La Mundana, un lloc al barri de Sants en que l’excel·lent cuina que ofereixen, contrasta amb les estretors del lloc, tot i que en aquesta visita, vam estar millor, a l’ocupar la mini terrassa interior que ens van oferir.
He tornat a La Mundana, després de 45 mesos. Aquest cop ha estat amb els companys de 3(o+)aTaula, amb elecció del lloc a càrrec meu i el post conjunt, està fet per l’Esther.
Quan el vaig publicar, feia poc que l’havien inaugurat i vaig començar el post amb la següent frase: “Poques vegades he sortit d’un lloc amb sensacions tant contradictòries. En positiu uns platets excel·lents pensats per a compartir, però en negatiu una sensació d’aclaparament, de taula petita en que a la que coincideixen dos plats, el segon ja no cabia“.
Han passat 45 mesos i el resum que en puc fer com avançada, no varia massa. L’espai no ha augmentat, però el nivell dels plats, l’he trobat fins i tot millor. Espectacular podria ser la frase que definís els plats.
Que ofereixen a la Mundana
És complicat explicar la carta de La Mundana, doncs caldria diferencia entre plats per a vermut i plats més encarats a un àpat. En tot cas, us deixo aquí una porció de la carta.
Que vam triar …
La totalitat dels plats, així com el preu, els podreu veure al link a 3(o+)aTaula, que trobareu més avall. Vam començar compartint 4 plats de la secció «Els intocables de la Mundana», per continuar cada un de nosaltres amb un plat, a l’estil de plat principal.
En el meu cas, vaig optar per les costelles koreanes que veieu tot seguit,
La carta de vins és curta i vam optar per un syrah del Rosselló, que va resultar molt agradable.. De fet, lligava bé amb la majoria de plats resultant molt fresc i llaminer…
Conclusions de la Mundana
La Mundana no convida a sobretaula i a hores punta, ni crec que fos ben vista. En conseqüència, t’afanyes en pagar, surts del local i respires al carrer. Nosaltres vam tenir la sort d’arribar aviat i poder dinar al pati interior, però com a màxim deu tenir capacitat per a 4 persones.
I no crec pas que a tothom agradi. Segur que molts prefereixen el soroll interior a canvi del mini #postureo que es respira. En tot cas entenc les taules petites, pel tema de rendibilitat.
I potser ara us sorprendré dient que tot i els excel·lents plats, a mi personalment no em compensa les estretors. Però puc entendre i respecto que cada un té les seves prioritats.
I quan els tres vam votar els 12 paràmetres que puntuem de cada lloc, ho vaig fer amb intentant ser objectiu i la valoració, va ser més que suficient per aparéixer a la propera Guia de TARDOR. No vaig ser el que va puntuar la mitjana més alta, però tampoc la més baixa 😇
Si encara no heu vist la Guia d’ESTIU, feu clic a la següent imatge. I en no masses dies, sortirà a la llum la versió de TARDOR 2019, amb algunes novetats com La Mundana.
RESUM a La Mundana
- Platets molt bons
- Preu correcte
- Servei correcte eficient i amable
- No és lloc per fer-hi massa sobretaula
Punt de vista global de 3(o+)aTaula
Feu clic a,
Finalment, si voleu mirar quins altres llocs tinc publicats de la zona Sants, feu clic a,
Això passa una mica al Senyor Vermut, però les taules no estan tan a prop unes amb altres. Quan tens dos plats a compartir, el tercer ja gaire bé no entra, nosaltres vam baixar la floreta al terra. Sí, a sobre amb adornets i el cartellet amb el nombre de la taula.
Les tapes són molt bones també, però entre minitaules i cadires incòmodes, passa a ser lloc per vermut en comptes de sopar. Suposo que és aquest el tipus de clientela que busquen.
Salut!
Si… tens raó. El que passa és que per mi el sopar és un acte social, en que valoro la gastronomia i servei, però també la comoditat, el sentir-se a gust, el poder tenir una conversa…
I potser el target d'aquests llocs és el grupet on cada un juga amb el seu mòbil i busquen encuriosits sabors que tampoc identifiquen en cada platet que comparteixen entre 5 o 6… 🙂
Suposo que hagués pensat el mateix que tu si ens haguessin posat en una taula com la teva, afortunadament no va ser el cas. La cosa és que no vaig caure en que si fos jo qui s'assegués en una tauleta així no hagués sortit tant trempat.
Pot ser una tonteria, però algo tan fàcil com posar taules quadrades enlloc de rodones, ajuda molt. La tauleta on vaig sopar al Casa Xica era igual que la teva de la Mundana, però de marbre. Males tendències de l'avui.
Una llàstima, doncs.
Jo crec que tornaria, però suposo que en grup per poder estar a taula gran. O demanar taula decent si vaig amb un acompanyant hahaha. Tampoc convida a la sobretaula el Kak Koy penso… i també hi aniria 😀
El tema taula rodona, evidentment té menys superficie, però també ocupa menys espai si està en una zona de pas de cambrers… Si a la taula li poses aigua, vi, dues copes, el pa, els dos platets individuals… ja amb sort només queda espai per un plata compartir… A la que arriba el segon, ja la hem fotut..
I el cambrer no s'ho va agafar bé quan li vaig dir que tornés el plat… i quan em mirava incrèdul, li vaig afegir.. "no voldràs que l'aguanti amb la ma", mostrant amb el gest com ho faria… 🙂
Deuen tenir un protocol de clients difícils, doncs ens va deixar castigats una estona (cosa que s'agraeix) i el mateix plat el va portar un altre, que els servei és abundant… Al final va tornar i quan li vaig dir que els plats estaven bons, va somriure tot tranquil·litzat…
I parlant del Kak Koy, quan vaig preguntar per cafè, un cambrer 'pardillo' em va dir en plan "confi", que no en tenien per que així la gent marxava abans, a lo que vaig respondre posant cara "seriosa i preoucupada"… "Ahhh… ja marxem , ja marxem…", I el pobre 'pardillo' dient… "no, no…"
Aviat ja no em deixaran entrar a cap lloc… 🙂 🙂
M'encanta lo de "protocol per a clients difícils".
Està clar que està a l'ordre del dia: preus raonables impliquen més rotació i optimització d'espai. I això desemboca en situacions com les que dius de La Mundana. O Kak Koy. O en el meu cas, Zeruko… Si no, els números no surten.
Estic d'acord en el que dius en un altre comentari. Està clar que jo prioritzo molt el paladar, però si no estàs còmode… malament rai. Veient com és el local, entenc que els interessi tenir el màxim de rotació possible a sala, tot i no haver torns. No crec que lo de la taula rodoneta i petita sigui per posar incòmode a la gent, sino per optimitzar el nombre de taules.
Encara no sóc capaç de fer tornar un plat a cuina fins que tingui la taula lliure… encara m'haig de curtir en aquesta habilitat. M'hagués anat genial pel dia del Zeruko (d'on vam crear el mot: zerukar o zerukazo, quan et porten una burrada de plats alhora…)
Lo del café… mara meva.
Ara, a practicar les braves a casa hahaha
Osti…. el Seseras d'anònim…. 🙂
Abraçada Joan!!
Crec que si hi han torns… Però no ho sé segur…Vam sortir prop de les 11 i hi havia esperant el torn de les 22:30 crec… La gent quan fa cua i té gana, posen mala cara… 🙂
A mi lo de "posar-me borde", em costa poc.. :). La gent que em coneix, diuen que en general tinc raó (quan em poso borde), però que tinc males maneres…
I lo del cafè, és que quasi em va saber greu, veure tanta inocència…
Quan aconsegueixis les braves, passa recepta eh?
Va ser molt incòmode.. I ni lloc per les jaquetes que cal deixar a les cadires, que tampoc són altres, amb el risc de que les trepitgin…
En contrast els plats molt, molt bons….
Salutacions!
Nosaltres vivim a prop i vam anar fa com una setmana i compartim les sensacions. No és lloc per anar a sopar. Però de moment té èxit i el servei és bo i nombrós. Se suposa que deu ser l'única alternativa perquè els surtin els números.
Anna Maria
Ricard, coneixent-te jo tampoc et deixaria entrar a cap lloc hohoh. Un so-excited vegetarià anònim.
Lo bo pels que viviu a prop Anna Maria, és que fessin take away… 🙂
Menjar-se aquells plats tranquil a casa, amb musiqueta, sense sensació d'aclaparament i amb el vi preferit (que la carta de vins tampoc és cap meravella), ha de ser de conya.
Salutacions!
jajaja seseras!! molt bona pinta!hauré d'anar amb algun altre partner pq l'edu odia taules petites/sensació em fan fora… brillant el "no vols que aguanti el plat amb la mà"!! ������ esther
Hola Ricard,
Jo els havia contactat per fer un dinar de grup i em van contestar que el restaurant és molt petit i no poden atendre grups grans. No entenc perque molts restaurants de platets trien unes taules minúscules i també incòmodes.
Salutacions
Cal que posis una demanda a FAce…. El teu comentari l'han catalogat com spam i m'ha calgut recuperar-lo de la carpeta de spam…
T'ha agradat lo del "no vols que aguanti el plat amb la mà"!! " oi?… I dit amb pose killaka no vegis… 🙂 🙂
uuueeeeppp, sóc spam??������ sí, em sembla genial i killaco!!!
🙂 🙂
Cua per entrar? Esperes per entrar? Taula petita? Poc espai entre taules? Em feia gràcia per la cuina que havia sentit és força bona, però amb els condicionants d'entrada, crec que ja se m'han esvaït les ganes d'anar. Si tingués almenys la sort de que una noia diposites la seva copa a la meva taula…
Interessant debat el de taula rodona vs. taula quadrada… Jo sóc més de taula rodona però sempre que les dimensions d'aquesta permetin disposar tot el menjar demanat i encar hi hagi espai per tres o quatre copes per persona.
Abraçada!!
Hola!
Del tema taula petita, expliques que el local va començar com vermuteria, llavors sí tenien sentit les taules petites…han ampliat carta (ara platets) i s'han oblidat d'ampliar taules 😉
Quan vas anar? Entre setmana o cap de setmana? Darrerament em passa (ho dieu als comentaris) que sortir a sopar en un lloc on la gastronomia és important també necessito un lloc que acompanyi, no entenc massa aquest estil que està de moda: local amb taules petites, molta gent, xic incòmode però "plats d'autor" ¿?. Una cosa és fer unes braves i unes birres (acceptes locals més d'estar per casa) i l'altre és gastar-se 80€ !!! per aquest preu esperes espai, bon servei, tranquilitat…o és que m'estic fent vella???
Abraçades!
De fet tampoc sé si la història és certa… Ho he llegit en un d'aquests blocs que els agrada explicar històries edulcorades dels cuiners…. O igual volen aprofitat per vermuts i sopars…
Vaig anar dijous nit a les 21h…Però és que no hi havia ni lloc per penjar les jaquetes, que no fos la cadira i que toquessin al terra…
I com tu dius, no és local per deixar-se prop de 100€… I res de fer-te vella… Jo en principi m'ho mirava en plan de "quines coses" i amb la condescendència que donen els anys… Però anava amb el meu fill, que com saps és modern i viatjat.. i ell va ser qui em va anar punxant… "Això és una taula?"… "però de que van?"… "Ho trobo car per incòmode!… I jo soc influenciable… 🙂
Totalment d'acord amb tu de com detalls com aquest de la taula poden influir negativament en la experiència. No pensen això els restaruants? és com quan les taules estan molt juntes o quan hi ha molt soroll a un local. Puc entendre que vulguin aprofitar l'espai, però prefereixo que posin "mesas corridas" y com a mínim tens clar que compartiras lloc. A més hi ha que fins i tot queda bé.
Bon vi, just aquest el tenim tastat al blog
Penso que en ocasions, alguns projectes s'inicien més amb la il·lusió, que amb un estudi econòmic previ. I allò és insostenible amb la quantitat de personal que hi treballa…
I la sola solució deu ser tenir-lo a tope amb les taules, com les que comentem… Una mica és com un motor passat de revolucions, que no pot arribar massa lluny..
Estem d'acord….
El meu cas en aquest local va ser just el meu Ricard, trobo que la qualitat de la cuina, encara que alguns plats estaven menys afinats que altres, no fa justícia amb el local, sembla una llauna de sardines, de bones ja t´avisen que tenen dos torns, amb això ja fas un esforç, ja que penses que en menys d'una hora ho engolires tot però no penses que serà tan desagradable fins al punt de tindre 6 plats junts a la taula cosa negativa per ells, ja que no pots apreciar bé els sabors, hem venien ganes de dir-li que portés el postre ja així deixar tot damunt la taula.
També vaig apreciar el tema de les jaquetes, no hi ha per penjar-les
Si et pares a pensar, en el meu cas varen ser 60 € per cap, el preu del vi està molt inflat per al servei que li donen, copes tirant a cutrilles i a sobre que no hi cap l'ampolla sobre la taula, jo entenc que vulguin recuperar capital ràpid d'inversió però les coses no es fan així, si estires molt al final el sac es queda obert i el gra cau, jo entenc que el sou d'11 persones que vaig contar en el staff és elevat però si no cuides bé a la clientela amb detalls com aquests tard o d'hora hauràs de prescindir d'algú o altre, les modes es queden en modes, al final el que persisteix és el fet de l'acte social de menjar, de poder disfrutar de l'àpat en si, de poder parlar tranquil·lament i no que et facin sentir com les gallines de les granges que volen embotir per cebar ràpidament, el preu final hi ha d'anar en relació al total no només al menjar.
Potser aquest és el perfil que ens trobarem més freqüentment a Barcelona en tavernes com aquestes encara que jo apostaré per al restaurant de tota la vida, ho faig com una crítica constructiva posat que admiro la gent que avui en dia aposta per un negoci i més un chef com el que hi ha que proposa un estil de cuina diferent, bo, res a veure amb el típic estil que està de moda de les ensaladilles, croquetes i llaunes.
Andreu
Per tot el que dieu, nomès hi aniré a fer el vermut
I que no sigui en hora punta….. 🙂
Bona nit,
em sorpren pq jo vaig tenir un dels millors sopars de la meva vida, cada platet era millor que l'anterior! Taules petites però vam cabre-hi més o menys bé 3 persones… Llàstima ser de Lleida si no hi aniria molt sovint! (Sóc el d'instagram @cookisimo que t'ha seguit avui)
Bona nit,
Ja veus que la gràcia està en que cada un ho pugui explicar tal com ho ha percebut… No et diré que els plats estiguessin prou bons, però la manca d'espai, el tenir les jaquetes mig caient al darrera la cadira, i que ens donessin pressa amb buidar els plats, ja tant em dona el que em posin al plat….
Però igual vaig enganxar un dia quan començaven, que tenien més gent i volien passar via… També t'he de dir que jo soc de sopar – conversa i a la que perdo això, la la percepció em baixa…
Encantat de saludar-te i ja veig que ens seguim per Instagram…. Quan he vist el nick, he pensat que era de fora…. Però fent clic he vist que parlaves d'Agramunt i altres pobles i ja m'ha interessat….
Salut!!
Faig una rápida lectura a la carta que has penjat i pensó : quina manera de fer mal be una una burrata… Oh, coliflor amb mole poblano!!!! Això s’ha de tastar!.
Bé, jo crec que intentaría anar tambe al pati interior, més tranquil.
Aquest és un lloc dels de tenir a prop i baixar a fer el vermut i una o dos cosetes cada cap de semana. Sense agobis, a primera hora.
Salut!
Però una cosa et dic i saps que #noselidigoatodos… Els plats eren molt, molt bons…
És un lloc q té molts fans totals…!!
Jo perquè soc rarillo i de sempre he valorat la comoditat i el poder mantenir converses tranquil es, però pel q fa als plats, molt, molt bé!
Salut!!
És una aposta d’aquesta gent per oferir una cuina original i diferent en un local que no té gaire gràcia… Però ves a saber si els sortirien els números amb un local més espaiós per l’Eixample (per posar un exemple…).
A mi em va encantar la cuina, però si torno serà tan aviat com obrin la cuina… a les 13 o a les 20 h.
Abraçada!!
Segur que en un local de l’Eixample, els números no sortirien. Hi ha molta feina al darrera i molt de personal…
I pel que veig en la rèplica que he fet a Twitter, el lloc té molts fans incondicionals i la gent deixa en segon pla la comoditat…
Abraçada!!