujada de preus des de que va obrir, ja deu anar per 60€ per persona :-DDDDDDD
Salut!
Com li deia al Frederic, no he tornat, però he escoltat veus coincident amb el que dius….
Aquest de l'Estrella, té força més gràcia que el de Sants…. 🙂
Aquí l'interpretació, és més convincent….
Però de quan el vaig publicar, no he tornat….
Vaig estar dimecres al migdia i com sempre perfecte
Brutals els canyuts, el pernil, el formatge, els segons, les postres…
Mai falla res a aquesta casa
I l´orientació i coneixement dels vins és espectacular, vam beure Vites Veteres de Mas d´en COmpte, un blanc del Priorat amb pansal i picapoll del que ja estic buscant un parell de caixes per portar-me cap a casa
Per tornar-hi almenys una vegada al mes
Ja tens raó…. mai falla….
I en el tema vins, també és molt recomanable. Els blancs de Mas del Compte, sempre són un encert. El fet d'anar "vestit" amb el prefix "Vites Veteres", és obra de una distribuïdora familiar. Només vull dir que si en vols, buscant per Mas del Compte, ja el trobes…. diferent etiqueta, però mateix vi.
Jo conec personalment als productors i fa no massa vam fer un viatge plegats a la Champagne i és impressionant la capacitat que té el Joan, per interpretar cada detall de producció…
Bufa, l'Estrella! Acabo de recomanar-lo a un company de feina per portar la parella. Jo hi hauré de tornar aviat que ja fa massa que no hi anem.
I sempre cal demanar si hi ha el gelat de violeta quan es fa la reserva, je, je, je!
Gràcies pel post que m'ha fet de recordatori!
Salut!
Amb això de les postres, tots tenim les nostres fòbies…. Jo sempre em decanto pel de wassabi…. Potser per l'amargor i/o picant… No soc gens de dolç…
Gràcies per passar per aquí..!. Dóna gust veure que som molts que ens encanta La Estrella!
Salut!!
Aquest és un d’aquells que el Santi ha anat sense mi. Abans de conèixer-me i fins i tot després en algun dinar de feina o familiar.
Podria ser motiu de divorci això de que vagi sense mi?
Salut!
A mi és un lloc que el que m’arriba al plat, m’agrada molt….
Si fossin un lloc «fiestero» i amb «recursos socials», seria digne d’homenatge per part de BCN. Porten 100 anys i 5 generacions….
Fa dos o tres anys vaig fer per (puto) Que Fem 😂un reportatge de llocs amb més de 50 anys i me les vaig veure canutes, perquè a tot arreu hi havia truco….. «si… portem 50 anys, però van començar uns altres i després el meu avi ho ha adquirir…..» i rotllos d’aquests… I aquests porten 100 anys amb la mateixa família….
I el lloc, sense ser modernor, tampoc està gens decaigut….
la pregunta del divorci, en diré «depén» 😂😂😂
Si sou parella lliberal d’aquells que cap problema que la parella gaudeixi «fora de casa», llavors cap problema…. Però si sou més clàssics, el tema és greu 😂😂
Salut!!
Vaig estar fa un parell de mesos un dimarts amb no massa gent, realment és un lloc per repetir, bona carta de vins, casualitat que vam prendre el Mineral del Montsant recomanat pel Boss que apart de bó va dir que sortia molt bé de preu, detall que demostra que són força honestos
El Mineral té molt bona RQP. És senzill, però està bé.
Fa com mig any, vaig quedar amb uns amics de prop de Lleida i em van portar al celler Castell del Remei. I a la botiga a més dels vins propis, tenien una oferta de Mineral en plan 2×1. Cara Nord deu ser d’ells….
No em refio massa d’aquests ofertes, per por a vi defectuós, però em vaig arriscar amb un parell de caixes i estava perfecte…. M’empenedeixo de no haver comprat més, perquè com vi de cada dia per casa, valia la pena.
Dit això, puc donar fe de l’honestedat d’aquest lloc 😏
El deixarem gaudir, ja sabrà compensar l’agravi :-DDDD
Ja m’havia perdut….. Ara recupero el fil…
Si compensa, tot val 😏
Salut!!
espectacular restaurant!!!
Encara recordo el festival de postres del dia que vam anar, que tb va venir la Marta!
Doncs ja no sé que més afegir… :-)))
Gran lloc amb una molt bona cuina al darrera i amb l’honestedat com a bandera.
He de tornar…
Abraçada!!
Són aquests llocs que quan has pagat i sortit, penses la de diners que has llençat en altres llocs en que acabes pagant potser una mica menys, però el nivell de plats està 50% per sota….
Curiós com ens castiguem en ocasions, saben que hi han llocs d’anar sobre segur.
Abraçada!!
Benvolgut Ricard
Un comentari encadenat, sortint d’una reunió vam anar a sopar. Lamentablement amb el Windsor va passar allò de…i tot i haver d’agafar el cotxe vam anar a descobrir la Estrella.
Allà, discret, en un carreró on segurament en aquells anys debia de ser una “casa de comidas” amb les portes obertes al incansable brugit de l’estació de França. Però dels que feien la feina ben feta.
Quin bé de Déu !!!, I quan acaba de cantar els plats de debó que ja paladejes amb deliri.
L’arros amb bacallà i romesco ……i jo vaig demanar el tartar de semiventresca…….
No t’estiguis d’omplir el teu blog d’estels
Ja m’agradaria tenir el meu lloc amb més “estels” 😂
La Estrella és un lloc singular que tot i que brilla, caldria que brillés molt més.
Content de que et vagi agradar!
Salutacions!
Els secrets no es poden desvelar Ricard. 🙂
HI he anat infinitat de cops i mai m’han decebut. Mai és mai. A tothom qui hi porto, hi torna amb altre gent. És simplement brutal. És de llarg un dels millors referents a Barcelona per menjar, servei, originalitats, cordialitat, i un llarg etcétera. Per cert, hi haig de tornar, que des d’abans del Covid que no hi he anat. 🙂
En realitat és menys secret del que sembla. No fan soroll, però tenen molts fans.
També 100×100 d’acord amb el que dius.