La Palma De Bellafila és un lloc amb plats més que correctes, servei molt amable i ubicat al barri Gòtic, no lluny de la Plaça Sant Jaume.
Portava les darreres cinc setmanes publicant llocs que, per diferents motius, són referents per a mi. I vam voler sortir una mica de la rutina, anant a sopar a un restaurant nou per a nosaltres, però del que se n’ha parlat recentment un munt en la premsa escrita.
I dic això de la premsa, perquè abans d’anar a qualsevol lloc nou, sempre busco informació per les xarxes. I em va sorprendre la quantitat de ressenyes que vaig trobar. Del passat juny-juliol en vaig trobar: de Time Out, Del cuiner que ja no cuina (Regol pels no iniciats), de La Vanguardia, també de El Periodico (amb l’amic Sorrós) i fins i tot a El País amb un recull de llocs de BCN.
També ja com més outsiders, que ni a casa seva els coneixen, els de Hule y Mantel i els de El Español 😂. I els del diari ARA aquest setembre. També alguns més, però ja més a nivell «periodista amb Twitter».
I no penseu pas que ho dic per a «rajar», perquè el sopar va estar prou bé i el servei va ser professional i molt amable. Però m’intriga com un lloc pot aconseguir tota aquesta allau mediàtica, mentre altres llocs neixen, viuen i es transformen en mig del silenci.
I puc entendre com llocs amb gran promotor al darrere, poden gastar diners en agències i llançaments. Però La Palma de Bellafila, no sembla pas un lloc d’aquest estil i amb això no vull dir pas que els tracti de pobres. Perquè jo tampoc «nedo en l’abundància» i un dia que vaig dir això, em van manipular el significat i em van mig linxar 😂.
Que ofereix la carta de La Palma De Bellafila
La carta és prou interessant i amb plats prou atrevits que em van atreure d’entrada. Potser més els primers o entrants que no pas els plats principals. Aquí teniu la del dia que vam anar.
I tal com ja he dit, de la secció «entrants» si li trec les amanides i els musclos, per excés de menjar-ne a casa, la resta em venien tots de gust.
Que vam demanar
Normalment, a les trobades de dimecres amb el meu fill, compartim plats. Però en aquesta ocasió era difícil, perquè els que a mi em feien gràcia, no eren del seu gust. I per això vam decidir compartir només els primers.
I aquests van ser, la truita de samfaina i l’empedrat. Els dos plats correctes, sense res a destacar ni a criticar.
Pel que fa als plats principals i en veure que jo dubtava, em van dir amablement que cap problema en fer mitges racions. I això em va permetre demanar dos plats que em feien gràcia: els cervellets arrebossats i la llengua de vedella escabetxada.
Els dos plats bons, amb un fregit cruixent destacable pel que fa als cervellets. I l’escabetx, potser una mica pujat de vinagre, però com sempre dic, és una qüestió de gustos i, tot i això, el vaig gaudir.
L’altre plat va ser el caneló d’ànec del qual va fer comentaris en positius.
Postres i vins a La Palma De Bellafila
La carta de postres, ben temptadora pels amans del tema.
Vam compartir el pecat de xocolata, que realment va ser pecaminós pel volum que ens va arribar. El vaig tastar i, malgrat la meva poca afició a les postres, he de dir que em va semblar de molt nivell.
Pel que fa als vins, la carta es veia molt treballada i amb moltes opcions interessants. Però un cop més, vam optar per l’oferta de copes que era prou variada. Ja deixant a banda la dieta, cada cop em fa més mandra conduir 120 km de tornada, havent begut més d’una copa.
Ens va arribar una carinyena, embotellada sota el paraigua de la DO Tarragona i que em va sorprendre molt agradablement i porta el nom Andròmina. I també una copa d’una garnatxa de procedència més llunyana 🤷🏻♂️.
Conclusions i reflexions
Una de les coses que em va sorprendre del lloc, va ser la valentia d’oferir plats com els dos principals que vaig demanar. En aquest aspecte, cal felicitar-los.
I resulta curiós el target de públic que hi havia. Crec que no m’equivoco si dic que els únics de la «península» érem nosaltres. El públic feia goig i era prou abundant, però s’escoltaven totes les llengües allà. Vam arribar just tocades les 20h i crec que vam ser la penúltima taula en arribar. Una mica com quan als vells temps, s’entrava en en restaurant a les 22:45.
I tornant als meus dubtes que comento a principi del post, també ens va sorprendre com aquest públic forà, arribava a La Palma de Bellafila. No serà pas que el carrer sigui un lloc de pas 🤷🏻♂️.
En resum, el lloc prou bé i als que confieu en les meves recomanacions, penso que us pot agradar i espero que els responsables del lloc, si arriben a llegir aquest post, sàpiguen valorar la positivitat que aporta, en front dels meus dubtes pel que fa a les notes de premsa i procedència del públic.
Dec ser dels que s’entrebanquen més d’un cop a la mateixa pedra, però cada cop que publico un lloc i qüestiono aquests temes, em trobo amb l’emprenyada al canto.
Així d’entrada recordo la burreria de Palo Verde i la de Casa Masala, en que deixant-los bé, vam acabar «amics per sempre», per fer comentaris de com havien aconseguit l’espenta per l’arrancada inicial, tot i que ho van disfressar d’altres motius. Però clar, avui en dia a la que escrius sense mostrar-te «so_excited», el sector no hi està habituat i el rebot és ben possible.
Aquí el tiquet i abstenir-vos de fer conya, amb el nom de les croquetes, que va quedar tallat 😂.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Pas mal!! Al menys la pinta i la varietat.
Només em molesten els germinats -sobretot aquests- i les herbes que no són quasi mai variades, que posen en quasi tots el plats, però aquí encara es pot acceptar. Veig tallant amb unes tisores qui acaba el plat i tant fot si combina o no, és el toc, jejjej
L’anoto però no ho sé!!
Una abraçada i gràcies per la teva opinió…
Ara que ho dius, tampoc trobo la gràcia als germinats. Però que ni m’hi fixo i els aparto 😂. M’has fet anar a mirar les fotos per veure quins plats en portaven.
Un lloc correcte, com molts més en trobaríem per BCN. Però que ha sonat per tota la colla de publicacions que enumero.
Abraçada!
El què més m’ha sorprès es llegir quins diaris llegeixes per inspirar-te. Em pregunto quants cervellets i llengües vendran, si el públic és majorment forani, com relates a l’article.
No Oriol, no els llegeixo pas habitualment, però segueixo a Feedly totes les publicacions del tema.
A més alguns dels que enumero, no són precisament gent amb la que ens uneixi una espacial estimació 😂😂
Però d’alguns m’agrada llegir coses i un d’ells, de tant en tant em menciona de manera despectiva i indirecta. I no saps com em posa exited això. Un dia, fins i tot em va anomenar «vedette gastronòmica» 🤦♂️.
I pel que fa als plats que mencionen, també vaig pensar el mateix. Ja una taula veïna, van canviar la cara quan al traduir-los un plat van sentir «rabbit» 🐇🐇🐇..
Salutacions,
Molt bé que es llencin amb menuts i el ticket final, a banda brometes, al menys està en català 😅 i això que la clientela, pel que expliques, és de tot arreu.
El pensarem en visites pel Gòtic, gràcies!
Salut!
Sí, de totes les taules que hi havien, només la que va entrar després de nosaltres ho van fer en castellà. Però a la que es van instal·lar a la taula, entre ells van continuar amb alemany fluid.
Un lloc ben curiós!
Salut