L’Artesana Poble Nou, un lloc nou, que pinta be, amb plats molt ben resolts i amb servei jove i ben preparat. La RQP és molt bona i com punt negatiu, l’acústica, és bastant deficient.
De nou trobada amb els de 3(o+) a Taula, en la que la tria va correspondre a l’Esther i el relat de l’experiència a càrrec del Jordi, en consens amb tot el grup.
I per la meva part, segona publicació consecutiva de patiment acústic, que tot i reconeixent que la cuina està molt ben elaborada i el local promet, no és un lloc on crec arribi a tornar. I que consti que a aquest se li podria disculpar, doncs el compte final és molt ajustat i com sempre dic, el BBB, no existeix.
Però per tots aquells que suporteu bé el soroll, dir-vos que a L’Artesana Poble Nou, el local és recomanable. I que la RQP, és de les bones que es poden trobar actualment. Però tot deu dependre de filosofies i la meva, és d’anar al restaurant a gaudir a parts iguales de la companyia i dels plats. I si una de les dues coses falla, l’experiència és decebedora.
I quins plats ofereixen…
De la totalitat de plats que veureu en el post conjunt, al meu gust van destacar dos: la terrina de porc molt ben elaborada i els lletons que fa uns pocs anys, ningú els oferia en el nostre entorn, a diferència de França on el “ris de veau”, ja feia molts anys que estava considerat com un plat luxós.
Recordo que en aquest mateix bloc s’havia discutit que són els lletons. I possiblement un dels motius dels dubtes , deu ser la nomenclatura castellana. Doncs la denominació mollejas, també s’utilitza pels pedrers de les aus…
En positiu, que a mida que avança el temps, ens anem culturitzant i ara ja són populars a BCN. Perquè tant els lletons com l’onglet, han deixat de ser una peça exòtica. I com ara per ara, són matèries primeres no massa cares, proliferen en les cartes modernes.
Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista,
I aquí fent clic, teniu la visió global de L’Artesana Poble Nou…
La cultura mediterrània dels àpats amb vi, xerrades i dissertacions, riures i llargues sobretaules.
Sense confort, no és àpat, és alimentació.
Salut!
Just…. per mi és molt més important la xerrada que acompanya un àpat, que anar escoltant lo puto cuiner (o el seu enllaç a la sala), que em va explicant la gran creació de cada plat…. I a sobre he d’anar dient “ohhhhh”
Vull confort, conversa i també bon menjar…. I que no m’atabalin massa.
I que les taules properes, tinguin un mínim de sentit comú de pensar que no estan sols al restaurant….
Quasi un impossible…. 🙂