Lakasa. Tant de bo el tinguéssim a Barcelona

Lakasa és un restaurant molt interessant a Madrid, amb un punt d’informalitat, uns plats impecables, producte de temporada i per sobre de tot, un tracte modèlic, que et fa sentir molt bé.

Feia vuit mesos que no anàvem a Madrid, que  per a nosaltres un desplaçament còmode amb l’AVE parant a Camp de Tarragona.

Madrid actualment té una oferta de restauració envejable. Teníem un munt d’opcions temptadores, però vam decidir tornar a Lakasa, un lloc que sembla fet a la nostra mida.

Estic al dia amb l’oferta de Madrid i de fet conec alguns altres llocs que no tinc publicats, perquè no sempre faig crònica dels restaurants de fora CAT, a no ser que sigui un breu resum de zona.

I com he comentat en el post de El Lince, insisteixo que em fa molta mandra anar a llocs en què el tiquet pugi més de 100 € per cap. Fem una despesa considerable en restaurants cada mes, perquè de mitjana anem a uns vuit, però en general d’un cost sensiblement inferior als 100 € per cap.

Podríem reduir sortides i centrar-nos en alguns de «cars», però reitero que em fan molta mandra els restaurants que per molta altra gent són un lloc de desig. I a part de mandra de més d’un lloc amb més d’una estrella, he sortit emprenyat i no he arribat a publicar per no semblar que volia cridar l’atenció.

Que ofereixen a Lakasa

La carta actualment és curta, però és d’aquelles que a la primera ullada, ja veus massa coses que et venen de gust. Però això és bon senyal i com tens la possibilitat de mitges racions en gairebé tots els plats, pots tastar més coses. Que no hi ha res més trist que anar a un restaurant i que cap plat et faci especial gràcia.

Que vam demanar

Ens va venir a prendre la comanda, el mateix César Martín, alma mater de la casa, amb una personalitat d’aquelles que ja d’entrada t’atreviries de dir-li «porti el que vulgui», cosa que faig en pocs llocs.

Però encara que no li diguis, ho acaba fent 😂😂. S’ha de dir, però que amb molta mà esquerra, demanant d’entrada que escolliries. Llavors ell processa la informació i et proposa modificacions. El fet de poder oferir mitges racions a Lakasa, ho facilita i s’ha de dir que ho fa amb total honestedat. En cap cas pretenen engreixar el tiquet, sinó que en surtis el màxim de satisfet.

Després dels aperitius de pollastre al curry, vam compartir mitges racions seus famosos bunyols d’Idiazabal, i la terrina de conill de bosc amb foie i crema de moniato,que ja va arribar dividit en dos plats.

Tot seguit el fiambre de callos amb pipes de carabassa.

I per acabar els dos plats «principals» i no compartits. El Cap i pota de porc ibèric i «cochifrito» i com la Marta tenia dubtes entre els lletons i l’ànec «azulón», li va oferir un «plat combinat dels dos» 😂.

Dos plats que vam gaudir molt i el cap i pota, que de fet van ser la meva opció, el catalogaria que em manquen adjectius (sabeu que detesto la paraula «brutal»  😏).  I la Marta deia el mateix del seu «plat combinat». Vam xalar de valent!

Postres i vins a Lakasa

La carta de vins es veia molt ben treballada. Sabeu que per Catalunya tiro sempre de vins de proximitat, que conec a fons i quan surto a Espanya, França, ja vaig més a cegues. Vam prendre vins a copes i tenen el tema molt ben resolt.

Les postres a Lakasa, es veien atractives i la Marta de nou tenia dubtes i li va arribar un altre combinat proposat per César: el pastis de formatge i el mill fulls de crema.  Per mi hauria prescindit de postres com faig habitualment i més ara amb la dieta, però el vaig fer un tast dels dos i molt bons, especialment el pastís de formatge.

Conclusions i Reflexions al voltant del lloc

He de dir que Lakasa ens encanta sempre i per això el publico, perquè en general no ho faig amb els restaurants dels viatges, a no ser que els consideri molt especials. Com a molt, faig un resum per zona.

El local interior (l’entrada sembla més un lloc de tapeo), és confortable, amb taules ben vestides i de 80 cm i convenientment separades. Totalment al meu gust!. Molts dels plats, podrien ser qualificats de «casa de comidas» i ho dic com elogi.

La cuina oberta és un toc més a favor de Lakasa. No tothom pot oferir cuina oberta i no ho dic només per l’espai 😅. La foto està feta des de la taula.

El tema mitges racions, està ben trobat. I encara més la seva flexibilitat en aquest tema, que vaig poder observar també en altres taules. I tot això sense estressar, al menys en aparença, el servei i la cuina, que podíem visualitzar en tot moment.

I com ja dic al títol, Lakasa és un restaurant que m’encantaria tenir a BCN, on no en veig actualment, cap d’equivalent o si algun s’hi assembla, et trobes amb ambients una mica rònecs.  El local, els plats i la professionalitat del servei, són de nota. Però no només és professionalitat, sinó que també es nota vocació i ganes d’acontentar el client. I això és molt de valorar.

Resum de Lakasa

• Un lloc imprescindible a Madrid
• Plats que vénen de gust i alguns ben contundents
• Producte de primer nivell
• Local molt confortable
• Servei molt amable, professional i amb vocació de servei
• En conseqüència Lakasa és un lloc molt recomanable a Madrid

I si voleu llegir restaurants que tinc publicats de fora la meva àrea habitual, feu clic aquí i trobareu aquest i altres ben interessants, feu clic a altres zones.

Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.