Lagman Restaurant, ens ha sorprés en positiu. Obert a principis de 2018, amb aspecte luxós i amb bon producte i servei. I a més amb preus prou raonables. Dels que podem qualificar amb bona RQP, entenent qualitat en el sentit global de la paraula.
Lagman Restaurant
Lagman Restaurant, és un d’aquests llocs que m’ha sorprès totalment. Vam anar-hi amb els de 3(o+)aTaula. La tria anava a càrrec meu, tot i que em vaig deixar influenciar per l’Esther, que ha estat l’encarregada del post en comú.
Com he dit, em tocava triar a mi i estava sec d’idees. Amb la filosofia 3(o+)aTaula de no repetir restaurants i el perfil de restaurants que ens tenim marcat, no sabia massa que triar.
I l’Esther em va suggerir Lagman Restaurant, que he de confessar que no em sonava ni de nom.
Per començar el lloc em va sorprendre ja un cop travessada al porta. Per espai i ambientació, dona la sensació de que has entrat en un restaurant de nivell. D’aquells que sinó haguessis mirat la carta abans, et diries «quina clavada em fotran». Com curiositat, el nom Lagman és el cognom la propietària d’aquest projecte, originaria de Filipines..
El servei molt atent. D’aquells que ja hi signaries a qualsevol lloc. Professional, proper i amb savoir faire. També he de dir que el local no estava ple i això facilita l’atenció.
Que vam menjar a Lagman Restaurant
La resposta la tindreu fent clic al link que trobareu a final de pàgina. Però si us puc avançar que cada un dels plats que va arribar, estava un esglaó per damunt de la mitjana en que ens movem com a grup. I amb oferta de molts plats que venien de gust i que et compliquen la tria.
Una reflexió al voltant d’un plat concret
I sense voler trepitjar el post conjunt, voldria fer un comentari del plat que veieu a la fotografia anterior. El vaig demanar com plat principal, tot i que anava a la secció d’entrants. Es tractava de vedella «rubia gallega», curada com si es tractés de pernil. I sabeu que són plats que m’agraden doncs permeten valorar el producte.
I em va agradar molt, però he de reconèixer que estava una mica per sota d’equivalent que vaig demanar al famós lloc de la Zona Franca i que vam publicar no fa massa.
I aquí vé la reflexió: Si que el plat estava una mica per sota, però quedava compensat amb la confortabilitat del lloc, amb l’amabilitat del servei i amb l’amplitud d’espais. I en conseqüència si em pregunteu quin vaig gaudir més en sentit global, un diré que aquest de Lagman restaurant. 😏
Conclusions de Lagman Restaurant
Es tracta d’un lloc que va començar el seu camí, a principis d’aquest 2018. I que ha fet molt poc soroll. No deixa de ser estrany que ni a mi ni al Jordi, no ens sonés el lloc, quan sabeu que tenim molta afició a la descoberta de llocs. En positiu dir que no han tirat de convidades, ni de la púrria dels auto anomenats «influencers».Fins i tot m’he entretingut en mirar la pàgina Instagram, de la ubicació de Lagman Restaurant i no hi havia cap impacte «dels de sempre». I tot això ho dic en positiu 👍
I per tant el lloc, té prou mèrits, per convertir-se en candidat a aparèixer en la propera versió d’Hivern, de la Guia 3(o+)aTaula. Per últim, recordeu que la versió actual de Tardor de 2018, la pòdeu baixar fent clic aquí:
Punt de vista global
Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:
Totalment d’acord amb la reflexió, no només és el plat. És tot un conjunt que es fa sentir bé durant un àpat, clar que el producte i elaboració és important, però la sala i l’atenció contribueixen al resultat final.
Salut!
Es que avui en dia, està de moda anar a «jalar», el que ells en diuen «alta cocina», aglomerats i amb soroll….
Et dic una cosa i sé perquè ho dic. Si aquests dinars de «alta cocina» estessin subvencionats, pots estar segura de que es queixarien del tema… Però a sobre, paguen, i no pas econòmic i encara es posen catxondos… 🙂 🙂
Salut!!
Lloc prou interessant des del punt de vista de comoditat, he passat per la web per veure la carta i encara que m’imagino que algun dels plats que vareu escollir igual estaban a l’apartat de suggeriments, es veu força acurada. Hi ha dos plats en particular que em recorden moltissim al que tu i jo sabem, suposo que hi haurà algun mes, amb tanta fotografia a instagram ja no saps qui còpia / assessora a qui. Apuntat……………………………………………….·..Igual he repetit el missatge pero a 3 a Taula no carrega”
El tema dels plats copiats, es que em sembla patètic que la gent discuteixin i fins i tot s’enfadin pel tema…
En la meva vida professional, m’han copiat infinitat de materials. Fins i tot hi havia una competència meva, que en presumia com signe de qualitat…. “Treballem amb els materials de XXXX, perquè som molt seriosos”…. 🙂 🙂 Costa de creure però és cert…. Saps com reaccionava jo?. Doncs em pujava l’ego de que em copiessin….
Si un tio (cuiner), li passa pel cap, servir un tàrtar, dins d’una canya d’os, de veritat que es pensa que ha creat una «obra d’art»?. Conec algun i fins i tot pressumptes crítics que s’escandalitzen…. «Ohhhh…. ha copiat el plat i no fa referència a l’autor..»
Que estem parlant de plats de cuina…. no d’obres d’art….!!!.
Dit tot això, Lagman ens va agradar 🙂
Ja hem parlat del lloc i de la seva cuina i només amb queda fer una última reflexió, i quasi dubte existencial… Algú de nosaltres va saludar (em refereixo en el sentit de departir) a la xef de l’establiment? Vaig veure que estava allà a l’entrada quan marxàvem, però com vaig ser el primer en sortir, no em vaig fixar en vosaltres i ni vaig pensar de preguntar-vos després. Es que de vegades no sé ben bé, què és el que esperen… i menys d’uns esquerps com nosaltres…
Abraçada!!
Bueno…. Jo vaig saludar.
Però ja saps de les meves possibilitats empàtiques. Però penso que vaig saludar cordial….
Abraçada!
Jo penso que si el alma mater del local està a la porta es per despedir als comensals compartir sensacions i treure conclusions, independent de si el comensal és empàtic o no.
com es que la web no esta tambe en catala?
La de Lagman?.
Doncs caldria que ho preguntessis a ells…
Salutacions,
Hola Ricard,
Avui he estat a Lagman, gràcies per donar-me’l a conèixer. Ha estat molt molt bé, menjar i servei. Sorprèn el preu dels vins (poc inflats) i dels cafès. Com a punt negatiu, pet posar alguna pega, pocs vins catalans i moltíssims Riberas i Riojas, no posen pa i els ganivets.
Salutacions,
Content de rebre feed back i si és en positiu, encara més.
El tema ganivets, no ens vam fixar. I el tema vins, si que podrien tenir més detalls amb els vins de proximitat. Però alguns tenien almenys.
Ja fa dies que vam anar i no recordo massa l’oferta.
Salutacions i gràcies per passar per aquí
A Barcelona ja costa trobar llocs per menjar bé sense tonteria ni extra cost. Aquest dissabte, al entrar ens pregunta si anem la Barça que jugava d’hora i al dir que no dinem amb calma i sense pressa. Tos els plats com s’han de fer, el tartar, el rissoto, un xató de manual. El pernil de vaca curios. Bona RQP. Es el que abans en deiem un restaurant bo, i això a vegades ve de gust!
M’alegra llegir que tot continua en ordre. Ara fa temps que ni jo, ni els companys de 3(o+)a taula, hi anem i sempre queda el dubte de si és manté.
Gràcies pel feed-back…!!!