Lakasa és un restaurant molt interessant a Madrid, amb un punt d’informalitat, uns plats impecables, producte de temporada i per sobre de tot, una relació qualitat-preu notable.
Ens feia gràcia passar un parell de dies a Madrid, aprofitant l’AVE que s’atura a prop de Cambrils. I així vam arribar-hi un dilluns a mitja tarda. Volíem escollir un parell de restaurants, que ens fessin gràcia i que estiguessin en el nostre ventall habitual de gustos.
Dic això perquè a la que la gent que em coneix, a l’assabentar-se que anava a Madrid, ja em va començar a bombardejar amb recomanacions. I mira que no ho vaig escampar massa… 😅
I vinga recomanar-me Cebo, DSatage, DiverXo….. Que anant dos, voldria dir gastar-nos entre 300 i 600 € en un sopar. I us dic amb tota franquesa que em feia molta, però molta mandra. Faig una despesa considerable en restaurants cada mes, perquè visitem 10/12 restaurants, però d’un cost mitjà de 50/60 € per cap. Podria reduir sortides i centrar-me en alguns de «cars», però reitero #emfanmandra.
I fa no massa, fent de voyeur en un fil de Twitter en què algú demanava recomanacions per a Madrid i sortia tota l’alineació esmentada abans, va intervenir el Lluís Bernils, alies @saltimbanqui i va dir Lakasa. I sense dubtar ni un moment, vaig pensar, «ja en tinc un» 😏
Que ofereixen a Lakasa
La carta és d’aquelles que a la primera ullada, ja veus massa coses que et vénen de gust. Però això és bon senyal i com tens la possibilitat de mitges racions en gairebé tots els plats, pots tastar més coses.
No és una carta llarga, però si és atractiva. Que no hi ha res més trist que anar a un restaurant i que cap plat et faci especial gràcia.
Que vam demanar
Quan ens van venir a demanar, que pel que he deduït després, es tractava del propi alma mater de la casa, ja vam veure que estàvem en mans d’algú, que quasi t’atreviries de dir-li «porti el que vulgui», cosa que faig en pocs llocs.
Com a primers, volíem compartir una ració dels famosos bunyols de Idiazabal, mitja ració de llengua curada de bou del Capricho i mitja de carxofes saltades amb Torreznos. Però qui ens prenia la comanda, ens va dir que de bunyols també amb mitja ja fèiem. I va arribar tot això…
Els bunyols vam maleir haver acceptat la mitja ració, perquè estaven com per demanar dues senceres, una per cap 😏. La llengua del Capricho és de les coses bones que he menjat. Sóc fan de la llengua i faig els meus experiments amb el roner i vinagretes, però aquesta estava per a morir de bona. Vaja, que ja he esbrinat que a la web de Bodega el Capricho, en fan venda online.
Com plats principals, vam demanar els lletons de vedella i el peu de porc farcit de cua de bou. Va intuir que els volíem compartir i ja ens va oferir portar-los preparats com mitges racions, que de fet són més que mitges, tant a nivell de quantitat, com de cost.
Dos plats contundents i molt ben elaborats que ens van fer enriuar amb la nostra conya recurrent, que gira al voltant de «que bien se come en España….», que els que em coneixeu sabeu de què va.
Postres i vins a Lakasa
La carta de vins es veia molt ben treballada. Sabeu que per Catalunya tiro sempre de vins de proximitat, que conec a fons i quan surto a Espanya, França, ja vaig més a cegues. Vam escollir aquest que realment era molt bo i amb bona RQP.
Les postres es veien atractives i la Marta es va decidir per aquest mil fulls de crema. Per mi hauria prescindit de postres com faig habitualment, però el vaig tastar i estava bo.
Conclusions i Reflexions al voltant del lloc
He de dir que Lakasa ens va encantar i per això el publico, perquè en general no ho faig amb els restaurants dels viatges. De sortides recents, no he publicat res de Sicília, només el Noor de Còrdova (també s’ho mereixia) i d’altres estades recents a Madrid, he passat de publicar, tot i que la Tasqueria ens va agradar molt, però vaig oblidar de fer fotos.
El local interior (l’entrada sembla més un lloc de tapeo), és confortable, amb taules ben vestides i de 80 cm i convenientment separades. Totalment al meu gust!. Molts dels plats, podrien ser qualificats de «casa de comidas» i ho dic com elogi.
Una mica per definir el lloc, amb exemples concrets i referint-me als companys de 3(o+)aTaula, el Jordi gaudiria bestialment i l’Esther, tot i que és tot terreny, no seria el seu restaurant somiat. Crec que l’exemple ho clarifica. I jo evidentment vaig a l’equip del Jordi.
El tema mitges racions, està ben trobat. Crec que en el cas dels plats principals, no són mitges ni en quantitat, ni lògicament en preu. Però per exemple en el cas del peu de porc, la sencera deu ser 3 talls i les mitges 2. En tot cas molt encertat.
Resum de Lakasa
- Un lloc imprescindible a Madrid
- Plats que vénen de gust i alguns ben contundents
- Producte de primer nivell
- Local molt confortable
- Servei amable i professional
- En conseqüència Lakasa és un lloc molt recomanable a Madrid
I si voleu llegir restaurants que tinc publicats de fora la meva àrea habitual, feu clic aquí i trobareu aquest i altres ben interessants, feu clic a altres zones.
D’acord en tot.
Lakasa és dels meus llocs preferits de Madrid. Quan estava a l’altra ubicació hi anava més però perquè també anava més a Madrid.
Realment és una cuina molt honesta, de qualitat i de producte de temporada que et sorprén. Recordo quan obria els diumenges que feia, només els diumenges, el filet Wellington excel·lent, dels millors que he provat.
A més el César és un bon paio que inclús al principi et demanava opinió sobre el cava que podria posar a la carta. Era més de champagne.
Ara fa uns mesos que no hi he anat però veig que segueix com cal.
Gràcies per les opinions.
Una abraçada
Josep Carles
Ens va encantar Josep Carles
Ara tanquen els diumenges i el Wellington, el tenen els dilluns crec, perquè ens el van oferir.
Vam gaudir molt i no vam deduir fins després a partir de comentaris Twitter, que qui ens va prendre la comanda era el César… Ja saps que jo intimo poc als restaurants i quan vaig anar, ni sabia el nom del responsable.
Però està clar que ens van quedar ganes de tornar, doncs és un lloc que sobresurt de la mitja.
Abraçada!!
Curiosament en pocs dies tinc una anada a Madrid per tema feina i ja m ha quedat clar on he d’anar. I la llengua i els bunyols, van fixes.
Abraçada!
Hola Carles,
T’asseguro que gaudiràs. En ocasions recomano amb dubtes, però aquí no.
I si… no et perdis ni la llengua, ni els bunyols.
Abraçada!!
Molt bona crònica! i si vaig a madrittt en breu, hi aniré, perquè sóc tot terreny! 😉
Ets una gran tot terreny 😍
Traduït al sector automobilístic, la comparativa seria un Cayene
haha….. merciiiii #imacayenne m’encanta!!! 🙂
Doncs amb el peatge cap a València eliminat i el AVE low cost (i crec que fantasma també) a Madrid, s’obren més possibilitats d’explorar restaurants.
Aquest bunyols semblen imprescindibles així que a veure si em recordo quan vagi a visitar als papis.
Salut!
Els bunyols estaven increïbles….!!!
I si que tinc en compte el NO peatge de la antiga AP7
L’AVE low cost, de moment no m’afecta…. no para a Tarragona… Però crec que en el futur i amb la liberalització del tema, hi guanyarem.
Salut!!
I tant que gaudiria!! Només llegint el teu post i veient les imatges no pots imaginar el que he arribat a salivar… Des del primer fins a l’últim dels plats que mostres me’l menjaria ara mateix.
A veure demà si ens en sortim… 😉
Abraçada!!
Es que aquest restaurant està fet a mida per nosaltres….
I la llengua del Capricho, tot i que el mèrit recau sobre la gent del Capricho, va resultar estratosfèrica. I saps que rarament ho dic…. Vaja que si anem 3aTaula, no pilleu llengua 😅😅😅.
PS. Ens comprem una llengua a mitges?.
Ok a lo de la llengua. Però hauria de ser a la meva tornada de les croades contra els infidels.
Ok… i igual també una mica de cecina 😊
No hi ha pressa
Per anar fent boca… https://bodegaelcapricho.com/es/p/lengua-curada-de-vacuno/
Just uns amics a qui confio moltes de les recomanacions gastronòmiques van tornar fa poc de Madrid i em van dir que sí o sí havia d’anar a Lakasa.
I ara ho veig encara més reforçat.
Sense dubtes, ja m’ha quedat pendent per fer una escapada en breus. El tipus de plats que foten… jo també crec que jugo la lliga del Jordi. Quina gana foten 🙂
Salut i merci per publicar-lo!
Pd: és cert lo del Capricho. Vam treballar molt a El Nacional amb ells fa temps i tela! 🙂
Bon dia Albert,
Tal com ja suposes, segur que t’agradava molt i a un preu «humà».
Cada com em fa més mandra, pagar quantitats exagerades (i no dic que no siguin justes), pensant que en llocs com aquest, gaudiré igual o més. Jo que soc poc de fantasies, amb llocs com Lakasa, ja surto en una boira…. No em cal trepitjar estratosfera… 😂, que ves a saber si tampoc em porten tant amunt o l’altímetre està trucat.
No sé massa del Capricho, ni tampoc és un lloc com a restaurant, que em faci espacial gràcia. Però la llengua si que era estratosfèrica.
Salutacions Albert!!