En aquest pòdcast, i a manera de diàleg amb un «robot» IA, pretenc denunciar tota la farsa que apareix per les xarxes, en què alguns publiquen reportatges remunerats o pagats en espècies, simulant que són opinions personal d’un restaurant on han entrat pagant.
També i a partir del minut 13, hi ha un diàleg, que pretén ser irònic, amb una chica_anuncio, de nom Piluca i que publica amb el nick «topchupigastro» i que ja va intervenir en el primer pòdcast.
Tenen credibilitat els /les «chic@_anuncio», fent publicitat encoberta?
Aquest 2024, i tal com ja vaig «amenaçar», vaig decidir que amb periodicitat mensual, escriure, uns posts de reflexió, parlant de temes lligats al món de la restauració, però des del punt de vista de client anònim i aficionat a aquest món.
Cada una de les reflexions, vindrà complementada amb un pòdcast. De fet, l’eix principal és el pòdcast i aquí em limitaré a la transcripció escrita.
Tot seguit la reflexió en forma de diàleg, valorant el paper dels que anomeno chic@_anuncio. Més avall trobareu la transcripció escrita.
Atenció, els primers segons del pòdcast, us posen un ANUNCI … És el que té utilitzar plataformes gratuïtes 🤷🏻♂️
Tot seguit la transcripció del post:
(Per fer menys pesada l’escolta del pòdcast, he simulat un diàleg utilitzant un robot de IA, que em fa les preguntes)
Voldria parlar avui d’un tema espinós. Un cop més vull filosofar al voltant del que anomeno «chicos anuncio». I deixant clar que no tinc res contra aquesta pràctica, sempre que es faci de manera transparent i honesta.
I com creus que es podria fer?
Posaré com exemple un fet concret. El mes passat vam passar uns dies per París i volia fer una ruta de bistrots o llocs populars, més enllà dels restaurants luxosos que són de sobra coneguts. I fent cerca per Internet vaig trobar un cas molt interessant.
Una noia, amb molts, molts seguidors a Instagram, que quan pública un lloc, comenta de manera explícita, com ha anat allà: si al seu aire i pagant el compte o ha estat a partir d’una invitació i si la invitació, ha comportat una remuneració addicional, degut a que li demanen vídeos addicionals,
I creus que això és garantia pel qui llegeix la crònica?
No, tampoc és pas garantia absoluta. Però al menys saps en quines condicions s’ha fet la crònica. I llegint algunes de les seves cròniques, m’he trobat alguna curiositat.
Tenia publicat un bar, del que va fer una crònica positiva i deixant clar que era invitació remunerada. Oferien una mena de bufet lliure per un preu molt raonable o massa econòmic al meu criteri i més sent de París. I em va picar la curiositat llegir els comentaris.
I a banda dels típics comentaris estúpids característics a Instagram, apareixien un munt, dient que havien anat allà amb motiu del seu post i que el bufet que havien trobat, era miserable comparat amb el que ella havia mostrat. Vaja, que havia publicat un bufet ficció…
Dues preguntes: a que et refereixes com comentaris estúpids i com queda aquesta noia influencer en aquest cas?
Com comentaris estúpids em referia a aquest que posen maquinalment amb molts icones fent ullets, o altres dient «que rico» o «haber invitado» … parides d’aquestes…
I tornant a la noia influencer, penso que ella queda bé…. diu que hi ha anat perquè la van cridar per fer un publi reportatge, ella hi va anar…. ells van ser deshonestos mostrant un bufet que no és real i ella es va limitar a fotografiar-lo i tastar-lo. Com qualsevol agència de publicitat
Vaja, que penso que ella queda alliberada de qualsevol culpa.
Has anat mai a un restaurant a partir d’una invitació?
No, i he passat per diferents etapes. En un principi em negava i fins i tot em burlava per les xarxes si la invitació estava feta amb poca gràcia. Però a partir d’un cas en que aquesta burla, em vaig assabentar que va comportar perjudicis al becari o becaria que l’havia fet, vaig moderar-me.
A partir d’aquell fet, contesto que «no accepto invitacions», però fa uns 3 anys em vaig trobar amb un restaurador que em va dir «doncs vingui pagant». Em va molestar una mica i li respondre que pagant, jo triava el lloc.
Llavors ell, que raonava prou bé, em va dir que jo era com una «equació sense solucions» si ell volia mostrar la seva feina. I la comparació matemàtica em va tocar la fibra i vaig meditar el següent procediments de cara a situacions futures.
Si un lloc em conviden per anar-hi, abans de respondre miro si el lloc s’escau al perfil de llocs pels que em bellugo. I en general, ja veus que no s’ajusta…
Però si ell lloc el veig com possible, llavors el faig la següent proposta: «accepto venir i que em posin els plats que creieu llueixen més per ells, les begudes me les pago jo i si el lloc em sembla publicable, que és molt probable ho sigui… no són tan tontos…. llavors el publicaria, però al lloc del tiquet, posaria clarament una imatge dient que he anat convidat…
I quantes propostes d’aquestes t’arriben i a quantes has anat?
El darrer any 2023, vaig rebre tres de llocs que hagués pogut publicar…. però quan els dius que posaré explícitament « que he anat convidat» la resposta ha estat amable, però a l’estil de «ho consulto als socis». I ja mai més he sabut res d’ells, cosa que agraeixo, perquè tampoc em vindria de gust, perquè em poden enredar com a la noia francesa que parlàvem. però tampoc vull ser una equació sense solucions.
Es a dir que en els teus més de 10 anys de trajectòria, mai has acabat convidat?
Anem per parts: mai he escrit cap post a partir d’una convidada. Però si que dos cops he anat convidat. Un deu fer 10 anys perquè m’ho van vendre com una presentació de carns. Vaig anar, vaig dinar, vaig veure l’ambient i em vaig dir «jo no soc d’eixe món» i no vaig publicar res. I aquella agència, ja mai més m’ha contactat.
El segon cop va ser involuntari i també fa anys. Vaig quedar amb algú que en aquell moment teníem bona relació… i ara ja no tant a un restaurant de la Rambla Catalunya i al pagar (convidava jo) el propietari, agraït per una publicació anterior meva, es va negar a cobrar. Per la marcada personalitat del restaurador, no vaig voler insistir…. Però s’ha de dir que tampoc el vaig publicar en aquella ocasió, perquè de fet el tenia publicat de no feia massa. Per tant puc afirmar de manera clara, que mai he publicat cap lloc a través d’una convidada.
Però si que t’he de dir que en algun lloc que em coneixen, algun cop m’han fet tastar algun plat d més amb l’excusa que en digués el meu parer. I em semblaria de mala educació rebutjar-lo, perquè si comparo el cost real del plat, que sol ser ½ ració o menys, amb el total que faig de despesa, em sembla insignificant. I sempre ho he indicat a la crònica.
Tornant al tema central d’aquest pòdcast, no hi gent que publiqui honestament, dient amb quines condicions han anat al restaurant?.
Evidentment algú deu haver-hi. Però fins i tot els que ho fem, en el meu cas mostrant el tiquet, no podem evitar que ens tractin amb més cura de manera discreta als llocs que ens reconeixen. Vaja i ara et pregunto a tu…. si tinguessis un restaurant i et vingués algú que saps que et publicarà, no vigilaries en donar-li el plat més ben presentat? O amb la porció més maca?.
Per aquest motiu, a més d’un restaurador li emprenya que vagis al seu restaurant, que sopis discretament i que de sorpresa i sense avisar-lo es trobi la crònica per les xarxes. Quan col·laborava en aquell suplement dels divendres de La Vanguardia, anava a sopar sense avisar, pagava el tiquet i ja a punt de marxar, els avisava que escriuria una crònica i que els trucaria el fotògraf per anar a fer fotos. Doncs tinc més d’un cas en que s’emprenyaven allà mateix…. «Com és que no ens ha avisat… li hauríem mostrat / preparat…?».
Ja veus que no hi ha un pam de net. I si anem a la xarxa Instagram, ja el % de deshonestedat és espantós.
Així que consideres pocs fiables aquests mini reportatges que veiem per Instagram o Tic Tok en forma de vídeo?
Al meu punt de vista, zero fiables a no ser que estiguin fets en llocs de nivell, en que coincideixen les meravelles que expliquen, amb la realitat.
Però en general, tots aquests vídeos que comencen amb un personatge entrant al restaurant, movent el culet…. i compte que he dit personatge, sense definir sexe… llavors mostres una vista global del restaurant, en ocasions l’equip saludant contents i llavors el personatge comença a tastar plats simulant plaer infinit… Ja veus que és pura comèdia i puto reportatge….
Jo només demano, com he dit al principi, que no hi tinc res en contra, sempre que ho diguessin obertament «estem fent un reportatge remunerat». I de fet, quan em conviden a alguna mitja ració, que és poc freqüent, sempre ho comento al descriure el plat.
Vaja, que el panorama no és massa engrescador…
Però espero que algun dia es normalitzi aquest pràctica de fer publi reportatges, sense dir-ho i simulant que són opinions personals, com si haguessin anat pel seu compte al restaurant.
Alguna cosa més a dir del tema?
No, la veritat és que ja està tot dit. Podem deixar el pòdcast per acabat i acomiadar-nos fins el mes proper….
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
És nul.la credibilitat i el que és pitjor, és molt probablement que de forma voluntària, posi els peus en aquests llocs publicats per persones “exciteds” o com s’escrigui.
Totalment d’acord amb tu. Algunes vegades quan un amic o conegut t’envia en privat un vídeo a l’estil del que dius, ja és suficient per dir aneu-hi vosaltres i ja m’expliqueu. Jo em faré un entrepà de sobrassada cuenta.
També d’acord. Si dius que t’ho promocionen els socis o el grup inversor, el mal no és tant. La credibilitat és menys nul.la però tampoc es salva.
Recordo quan el Lhardy de Madrid, fa un any i escatx va camviar de propietari, ara és d’un grup gallec, vaig anar-hi quan estaven uns instagramers o com es diguin, que feien fotos de cocidos -fets pels gallecs- que servien després a altres comensals. Un fàstic que vaig indicar a la Jefa de la sala i va dir que així eren fotos dels cocidos reals, no els que li podien servir als fotògrafs. Tela…
En fi. Això ja està massa normalitzat i del que surt a les xarxes, de gents que ramenen el cul abans dels plats, credibilitat nul.la.
Una abraçada,
Josep Carles
Veig que un cop més estem d’acord, però és que és una obvietat que això és una indignitat…
Jo també evito restaurants on han aparegut aquests personatges…. Fa no massa, un dels restaurants de Reus que sempre recomano, al publicar-lo em va donar les gràcies (rara avis 😂) i em va recomanar un altre restaurant de Reus, amics d’ells, anomenat La Marieta. Miro el seu Instagram i ja em trobo una d’aquestes presumptes influences, repugnant total, fent el paripé…
I ja queda el restaurant eliminant de la meva llista de possibles…. Jo no em poso al costat de personatges així.
Abraçada i gràcies per passar!
La credibilitat és tan baixa que fa que fins i tot tripadvisor o google reviews resultin més fiables 🙂 També et diré que per son útils en un altre sentit, son motiu de descartar alguns llocs. Fa poc em van recomanar un mexica de cert renom a Barcelona i curiosament vaig veure diverses ressenyes via XXSS. Resultat: descartat.
Com a apunt diria que no es un tema exclusiu dels “chic@s_anuncio”, amb els suposats crítics professionals, hi ha comptades excepcions, passa el mateix.
Que passis un bon dia Ricard!
Totalment d’acord.
En la resposta al comentari anterior, també explicava l’experiència d’un restaurant de Reus, que no vaig arribar a anar-hi per culpa d’un d’aquests vídeos.
I amb periodistes, que es fan passar per crítics professionals, també passa el mateix…. No amb tots, però si en bona part…
Un sector ben podrit, que a voltes em fa perdre les ganes, de deixar el meu hobbie de publicar setmanalment un restaurant, de manera planera i tal com feia fa 20 anys amb els companys de feina. Però soc fort mentalment i em sobreposo 😏.
Salutacions i molt bon dia, també per a tu!
He escoltat el post i dius veritats com a temples. Fot fàstic veure a Instagram tot aquest seguit de busca vides.
Abraçada!
Sí, ja ho pots ben dir.
Molt de fàstic
Abraçada Carles!
Bon dia, Ricard.
La deriva ultra-capitalista que ha pres la actualitat gastronòmica és força lamentable. Tot son diners, camuflats sota personatges (en el pitjor sentit del terme) que fan el ridícul amb montatges espídics plens d’elogis superlatius recitats al més pur estil de la Sexta. Tots aquests (com els anomenes) chic@_anuncio son el mateix, persones sense ofici ni benefici que han vingut a aquest mon a no fotre un pal a l’aigua i a aprofitar-se d’un mercat insaciable. Lo bo que tenen és que son fàcilment identificables, per la qual cosa qualsevol persona amb dos dits de front sabrà obviar-los i refiar-se de la seva gent de confiança i, per què no dir-ho, del seu propi instint. Abraçada!
Tota la raó amb «persones sense ofici ni benefici ». I a més aquesta no-feina, genera seguici i tot una sèrie d’adolescents i post adolescents que aspiren obrir-se camí per aquí.
I un percentatge mínim ho arribarà a aconseguir, i només fora de l’àmbit gastronòmic, generant a la restat un conjunt de frustracions difícilment reparables.
Vaja, un autèntic desastre.
Abraçada!
Aclaridor i entenedor! La sort és que ens anem fent grans i al final, li vas veient el llautó a les coses. És com allò del diari quan surt una noticia amb una maquetació “rara”, i a dalt de tot veus que hi posa “ofrecido por el Banco Fernandez…o petrolillos Martínez”.
Sempre interessant llegir-te, Ricard!
Tens raó en que anem veient les trampes. Però potser jo em sento més afectat pel tema, a l’oferir el mateix que ofereixen ells… Tot i que jo gràtils i pagant el tiquet.
I a sobre em trobo gent, i no massa llunyans a mi, que em diuen «però tu no deus pagar a cap lloc» 😂. I clar, no saps la ràbia que em fa, que em prenguin per un #chico_anuncio 🤬.
I gràcies per llegir-me!
Bona tarda,
Avui he pogut escoltar el post. Valoro molt que sigui “simpàtic” i original, alhora que expressa d’una manera tan clara i tan respectuosa una situació que afecta aquest sector i a tants d’altres sectors. Com seria un món en què aquest tipus d’accions que comentes no existissin! En restauració, en política, en governs, en vendes… El món seria allò que alguns somriem.
En qualsevol cas, per la meva “deformació professional” no puc deixar d’identificar en el post els teus valors: honestedat, professionalitat i justícia.
Ja sé que parteixo amb avantatge perquè et conec. Però si no et conegués els teus valors queden clars en el post. Segueix fent aquesta feina, perquè al final, només fent accions petites com un gra de sorra, anem millorant el món. Un món sense escrúpols, però en el que també hi ha honestedat encara que costi de veure. El teu blog i el teu fer ho demostren.
De veritat que agraeixo les teves paraules!.
Jo vaig fent el meu granet de sorra i els pòdcast, tampoc els escolta massa gent, però tampoc queden muts.
Intento fer broma d’un tema trist i ara per ara tinc temes per anar comentant.
Em el proper del mes de juny, tocaré el tema de com interactuen els restaurants envers les meves cròniques, que la cosa te conya. Però no vull fer spoiler 😏.
Gràcies pels teus comentaris!