La Giberga, al cor de Reus, és un restaurant honest i coherent, on el bon menjar parla per si sol. Una cuina de temporada, cuidada i sense artificis, que demostra que no cal fer soroll per destacar.
La meva ruta de restaurants es mou entre els que veieu publicats aquí i alguns menús de cert nivell també en dies feiners. I normalment no en publico gaires d’aquests menús, tret que m’hagin sorprès de veritat.
I La Giberga… mira que fa anys que hi vaig, però és d’aquells llocs que cada cop que en surto penso: “això ho he de compartir!”
Com ja he dit més d’un cop, Reus és una ciutat molt viva, amb una oferta gastronòmica impressionant que la converteix en una autèntica capital del bon menjar. A més del Ferran Cerro, ja hi tinc publicats Vítric, SanRomà (a tocar de Reus) i també , Le Bistrot.
Cada cop que parlo amb gent de Reus, em donen la raó —i encara em recomanen algun lloc més! I clar, són gent de confiança, amb bon criteri gastronòmic. El problema és que ja em fa mandra anar a descobrir més coses… i el temps tampoc dona per a tot 😅
Tot i així, ara mateix us podria recomanar cinc o sis llocs només per referències, i segur que no fallaríeu.
Que ofereixen a La Giberga
Als migdies hi trobareu un bon menú amb diverses opcions i a un preu molt ajustat. En canvi, als vespres només obren divendres i dissabte, i a la carta.
Aquest és el menú de migdia d’un dia feiner, quan hi vam anar nosaltres. I us asseguro que hi havia un munt de plats que venien de gust 😍. D’aquells menús que t’agrada tot i et fa ràbia haver d’escollir!
El menú ja ofereix prou varietat, però si encara en voleu més, hi ha algunes opcions amb suplement. I, sincerament, hi ha cartes de llocs «moderns» que no donen gaire més varietat… i fins i tot en presumeixen.
Que vam demanar
Quan vaig a la Giberga, ja sempre abans d’entrar, somio amb algun dels seus plats de llegums i de cullera. Aquest cop van ser les llenties ofegades amb verdures i tofu al curri. I les vaig gaudir molt!
I com apareix a la foto, us parlaré del pa. Està fet al mateix restaurant i us dic que val molt la pena. I trobar pa artesanal en un menú de menys de 20 €, té mèrit.
La Marta va optar per uns musclos, que oferien fora carta com a suggeriment.
Tot seguit, els plats principals, el secret de porc marinat a l’andalusa amb trinxat, per a mi, mentre que la Marta va optar pel pollastre rostit tradicional amb ceba i vi ranci. Els dos plats realment molt encertats i al nostre gust.
Postres i vins a La Giberga
Les postres, ja les veieu a la llista i vam optar pel flam de cafè i també pel mató amb mel i avellanes. Els dos van configurar un bon final d’àpat.
Finalment, cal dir que la carta de vins de La Giberga és realment destacable: vins de proximitat, ben seleccionats i amb preus molt ajustats.
Aquest cop vam optar pel vi inclòs al menú, i us puc assegurar que superava en qualitat molts dels vins que a Barcelona serveixen a copes per entre 3,5 i 4 €, provinents d’ampolles que a la botiga ronden els 10 €.
Reflexions i Conclusions
Passejant per Reus, sorprèn la quantitat de turisme de nivell que et trobes a partir de les rutes Gaudí. Segurament aquest mateix tipus de visitant també és present a Barcelona, però allà queda una mica diluït entre l’altre turisme, diguem-ne, més de “patacada”.
Tornant a La Giberga, és d’aquells llocs de confiança. Un restaurant on ells mateixos s’han marcat objectius realistes i honestos, sense ínfules, però amb la garantia d’un bon producte i bones elaboracions.
El menú és d’aquells que et deixen satisfet i sense fer mal a la butxaca, així que pot ser una opció molt recomanable per a qualsevol visita a la zona. El local és acollidor, actual, lluminós i ben ventilat, amb les taules prou separades —cosa que sempre s’agraeix.
Com que la gent sap que visc per la zona, són molts els que em demanen recomanacions de restaurants. I us puc dir que tothom qui ha anat a La Giberga n’ha sortit content. Potser, com a únic comentari, algú m’ha dit que el tracte és una mica sec, però jo ho veig com a un estil directe, de gent que va per feina —i, sincerament, a mi ja m’agrada així.
En sortir, ho comentàvem: si féssim un hipotètic tast a cegues de dinars, els plats que serveixen a La Giberga no desentonarien gens al costat d’altres restaurants on un sol plat costa tant com el menú complet d’aquí.
Així que ja ho sabeu… recomanat amb totes les lletres 😉
Finalment, aquí teniu el tiquet a La Giberga, que no té cap sorpresa.
Resum a La Giberga
- Un lloc senzill i sense ínfules a Reus
- I amb bon producte i ben elaborat
- Servei agradable i professional
- El menú de migdies, ofereix una relació qualitat-preu molt bona
- Carta de vins de proximitat i molt ben escollida
- I quasi imprescindible reservar
- En conseqüència La Giberga, és molt recomanable
Per últim, si voleu veure la crònica d’altres llocs recomanats en la ruta interior que va de Reus al Delta, passant per Falset, feu clic a,
Bon. Día i bons àpats. La Giberga és ja un dels clàssics de Reus. Ara ja no en queda ni un dels 80’s, per exemple) en aquella època els de Reus anàvem als Restaurants de Cambrils i del Delta, si voliem peix i sin`o als pobles del voltant, Montbrió, Riudoms, Vilaplana, Castellvell amb el famòs Pa Torrat -ara Germans Sanromà-, etc.. A Reus n’hi havia ben pocs. El Florida, El Círcol que era mediocre però vestia molt, el Bar Bon Mar però era i segueix éssent un bar de tapes, molt bones, un que hi havia bastant a prop de La Giberga que era la Fonda …en fi, no recordo -Vindrà quan ho publiqui, jejej.
La Giberga ja va començar bé, amb molta qualitat, simpatia i bons plat casolans i, així segueix.
Estic totalmente d’acord amb el que dius al respecte. Ara hi ha molta oferta però la Giberga està amunt, senzilla i excel.lent.
Salutacions i una abraçada.
Bon dia!
Jo de fet, «només» fa 8 anys que em bellugo per Reus. Tot i que en porto més de 20 amb casa a Cambrils, abans només venia de caps de setmana i ja no em movia de Cambrils.
Però la Marta, dels dels 20 anys que va anar a viure a Móra la Nova, em referenda tot el que dius. Ella troba a faltar a la teva llista, el Simonet on recordo em va portar una vegada ja fa anys i també en un primer pis com La Florida.
Tornant a la Giberga, és d’aquells llocs que sents com si et donessin més que el que pagues, situació molt poc freqüent avui en dia 😂.
Abraçada!
Suscric tot el que has comentat.
Mare a la cuina i fill a la sala.Total suport a aquesta filosofia.
Gràcies pel blog.
I a vosaltres, gràcies per llegir-me.
Però tal com dius, suport total a aquesta filosofia!
Salutacions!
Bon dia Ricard.
A La Giberga hi vam anar a partir del teu post de ja fa anys i és un fix quan anem a Reus, que tampoc és molt sovint.
Una abraçada !
Bona tarda Carles,
I recordo que m’ho vas comentar. És un lloc que he recomanat a molta gent que em pregunta i sempre és un èxit. I a veure si baixeu més sovint per la zona!
Abraçada!!
Això… era el Simonet on volia dir. Pujant unes escales…
Just!
Un menú molt correcte i amb els normals suplements en determinats plats, pel tema de la matèria primera, però en aquest cas alguns d’ells em semblen descompensats.
Unes anxoves, un llobarro i tatin de poma se’n va a més de 42 €… Al costat tenim el Vítric, amb menú de 30 €, més begudes.
Haurem d’agafar plats sense suplement!! 😅
Salut!
La veritat és que ni els havia mirat i m’has fet pujar fins dalt del post per mirar-ho 😂.
Vistes les racions que serveixen, fins i tot pot ser ajustat segons quantes anxoves posin o si el llobarro no és d’aquells de ració de ració de piscifactoria.
Salut!
Arribo a misses dites carai!
gràcies i gràcies, com dic sempre hi som gràcies als qui confieu en menjar bé, als qui sabeu que n´és de dificil aconsseguir treballar un menú equilibrat tal i com estàn els temps, als que aprecieu que cada dia ens posem el davantal a primereta hora i posem l´olla al foc, als que aprecieu un tracte planer i honest i una cuina igual d´honesta , als que s´adoneu que anem per la feina sense carregar ningú, als que ens ajudeu a donar el seu lloc a una cuina tradicional sense massa artifugis , una cuina cuinada que es fa a foc, que reposa i que sabeu que això costa tant com l´esferificació de l´oliva arbequina, gràcies Ricard per donar-nos veu i apostar per una mare i un fill que treballen amb una fórmula senzilla, guanyar-se la vida a casa amb gent de casa.
Ja saps que molt content de poder venir, i més de gaudir dels vostres plats.
Una abraçada!