La Salita
La Salita és un restaurant a València del que es parla molt. Un lloc molt recomanable i que val la pena conèixer. I em posiciono a favor dels que clamen per que tingui una estrella
No és que sigui cap fan en especial de València, però el fet de tenir-la a menys de dues hores d’AP-7, des de Cambrils, fa que de tant en tant, ens hi escapem.
I tenia curiositat per conèixer La Salita, d’haver llegit opinions positives de gent de total confiança gastronòmica. I no parlo de gent que escriu, sinó de gent independent i de garanties. I cap allà vam anar un divendres de març.
Ja avanço que La Salita ens va encantar i amb el mèrit afegit de no soc gaire fan de menús degustació, ni de masses «complicacions». I en el meu vocabulari cal entendre «complicacions», com aquells plats que en el meu parer són supèrflues i bàsicament dedicats a «épater le bourgeois» o «épater els palmeros».
La meva crònica d’avui, serà una mica peculiar, doncs no trobareu detallats els noms dels plats. Cada un d’ells requeria un parell de línies escrites per descriure els components. I mai prenc anotacions i pensava que em trobaria els noms a la seva web, doncs quan vaig reservar, vaig veure el menú.
Però sorpresa!, A la web tenen els menús amb noms genèrics i una mica calaix de sastre. I també s’ha de dir que no massa actualitzats o no massa concordants amb el que va arribar. Potser va ser errada meva no demanar els plats del menú per escrit junt amb el tiquet, però ara ja està fet.
A La Salita, no ofereixen carta i si tres menús. Nosaltres vam triar el denominat «Menú La Rodrigo», que és el cognom de la coneguda xef del local. Aquí va la galeria fotogràfica i després us explico les conclusions.
Seqüencia de plats a La Salita
Primer va arribar aquesta sopa de bledes amb un cargol arrebossat. Curiós i espectacular la sopa de bledes, amb els additius que portava.
L’amanida holandesa, molt ben aconseguida
I tot seguit els aperitius a quin més bo
Va arribar el calamar presentat així, tallat com si fossin tallarins.
Tot seguit va arribar el corball, però el van presentar com un acompanyament a les verdures ?
I un dels plats estrella: Un all i pebre amb fals arròs d’api torrat. Realment molt bo.
Moll amb salsa del seu propi fetge
Continuem amb aquest trio d’èxit,
i a continuació aquest plat que no recordo de que anava, tret de que portava xampinyons i tòfona.
I com secció carnívora, aquesta pota de conill arrebossat, que era com per demanar una dotzena de potes i anar fent ?
I finalment aquest ravioli de cua bou
Segons la carta penjada a la web, calia escollir unes postres, d’entre tres opcions i van arribar dues i els petits fours, instal·lats en aquesta «barraqueta» típica de la zona.
La carta de vins
A La Salita, l’oferta de vins és àmplia i selecta. En els seus menús ofereixen opcions de maridatge, però vam preferir fer tot l’àpat amb cava i en concret amb un Recaredo Subtil.
El servei de vins molt cuidat i amb copes d’alta gamma Riedel.
Conclusions a La Salita i algun punt fosc
Tal com deia al títol, penso que mereix estrella Michelin. I ho dic basant-me en conceptes relatius. He menjat en llocs amb estrella, que comparats amb La Salita, estan un esglaó (o dos) per sota. I ho dic sense dubtes i sens enumerar alguns que ara tinc al cap, per no provocar (més) polèmiques.
Potser l’únic apartat en que no dona la talla per l’estrella, són els wc. No faig cap queixa concreta d’ells, però són una mica massa bàsics. I tampoc dona molt la talla que a la web mostrin un menú, encara que sigui poc definit, reservis aquell menú i després et portin el que vulguin. Per sort el dinar va anar de conya, però sinó ara ja estaria rajant del tema ?.
Però durant el servei, van arribar plats que ens van sorprendre i provocar desig de voler repetir de manera immediata. I el que em seguiu, sabeu que #noselodigoatodos i també que els perfils dels plats, potser no serien els que demanaria en una tria a la carta.
Però hi havien plats a La Salita, que eren com per aplaudir. I no parlo d’aplaudiments «palmeros», sinó d’aplaudiments sincers. Dels que es fan pagant la factura, pensant que la RQP és òptima i a més comentant-to al segon cap de sala, quan ens va preguntar que tal tot. Va quedar una mica sorprés de que els felicités per la RQP. Suposo no deu ser freqüent ?.
RESUM
- Un lloc molt recomanable, no ja a València, sinó globalment
- Amb uns plats molt ben estructurats i plaents
- I amb RQP sorprenent. Tots aquests plats, súper currats per 67,95€, és un regal.
- En comparació amb estrellats que conec, mereix estrella sense cap mena de dubte
- En conseqüència val la pena el desplaçament a La Salita, tot i que de BCN, quedi una mica més lluny, que des de Cambrils.
Sembla que la Begoña no és gaire fan de les estrelles o del sistema d’adjudicació.
Les estrelles són per a garantir un tipus de cuina-servei o només que per “postureo” ?? perquè com dius, hi ha estrelles que et deixen una mica així i per altra banda hi ha restaurants que penses que haurien de tenir una distinció, com un premi per la bona feina.
El tema web descuidada no és el que toca amb els temps 2.0 que vivim.
En tot cas, una dona més al front de les cuines és un punt que m’agrada. Fa uns anys hi havia xefs i cuineres, em sonava a señorito i señorita… sort que anem avançat cap a una igualtat real, molt de mica en mica, però avancem.
Salut!
En tot cas, el tema web no actualitzada, és molt fàcil de solucionar ?
Però tal com dic a la crònica, ens va sorprendre i agradar molt.
I si que avancem i esperem avançar més!
Salut!!
El sistema d’adjudicació de les *** michelin és pitjor que els dels jutges del suprem. Ja no faig cas a aquesta guia. Que llocs com Er Occitan a Bossost no la tinguin i l’hi van donar a Can Dani a Formentera, ho diu tot. Salut!
Si… tens raó…
És una referència més, però en cap cas “la referència”.
I prima el tràfic d’influències…. si ets “amic de” tenen més facilitats.
Però hi han adjudicacions escandaloses….
Salutacions!!
anotat per la propera visita!!!! bona crònica!! merci!! 🙂
València permet fer una bona estada gastronòmica…. de moment jo port 3 de 3 encerts. I tinc algunes referències més….
I si voleu fer escala pel camí, ja sabeu on fer-la.
valència està on fire! sí, part del premi és la parada a mig camí! 😉
???
M’ha encantat la definició dels plats… Sobretot aquest “trio d’èxit” :-))
Jo que sempre havia defensat a capa i espasa aquests restaurants i cuines “d’autor” i ara cada cop em fa més mandra anar-hi…
Porto ja molt de temps sense visitar cap d’aquests.
Però m’agrada l’originalitat dels plats que serveixen aquí. L’anotarem per si de cas…
Abraçada!!
Si em va agradar a mi, que ja saps no soc massa pro cuines d’autor, ja et dic jo que a tu t’encantaria. De fet ets menys radical que jo ?